Em va arribar una nota que el dia de Sant Jordi, al bar de les piscines de can Massuet del Far, es presentava un llibre d’una veïna del nostre municipi, una veïna que es considera bipolar, és a dir, que passa d’un extrem a l’altre amb molta facilitat, amb els conseqüents trastorns que això produeix.
El fet que una persona que viu entre nosaltres faci un llibre ja és una gran notícia. Per aquest motiu, vaig voler assistir-hi personalment.
En el lloc es va preparar una petita escenificació, molt adient a l’esdeveniment a celebrar, amb una mica de tarima, una taula, envoltada d’unes teles, amb decoració d’insígnies que identifiquen o signifiquen quelcom. Allà hi havia la Maria Galopa signant llibres. Més que signant llibres demanava que et posessis davant seu perquè et feia una dedicació personal, no era un simple compliment de dir o escriure algun tòpic general, no, ella amb les seves habilitats et mirava els ulls i plasmava al primer full del llibre en blanc el seu sentiment de com et veia.
La veritat és que em va sorprendre moltíssim, ja que captaves que s’introduïa dins teu, amb unes gesticulacions molt peculiars, però transmetent-te un esforç per escriure el que ella veia. Em consta que moltes persones que varen passar per allà, un cop la Maria els va llegir el que els havia escrit, dels seus ulls en sortien llàgrimes.
Evidentment, el llibre és per llegir-lo. Jo ja en porto un bon tros i cal admirar la manera en què es despulla explicant la seva situació personal, el que li ha significat tenir aquesta malaltia i, a més a més, la seva visió general de la vida. El llibre explica que degut a una errada dels metges va estar uns tres mesos en coma, amb les conseqüències que això porta per al dia a dia de la família, així com també què es va trobar quan va sortir de l’hospital. La veritat, és un llibre que cal llegir.
Personalment, li vull donar les gràcies, perquè la realitat de la Maria, en més o menys grau, està dins de cadascú i l’explicació tan franca que fa i plasma en aquest llibre, així com les seves opinions són la veritat, des d’un punt de vista, que ha tingut experiències difícils de superar.
entrada original
mentider compulsiu
dijous, 30 d’abril del 2009
dissabte, 25 d’abril del 2009
LES SITUACIONS MÉS DESAGRADABLES QUE S’HAN DE GESTIONAR DES DE L’AJUNTAMENT
Ja és sobradament conegut que quan es viu en comunitat és molt important ensopegar els veïns amb bon rotllo, ja que si tens la mala sort de tenir veïns amb valors i plantejament diferents als teus, les dificultats de convivència poden ser, en algunes ocasions, insuportables. Fins i tot, hi ha persones que canvien el seu lloc de residència per culpa dels seus veïns.
Aquestes animadversions moltes vegades vénen a parar a l’ajuntament: Que si el veí té això, que si fa allò, que si té un gos que borda, un gall que canta al matí, que si les branques dels arbres sobrepassen als seus terrenys, ... Així podríem enumerar gran quantitat de problemes que apareixen en una instància presentada davant d’aquesta administració, que comporta obrir el corresponent expedient i fer els informes que corresponguin.
El tema és molt delicat, ja que un cop analitzada la situació veus que no hi ha ningú que s’escapi de poder tenir alguna construcció o alguna situació fora d’ordenances. Després, el veí denunciat acaba denunciant a l’altre perquè també incompleix les normatives municipals.
Amb tot això, tècnics i polítics pel mig. Tothom té la seva raó i vol que se li doni. La veritat és que l’equilibri moltes vegades és desagradable, fins i tot, per fer perdre la paciència.
Serveixi aquest escrit per fer un reconeixement als tècnics municipals, ja que dia a dia es troben davant de totes aquestes situacions de desavinences entre veïns i Déu n’hi do lo bé que se’n surten!
Entrada Original
mentider compulsiu
Aquestes animadversions moltes vegades vénen a parar a l’ajuntament: Que si el veí té això, que si fa allò, que si té un gos que borda, un gall que canta al matí, que si les branques dels arbres sobrepassen als seus terrenys, ... Així podríem enumerar gran quantitat de problemes que apareixen en una instància presentada davant d’aquesta administració, que comporta obrir el corresponent expedient i fer els informes que corresponguin.
El tema és molt delicat, ja que un cop analitzada la situació veus que no hi ha ningú que s’escapi de poder tenir alguna construcció o alguna situació fora d’ordenances. Després, el veí denunciat acaba denunciant a l’altre perquè també incompleix les normatives municipals.
Amb tot això, tècnics i polítics pel mig. Tothom té la seva raó i vol que se li doni. La veritat és que l’equilibri moltes vegades és desagradable, fins i tot, per fer perdre la paciència.
Serveixi aquest escrit per fer un reconeixement als tècnics municipals, ja que dia a dia es troben davant de totes aquestes situacions de desavinences entre veïns i Déu n’hi do lo bé que se’n surten!
Entrada Original
mentider compulsiu
dimarts, 21 d’abril del 2009
LA IMPORTÀNCIA DE LES NOVES TECNOLOGIES
Han arribat a les meves mans les estadístiques de les visites a la pàgina web de l’Ajuntament de Dosrius, dins del primer trimestre del 2009.
La veritat és que m’ha produït una gran satisfacció, ja que et demostra que les noves tecnologies estan molt utilitzades per part de la població, no només del municipi sinó també d’arreu.
Concretament, la pàgina web de l’Ajuntament de Dosrius, durant el mes de gener, va tenir 8.336 visites, durant el mes de febrer, més o menys el mateix nombre, i durant el mes de març va augmentar fins arribar a 9.106 visites en total.
Això representa, amb números rodons, un 10% d’augment referent als mateixos mesos del 2008. També cal ressaltar la quantitat de persones que estan subscrites per rebre informació automàtica dels temes que es pengin a la pàgina web. Cal tenir en compte que el nombre de subscriptors, constantment, va en augment.
Aquí també hi ha una reflexió, ja que podríem dir que no tots els veïns i veïnes van al mateix ritme, donat que som conscients que hi ha moltes cases en les quals Internet no hi ha entrat, per això hem de tenir cura que la informació arribi no només a la pàgina web, sinó també de la manera tradicional.
De mica en mica hem d’anar treballant perquè Internet sigui una eina habitual per a tota la població.
Entrada original
mentider compulsiu
La veritat és que m’ha produït una gran satisfacció, ja que et demostra que les noves tecnologies estan molt utilitzades per part de la població, no només del municipi sinó també d’arreu.
Concretament, la pàgina web de l’Ajuntament de Dosrius, durant el mes de gener, va tenir 8.336 visites, durant el mes de febrer, més o menys el mateix nombre, i durant el mes de març va augmentar fins arribar a 9.106 visites en total.
Això representa, amb números rodons, un 10% d’augment referent als mateixos mesos del 2008. També cal ressaltar la quantitat de persones que estan subscrites per rebre informació automàtica dels temes que es pengin a la pàgina web. Cal tenir en compte que el nombre de subscriptors, constantment, va en augment.
Aquí també hi ha una reflexió, ja que podríem dir que no tots els veïns i veïnes van al mateix ritme, donat que som conscients que hi ha moltes cases en les quals Internet no hi ha entrat, per això hem de tenir cura que la informació arribi no només a la pàgina web, sinó també de la manera tradicional.
De mica en mica hem d’anar treballant perquè Internet sigui una eina habitual per a tota la població.
Entrada original
mentider compulsiu
dijous, 16 d’abril del 2009
TRENTA ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
finals de març principis d’abril, han començat les celebracions dels “Trenta anys d’ajuntaments democràtics”.
Sempre he explicat que la transformació que ha tingut el municipi en aquests trenta anys ha estat espectacular: infraestructures, equipaments, serveis,..
Jo, per la meva banda, estic molt satisfet d’aquests trenta anys. Al mes de juny en farà deu que sóc alcalde i la veritat és que per a mi ha estat una feina apassionant i encara ho continua sent, ja que com sempre he dit: “La qualitat de vida de les persones no té sostre”. Sempre hi ha aquella millora que fent un pas més es pot plasmar.
Ara ens trobem en aquest punt: Tenim els serveis bàsics, els hem de garantir i millorar-los.
Ens toca viure en una època en què les coses no són fàcils, però amb ganes i dedicació s’assoleixen objectius que a vegades et semblen impossibles, sobretot la primera vegada que et vénen al cap, però l’experiència em diu que el treball amb passió dóna resultats espectaculars.
Entrada Original
mentider compulsiu
Sempre he explicat que la transformació que ha tingut el municipi en aquests trenta anys ha estat espectacular: infraestructures, equipaments, serveis,..
Jo, per la meva banda, estic molt satisfet d’aquests trenta anys. Al mes de juny en farà deu que sóc alcalde i la veritat és que per a mi ha estat una feina apassionant i encara ho continua sent, ja que com sempre he dit: “La qualitat de vida de les persones no té sostre”. Sempre hi ha aquella millora que fent un pas més es pot plasmar.
Ara ens trobem en aquest punt: Tenim els serveis bàsics, els hem de garantir i millorar-los.
Ens toca viure en una època en què les coses no són fàcils, però amb ganes i dedicació s’assoleixen objectius que a vegades et semblen impossibles, sobretot la primera vegada que et vénen al cap, però l’experiència em diu que el treball amb passió dóna resultats espectaculars.
Entrada Original
mentider compulsiu
dimarts, 14 d’abril del 2009
ENDEUTAMENT DE L’AJUNTAMENT DE DOSRIUS
El Ministeri d’Hisenda del Govern Central ha fet públic l’endeutament de tots els ajuntaments de l’Estat Espanyol.
Aquest endeutament l’ha calculat amb uns paràmetres tancats a 31.12.2008 i han dividit aquest xifra entre la població censada oficialment a 01 de gener de 2008.
Pel que fa a Dosrius, ens trobem amb un endeutament per habitant de 237,22 euros. Com sempre he explicat, és un dels més baixos de la comarca del Maresme, ja que la mitjana dels 30 municipis puja 590,31 euros per habitant, havent-hi un municipi que sobrepassa els 3.000,-- euros i tres municipis que ho fan per sobre els 1.000,- euros per habitant. Cal destacar que la mitjana de Catalunya és de 480,-- euros per habitant.
Em satisfan moltíssim aquestes xifres, ja que, d’una banda, la inversió que s’ha realitzat al nostre municipi és molt elevada i, per altra part, l’endeutament ha anat baixant any rere any, ja que deu anys enrere Dosrius era dels ajuntaments del Maresme que econòmicament estava més endeutat.
Cal dir que en aquests moments en què estem patint una crisi bastant profunda, les partides a serveis personals les podrem mantenir, fins i tot, augmentar en cas de necessitat.
Sí que és cert que els ingressos han baixat, però jo tinc confiança que la gestió de l’ajuntament ens portarà a una situació molt suportable per part de tothom.
Entrada Original
mentider compulsiu
Aquest endeutament l’ha calculat amb uns paràmetres tancats a 31.12.2008 i han dividit aquest xifra entre la població censada oficialment a 01 de gener de 2008.
Pel que fa a Dosrius, ens trobem amb un endeutament per habitant de 237,22 euros. Com sempre he explicat, és un dels més baixos de la comarca del Maresme, ja que la mitjana dels 30 municipis puja 590,31 euros per habitant, havent-hi un municipi que sobrepassa els 3.000,-- euros i tres municipis que ho fan per sobre els 1.000,- euros per habitant. Cal destacar que la mitjana de Catalunya és de 480,-- euros per habitant.
Em satisfan moltíssim aquestes xifres, ja que, d’una banda, la inversió que s’ha realitzat al nostre municipi és molt elevada i, per altra part, l’endeutament ha anat baixant any rere any, ja que deu anys enrere Dosrius era dels ajuntaments del Maresme que econòmicament estava més endeutat.
Cal dir que en aquests moments en què estem patint una crisi bastant profunda, les partides a serveis personals les podrem mantenir, fins i tot, augmentar en cas de necessitat.
Sí que és cert que els ingressos han baixat, però jo tinc confiança que la gestió de l’ajuntament ens portarà a una situació molt suportable per part de tothom.
Entrada Original
mentider compulsiu
dilluns, 6 d’abril del 2009
JA HEM TOMBAT EL MES DE MARÇ
Què vol dir que ja estem a primers d’abril? Doncs per a l’Ajuntament de Dosrius vol dir que hem hagut de fer front al pagament per l’adquisició de terrenys, que penso que són molt importants per al municipi de Dosrius.
Com tothom sap, l’Ajuntament va comprar tota la zona esportiva de can Batlle, per 120.000.000,-- de les antigues pessetes.
També vàrem veure la necessitat de comprar tota la zona del costat de l’antic Escorxador. Dins d’aquesta adquisició hi havia uns 2.000 metres quadrats d’una zona verda, de la qual hi havia la possibilitat que el seu propietari en demanés l’expropiació. També vam considerar important comprar tota la zona del Pou de Glaç de Canyamars.
En el cas del Pou de Glaç de Canyamars, ens vàrem decidir per poder-lo adquirir, perquè veiem la possibilitat que hi havia una línia d’ajuts que no podia anar destinada a altres objectius que no fossin aquests. És a dir, que els diners subvencionats per la Diputació de Barcelona, que podríem dir que representen entre el 60 i el 70% del seu cost, no podien anar destinats a asfaltar carrers, ni a la compra de mobiliari urbà, ni a benestar social, sinó que únicament i exclusivament es podien destinar a la compra de patrimoni municipal. El balanç és positiu, s’han assolit els objectius que ens vam plantejar tres anys enrere, d’acord amb la visió que vàrem tenir en aquell moment.
Com bé dic, ha passat la segona quinzena de març i hem pogut fer els pagaments del Pou del Glaç i dels terrenys de l’Escorxador, uns 360.000 euros.
No ha estat fàcil, però vull fer l’esment que ho hem pogut pagar i, a més a més, que és l’última anualitat de tot el patrimoni que hem adquirit en aquests últims cinc o sis anys. Es tracta de mils metres quadrats per a equipaments i en el cas del Pou de Glaç un bé d’interès arquitectònic, cultural i històric, del qual penso que en traurem molt de profit.
Ara ja ho té el poble, cal donar-hi contingut. La previsió ja hi és, però vull que quedi plasmat en aquest escrit que darrera d’aquesta adquisició de terrenys hi ha moltes hores de negociació, de convèncer, de buscar recursos, de fer convenis, advocats pel mig, més reunions, però podem dir que ja hem tancat aquest procés.
Personalment, em dóna una gran satisfacció haver augmentat el patrimoni de l’Ajuntament, amb terrenys de molta necessitat per a la col•lectivitat i, sobretot, tenint en compte que en aquests moments ja no tenim cap deute pendent.
Entrada original
mentider compulsiu
Com tothom sap, l’Ajuntament va comprar tota la zona esportiva de can Batlle, per 120.000.000,-- de les antigues pessetes.
També vàrem veure la necessitat de comprar tota la zona del costat de l’antic Escorxador. Dins d’aquesta adquisició hi havia uns 2.000 metres quadrats d’una zona verda, de la qual hi havia la possibilitat que el seu propietari en demanés l’expropiació. També vam considerar important comprar tota la zona del Pou de Glaç de Canyamars.
En el cas del Pou de Glaç de Canyamars, ens vàrem decidir per poder-lo adquirir, perquè veiem la possibilitat que hi havia una línia d’ajuts que no podia anar destinada a altres objectius que no fossin aquests. És a dir, que els diners subvencionats per la Diputació de Barcelona, que podríem dir que representen entre el 60 i el 70% del seu cost, no podien anar destinats a asfaltar carrers, ni a la compra de mobiliari urbà, ni a benestar social, sinó que únicament i exclusivament es podien destinar a la compra de patrimoni municipal. El balanç és positiu, s’han assolit els objectius que ens vam plantejar tres anys enrere, d’acord amb la visió que vàrem tenir en aquell moment.
Com bé dic, ha passat la segona quinzena de març i hem pogut fer els pagaments del Pou del Glaç i dels terrenys de l’Escorxador, uns 360.000 euros.
No ha estat fàcil, però vull fer l’esment que ho hem pogut pagar i, a més a més, que és l’última anualitat de tot el patrimoni que hem adquirit en aquests últims cinc o sis anys. Es tracta de mils metres quadrats per a equipaments i en el cas del Pou de Glaç un bé d’interès arquitectònic, cultural i històric, del qual penso que en traurem molt de profit.
Ara ja ho té el poble, cal donar-hi contingut. La previsió ja hi és, però vull que quedi plasmat en aquest escrit que darrera d’aquesta adquisició de terrenys hi ha moltes hores de negociació, de convèncer, de buscar recursos, de fer convenis, advocats pel mig, més reunions, però podem dir que ja hem tancat aquest procés.
Personalment, em dóna una gran satisfacció haver augmentat el patrimoni de l’Ajuntament, amb terrenys de molta necessitat per a la col•lectivitat i, sobretot, tenint en compte que en aquests moments ja no tenim cap deute pendent.
Entrada original
mentider compulsiu
divendres, 3 d’abril del 2009
ESPERO QUE AQUESTA VEGADA SÍ
Pràcticament ja s’ha acabat l’exposició pública del projecte refós d’urbanització de can Canyamars. Dic que pràcticament, perquè encara queden uns interessats perquè se’ls acabi el termini per presentar al•legacions. En si, el termini d’exposició pública ja ha acabat, però degut a la publicació d’edictes d’algunes persones que no han pogut rebre la notificació cal esperar. Per a la resta, el termini participatiu per expressar opinions ja siguin tècniques, polítiques o del caire que sigui, ja ha finalitzat.
Durant tot aquest temps només hi ha hagut quatre al•legacions importants, dues de molt lògiques, que són de dos particulars. Una típica que és del promotor de la urbanització i una altra del que s’anomena l’Associació Administrativa de Cooperació de la Unitat de can Canyamars. És a dir, l’Associació de Veïns de can Canyamars.
Em sorprèn aquesta darrera al•legació, ja que proposen el soterrament de les línies elèctriques, de les línies telefòniques, fins i tot, la previsió de la xarxa de gas, així com també la previsió de xarxes de telecomunicacions. Tot això està molt bé i potser sí que si volguéssim fer les coses perfectes ho hauríem de contemplar, però això, pel cap baix, són entre tres i quatre milions d’euros.
Ja vam tenir grans debats amb els representants dels veïns en el moment de la redacció del primer projecte d’urbanització i vàrem acordar que la quantitat que es demanava, sumada a les obligacions del que s’havia de fer, era del tot inviable, incloure el soterrament dels serveis aeris i alguns altres.
Sempre hem dit que hem d’intentar fer un projecte digne perquè la gent hi visqui amb qualitat i amb els serveis necessaris per a la població, això vol dir: enllumenat, un servei d’aigua, de clavegueram, voreres i, sobretot, uns bons carrers. Aquest és el projecte que des de l’Ajuntament de Dosrius defensarem i també defensarem que a tots els veïns i veïnes els costi el mínim possible i, a més a més, que es pugui explicar.
Una altra cosa són els criteris polítics i interessos personals, amb l’esperit que aquest procés quedi embarrancat i sigui inviable.
El més important és que es pugui realitzar, que massa dificultats hem tingut.
Entrada original
mentider compulsiu
Durant tot aquest temps només hi ha hagut quatre al•legacions importants, dues de molt lògiques, que són de dos particulars. Una típica que és del promotor de la urbanització i una altra del que s’anomena l’Associació Administrativa de Cooperació de la Unitat de can Canyamars. És a dir, l’Associació de Veïns de can Canyamars.
Em sorprèn aquesta darrera al•legació, ja que proposen el soterrament de les línies elèctriques, de les línies telefòniques, fins i tot, la previsió de la xarxa de gas, així com també la previsió de xarxes de telecomunicacions. Tot això està molt bé i potser sí que si volguéssim fer les coses perfectes ho hauríem de contemplar, però això, pel cap baix, són entre tres i quatre milions d’euros.
Ja vam tenir grans debats amb els representants dels veïns en el moment de la redacció del primer projecte d’urbanització i vàrem acordar que la quantitat que es demanava, sumada a les obligacions del que s’havia de fer, era del tot inviable, incloure el soterrament dels serveis aeris i alguns altres.
Sempre hem dit que hem d’intentar fer un projecte digne perquè la gent hi visqui amb qualitat i amb els serveis necessaris per a la població, això vol dir: enllumenat, un servei d’aigua, de clavegueram, voreres i, sobretot, uns bons carrers. Aquest és el projecte que des de l’Ajuntament de Dosrius defensarem i també defensarem que a tots els veïns i veïnes els costi el mínim possible i, a més a més, que es pugui explicar.
Una altra cosa són els criteris polítics i interessos personals, amb l’esperit que aquest procés quedi embarrancat i sigui inviable.
El més important és que es pugui realitzar, que massa dificultats hem tingut.
Entrada original
mentider compulsiu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
