FESTA MAJOR DE DOSRIUS 2010

En el moment de fer aquest escrit miro el calendari i veig que ja estem a l’últim dia del mes d’agost i essent principi de setmana vol dir que ja ha passat la ultima festa major important que tenim al nostre municipi, que és la de Dosrius.

Una festa que va començar el dijous amb un sopar a la plaça d’Espanya i va acabar el diumenge a una altre plaça, que jo crec que hauríem de treure-li molt més profit, ja que té un encant i una dimensió que fa que sigui molt agradable escoltar o veure qualsevol actuació en aquest indret que és la plaça del comú.

Jo no sé quins efectes es van barrejar però tothom que ens vam trobar a la cantada d’havaneres comentava: que agradable és l’indret, que bé que han tocat el grup La morralla, quina temperatura més ideal que ens està fent, i així tot era en positiu. I sempre és agradable també escoltar les valoracions pel regidor de cultura del que ha sigut la festa major de Dosrius, en especial, i també el valor de les festes en el nostre municipi. I com no, un reconeixement molt merescut a l’Óscar Morros, ja que ha sigut l’ànima de la comissió de festes de Dosrius. Ha estat a tot arreu, fes calor, a negre nit , hagués de matinar, sempre el veus amb aquell ritme, d’anar fent feina i sobre tot implicat al 100% a l’hora d‘organitzar actes pels altres. Moltes gràcies Oscar !

De la festa de Dosrius, ressaltaria el correfoc, crec que va ser molt ponderada, l’estalvi de pólvora durant la cercavila pels carrers i això ens va portar a uns castells de foc que mai havien tingut aquesta dimensió i durada en el nostre municipi, un molt bon espectacle

Altres actes que també han sigut importants per la seva participació va ser el concert de la chata i el ball de la festa major.

La bicicletada segons em van comentar va tenir molt d’èxit i potser la nota negativa d’aquesta festa major és l’acte que es va fer a Can Batlle ja entrada la matinada, que quan es va acabar, la remarcable demostració per part dels DJ municipals, que els vull felicitar per l’espectacle que van oferir, doncs com bé dic quan va acabar la música alguns personatges d’aquells que no saben veure o veuen massa, o que porten al cos substàncies desaconsellades totalment per a la salut de les persones, varen destacar a base de baralles i discussions molt pujades de to. Però la policia local va actuar amb una correcció i professionalitat que se’ls ha d’agrair.

Un altre dels actes que va lluir malgrat sigui repetitiu, però com sempre té una acceptació extraordinària, és el Cercavila dels Gegants, el color divers dels vestits de gegants com de persones, la musica , la temperatura ,un pel calorosa, però acceptable per poder ballar i gaudir de l’espectacle, i sobretot cal ressaltar el bateig de l’Iscle que per la canalla gegantera va ser l’ il•lusió i el record d’aquesta festa major, ja que alguna raó va haver-hi a l’hora de marcar els torns per portar-lo però penso que es positiu dimensionar les ganes ja que enganxa i fa que l’ afició augmenti.

Em ve molt de gust adjuntar l’escrit que vaig llegir motiu del bateig de l’Iscle.

Aquí el teniu:

“Bateig de l’Iscle de Dosrius i de l’Arquells

Prou que s’ho han pensat, però ja feia dies que amb el bellugueig dins les caixes marcava una possible bona nova i per fi, avui 28 d’agost de 2010, en Felip i la Blanqueta han sigut pares, pares d’un gegantor que amplia la família gegantera de Dosrius. Doncs no podem mes que donar-vos la més sincera enhorabona per la vostra condició de pares i més enhorabona a la família gegantera de Dosrius pel nou membre de la Colla.

Iscle de Dosrius i de l’Arquells us posem com a nom, en presència del vostres pares, de la família Gegantera de Dosrius, així com els padrins d’aquest acte els gegants de Tordera, i també els Gegants d’Argentona, els de Sant Fruitós de Bages, els de la Barceloneta, els de Premià de Dalt, els del Masnou, els de Santa Maria de Curcó, gegants de Mollet del Vallès, de Calella, de Teià, de Malgrat de Mar i també de Sant Simó de Mataró, presents en aquest bateig i presentació en societat com a nou infant gegantor.

Padrins i convidats en aquest acte, no podem més que desitjar al Felip i la Blanqueta que treballin perquè el seu fill Iscle sigui un gegantor amb tots els valors i significats dels nostres gegants.

Gegants vol dir festa, germanor, rauxa controlada, capbussar-se en un mon de fantasia real, d’alegries, de sentiments, d’il•lusions, de música i ballaruca, d’encanteri, de sensacions terrenals, d’història, d’amor i d’amistat.

Món geganter, no podem més que felicitar a tota la família gegantera de Dosrius per la bona nova i que aquesta alegria la podem compartir amb tots els presents, que demano fem el primer cant que serà de felicitació i de benvinguda, amb l’esperit que s’esborroni el pelatge corporal dels humans i reflexes en forma de gegants.

Iscle de Dosrius i de l’Arquells, per tu va:

fal•lera, fal•lera, fal•lera
fal•lera, fal•lera, fal•lera, gegantera
fal•lera, fal•lera, fal•lera, gegantera

Visca el mon Geganter.
Visca Catalunya !”

FESTA MAJOR A CAN MASSUET DEL FAR 2010

Primer de tot dir que quan parlem de Can Massuet no ho fem bé, doncs aquest nucli està al veïnat del Far, per tant, ens hem d’acostumar a dir Can Massuet del Far, ja que anys enrrera el Far era un veïnat de referència amb parròquia propia, ubicada a Can Guinart i el formaven 17 cases de pagès.

Dita parròquia era la referència per trobar-se amb actes ressenyables i allà cada any es feia la festa major, es triava el carro més gros del veïnat, com escenari i a l’era de Can Guinart tocaven els músics.

La festa del Far era la referència de tots els pobles de l’entorn multiplicant-se el nombre de persones en aquests dies assenyalats, fins i tot, la meva família m’explica que el nom que em posar al néixer era perquè un germà de la meva mare que es deia Josep, va morir als 20 anys. A la darrera festa que va assistir era la del Far i, tornant de la mateixa, es va trobar malament i en poques setmanes l’enterraven d’un tifus, això va ser concretament a l’any 1950.

D’això fa ja molts anys i ara ens hem de centrar en el nucli de Can Massuet del Far que cada primer o segon cap de setmana d’agost celebra la seva festa major. Enguany ha durat 4 dies i cal remarcar el sopar (mongetes, botifarra..), que ja com una tradició, és fa el primer dia i que a mi, personalment, m’ha agradat molt. Vull felicitar al cuiner que va coure les mongetes perquè pel meu gust, va saber donar el punt d’amanimenta. Estaven boníssimes!

En concret aquest sopar va ser els més concorregut dels últims anys i va estar molt animat. Tot i així, cal dir que tots els actes que s’han realitzat, des del primer fins l’últim, han estat un èxit.

L’últim acte, va ser un sopar amb entrepans escoltant la música del grup que sonava. Cal dir que la pista estava plena de gent que seguia els passos de ball que l’Antonio i la Charo els hi ensenyaven.

Cal remarcar que tant l’Antonio com la Charo, sempre estan predisposats a ensenyar a ballar i només veient-los ja gaudeixes. Tenen tan de ritme i precisió!

Un cop més cal ressaltar el potencial d’aquesta Comissió de Festes. Són, persones, més ben dit, famílies senceres, que tenen el do de sentir-se feliços organitzant coses pels demès. Ja tenien al cap la propera festa, la de 2011. Ja pensen en fer coses diferents, novetats, organitzar-ho d’aquella manera o d’aquella altre, és a dir, un potencial que delata que tenim un patrimoni amb molt de valor al nucli de Can Massuet del Far.

També vull destacar la diferència entre aquesta i la festa de Canyamars que estan separades de pocs km però ubicades al mateix municipi, però fins i tot, la consumició és diferent d’un poble a l’altre, la manera d’organitzar, els actes, però el que sí ha tingut en comú, és la participació de persones i la satisfacció i valoració molt positiva de l’organització. Esperem que aquestes idees per al 2011 agafin cos durant aquest any i poder oferir en especial a Can Massuet del far un altre programa tant engrescador com el d’aquest any.

A tota la comissió de festes i col•laboradors moltes gràcies!!

FESTA MAJOR DE CANYAMARS 2010

2010 any per fer reflexions i valoracions de moltes coses. S’ha tancat la primera festa major del nostre municipi, la de Canyamars, una festa que ha tingut molta participació de la gent del poble. El poble de Canyamars se l’ha fet seva.

Hi ha hagut molts col•laboradors, particulars que han aportat actuacions, entitats i col•lectius que han organitzat actes. Tothom hi ha posat molta il•lusió i el resultat ha estat extraordinari.

A mi m’agradaria fer una valoració molt positiva dels membres de la Comissió de Festes. Els podem especificar en tres grups molt marcats. El primer és el que lidera la Toñy, regidora de nucli i cap d’aquesta festa major, un grup d’homes i dones que porten 12 anys organitzant aquesta festa per al poble de Canyamars. Un altre grup és el que està format per la gent que té al voltant de 25 anys, que des d’algunes edicions s’ha anat introduint a la festa i ja es delata que són un potencial important i de referència en tema de responsabilitat. Enguany ha sortit, amb molta força, un altre grup de nois d’entre 16 i 18 anys, que ja ha marcat la seva feina. Disposats a anar sols a organitzar actes i a treballar com el que més amb ganes verdaderes de fer-ho, passant-s’ho bé. En total ens trobàvem entres 25 i 30 persones mobilitzades per preparar la festa major.

També m’agradaria fer una mica d’història, per acabar parlant d’una persona, que quan tenia 15 – 16 anys va entrar a la comissió de festes, d’això parlem de finals de la dècada dels seixanta, molts anys enrere, quan la festa major es feia a la sala de ball, ubicada on actualment hi ha el restaurant de can Miqueló. Fent-se petita aquesta sala, es va decidir fer una espècie d’envelat a la Plaça de l’església, però era un envelat peculiar, sense sostre, anomenat el model “Tívoli”. Aquesta persona que va començar a treballar per la festa major, no és ni més ni menys que en Jaume Arnó, que també va ser un dels organitzadors d’aquesta festa amb aquest model d’envelat a Canyamars.

Canyamars va créixer molt lentament, dels 250 habitants va passar als 300 – 350 i de la Plaça de l’Església es va passar a la Plaça de les Alzines, on es va construir un envelat amb lona i ben tapat. Cal destacar que estem parlant de finals de la dècada del setanta principis dels vuitanta, moment en què es feia la festa major sense cap tipus de subvenció. Tot s’havia de finançar amb les aportacions d’empreses i amb les entrades dels veïns que gaudien dels actes programats.

En aquest envelat de la Plaça de les Alzines recordo que hi va actuar en vàries edicions “La Trinca”. Va haver-hi un any crucial per canviar el model d’indret per organitzar la festa major, concretament va ser el 1982, el dissabte a la tarda de la seva festa, en què els veterans del Barça jugaven al Camp de futbol de Canyamars i de cop i volta es va encendre l’envelat i en pocs minuts va quedar tot calcinat: taules, cadires, llotges, escenari. La fumera negra que va aixecar l’incendi es va poder veure des de molts quilòmetres enllà i les flames van ser de molts metres d’altura. El foc va durar poc, però ho va destruir tot.

Una altra vegada Canyamars es va mobilitzar i tothom es va activar perquè la festa major havia de continuar. Es van buscar taules, cadires, ... i en poca estona es va cercar tot el necessari perquè a la plaça de la Germandat s’hi poguessin organitzar els actes programats. En Jaume Arnó formava part d’aquesta comissió.

La Plaça de la Germandat va ser la referència de la festa major fins que es va construir el pavelló municipal, que va ser l’any 1986.

Ara ja podem fer balanç de la comissió de festes d’aquests dotze darrers anys, en què en Jaume Arnó ha estat un element important, com molts altres.

S’han fet modificacions ressenyables, fins que al pavelló s’han deixat de fer actes de festa major, descobrint nous espais com ara el Pou de Glaç, el Molinot, la Plaça de l’Església i el carrer, sobretot el carrer Major i la Plaça de la Germandat, amb la nova icona de la festa major que és aquesta carpa de la qual tothom quedat meravellat, tant pel seu disseny, com per la manera que s’aguanta flotant a la plaça. Jo crec que es pot convertir amb el punt fort i central dels actes de la festa major de Canyamars per als propers anys.

El més ressenyable d’aquest 2010, d’aquest grup d’homes i dones, és que podem nomenar el degà de les comissions de festes, que no és ni més ni menys que en Jaume Arnó, que va començar a la segona meitat de la dècada dels seixanta i al 2010 encara ha estat un element important d’aquesta comissió.

Imagineu-vos que al 2050, a qui li pertoqui expliqui que un/a jove que durant aquest 2010 va començar amb força dins d’aquest grup de 16 a 18 anys, encara és una peça important al 2050, que segurament serà un dels anys per fer reflexions i valoracions.