diumenge, 28 de febrer del 2010

ELS SERVEIS SOCIALS DE L'AJUNTAMENT VAN CREIXENT

Malgrat la crisi, una de les àrees que s’ha potenciat al màxim, per a la qual no hi ha hagut retallades pressupostàries, ha estat l’àrea de Serveis Socials.

Tot i que l’Ajuntament ha mimat aquest departament, cal afegir-hi l’empenta de la seva responsable.

Ella ha sabut administrar el recursos que s’han destinat a aquesta àrea, amb una diligència admirable. A més a més, s’ha buscat la vida fora del municipi, anant a altres administracions, per tal d’assolir les màximes aportacions possibles, tant a nivell de serveis com econòmic.

Tot el que explico ho va demostrar no fa massa dies, en una reunió amb veïns. Quan explicava la seva àrea va dir que en algun moment concret té fins a vuit persones treballant-hi. Jo personalment vaig quedar sorprès i quan me les va anar anomenant vaig veure que era veritat.

Actualment, aquesta àrea està situada a la primera planta de l’Ajuntament i tenen dos despatxos, però utilitzen totes les sales i altres despatxos de regidories . La feina que fan és espectacular, amb reunions, visites, entrevistes, ...

Davant la magnitud del treball que fan, s’ha buscat un nou indret per a la seva ubicació. Ja feia temps que cercàvem algun lloc nou. Per fi hem trobat unes oficines que estan davant de l’ajuntament, a la banda oest, d’uns 70 m2, amb diversos despatxos i alguna sala de reunions. Hem arribat a un acord amb el propietari, perquè l’ajuntament llogui aquest espai, amb un contracte d’una durada de sis anys, prorrogable d’any en any i amb dret a compra.

Estic satisfet de les negociacions, de la gestió i, sobretot, de la nova ubicació d’aquesta àrea tan important, que lidera la Toñy, amb tot un grup de grans professionals, que belluguen el tema social del nostre municipi. S’ho mereixen!

Entrada orignial

dimecres, 24 de febrer del 2010

TORNEM A PARLAR DE LA CRISI QUE ESTEM VIVINT

Hem comentat extensament que durant els últims trenta anys el nostre país ha fet una evolució espectacular. Cal tenir en compte, però, que alguns d’aquests creixements han estat inflats, amb possibilitats de no poder continuar al mateix ritme.

Al moment en què la ciutadania ha tingut la gran majoria dels productes de primera necessitat, s’ha produït l’efecte que el consum ha disminuït i això ha generat aquesta crisi, entre altres coses. Per altra banda, aquests sectors inflats han petat d’una manera clamorosa.

Ara cal fer un replantejament en tots els aspectes. Es parla de l’allargament de l’edat de treball, a mi personalment no m’agrada, però quan es posa això a sobre la taula vol dir que els números no surten.

No fa massa dies que coneixem que el Govern Central, obligat per complit els objectius europeus, ha de baixar el seu dèficit públic del quasi 12% al 3%, en tres anys.

La primera mesura va ser reduir en 50 mil milions d’euros partides pressupostàries, i això és una quantitat que tindrà uns efectes negatius en les inversions, en llocs de treball, ..., però aquesta és la realitat.

Una altra proposta és l’augment de dos punt de l’IVA, per recaptar més impostos, ja que amb l’actual sistema és impossible poder assolir els objectius europeus.

Sé que això no és popular, però qui es pensi que se sortirà de la crisi de la mateixa manera que s’hi ha entrat, és que viu d’esquena a la realitat.

Em deprimeix doblement quan el Partit Popular culpa d’aquesta crisi, únicament i exclusivament, el president espanyol. Aquesta tàctica, segons el meu punt de vista, és un insult a la ciutadania, ja que mireu la problemàtica que hi ha a Grècia i a tota la Unió Europea.

Aquesta crisi és una crisi global i si el Partit Popular arriba al poder ho arreglarà a base de collar més els treballadors, perquè pocs surtin beneficiats d’aquesta situació que estem vivint.

Entrada original

dilluns, 15 de febrer del 2010

LES REALITATS ES VAN CONFIRMANT

Dies enrere va sortir als mitjans de comunicació que a la Jonquera un jutge havia donat la raó a uns promotors d’un macro prostíbul, després que l’Ajuntament els hagués denegat la llicència municipal.

Ara ha sortit la notícia que Mataró s’han vist obligats a concedir la llicència d’activitats per a un prostíbul de magnituts, on es construiran 60 habitacions i està en tràmit un altre de 40 habitacions més.

Cada vegada queda més clar que els ajuntaments poca maniobra tenen si en un indret es vol ubicar una empresa o una activitat, que compleix amb la legislació vigent, té els informes favorables adequats i assoleix tots els permisos pertinents.

Una altra cosa és que l’administració local tramiti l’expedient i el porti fins al final del seu tràmit, i si després veu la impossibilitat que l’ activitat es pugui realitzar emeti l’informe negatiu o desfavorable.

En aquests moments en el nostre ajuntament tenim en mans quatre expedients d’activitats en sòl no urbanitzable i hem de ser molt curosos a l’hora de tramitar-los correctament, tant si és una activitat desitjada com si no ho és, ja que si és desitjada i es fa algun pas en fals pot ser motiu de recurs per part de persones que no vegin amb bons ulls aquesta activitat o viceversa.

Tinc la intuïció que una d’aquestes activitats que l’Ajuntament ha dit que no la considera d’interès públic acabarà als tribunals, però la veritat és que l’expedient és immaculat i la confiança que ens donin la raó és bastant gran.

dijous, 11 de febrer del 2010

L’ENVEJA DE MOLTS AJUNTAMENTS

Dimarts passat, a les 7 de la tarda, tenia reunió de la Comissió Permanent del Consell Comarcal del Maresme.

En principi havia de ser curta i la veritat és que va ser així. Jo tenia apuntat que havia de sortir, com a màxim, a 2/4 de 8 de Mataró, ja que a les 8 teníem Ple a l’Ajuntament de Dosrius, en el qual es presentava el pressupost per al 2010.

En un moment de la reunió al Consell, vaig comentar que havíem de fer-ne via, perquè tenia el Ple del pressupost a Dosrius. Hi havia tres o quatre càrrecs electes d’altres ajuntaments, que van tenir molta enveja que poguéssim portar al Ple el pressupost, ja que la situació econòmica dels seus ajuntaments feia molt difícil poder tancar els números.

També els vaig explicar la situació en què estava l’Ajuntament de Dosrius, amb un endeutament del 50% dels ingressos corrents, quan fins ara la Generalitat permetia un endeutament del 110%, tot i que davant de la situació econòmica dels ajuntaments l’ha hagut d’augmentar fins al 125%.

Quan expliques aquests números, molts pregunten com s’ha fet aquesta gestió i com ha estat possible, ja que coneixen que el municipi de Dosrius ha fet grans inversions, amb l’adquisició de terrenys com: la Zona de can Batlle, l’Escorxador i el Pou del Glaç.

També saben que al setembre passat es va obrir una escola bressol municipal, amb tot el que això representa. A més de dos pavellons totalment reformats i la pista esportiva de can Massuet del Far.

Tot això són inversions de molts cents de milers d’euros, però la tranquil·litat d’un govern amb majoria i experiència fa que les coses es puguin fer ordenades i seguint una línia de treball molt clara, constant i en una mateixa direcció.

En moments de crisi això és vital, per aquest motiu podem tenir aquests números al nostre pressupost.

Entrada original

divendres, 5 de febrer del 2010

LA MARXETA A CANYAMARS

Amb gran satisfacció he rebut la notícia que l’Agrupació Científica Excursionista de Mataró ha decidit que l’edició de la Marxeta d’enguany, prevista per al diumenge 21 de novembre, comenci i acabi a Canyamars. L’arribada serà al Pou de Glaç.

Recordo que l’edició de l’any 2003 va sortir de la plaça de l’Ajuntament de Dosrius, fent els 18 – 20 Kms. habituals, i acabant davant de l’Ajuntament, amb una festeta amb vermut i molt bon rotllo per part dels participants, que són un nombre considerable.

M’agrada que surtin de Canyamars, perquè sempre he explicat que tenim tres nuclis de població, on hi viuen persones amb unes característiques diferents. Això ho hem de potenciar, perquè és riquesa.

Potenciar-ho no només es portar-hi festes i fer les típiques de cada nucli, també és treballar per tenir equipaments i serveis de tota mena. Per això és molt important poder assolir, algun dia, que Canyamars tingui la seva escola de primària, tal com estem defensant actualment que can Massuet tingui la seva.

Això vol dir vida, vol dir possibilitats de comerç, vol dir diversitat de serveis, i aquests nuclis de població amb una identitat tan potent els hem de potenciar en aquesta línia.

Entrada original

dimecres, 3 de febrer del 2010

LA REALITAT EN ELS PARTITS POLÍTICS ES VISUALITZA

S’ està visualitzant una realitat que els que ens dediquem a la política patim i veiem constantment.

Em refereixo a la situació en què es troba aquest nou partit creat pel Sr. Joan Carretero, que es diu Reagrupament. Tot va bé mentre es busca un objectiu molt genèric per decidir que s’entra a la política, que pot ser: Que es poden fer les coses diferents, que cal fer coses, que els que hi ha no serveixen, ..., i així podríem anar esmentant plantejaments que uneixen persones que en el fons són molt diferents, però que aquestes generalitzacions fa que estiguin juntes.

En el moment en què es comença a parlar de com es faran les coses i quin tipus de coses es faran, per plantejar un projecte, és quan s’inicien les grans diferències.

Segons he pogut llegir, en el cas de Reagrupament els problemes comencen amb la manera com s’estructura la representació del partit a les circumscripcions electorals. Segons diuen uns, en els acord constitucionals estava clar, però quan hi ha persones amb criteri potent, com és el cas d’en Joan Carretero, costa encaixar les opinions diferents. Aquesta és una característica de líders que a vegades inicien projectes engrescadors, però que altres vegades els trenquen si els acords no els són grats.

També cal veure l’estructura de funcionament dels partits, que en el cas de Reagrupament és assembleària. Això fa que encara sigui més difícil poder encaixar persones que volen controlar l’entorn en què es belluguen, ja que mai se sap per on pot sortir la decisió d’una assemblea.

Tot és molt complex, però apassionant de seguir, ja que aquests encaixos no són fàcils, però per a qui els inicia són reptes que poden donar molt de joc a la vida política.

Entrada original