L’Ajuntament de Dosrius té uns deutes reconeguts, al seu favor, pendents de cobrament per un valor d’ 1.900.000,-- euros.
Per altra banda, té factures pendents de pagar a 31 de desembre de 2011, per valor de 977.000,-- euros. Per poder fer front al pagament d’aquestes factures, s’ha adherit al Pla del Govern Central, ja que mitjançant un mecanisme dissenyat per liquidar aquests deutes contrets per les administracions locals, es podrà posar al dia amb el pagament de les factures.
En el cas que el Govern Central aprovi la previsió econòmica dels propers 10 anys que ha planificat l’ajuntament i que els empresaris vulguin entrar dins d’aquestes condicions per cobrar de l’esmentat govern, l’ajuntament retornarà aquests 977.000,-- euros o la quantitat que al final resulti, amb un termini de 10 anys.
A la previsió econòmica d’aquests propers 10 anys, no s’hi ha hagut de fer cap increment d’impostos ni retallada d’inversions, per poder retornar la quantitat corresponent a les factures que pagui el Govern Central.
L’única previsió que té l’ajuntament, que és de manera obligada, és que caldrà fer la revisió cadastral i que aquest valor resultant d’aquesta revisió ja serà el referent per a l’IBI del 2015.
Cal ressaltar que l’última revisió cadastral es va fer l’any 1995 i s’aconsella que per augmentar els ingressos dels ajuntaments, es faci revisió cadastral cada 10 anys.
L’Ajuntament de Dosrius no va creure convenient fer la revisió que li pertocava durant l’any 2005, ja que representava un augment d’impostos important, que haguessin hagut de pagar els contribuents a les arques municipals.
divendres, 30 de març del 2012
dilluns, 26 de març del 2012
Gaudir de la primera menjada de la temporada
El dissabte passat vaig menjar la primera truita d’espàrrecs, espàrrecs venturers d’aquests que surten als marges i racons del nostre entorn, aleshores vaig recordar que quan era petit era tot un esdeveniment quan posaves a taula el primer producte collit de l’hort o del bosc.
Aviat vindran els primers pèsols, les primeres faves, la primera mongeta tendra al voltant de Sant Joan, i quan anaves a arrencar la primera planta de patates per fregir-les, recordo aquella patata tendra que tenia aquell gust tan especial, amb aquella dolçor que et llepaves els dits.
Com bé us dic era tot un esdeveniment, fins i tot, era una festa quan senties el cucut cantar que ja havia arribat, volen dir que ja hi eren tots. El cucut era el que tancava la immigració de tots els ocells i animals que venien a passar la primavera i l’estiu entre nosaltres.
Ara tot ha canviat molt, tenim de tot i a tota hora, però aquelles sensacions i aquelles il•lusions que es produïen a taula quan hi havia el primer producte de temporada no les vull perdre, les vull recordar junt amb les paraules de la meva mare: Bon any de bé que sigui!, desitjant una bona anyada del producte que tastàvem.
Aviat vindran els primers pèsols, les primeres faves, la primera mongeta tendra al voltant de Sant Joan, i quan anaves a arrencar la primera planta de patates per fregir-les, recordo aquella patata tendra que tenia aquell gust tan especial, amb aquella dolçor que et llepaves els dits.
Com bé us dic era tot un esdeveniment, fins i tot, era una festa quan senties el cucut cantar que ja havia arribat, volen dir que ja hi eren tots. El cucut era el que tancava la immigració de tots els ocells i animals que venien a passar la primavera i l’estiu entre nosaltres.
Ara tot ha canviat molt, tenim de tot i a tota hora, però aquelles sensacions i aquelles il•lusions que es produïen a taula quan hi havia el primer producte de temporada no les vull perdre, les vull recordar junt amb les paraules de la meva mare: Bon any de bé que sigui!, desitjant una bona anyada del producte que tastàvem.
divendres, 16 de març del 2012
Quin llibre més diferent!
Ahir, dijous al vespre, vaig estar a la presentació d’un llibre escrit per un treballador de l’ajuntament. Per a mi és un company, no sé en quin concepte amb deu tenir ell, però la veritat és que estic parlant d’un gran treballador i una magnífica persona.
Ens vàrem trobar una bona colla, en una sala d’aspecte molt senzill, però complint els objectius per als quals s’havia planificat.
El llibre s’anomena E-mails para Roland Emmerich, escrit per al nostre estimat Sergi de Diego Mas i l’editorial que ha publicat el gran contingut d’aquest petit llibres és Honolulu Books.
És un llibre de format molt petit. En principi, dóna la sensació que en poca estona te l’has de cruspir, però res més lluny, ja que es tracta d’una poesia moderna, nova, diferent, que cada vegada que llegeixes un paràgraf tombes el cap primer cap un costat i després cap a l’altre, te’l tornes a llegir, dones voltes al que entens i depenent de si és el matí o si és el vespre, la interpretació pot anar canviant.
Com bé podeu imaginar, estem parlant d’un llibre amb molta riquesa i molt de contingut, tot i el breu que és.
Avui encara no he pogut veure l’autor, porto el llibre a la butxaca, li demanaré que me’l dediqui, ja que ahir amb tot el garbuix vaig pensar que havia d’estar fent feina, que potser no la podria fer la resta de dies, com ara escriure dedicatòries per a la gent que va assistir a l’acte.
Jo li demanaré que me’l dediqui i que el que posi a la dedicatòria ho entengui a la primera.
Sergi, moltes felicitats, t’animo a continuar escrivint. Entre la magnífica feina que fas a l’ajuntament i amb els escrits tan clars que plasmes als papers algun dia hauràs de fer poesia, però per a la gent de poble, per als que com aquell que diu encara fem servir el dit per llegir.
Una forta abraçada!
Ens vàrem trobar una bona colla, en una sala d’aspecte molt senzill, però complint els objectius per als quals s’havia planificat.
El llibre s’anomena E-mails para Roland Emmerich, escrit per al nostre estimat Sergi de Diego Mas i l’editorial que ha publicat el gran contingut d’aquest petit llibres és Honolulu Books.
És un llibre de format molt petit. En principi, dóna la sensació que en poca estona te l’has de cruspir, però res més lluny, ja que es tracta d’una poesia moderna, nova, diferent, que cada vegada que llegeixes un paràgraf tombes el cap primer cap un costat i després cap a l’altre, te’l tornes a llegir, dones voltes al que entens i depenent de si és el matí o si és el vespre, la interpretació pot anar canviant.
Com bé podeu imaginar, estem parlant d’un llibre amb molta riquesa i molt de contingut, tot i el breu que és.
Avui encara no he pogut veure l’autor, porto el llibre a la butxaca, li demanaré que me’l dediqui, ja que ahir amb tot el garbuix vaig pensar que havia d’estar fent feina, que potser no la podria fer la resta de dies, com ara escriure dedicatòries per a la gent que va assistir a l’acte.
Jo li demanaré que me’l dediqui i que el que posi a la dedicatòria ho entengui a la primera.
Sergi, moltes felicitats, t’animo a continuar escrivint. Entre la magnífica feina que fas a l’ajuntament i amb els escrits tan clars que plasmes als papers algun dia hauràs de fer poesia, però per a la gent de poble, per als que com aquell que diu encara fem servir el dit per llegir.
Una forta abraçada!
dimecres, 7 de març del 2012
Més sobre sancions regulades per les ordenances municipals
A l’últim escrit vaig explicar el difícil equilibri que tenim en temes de mobilitat, sobretot entre vehicles i persones, però també tenim altres assumptes difícils de resoldre, i un d’ells és el dels animals de companyia, especialment els gossos.
Per sort, la gran majoria de persones que tenen gossos els tenen legalitzats, amb xip, donats d’alta al cens municipal, és a dir, amb tot el que contemplen les ordenances municipals, però, malauradament, n’hi ha que tenen els gossos d’una manera poc curosa. Per sort, aquests últims són pocs.
Que no estiguin en les condicions adequades ja és un tema denunciable, però el més greu és quan afecten el veïnatge amb comportaments perillosos. No fa massa dies, un gos va esquinçar el braç d’una persona.
La policia te avisada a propietaris de gossos, insistint que el seu gos s’escapa, que defecava al carrer, que no portava xip, que no està censat i, fins i tot, avisant que és un gos perillós, que necessita permisos especials: Després de tants i tants avisos, ens hem vist en l’obligació d’obrir expedient sancionador.
Altre cop xoquem amb la diversitat de valors, de plantejaments i d’objectius que tenen les persones, però l’ajuntament ha de fer la seva tasca i ha d’anar corregint aquestes actituds, perquè estiguin dins del bon veïnatge.
Per sort, la gran majoria de persones que tenen gossos els tenen legalitzats, amb xip, donats d’alta al cens municipal, és a dir, amb tot el que contemplen les ordenances municipals, però, malauradament, n’hi ha que tenen els gossos d’una manera poc curosa. Per sort, aquests últims són pocs.
Que no estiguin en les condicions adequades ja és un tema denunciable, però el més greu és quan afecten el veïnatge amb comportaments perillosos. No fa massa dies, un gos va esquinçar el braç d’una persona.
La policia te avisada a propietaris de gossos, insistint que el seu gos s’escapa, que defecava al carrer, que no portava xip, que no està censat i, fins i tot, avisant que és un gos perillós, que necessita permisos especials: Després de tants i tants avisos, ens hem vist en l’obligació d’obrir expedient sancionador.
Altre cop xoquem amb la diversitat de valors, de plantejaments i d’objectius que tenen les persones, però l’ajuntament ha de fer la seva tasca i ha d’anar corregint aquestes actituds, perquè estiguin dins del bon veïnatge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
