Per regla general no m’he perdut gairebé cap d’aquests esdeveniments. Tot i no ser massa entès vaig poder captar que el nivell era molt elevat, en aquest últim festival, gràcies a la gran quantitat d’anys que porten practicant aquest esport, que jo crec que és dels complets per a l’estructura d’una persona, ja que barreja l’esport físic, la concentració, tocs de dansa, gimnàs de tota mena, equilibri, actitud, ...
He començat dient “nit màgica de patinatge” agafant les paraules que va dir la presentadora, la Cristina Pereira, però jo hi posaria al darrere de màgica, especial ja que el pilar del patinatge i referent durant molts anys ens marxa lluny, a més de 1.000 Km. del nostre municipi. Tot i que ella diu que no es desvincularà del club, a ningú se li escapa que el seu saber fer, el tarannà, el treure-li dramatisme a qualsevol circumstància que vagi sortint, el ser positiva, el no buscar culpables quan les coses es torcen, la proximitat amb les famílies, tot aquest global d’actituds ja no les tindrem en la persona de la Maribel Forné, que com he dit ha estat la coordinadora de tota aquesta disciplina tan acceptada entre nosaltres.
Maribel, jo sé que no et desconnectaràs del tot, però estic convençut que allà on estiguis, aviat trobaràs activitats que t’ompliran, a les que tu et lliuraràs tal i com has fet aquí, en totes les coses en les que has estat posada i sempre amb aquesta actitud que he exposat i que és tan necessària per a la gestió de la diversitat i de la diferència. De ben segur que tots et trobarem a faltar, però també et volem desitjar molta sort, que trobeu el vostre espai, vosaltres i principalment la Ivonne.
Que les llàgrimes que varen sorgir el dissabte passat es transformin en nous projectes, nous reptes i que siguin plenituds per a tots vosaltres.
Moltes gràcies per la gran feina que heu fet al nostre municipi, i esperem que en un temps no massa llunyà us hi torneu a capbussar, en benefici de la comunitat.
