Com que estem entrant al mes d’agost, farem una aturada d’escrits, ja que hem d’intentar desconnectar i, sobretot, fer una activitat diferent, si podem, de la que habitualment ens toca fer durant tot l’any.
Si més no, la feina la farem amb menys intensitat i d’una manera més relaxada.
Desitjo a tothom un molt bon mes d’agost
dilluns, 3 d’agost del 2009
REPERCUSSIONS DE LA CRISI SOBRE CAN CANYAMARS
Estic molt pendent del dia a dia pel que fa a les repercussions de la crisi que ens toca viure, ja que poden afectar les decisions que hem de prendre des de l’Ajuntament.
Fa dos o tres mesos que vàrem decidir que quan tinguéssim el projecte de reparcel·lació de can Canyamars, l’Ajuntament no tiraria endavant l’execució de les obres si no tingués el suport de la Generalitat de Catalunya.
Això s’ha anat explicant, principalment, a les persones afectades i la veritat és que ningú ha dit que la decisió que s’havia pres estigués fora de lloc, fins i tot, alguns l’han celebrada més del que us penseu. Potser hi ha algú que es creia que el sistema li havia de resoldre el seu problema i la decisió presa no li ha agradat perquè pot endarrerir la realització de les obres, però quan es prenen decisions tens aquestes controvèrsies i dilemes.
A banda de captar que la majoria de gent està contenta amb aquesta decisió presa, he pogut comprovar que un municipi que fa pocs mesos va adjudicar unes obres per arranjar una urbanització, que és el que volíem fer des de l’Ajuntament de Dosrius, no fa massa dies m’explicaven que això se’ls ha convertit en una ruïna i una paràlisi per als afers de la col·lectivitat.
S’han trobat que més del 50% dels afectat no poden pagar, suposo que alguns serà perquè no volen, la quota que els pertoca. Atenent que les obres ja estan adjudicades i engegades, rescindir els contractes tenia una repercussió econòmica insalvable per a l’Ajuntament i s’han hagut de tirar endavant. Evidentment, l’Ajuntament d’aquest municipi ha hagut de demanar crèdits a les entitats financeres, havent estat difícil la seva concessió, per poder fer front al compromís adquirit.
A més del perjudici que això ha generat per a l’Ajuntament en qüestió, tant econòmicament com de gestió, els interessats de la urbanització on s’estan fent les obres també han tingut una situació difícil, ja que qui és responsable i no ha pogut afrontar les despeses té un malestar que, segons m’expliquen, ha produït malalties, separacions, ... Tots aquests efectes tan perjudicials per a les persones que en situacions crítiques es produeixen.
Estic content d’haver pres aquesta decisió i, a més a més, molt content, perquè la majoria de gent de can Canyamars l’ha aplaudida. Saben que quan la Generalitat de Catalunya s’hi pugui posar, els interessats amb algunes característiques especials poden tenir ajuts per fer front a les obligacions que els pugui representar arranjar la urbanització.
Cal estar molt atents i quan hi hagi la possibilitat que la Generalitat ens pugui avançar els diners per fer les obres, cal estar allà havent fet la feina i els deures.
Fa dos o tres mesos que vàrem decidir que quan tinguéssim el projecte de reparcel·lació de can Canyamars, l’Ajuntament no tiraria endavant l’execució de les obres si no tingués el suport de la Generalitat de Catalunya.
Això s’ha anat explicant, principalment, a les persones afectades i la veritat és que ningú ha dit que la decisió que s’havia pres estigués fora de lloc, fins i tot, alguns l’han celebrada més del que us penseu. Potser hi ha algú que es creia que el sistema li havia de resoldre el seu problema i la decisió presa no li ha agradat perquè pot endarrerir la realització de les obres, però quan es prenen decisions tens aquestes controvèrsies i dilemes.
A banda de captar que la majoria de gent està contenta amb aquesta decisió presa, he pogut comprovar que un municipi que fa pocs mesos va adjudicar unes obres per arranjar una urbanització, que és el que volíem fer des de l’Ajuntament de Dosrius, no fa massa dies m’explicaven que això se’ls ha convertit en una ruïna i una paràlisi per als afers de la col·lectivitat.
S’han trobat que més del 50% dels afectat no poden pagar, suposo que alguns serà perquè no volen, la quota que els pertoca. Atenent que les obres ja estan adjudicades i engegades, rescindir els contractes tenia una repercussió econòmica insalvable per a l’Ajuntament i s’han hagut de tirar endavant. Evidentment, l’Ajuntament d’aquest municipi ha hagut de demanar crèdits a les entitats financeres, havent estat difícil la seva concessió, per poder fer front al compromís adquirit.
A més del perjudici que això ha generat per a l’Ajuntament en qüestió, tant econòmicament com de gestió, els interessats de la urbanització on s’estan fent les obres també han tingut una situació difícil, ja que qui és responsable i no ha pogut afrontar les despeses té un malestar que, segons m’expliquen, ha produït malalties, separacions, ... Tots aquests efectes tan perjudicials per a les persones que en situacions crítiques es produeixen.
Estic content d’haver pres aquesta decisió i, a més a més, molt content, perquè la majoria de gent de can Canyamars l’ha aplaudida. Saben que quan la Generalitat de Catalunya s’hi pugui posar, els interessats amb algunes característiques especials poden tenir ajuts per fer front a les obligacions que els pugui representar arranjar la urbanització.
Cal estar molt atents i quan hi hagi la possibilitat que la Generalitat ens pugui avançar els diners per fer les obres, cal estar allà havent fet la feina i els deures.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
