Mirant el cel es decideix que el dinar es fa al Molinot, un arròs exquisit i la gent molt relaxada, en un indret meravellós.
S’acaba de dinar i peten els primers trons i les primeres gotes. En un moment es decideix que la ballada de la tarda es fa al pavelló de Canyamars, que ja estava preparat, amb tots els seus detalls.
S’anuncia per megafonia i comença la por de: Vindrà molta gent? Quanta gent marxarà cap a casa? La gent que tenia pensat venir a la tarda, es decidirà? Però bé, la decisió que es va prendre va ser la correcta.
Les cobles comencen a tocar dins del pavelló, captem que molts assistents, que no eren del municipi i que varen entrar al pavelló, van quedar meravellats de la instal·lació tan agradable que tenim a Canyamars.
Comencem a ballar sardanes, s’omple de gent, es fan sis o set rotllanes a cada tocada i alguna de gran. Vaig poder comptar que la mitjana de persones ballant era de 70 – 80.
La satisfacció dels dansaires va anar omplint l’ambient i es va anar captant una alegria, una felicitat i un gaudiment espectacular, entre tots els que ballaven sardanes. Personalment va ser la primera vegada que vaig sentir-ho tan a dins, fins al moment culminant, la sardana “Amics de Canyamars”, tocada per les tres cobles, que va ser l’èxtasi, demanant a les cobles que fessin la repetida, fet que ja els havíem exigit amb una altra sardana que havíem vist que la gent l’havia viscuda amb gran intensitat.
També em va donar molta satisfacció veure els antics organitzadors d’aquest aplec, que estaven orgullosos de veure que el que ells havien defensat havia tornat a reeixir, amb els mateixos objectius d’abans.
Cal reconèixer que l’esforç que ells van fer durant el temps en què el van organitzar també va ser molt important, perquè ara puguem viure aquestes experiències tan espectaculars.
A tots i a totes moltíssimes gràcies, Canyamars es reafirma i és un referent al nostre país, dins el món de l’organització d’aplecs de sardanes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Yo alucino con las cosas que llega a decir éste señor, éste señor tendría que escrbir cuentos, pero, de María SALAMIENTO QUE SE LA LLEVO EL VIENTO, por no decir lo que sigue......
Caudillo dimiteix ja!!!
Canyamars també es reafirma i és un referent al nostre país ... quant al pèssim estat dels carrers que té.
"La mitjana de persones ballant era de 70 – 80"... AÑOS y según dices son de fuera de Canyamars porque la mayoría del resto de los vecinos pasamos de ti y de los actos que se montan en el pueblo para que tu te luzcas.
¿No te da vergüenza que el pabellón sirva para todo menos para las reuniones de vecinos?
Tienes la cara más dura que el acero y no conoces la vergüenza... ¡ Menuda mierda de Alcalde que tenemos en el pueblo !... (sobre todo en Canyamars)... y pensar que me deje engañar y te vote... haber si el resto de los regidores de tu partido son capaces de ser valientes y te echan a la puta calle.
A casa despes de menjar la meva dona em va dir, ay Tete, que plou, es mullarà en Pepito i no podrà ballar Sardanes, amb el que li agraden, de petit ja li demanava als pares un flabiol.
Vaig dir-li tranquila nna que en Josep ho te tot calculat i previst, si plou aniran al pavelló i si fa fred posaran la calefacció, tranqui-la nena que no es refredarà.
La nena va recordar el que li havia dit en Josep una nit d’estiu de can canyamars, em va recordar els forats que va fer l’altre alcalde en els carrers, aquell tant dolent que no deixava manar al nen i es va preocupar molt, no fos que es fes mal amb la moto en un forat dels que fan els veïns aquells tant dolents.
Veus nena el que diu en Josep, que ho va sentir a dins i que li va donar alegria i felicitat fins l’axtasi, li va agradar tant que va demanar repetir.
Com disfruta el nen, que contents estem.
Es l’alcalde que mes èxtasis te de tot el Maresme.
Voteu en Josep, es el millor
A lo mejor es un pabellon maravilloso y muy agradable para poder bailar sardanes, pero para la practica del deporte y sobre todo para los mas pequeños pasando frio en invierno que parecia un congelador, para remate sin poder ducharse y sudados a casa.
Ho voleu tot, coi no tingueu tants de fills, que juguin amb abric, feu alguna cosa els pares, no veieu pobret que en Josep no para ni els diumenges ni a les vacances.
Pobret que arriba a casa de matinada, el que voleu es que el sistema resolgui el vostre problema.
No pareu de demanar, agafarà un cobriment pobret.
Si, ES CERT, a casa vibraven els vidres.
Osties, jo també estic meravellat.
Hem de viure miracles, esteu atents.
Publica un comentari a l'entrada