dijous, 8 d’abril del 2010

REFLEXIONS SOBRE LES ESCÒRIES

Ja hem tancat els procés de les escòries, declarant l’activitat de no interès públic. Es tracta d’un expedient com molts altres dels tramitats per l’ajuntament. Alguns acaben resolent-se positivament i altres, com aquest, desestimant la petició, però tots ells tenen el seu expedient administratiu, que és obligatori a l’administració pública.

Pel que fa al tema de les escòries, teníem clar que la seva instal·lació seria viable o no, depenent principalment de quatre punts:

· Els informes de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
· La garantia que fos una activitat que es realitzés correctament.
· El nombre d’al·legacions presentades durant el procés d’exposició pública.
· La compensació econòmica per a l’ajuntament, en cas que s’instal·lés l’activitat.

Quant als informes dels departaments externs, no veiem massa complicat que explicant el procés d’una manera didàctica, algun dels Departaments que va fer l’informe desfavorable canviés el seu plantejament.

Pel que fa a la garantia que l’activitat es realitzés correctament, com a conseqüència de les compensacions econòmiques i del compromís de la Generalitat podíem tenir uns controls molt més exhaustius, tant d’aquesta activitat com de totes les del municipi. Cal recordar que estem a punt d’aprovar l’ordenança de convivència veïnal i que també té un apartat que regula les activitats al nostre municipi i que contempla sancions importants, si no es fan correctament.

Quant a les al·legacions, cal dir que n’hi ha hagut moltes, ja que els oposats a aquesta planta varen estipular un sistema que consistia en què les persones que ho volguessin podien signar entre 9 i 10 al·legacions cadascuna. Tot i això, he quedat una mica sorprès, ja que analitzant-les he observat que del nostre municipi només han entrat al·legacions de 61 persones. Cal tenir present que hi havia cases en què presentaven al·legacions 3 i 4 membres de la mateixa família. Per la moguda que s’ha generat, jo estava convençut que hi hauria moltes més persones implicades signant els papers que se’ls posaven davant. Tot i això, cal tenir presents aquests veïns i veïnes que han dit la seva, tot i que algunes vegades amb actituds i comportaments qüestionables.

Pel que fa a la compensació econòmica, es va signar un conveni abans de tramitar l’expedient, que en el cas que s’instal·lés la planta hi hauria una compensació econòmica per a l’ajuntament. Un cop es va anar tramitant l’expedient, vàrem demanar la revisió d’aquest conveni, ja que hi havia alguns temes que no hi quedaven contemplats i estàvem convençuts que calia acotar-los bé, ja que representaven més recursos per al municipi. L’empresa va explicar que a conseqüència de la situació econòmica actual, especialment del món de la construcció, no podien fer front a les demandes de l’ajuntament, que considero que eren legítimes i que es podien explicar amb el cap ben alt.

Analitzats i estudiats tots aquests punts de vista, l’ajuntament ha dit no a les escòries.

Jo he captat sensacions de tota mena. Hi ha persones que estan contentes i, per altra banda, hi ha altres persones que, davant de l’ actitud d’alguns dels defensors del no a les escòries i de la situació econòmica en què es troba l’ajuntament, apostaven perquè s’instal·lés aquesta planta al nostre municipi, però estic convençut que no és el moment i que l’expedient està molt ben argumentat per dir no a les escòries.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Tremoleu ilusos!
El captador de sensacions té els vostres noms, i els dels vostres familiars. No haureu estat capaços de fer signar una al·legació al vostre gos...

Quins pebrots.

Anònim ha dit...

Després de llegir això, em ve al cap una frase de Miguel de Unamuno: LADRAN, LUEGO CABALGAMOS. La planta no s'ha instal·lat i està enfadadot. Dit d'una altra manera: ha perdut.

Josep Jo ha dit...

La planta de escòries no es posarà a la pedrera perquè ara entrarem en un altre moment del cicle, recordo que feia més de deu anys que en parlàvem amb posicionaments de tota mena.

El documente del conveni, es un document únic al nostre país. Hem estat més d’un any i mig treballant-hi, tot i que en fa més de deu que n’ estàvem parlant. Però aquests últims mesos han estat d’un treball molt intens.

Van haver-hi moltes pressions i moltes reunions perquè s’instal·lés una planta d'escòries a la pedrera.

La sensació que tinc és que se’m descarrega una part del cos, perquè quan has lluitat tant per tirar endavant aquests equipaments, i veus que no pots perquè un grup de veïns planten cara, et entren moltes ganes de descarregar el cos a sobre dels radicals.

Es parla molt de la desafectació de la ciutadania envers els polítics o aquest sistema que ens ha donat tants beneficis en els últims trenta anys, pero que ningú s'oblidi, sóc l'amo de Dosrius.

La meva pregunta és: Han de tornar els totalitarismes, perquè ens adonem que el millor sistema és aquest?, confio que cada vegada seran mes les oportunitats d’estar en política per defensar els meus interessos.

Tot i així, reconec que l'expedient de la Plataforma està molt ben argumentat per dir no a les escòries.

Com alcalde em sento orgullós de que el municipi de Dosrius hi hagi una Plataforma com aquesta, que té cura de tot el que fa, que analitza totes les accions per treure el màxim resultat possible amb coherència i molta serietat.

carlesp ha dit...

El metge em va recomanar, que per la meva salut, no mirar el bloc del senyor alcalde. Però amb un tema com aquest no me n'he pogut estar. Bé, el bloc del senyor alcalde no me l'he mirat. Me mirat aquest.
I després de llegir aquest post sobre les escòries només em ve al cap en Tomàs Molina del Polònia quan diu im...

Una cosa si té aquest bloc i que li he d'agrair al senyor alcalde, i és que es contra-programa ell sol.
Amb això vull dir que ell dedica molt de temps a fer allò que en diu "política de proximitat". Va a visitar personalment a les persones que s'han empadronat noves al municipi, o als que fan 18 anys, o explicar batalletes a la gent que no el coneix. Quan parles amb alguna d'aquestes persones i et diuen les bondats del senyor alcalde, només cal donar-los la direcció del bloc i que se'l mirin i jutgin per ells mateixos. Queda retratat per ell mateix.

A part d'això, vull donar les gràcies a les persones i entitats que han participat a la plataforma antiescòries (ha d'altres indrets en diuen societat civil) que han posat en evidencia el disbarat que s'estava plantejant. Caldrà, però, no baixar la guàrdia ja que aquesta decisió pot ser perfectament un moviment electoralista.

Salut i força.

Anònim ha dit...

Este señor se las sabe todas, al final después de leer todos los comentarios que se han hecho, igual que un niño ha bajado del burro con la pataleta que ha cogido y se ha enfadado mucho, se veia venir que le sacaban el poder junto con la silla del pleno y ésto no lo puede soportar.
Espero que llegue el día que pase ésto.
Saludos a todos los de la plataforma.

Anònim ha dit...

Vayamos por puntos, por un lado dice que si una persona o una empresa inicia un expediente para empezar una actividad esta obligado a darle curso, pero tambien dice que estaba dispuesto a ir a hablar con los incompetentes de los departamentos de la generalitat y que seguro que los convenceria por que el sabe (y de esto entiende mucho) que las escorias son totalmente inocuas y que esta empresa tiene un expediente inmaculado y jamas a incurrido en ninguna ilegalidad.
No nos olvidemos que como es tan listo el sabe a que puertas hay que llamar para conseguir todo lo que se necesita.
Por otro lado creo que incurre en legalidad al hacer publico el numero de personas que han presentado alegaciones, ¿el tiene que mirarse las alegaciones o son los tecnicos los que las tienen que valorar?¿a pedido a los tecnicos que le hagan un informe con los nombres de las personas o entidades que han presentado las alegaciones?¿las personas que han presentado alegaciones podrian sentirse amenazadas y perseguidas por el alcalde electo?
Y es que no tenemos que olvidar que siempre a defendido a capa y espada la dicha actividad saludable, y esta derrota lo a puesto en pie de guerra.
Las 60 personas o entidades(personalmente creo que seran unas cuantas mas, pero como a esos datos solo tiene acceso el electo)son muchas mas de las que el se esperaba, el se esperaba una exposicion publica que como cualquier expediente esta obligado a hacer sin casi alegaciones y mira por donde le salieron del orden de 700 a 900.
Lo del cartel luminoso de la entrada del pueblo es otra forma de hacerse limpieza de cara, por que tenia que haber puesto L´AJUNTAMENT TAMBE DIU NO A LES ESCORIES, porque hasta ese dia siempre habia dicho SI.
Otra cosa que pasa por alto cuando habla de departamentos externos, es la reunion que realizo con el ayuntamiento de Argentona, y es aqui donde le tocaron bien las orejas y es donde se hubiera metido en la boca del lobo, hubiera salido sin plumas y cacareando.
Lo dicho felicidades a la plataforma por la primera victoria y no sera la ultima(creo que esto de las escorias volvera a salir),y agradecer al ayuntamiento de Argentona que haya puesto en su sitio al alcalde electo.
Decir tambien que gracias a todas esas personas "anarquistas" implantadas en la cultura del NO, hoy nuestra salud esta un poco mas a salvo.

Anònim ha dit...

Josep, estimat, Josep... ningú et vol mal, home... Només et desitgem el millor. Aparca la política i dedica't de ple als avets. La família i els dosriuencs t'ho agraïrem. Gràcies