Cal recordar una problemàtica viva

Aquests últims dies ens ha arribat una resolució de l’Audiència Nacional perquè accepta un recurs fet per l’Ajuntament de Dosrius, com a conseqüència d’una sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya favorable al cap de llista de CiU del nostre municipi. Aquesta sentencia diu que l’Ajuntament li ha de donar al voltant d’un milió d’euros, per una petició d’expropiació que ell havia sol•licitat a l’any 2000.

Aquest tema el vàrem viure molt intensament a l’any 2005, quan es va fer la petició de expropiació del Pla dels Bolets, sol•licitant a l’Ajuntament uns cinc milions d’euros.
Una petició, com be he explicat, que es va fer a pocs mesos després de les Eleccions Municipals de l’any 1999 i que el poble no va confiar majoritàriament amb l’alcalde de CiU dels últims 20 anys, que actualment és el cap de CIU.

Durant els seus mandats, aquest ex alcalde havia tancat perfectament totes les unitats d’actuació del municipi menys, casualment, les dels seus terrenys i havia deixat una zona verda lliure sense tenir planificada la seva cessió a l’Ajuntament, mitjançant un aprofitament que estava a tocar però no havia delimitat be dins el planejament del municipi.

Això es va guanyar per part de l’Ajuntament en el Jurat d’Expropiació i l’interessat va recórrer. Es va resoldre i per comptes de cinc milions d’ euros hem passat a un milió d’ euros. Tot i això és una quantitat que podríem calcular que cada ciutadà hauria de donar 200 euros per al cap de CiU però el recurs presentat per l’Ajuntament que considero molt ben argumentat i que tinc confiança que resoldran a favor del Consistori, ha sigut acceptat tot i la petició d’aquest regidor de que es desestimés i sigues ferm la resolució de pagament d’ un milió d’euros.

Que tothom tingui clar el que te CiU dins l’Ajuntament i quins objectius te el seu cap de llista i portaveu d’aquest partit, defensant per sobre de tot els seus interessos i que l’objectiu és arruïnar per a molts anys les arques d’aquesta administració local.

No entenc segons quines actituds i plantejaments.

L’altre dia vaig tenir, casualment, ocasió de seguir una mica el debat que es va produir en el Congrés dels Diputats sobre política general.

Vaig escoltar una estona al cap de l’oposició senyor Mariano Rajoy i després em vaig quedar a sentir les repliques que va fer el senyor Zapatero.

No entenc l’estratègia del senyor Rajoy ja que en cap moment va donar cap proposta per sortir de la crisi, ni en cap moment vaig veure que tingui un projecte de país. Culpa de la crisi al senyor Zapatero, amb l’únic objectiu de desgast, per aprofitar-se’n electoralment.

No és fàcil en aquests moments que es viuen, prendre decisions que afecten en negatiu a moltes persones però tots som conscients que estem vivint uns moments complicats i cal reajustar el nivell de vida que vivim i les prestacions i retribucions que percebem fruit del nostre treball en un mon globalitzat (on el 20% de la població utilitza el 80% dels recursos del mon, i per altra banda l’altre 80% de persones viu amb el 20% de la resta de recursos).

En el moment que el mon, que en principi anomenem subdesenvolupat lluita per millorar la seva qualitat de vida es produeix aquest cataclisme, ja que pot produir a uns preus molt però molt més baixos del que nosaltres produïm. Per aquest motiu penso que ens esperen uns anys d’ajustaments importants per poder mantenir el nivell bàsic de garantia social.

Des del meu punt de vista, els polítics cal que facin propostes clares. Per a mi hi ha massa tecnicisme i especulació depenent del que es digui per als interessos personals obviant els de la col•lectivitat del país que em toca defensar i és molt important fer polítiques globals.

La brigada que neteja boscos i zones verdes del municipi

Crec que ja ho havia explicat; tenim persones contractades per al nostre municipi perquè durant uns tres mesos, netegin els camins dels arbres caiguts a conseqüència dels temporals de neu i vent que vàrem tenir als mesos de març i abril, i perquè netegin les zones verdes.

Cal fer una valoració molt positiva de la seva feina i no es fàcil que en les dates en què ens trobem de calor i sol, treballar al bosc amb un equipament que requereix portar botes i pantalons per fer les tasques encomanades, com tallar arbres i branques amb motoserres i remanar llenya, és dur. Algun d’aquests treballadors s’ha aprimat entre 8 i 10 kg amb poc més d’un mes i mig que fa que van començar a treballar.

Dic que la valoració es positiva ja que deixen uns espais molt més endreçats i han obert i netejat els camins d’arbres caiguts per poder circular amb normalitat i alhora han repassat les franges perimetrals.

Malgrat la inexperiència de moltes d’aquestes persones, el seu treball es veu clarament i estic convençut que quan acabin el període de contractació, la feina feta continuarà sent molt positiva en els punts on hagin actuat.

També valoro molt positiu aquest pla d’ocupació que la Generalitat de Catalunya ha engegat i que el Consell Comarcal del Maresme ha articulat i comprat la gran majoria de material i maquines que necessitaven aquestes brigades, així com el manteniment, reparacions i subministrament de benzina el fa l’Ajuntament. Una unió d’esforços que ha donat el seu resultat.

S'HA ASSOLIT L'OBJECTIU

Tenia molt d’interès que el president de la Diputació de Barcelona fes una visita al nostre municipi atès que a base de peticions per carta era difícil que ens pogués donar el que necessitaven. Calia una explicació i jo estava convençut que portant-lo a Dosrius, el convenceríem de la necessitat d’aconseguir 40.000.000 euros que ens faltaven per fer una pista externa esportiva a la plaça de Can Torres.

Doncs sí, el passat dimecres 7 de juliol vaig aconseguir que el president de la Diputació estigués prop de dues hores amb nosaltres. El vàrem portar a l’indret on s’ha de construir aquesta pista esportiva i se li va explicar el projecte mitjançant uns plafons i del lloc estratègic de l’indret a prop de les escoles, de la futura biblioteca, indret molt freqüentat per famílies, accessible i oberta a tothom.

Però teníem una problemàtica: que ens faltaven 40 mil euros per encarregar la construcció d’un projecte que en aquests moments està en exposició pública, i que quan tornem de vacances compto que estarà aprovat definitivament. I calia aquests diners per iniciar la licitació de l’obra.

Doncs si, el president, un cop explicat el projecte i la situació econòmica va fer el gest de dir que la Diputació de Barcelona aportarà els recursos que fan falta per construir aquesta pista esportiva.

Una altra vegada, d’una manera o una altra, la Diputació de Barcelona ens ha donat un cop de ma. No ha estat fàcil que el president vingués aquí però al final s’ha assolit l’objectiu.

HE PERDUT UN CAFÉ

Doncs sí, he perdut un cafè. És la màxima juguesca , que els últims anys poso sobre la taula per qualsevol qüestió que es planteja.

Amb un veí de Can Massuet del Far, fa tres mesos que em va preguntar quan es construiria la rotonda de Can Massuet del Far i jo li vaig comentar que abans de l’estiu estava convençut que s’iniciarien les obres. Ell va ser persistent i em va preguntar quan seria abans de l’estiu, jo li vaig respondre que abans que s’acabés el juny ja hi hauria moviment en aquesta cruïlla tan incòmoda de superar, i aquí m’hi vaig jugar el cafè.

Però com són les coses, quan no depenen únicament de la teva capacitat, tot es retarda.

Moltes vegades es desesperant veure que passen les setmanes i que no hi ha moviment, però està tot fet, amb conveni signat entre la Diputació de Barcelona, l’ Ajuntament de Dosrius i l’empresa constructora. Els tècnics ja hi treballen, el que falta es veure moviment i màquines.

Tot i ser una obra d’uns 450.000€ no és d’execució de gaires mesos, potser tres o quatre, però costa tant de lligar les coses i que es vegi el fruit pel qual s’ha treballat...

Però tot i això que tothom estigui tranquil que aquesta obra es farà i serà una millora espectacular pels cents i cents de persones que cada dia passen per aquest indret.

El que si és veritat és que per ara m’ha costat un cafè.

JA TENIM UN NOU PARTIT POLITIC

No fa masses dies que vaig comentar que teníem un nou partit polític anomenat PAC, dons ara ja ha sortit a la llum un altre grup que s’ha apuntat per fer política municipal amb nom GRUP INDEPENDENT I RECURSOS (GIR) .

Els caps visibles d’aquest nou partit ja han participat en altres conteses electorals, són persones apassionades per la política i la gestió de l’afer públic.

Serveixi aquest escrit per donar-li la benvinguda, per oferir-me en tot el que els pugui ajudar, i comenta’ls- hi que la política és apassionant, veure que pots transformar l’espai públic i l’interès de la col•lectivitat és molt enriquidor, malgrat que hi ha moments molt durs, ara estem passant una època complicada, però jo estic bastant satisfet de la manera com es gestiona a l’Ajuntament de Dosrius aquesta crisi, ja que et fa espavilar i et quedes sorprès de la imaginació que s’arriba a tenir per tirar qüestions endavant.


Espero escoltar propostes noves, plantejaments diferents, però sobretot il•lusió dels que han decidit tirar endavant aquests nou partit polític.