FESTA MAJOR DE CANYAMARS 2010

2010 any per fer reflexions i valoracions de moltes coses. S’ha tancat la primera festa major del nostre municipi, la de Canyamars, una festa que ha tingut molta participació de la gent del poble. El poble de Canyamars se l’ha fet seva.

Hi ha hagut molts col•laboradors, particulars que han aportat actuacions, entitats i col•lectius que han organitzat actes. Tothom hi ha posat molta il•lusió i el resultat ha estat extraordinari.

A mi m’agradaria fer una valoració molt positiva dels membres de la Comissió de Festes. Els podem especificar en tres grups molt marcats. El primer és el que lidera la Toñy, regidora de nucli i cap d’aquesta festa major, un grup d’homes i dones que porten 12 anys organitzant aquesta festa per al poble de Canyamars. Un altre grup és el que està format per la gent que té al voltant de 25 anys, que des d’algunes edicions s’ha anat introduint a la festa i ja es delata que són un potencial important i de referència en tema de responsabilitat. Enguany ha sortit, amb molta força, un altre grup de nois d’entre 16 i 18 anys, que ja ha marcat la seva feina. Disposats a anar sols a organitzar actes i a treballar com el que més amb ganes verdaderes de fer-ho, passant-s’ho bé. En total ens trobàvem entres 25 i 30 persones mobilitzades per preparar la festa major.

També m’agradaria fer una mica d’història, per acabar parlant d’una persona, que quan tenia 15 – 16 anys va entrar a la comissió de festes, d’això parlem de finals de la dècada dels seixanta, molts anys enrere, quan la festa major es feia a la sala de ball, ubicada on actualment hi ha el restaurant de can Miqueló. Fent-se petita aquesta sala, es va decidir fer una espècie d’envelat a la Plaça de l’església, però era un envelat peculiar, sense sostre, anomenat el model “Tívoli”. Aquesta persona que va començar a treballar per la festa major, no és ni més ni menys que en Jaume Arnó, que també va ser un dels organitzadors d’aquesta festa amb aquest model d’envelat a Canyamars.

Canyamars va créixer molt lentament, dels 250 habitants va passar als 300 – 350 i de la Plaça de l’Església es va passar a la Plaça de les Alzines, on es va construir un envelat amb lona i ben tapat. Cal destacar que estem parlant de finals de la dècada del setanta principis dels vuitanta, moment en què es feia la festa major sense cap tipus de subvenció. Tot s’havia de finançar amb les aportacions d’empreses i amb les entrades dels veïns que gaudien dels actes programats.

En aquest envelat de la Plaça de les Alzines recordo que hi va actuar en vàries edicions “La Trinca”. Va haver-hi un any crucial per canviar el model d’indret per organitzar la festa major, concretament va ser el 1982, el dissabte a la tarda de la seva festa, en què els veterans del Barça jugaven al Camp de futbol de Canyamars i de cop i volta es va encendre l’envelat i en pocs minuts va quedar tot calcinat: taules, cadires, llotges, escenari. La fumera negra que va aixecar l’incendi es va poder veure des de molts quilòmetres enllà i les flames van ser de molts metres d’altura. El foc va durar poc, però ho va destruir tot.

Una altra vegada Canyamars es va mobilitzar i tothom es va activar perquè la festa major havia de continuar. Es van buscar taules, cadires, ... i en poca estona es va cercar tot el necessari perquè a la plaça de la Germandat s’hi poguessin organitzar els actes programats. En Jaume Arnó formava part d’aquesta comissió.

La Plaça de la Germandat va ser la referència de la festa major fins que es va construir el pavelló municipal, que va ser l’any 1986.

Ara ja podem fer balanç de la comissió de festes d’aquests dotze darrers anys, en què en Jaume Arnó ha estat un element important, com molts altres.

S’han fet modificacions ressenyables, fins que al pavelló s’han deixat de fer actes de festa major, descobrint nous espais com ara el Pou de Glaç, el Molinot, la Plaça de l’Església i el carrer, sobretot el carrer Major i la Plaça de la Germandat, amb la nova icona de la festa major que és aquesta carpa de la qual tothom quedat meravellat, tant pel seu disseny, com per la manera que s’aguanta flotant a la plaça. Jo crec que es pot convertir amb el punt fort i central dels actes de la festa major de Canyamars per als propers anys.

El més ressenyable d’aquest 2010, d’aquest grup d’homes i dones, és que podem nomenar el degà de les comissions de festes, que no és ni més ni menys que en Jaume Arnó, que va començar a la segona meitat de la dècada dels seixanta i al 2010 encara ha estat un element important d’aquesta comissió.

Imagineu-vos que al 2050, a qui li pertoqui expliqui que un/a jove que durant aquest 2010 va començar amb força dins d’aquest grup de 16 a 18 anys, encara és una peça important al 2050, que segurament serà un dels anys per fer reflexions i valoracions.