Aquesta setmana s’ha fet pública una auditoria d’una empresa externa, referent a la valoració que es fa dels hospitals de tot l’Estat Espanyol, mesurant una sèrie de paràmetres.

L’hospital de Mataró, dels trenta-tres hospitals analitzats de la seva categoria -aquests són els que van acceptar ser auditats d’un total del voltant de 100 hospitals-, ha quedat entre els quatre millors. En números finals, dels quatre de tot l’estat espanyol, és el segon més ben valorat.

Som molt conscients que prop de casa tenim un centre sanitari d’unes magnituds importants i d’una qualitat ressenyable.

Jo que estic al Consell Rector i que veig com treballen els professionals del nostre hospital, cada vegada me’n sento més orgullós. Aquesta valoració que s’ha fet, catalogant-lo com un dels millors d’Espanya, reafirma el treball que s’està portant a terme per part dels que el gestionen dia a dia, els que estan al peu del canó, per anar millorant l’assistència que es dóna a la població.

Amb molta satisfacció vull traslladar una cordial salutació a tot l’equip humà, des del primer a l’últim, de l’Hospital de Mataró.

Moltes gràcies i moltes felicitats!

ES VAN REAFIRMANT ELS OBJECTIUS

Vés per on, l’any passat varen ser protagonistes de la filmació de la pel•lícula Herois, que aquest cap de setmana es pot veure a les pantalles de cinema, ara ja comencem a tenir peticions per fer tot tipus d’esdeveniments a Canyamars i en concret al Pou de Glaç.

De casaments se’n han fet forces i ara, últimament, productores de videoclips també tenen com a referent el Pou de Glaç, i en concret aquesta setmana hem tingut al grup Estopa i Macaco enregistrant un vídeo clip a l’entorn del Pou de Glaç.

Tot això es molt positiu, en tot cas jo ho entenc així, malgrat que hi hagin persones que els molesti que hi hagi visitants que vinguin a les nostres contrades a fer activitats.

Aquestes activitats dinamitzant molts sectors ja que normalment venen quantitats importants d’ equips humans que necessitant menjar, serveis, i sobre tot que promocionant el nostre entorn. Continuarem treballant en aquesta línea.

La fira del bosc medieval ha estat un exemple de la quantitat de visitants que varen fer cap al poble de Canyamars. Encara tenim el gust i l’imatge dels carrers plens de gom a gom, tenim altres tipus d’activitats fent casaments, gravant vídeo clips... en aquest entorn tan especial que es el Pou de Glaç i que s’ha de convertir en icona del municipi i ens ha d’ajudar a dinamitzar els serveis que s’ofereixen, serveis que necessitaran mà d’obra i generaran riquesa i tot es una cadena que a tots ens beneficia.

FIRA DEL BOSC MEDIEVAL. CANYAMARS 2010

En aquests moments encara estic amb l’impacte del que ha representat la Fira de Bosc Medieval de Canyamars. Jo la resumiria dient que ja s’ha fet gran.

Enguany ha tingut una acceptació similar a la de l’any passat, fins i tot algú diu que n’ha tingut més.

Només calia veure la quantitat i quantitat de persones que entre el dissabte i el diumenge varen visitar el poble de Canyamars.

Els establiments de tot el municipi que tenien obert s’hi varen notar d’una manera considerable, així com també les parades d’artesans i, enguany, la fira comercial i la mostra gastronòmica.

Quina moguda tot plegat! He de felicitar les persones que han liderat aquest gran projecte, no només per l’èxit d’organització, sinó també per l’objectiu assolit, convertint aquesta fira en una referència territorial.

Les hores destinades a l’organització han estat molt quantioses. Visitant la fira veies petits detalls que deies: Fins i tot en això han pensat. Ha estat tanta la vivència i el sentiment de les persones que han organitzat, pensat i planificat la fira, que no se’ls ha escapat cap detall, gràcies a les ganes que hi han posat.

Podríem parlar de moltes coses positives, però un fill de Canyamars d’una edat avançada em comentava que a Canyamars és la tercera vegada que hi veu tanta gent: Per la fira d’aquest any, per la de l’any passat i amb motiu d’una vaga general de mitjan dels anys 70, en què la fàbrica de Canyamars va decidir treballar. Per aquest motiu, van anar-hi representants sindicals de tota Catalunya, a fer pressió perquè la Tortuga parés i tanqués l’activitat laboral.

Ara toca reflexionar sobre tot el que ha passat, reposar, però a mi em consta que aquesta gent tan “enxufada” ja té una llista de coses a millorar, per a l’edició de l’any 2011.

A tothom, moltes gràcies!

VALORACIÓ PERSONAL DEL PRESIDENT I DELS CONSELLERS I LES CONSELLERES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Ara que s’acosten les eleccions autonòmiques i que estem vivint aquest moment complicat, molta gent canvia la paraula crisi per oportunitats. Jo també acostumo a veure-ho amb aquesta visió positiva. Estic segur que tirarem endavant, de fet ja ho estem fent.

Comentant amb moltes persones la gestió política que s’ha fet des de la Generalitat de Catalunya, amb totes coincidim que ningú ha sabut trobar taques remarcables, patinades importants o accions fora de to al treball que ha fet durant aquests quatre anys el president Montilla, tot al contrari, la serietat en el treball, la dedicació i, sobretot, els resultats de la seva gestió, des del meu punt de vista, són admirables.

També vull fer un resum, a grans pinzellades, dels consellers/res del PSC a la Generalitat. La Marina Geli, quina gestió tan espectacular que ha fet en sanitat! La valoració del seu treball, per part de les enquestes realitzades, és molt positiva.

Una altra dona al govern de la Generalitat, la Montse Tura, una persona amb noves propostes i amb projectes trencadors, que sempre demostren treball i dedicació.

En Quim Llena, d’Agricultura, mai havia vist un sector tan reivindicatiu amb tan poques incidències en contra de la seva política.

En Quim Nadal, mai s’havien fet tantes carreteres i s’havia invertit tant en infraestructures al nostre país. Un home que va transformar Girona i que la seva visió i experiència són ressenyables.

En Economia, en Toni Castells, ha sabut negociar el millor finançament que fins ara ha tingut Catalunya, ajustant i traient el màxim profit possible dels recursos de què disposa en aquests moments.

La M. del Mar Serna, consellera de Treball, amb els plans d’ocupació per a les persones en situacions complicades, perquè facin una feina i rebin una retribució. Treballant en aquesta línia, ara en presentarà uns altres plans d’ocupació extraordinaris.

L’Ernest Maragall, torejar el sector de l’educació és d’allò més complicat, però la seva experiència i convenciment el fan un home que avança amb els objectius que es marca, objectius sempre valorats per la ideologia d’esquerres. Mai s’havia invertit tant en centres d’ensenyament, mai s’havien tingut tants mestres a educació, tot i les dificultats del moment.

UN ALTRE COP HEM VISCUT LA CAPACITAT DE LES PERSONES PER SUPERAR REPTES VERTIGINOSOS

El passat tres d’octubre es va celebrar una altra edició de la Challenge, aquest cop la dura, la forta, la que els participants han de fer 3.800 metres nedant, 180 Km. en bicicleta i 42,150 Kms. corrent.

Més de 1.100 participants, entre homes i dones. Per cert, cal puntualitzar que les dones feien el mateix recorregut que els homes.

Més enllà de la disciplina esportiva vull ressaltar la capacitat d’esforç de què som capaços els éssers humans per preparar-nos per a un esdeveniment d’aquestes característiques. Esforç i superació, ja que aquestes més de 1.1.00 persones que hi van participar portaven molts dies i moltes hores d’entrenament, per poder afrontar una prova d’aquestes característiques.

No hi ha cap dubte que és una altra manera de plantejar-te la vida, amb unes altres actituds. Jo, personalment, vaig poder estar envoltant de cents i cents de participants en aquesta prova i les vibracions que t’arribaven era d’una gent amb una pau interna espectacular, amb una manera de bellugar-se, de dialogar, amb unes mirades serenes i de pau. Ningú aixecava la veu per parlar, ningú semblava preocupat. Tenies la sensació d’estar en un món en pau.

Per sort, cada vegada hi ha més participants maresmencs en la prova, això vol dir que va calant entre la nostra població.

No és un esport individual, sinó que també es comparteix amb la família i es va escampant a tot l’entorn.

Jo estic convençut que la Challenge aporta prestigi, promoció del territori, economia i, sobretot, aquesta manera tan senzilla de plantejar-se la vida.

Per molts anys Challenge!

PER FI TENIM UNA ESCOLA DE FUTBOL AL NOSTRE MUNICIPI

Ja fa molt de temps, fins i tot anys, que hi havia aquesta voluntat i es perseguia aquest objectiu, el de fer una escola de futbol gran al nostre municipi, Per fi, diumenge passat a can Batlle va haver-hi la presentació d’un nou club, que la seva finalitat és que els nens, les nenes i els joves, des de 5 anys fins a l’edat que pertoqui, puguin tenir, habitualment, uns entrenaments i uns partits.

Vaig poder estar a la presentació i tot era il•lusió. Els pares els seus fills i com no els membres de la junta directiva, ja que són persones molt connectades amb el tema, amb moltes ganes i pensant en tots els petits detalls.

També cal ressaltar que hi havia animadores amb el pom pom a les mans, fent les seves coreografies a toc de música.

Tot plegat va representar un parell d’hores de festa i, sobretot, de ganes de tirar endavant aquest nou projecte al nostre municipi.

Els pensadors i organitzadors d’aquest nou club van a buscar molt més que la pràctica d’un esport, un dels seus objectius és que els joves tinguin una il•lusió, que suïn, que es potenciï la convivència en moments extrems de cansament, de competitivitat, valors que cal inculcar constantment.

Sóc conscient que alguns dels organitzadors volien fer quelcom amb el jovent i per fi ha quallat el seu desig i la seva dèria. Això té un gran valor i hem d’estar agraïts que el seu temps lliure el dediquin a aquests objectius.

A tots moltes felicitats i els millors desitjos perquè aquest nou projecte que heu iniciat sigui d’allò més positiu per a tothom!