El que costa tenim empresa per a la neteja dels centres educatius

Després d’un procés molt llarg, que pràcticament ve d’abans de les eleccions en què es va iniciar la licitació de la neteja de l’escola bressol, el CEIP del Pi i l’escola Encarnació Fonoll, que fins i tot s’ha agut de publicar al Diari Oficial de la Unió Europea, ja que es tracta d’un contracte de magnituds importants, que tècnicament es diu procediment harmonitzat.

Ha estat un expedient amb una tramitació llarguíssima, però els serveis tècnics i jurídics de l’ajuntament han fet una feina exemplar. Ha estat un procés llarg i costós de temps, però amb una facilitat i simplificació per part dels tècnics municipals que en aquests moments tenim a l’ajuntament, que fa que els valori d’una manera molt positiva.

Finalment, avui he tingut una reunió amb l’ empresa que ha quedat, diem finalista, ja que tècnicament no està l’expedient tancat. L’empresa es diu CLECE, especialitzada en neteges d’espais i de llocs privats. Segons m’ha comentat el seu responsable, que treballa la zona que va entre Barcelona a la Jonquera, a finals de mes té més de 2.000 nòmines per pagar i un dels problemes més grans que té és que a les administracions se’ls fa difícil complir amb els pagaments concertats.

Des de l’Ajuntament els hem comentat que en els darrers dos anys cap pagament s’ha endarrerit més del que preveu la llei, i en un futur esperem seguir en aquesta mateixa línia que ens vàrem marcar a l’inici d’aquesta crisi.

Tenim l’ajuntament ordenat pel que fa a l’aspecte econòmic, ja que vàrem ensumar que “pintarien bastos” a mitjà i llarg termini i vàrem prendre decisions que en aquells moments eren difícils, però ara recollim el seu fruit.

Us asseguro que no ho oblidaré mai

Una de les tantes coses que em toca fer com alcalde, i la veritat és que la faig molt de gust, és la celebració de casaments o aniversaris, com ara noces d’or o noces de plata, fins i tot, he fet presentacions de nadons en societat. Aquesta feina la faig molt a gust. El dissabte passat vaig fer dos casaments. Un al migdia, molt correcte i amb moltes ganes per part dels organitzadors i un altre a les sis de la tarda.

Aquest de les sis de la tarda va ser el d’en Gil i la Laura. Molts haureu pogut veure les pancartes anunciant el seu casament, que com ells diuen va ser un casament de “viejos roqueros”.

Us ben asseguro que no oblidaré mai la festassa que es va fer a les Colònies Forestals. Tothom hi va posar les ganes d’una manera molt apreciable i la forma en què va començar la cerimònia va ser de una manera no convencional, però molt original, ja que va situar a tothom, a mi el primer, en un estat molt especial per poder viure amb intensitat aquella celebració.

Us explicaré l’inici. El nuvi estava al lloc on li pertocava, el públic omplia la sala de gom a gom. Al moment que la núvia va entrar i es dirigia cap on estava el nuvi, va fer-ho amb un micròfon a la mà i cantant una cançó, que devia ser molt especial per a tots dos, i ell l’esperava amb una guitarra elèctrica acompanyant-la durant tota la cançó. Això va durar de cinc a set minuts. Al començament la música va ser molt suau, però a mesura que avançava anava agafant força i als dos o tres minuts finals veies llàgrimes d’emoció entre el públic. Quina veu que té la Laura i com tocava la guitarra en Gil!

Amb aquest començament vaig captar que tots varen viure amb intensitat la cerimònia, amb participacions d’amics i amigues, fins i tot, a l’hora dels anells va haver-hi un intercanvi d’obsequis diferent i així fins al final, sorpresa rere sorpresa i, de tot el que es feia i el que es deia.

Laura i Gil, no puc més que agrair-vos que m’haguéssiu convidat a participar en aquesta cerimònia tan espectacular. Us desitjo que sigueu molt feliços i que aquesta imaginació que heu demostrat us acompanyi en tot mome

Sort que portem anys fent les coses amb molt d’ordre

Estem començant a treballar els pressupostos i les ordenances fiscals per a l’any 2012 i les notícies externes de compromisos contrets per altres administracions es redueixen per totes bandes. O sigui, les aportacions ordinàries que any rere any pertoquen al nostre ajuntament van disminuint, amb el conseqüent desequilibri que això ens genera.

Posaré alguns exemples, de l’any tancat de 2009, del Fons de Cooperació Local que ve de l’Estat Espanyol tenim un negatiu de -170.000,-- euros. Això es produeix perquè mes rere mes ens avancen uns diners per anar tenint liquiditat, es tracta d’un percentatge dels impostos que tenen previst recaptar i els transfereixen als ajuntaments, com poden ser l’IVA, la renda, ... Un cop han tancat l’any comptable, si els ingressos de l’Estat han baixat, també ens baixen els de l’ajuntament o bé ens descompten la diferència, perquè és negativa. Era molt agradable trobar-se amb el que havia passat alguns anys, que a l’acabar l’any t’ingressaven més diners, perquè havien recaptat més del previst, però actualment és a la inversa.

Una altra notícia desagradable que hem tingut fa referència al copagament de l’escola bressol. Uns anys enrere es va signar un acord entre la Generalitat i els ajuntaments per crear milers de places d’escola bressol, pagant una tercera part la Generalitat, una tercera part l’Ajuntament i l’altra tercera part les famílies beneficiàries. El càlcul que s’havia fet al seu moment era que la Generalitat aportaria 1.800,-- euros/nen-a i curs. En aquests moment només ens en garanteixen 1.360,-- i en cas que tinguin recursos poden arribar als 1.600,-- euros. Això ja és greu, però encara ho és més que ho apliquin al curs 2010-2011, que ja està tancat, amb el conseqüent dèficit i desequilibri que comportarà a l’ajuntament.

Torno al principi, sort que portem anys fent les coses ben fetes, tenint un control molt exhaustiu de la despesa, ja que hem fet números molt reals. Per aquest motiu, hem anat disminuint l’endeutament, no estem per tirar coets, però la bona feina feta anys enrere es nota a l’hora d’afrontar aquests desajustaments.

LA MARXA NOCTURA UN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ I ORGANITZACIÓ

Aquest cap de setmana hem tingut dos actes de rellevància al nostre municipi.

El diumenge es va celebrar un any més la trobada de puntaires, organitzat per les nostres puntaires, convidant a altres colles de municipis del nostre entorn a passar una matinada de diumenge de germanor, amb l’esperit de compartir una bona estona tots plegats. Com sempre va ser un èxit, malgrat que per primera vegada ho varem haver de fer fora dels carrers habituals i ens vàrem desplaçar al pavelló atès que hi havia previsió de pluges fortes.

El dissabte al vespre, es va organitzar la 2a marxa nocturna a Canyamars. La primera va ser l’any passat però degut a compromisos no vaig poder participar, però enguany veien els seus organitzadors amb tantes ganes de superar-se en referència a la primera ja celebrada, vaig ajustar la meva agenda i em vaig apuntar.

La trobada va ser a la Plaça de l’Església la qual era plena de persones amb ganes de sortir a caminar, aproximadament unes 300, però en cap moment vaig captar aglomeracions, ni cues entre els participants. L’organització va dividir la sortida i entre un i dos quarts de nou ho van fer els que la feien caminant i al cap de ½ hora els que feien el recorregut corrents. De seguida , i a mesura que ens endinsàvem al bosc varem haver d’utilitzar els lots per il•luminar el camí. Va ser una nit molt calorosa, però amb un ambient excel•lent: avis amb els seus nets, persones vingudes de lluny del nostre municipi, famílies senceres, grups d’amics, en definitiva, tothom vivia la seva festa.

Va ser tot molt agradable fins arribar a Can Rogent, però després venia el tros dur fins a Can Vallalta on els organitzadors havien preparat un avituallament de fruita, aigua..., doncs tothom arribava molt cansat. El recorregut estava molt ben senyalitzat amb cintes per evitar accidents i amb un desplaçament de gent predisposada a ajudar amb el que calgués i, al final, arribant a la Plaça de l’Església de Canyamars, trobaves als organitzadors i altres persones preparant l’entrepà de llom o botifarra, depenen el que havies demanat.

En principi semblava una marxa poc complicada però, a l’endemà, la musculatura d’alguna part del cos estava inflamada però el dolor el podies suportar força bé, quan pensaves que havies fet una cosa sana.


A tots ells moltes gràcies.

En Xevi ens marxa

Doncs sí, molts dels que llegiu i seguiu aquest bloc, en principi, no sabreu de qui us parlo, però ja us aniré explicant qui és en Xevi.

Ell treballa a una de les dues caixes que operen al nostre municipi, concretament a la de l’estrella. Durant gairebé cinc anys, s’ha fet càrrec de l’atenció al públic -per cert una atenció excel•lent- d’aquelles que no et fa cap respecte anar a aquesta entitat financera i exposar el que sigui, així m’ho han transmès molts veïns del municipi.

És un home que s’aboca el cent per cent i més a la seva feina, per donar un servei d’excel•lència, amb una empatia que captes quan li exposes la teva necessitat i la seva bona fe fa que et generi tanta confiança, que s’ha convertit no només en un gestor dels teus comptes, crèdits, hipoteques, ..., sinó també en aquella persona de confiança tan necessària en aquests llocs d’atenció al públic.

Ell ha estat un dels empleats que més bons resultats ha obtingut a la nostra comarca, dins la seva categoria, a la seva empresa. Per aquest motiu, marxa a una altra oficina de l’entitat en la qual treballa, per fer una feina superior de la que habitualment ha desenvolupat entre nosaltres.

Estic convençut que a les persones que el coneixen i hi tenen tracte directe, els sabrà greu -com a mi- no poder disposar d’aquesta persona tan eficient, tan amable i tan servicial, que et trobes quan t’asseus davant de la seva taula. Però la vida té una evolució i el bon treball, la responsabilitat, la implicació, ... tenen la seva recompensa, malgrat que ens aquest cas a alguns ens sàpiga greu que marxi de Dosrius.

Xevi, sé que has estat més que un gestor dels estalvis i dels comptes corrents, un confessor de confiança i això és perquè tu la generes. Per aquest motiu tens aquests bons resultats i la confiança dels clients que et pertoca gestionar.

Espero que tinguis molta sort, sé que el teu tarannà t’ajudarà. També vull que sàpigues que et trobarem a faltar i que estic convençut que de tots els empleats i empleades que han passat per aquest municipi, treballant en el mateix sector, tu has estat dels més valorats i seràs dels més recordats, per la teva manera de ser.

Un cop més, que tinguis molta sort!

Hem tornat a viure un altre Aplec de Muntanya a Canyamars

El passat dissabte dia 10, es va tornar a organitzar, per part de l’Associació Cultural El Sot del Gall de Canyamars, el 54è Aplec de Muntanya de Canyamars, enguany amb un format diferent del de la resta d’edicions, ja que la primera part de les sardanes es va fer el dissabte a la tarda, després va venir un sopar i la segona part de sardanes va tenir lloc a la nit, a la Plaça de la Germandat.

Aquest canvi es va produir perquè la Diada de l’Onze de Setembre va caure en diumenge i l’aplec sempre s’organitzava el cap de setmana més proper a la Diada Nacional de Catalunya, que al ser dia festiu va fer que pràcticament fos impossible poder contractar alguna cobla.

L’assistència al torn de tarda va ser fluix, però va sorprendre la gran quantitat de participants al sopar, molt ben organitzar per al grup de joves, homes i dones del Sot del Gall. Això ja delatava que el torn de sardanes de la nit seria molt més nombrós d assistència.

Va fer una temperatura excel•lent i els dansaires van mostrar moltes ganes de ballar i viure les sardanes que anaven tocant les cobles contractades.

Es captava un aplec amb sentiment i això m’ho van traslladar moltes persones que venien de fora del nostre municipi, encoratjant-nos perquè l’aplec continués, ja que altres s’havien quedat pel camí, tot i que es feien en municipis amb molta més capacitat econòmica que el nostre.

L’èxit d’aquest aplec l’hem d’agrair a aquest grup del Sot del Gall, que a base del seu esforç i treball se l’ha carregat a l’esquena i l’està recuperant i de quina manera. Per aquest motiu no puc més que agrair-los la feina desinteressada que realitzen cada vegada que s’ho proposen, sigui l’acte que sigui. Per això quan es parla de Canyamars, un dels patrimonis més potents que tenen és la capacitat d’organització d’actes per part de les entitats constituïdes.

Parlant d’entitats constituïdes n’hi ha una que també té molta empenta, que és Quina Canya! I es demostra amb el plantejament que estan fent organitzant la segona caminada nocturna. Una altra oferta lúdica per al proper dissabte 17, que segons els participants a la primera edició va ser una nit d’excursió, de marxa, de caminada, molt ben organitzada per aquest grup que també ha sorgit. Un altre patrimoni que a Canyamars i al nostre municipi tenim, del qual ens hem de sentir orgullosos. A tots, endavant!

Prendre decisions quan es té responsabilitat de governar, o no

A l’actual sistema hi ha gent governant i persones que estan a l’oposició. És molt fàcil des de l’oposició anar dient com s’ha d’actuar o quines decisions han de prendre els que tenen la responsabilitat d’anar decidint dia a dia.

Ara amb tot això de la modificació de la Constitució s’ha vist clarament que els que s’hi juguen poc, perquè saben que ni ara ni més endavant decidiran, van fent exclamacions i tenen actituds molt de cara a la galeria, però jo considero que era de vital importància fer aquest canvi tan aviat com fos possible, ja que portem molt de temps amb feblesa, fruit de la crisi tan llarga que estem patint i en aquesta societat que tot succeeix tan ràpid, molt més del que ens agradaria, cal prendre decisions urgents.

Aquest canvi de la Constitució limitant l’endeutament de les administracions és vital, ja que si l’administració pública, a conseqüència de la seva situació d’endeutament, no pot fer inversió, això repercuteix molt directament en l’economia del dia a dia.

Posarem un exemple, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’any 2009 va invertir uns 350 milions d’euros en infraestructures. Per a aquest exercici té previst invertir al voltant dels 25 milions d’euros, a causa del seu endeutament, i així podríem anar dient i escrivint molts exemples.

Entenc que partits com CIU, ERC i ICV es belluguin pel tacticisme polític i electoral, però qui té la responsabilitat sap que la decisió presa, a mitjà termini, ens pot anar molt bé.

El cas que és especial és el del Sr. J.A. Duran i Lleida que mai ha tingut competències de gestió i sempre diu allò que han de fer els altres. A sobre, surt com el polític més ben valorat, perquè mai se li pot reclamar haver pres una decisió incorrecta.

REPRENEM LA FEINA ORDINÀRIA

Aquest agost ha estat molt intens, principalment marcat per les 3 festes majors, i vull felicitar a les persones que han fet possible 12 dies tant especials, de festa, retrobament....

També m’agradaria fer un reconeixement molt especial a tot el cos humà del departament de Cultura d’aquest Consistori, liderat per la regidora que ha estat al peu del canó gestionant totes les circumstàncies que anaven succeint d’una manera exemplar.

No entraré en detalls, però si que vull fer un esment especial de la mala estona que varem passar el dissabte 3 de setembre en plena festa major de Dosrius per la defunció de l’Adelaida. Una persona que vivia les festes, en especial, i també el que succeïa al municipi i gran coneixedora de la seva història. Ella que anava a l’esperat concert, va tenir el final de la seva vida. Tot i haver estat atesa com mai ha estat una parada cardiorespiratoria, segons varen dir els metxes, malauradament els intents de reanimació van ser inútils. Vagi el més sincer condol a la família de l’Adelaida.

Es presenta un setembre, més ben dit, fins el final de l’any molta feina i amb molts reptes però, he captat al tornar de vacances, que hi ha moltes ganes per part de l’equip de govern i dels treballadors de l’Ajuntament de tirar endavant la gestió de l’interès públic.