El dissabte passat vaig menjar la primera truita d’espàrrecs, espàrrecs venturers d’aquests que surten als marges i racons del nostre entorn, aleshores vaig recordar que quan era petit era tot un esdeveniment quan posaves a taula el primer producte collit de l’hort o del bosc.
Aviat vindran els primers pèsols, les primeres faves, la primera mongeta tendra al voltant de Sant Joan, i quan anaves a arrencar la primera planta de patates per fregir-les, recordo aquella patata tendra que tenia aquell gust tan especial, amb aquella dolçor que et llepaves els dits.
Com bé us dic era tot un esdeveniment, fins i tot, era una festa quan senties el cucut cantar que ja havia arribat, volen dir que ja hi eren tots. El cucut era el que tancava la immigració de tots els ocells i animals que venien a passar la primavera i l’estiu entre nosaltres.
Ara tot ha canviat molt, tenim de tot i a tota hora, però aquelles sensacions i aquelles il•lusions que es produïen a taula quan hi havia el primer producte de temporada no les vull perdre, les vull recordar junt amb les paraules de la meva mare: Bon any de bé que sigui!, desitjant una bona anyada del producte que tastàvem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Aviat explicará joios la seva primera experiencia sexual, ara que ha vist com es un llibre en fará un de propi.
Ja sabem a que es dedica, está freixint esparrecs.
Està clar: ahir se la van menjar i s'ha enmorat.
¿Quereis decir que no era el el que hacía de cucut, para despertarnos a todos los del pueblo?
Leyendo el título me esperaba otra cosa ja ja....
Publica un comentari a l'entrada