Aquesta setmana hem estat d’aniversari, ja que el meu pare ha complert 84 anys. És un dels homes més grans del municipi, però si tenim en compte l’activitat que té, és una persona envejable.
Té un hort espectacular, amb tota mena de productes sembrats. Ara és el moment àlgid de l’agricultura en el nostre municipi, però quan s’acaba l’activitat frenètica de sembrar i collir, comencen altres moments, també molt apassionants, que el meu pare els aprofita al cent per cent.
És un dels boletaires que sap els millors indrets del nostre entorn, cull quilos i quilos de bolets cada any.
És també un caçador referent de la seva colla. La temporada passada va matar el porc més gran de tot el grup de caçadors i en el sopar de final de temporada li varen fer un homenatge sonat, per tot el que representa.
Jo personalment he après molt d’ell. És un treballador incansable, provinent d’una època de la nostra història en què tot va ser molt dur. Va néixer l’any 1925, va viure la Guerra Civil, amb les conseqüències que això va representar per a la població, va viure la postguerra, les oportunitats que van néixer els anys seixanta amb l’explosió de l’economia, la indústria, l’agricultura i a partir d’aquí es va anar forjant la gran transformació fins al dia d’avui.
No cal dir que al seu costat hi té la meva mare, que farà 83 anys al setembre i, per sort, tenen totes les capacitats per ser autònoms, això sí, amb alguna operació pel mig de pròtesi de genoll, en el cas de la meva mare.
El meu pare és totalment diferent. Ell va passar una crisi fa uns trenta anys. Va donar la sensació que ens deixaria, però es va saber autoconvèncer que tot depenia d’ell i el fruit de la seva transformació el tenim aquí, amb 84 anys: il·lusionat, actiu, productiu, vàlid, lúcid, ...
A tots dos, per molts anys!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Las generaciones de nuestros padres, conocen lo que es el sufrimiento y pasar fatigas, a muchos de ellos la guerra les quito a sus padres y la posguerra les robo la infancia.
Todos deberíamos a provechar más el tiempo que pasamos con nuestros padres, nunca se sabe el tiempo que queda y lo mejor es aprovecharlo.
Sr. Jo (padre), Felicidades y que cumpla muchos más conservando la salud y en compañía de los suyos.
Saludos
Felicidades a Jo padre que no es lo mismo que Padre Jo....
Yo por mi parte también lo felicito; pero, cuantos señores como él tienen un huerto la mar de majo y no lo pregonan, y cuantos señores han pasado la guerra civil y tampoco lo pregonan, ahora eso sí, muchos de ellos no son tan crueles y no matan animales indefensos.
Anònim, el que lo pregona es el hijo, de todas formas yo veo normal que como hijo se sienta orgulloso de su padre.
Estoy de acuerdo contigo en lo de la caza, matar animales indefensos como "deporte" o afición me parece reprobable y primitivo, la caza en sus orígenes tenia como finalidad alimentar a la población, matar como afición y entretenimiento es inmoral, pero vivimos en un país de mierda , donde a la tortura animal se le denomina "fiesta nacional" y a los torturadores se les llama "maestros"...y para colmo todavía hay gente que dice que "la fiesta nacional" (torturar, maltratar y matar) forma parte de la cultura.
Con este tipo de "cultura", ¿a alguien le extraña la violencia de genero?
Publica un comentari a l'entrada