Quin aplec tan magnífic que vam viure diumenge passat a Canyamars!
Estem parlant del 53è Aplec de Muntanya de Canyamars. Era el segon any que es canviava el format, en tots els aspectes: nou indret, arrossada al migdia per a tothom, concentració de col·leccionistes de plaques d’ampolles de cava i nous organitzadors.
L’any passat ja vàrem acabar amb molt bon gust de boca, tot i que l’assistència no va ser la desitjada, però enguany ha estat al contrari.
En primer lloc, vull fer un reconeixement molt especial a la gent del Sot del Gall, que són els nous organitzadors d’aquest esdeveniment històric i que gràcies a ells ha tingut continuïtat.
S’hi ha posat molt en l’organització d’aquest aplec, ja que han calculat molt qualsevol esdeveniment advers que pogués succeir. L’experiència d’aquest grup de persones ha fet que l’èxit tan espectacular d’enguany hagi estat possible.
La setmana abans de l’Aplec van estar pendents de les inclemències del temps, ja que es preveien pluges per al cap de setmana. Es va esperar el divendres per saber si es reafirmaven les prediccions meteorològiques, que varen aconsellar tenir preparat un indret alternatiu, on poder-se aixoplugar.
La gent del Sot del Gall es va mobilitzar el divendres a la tarda i va preparar el pavelló de Canyamars, instal·lant el “bateco”, que és una catifa especial que protegeix el terra del pavelló.
Diumenge al matí l’espai del Molinot feia goig, tot estava preparat per celebrar-hi l’aplec d’enguany. D’una manera senzilla, però amb molt de gust, amb els detalls que fan que t’hi sentis molt còmode i, com sempre, el col·lectiu del Sot del Gall controlant qualsevol detall de l’organització.
Van començar les sardanes, amb l’assistència de força gent, va ser una matinal bastant concorreguda. Feia anys que no s’hi veia tanta assistència de gent a la jornada del matí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Si es cert, ja me ho va dir la meva dona, Tete, ¿no notes una vibració, i, si, havia un tremolor.
Vaig pensar que era la Gent d’Arenys de Munt que feia allò de bote, bote, bote, fascista el que no bote, vaja, era a Canyamars la gent que ballava sardanes. Tun, tun tun tun.
Que maco es el nostre alcalde i que be ho fa tot, Muuua, a les properes et votarem tots a casa, per que ens continuïs fent vibrar, xato, bonic, que no et mereixem.
A vegades al anar a casa amb el cotxe botem d’alegria de veure com ho tens tot, que som l’enveja del Maresme amb un alcalde tant guapo i repentinat, i el blog molt interessant i entretingut, ple de veritats i cosses dites ¡com deu mana.
Sense cap falta d’ortografia, no com altres.
Visca el pa, visca el vi, visca la mare que el va parir ¡¡¡¡.
Cara al sol amb la camisa novaaaa...........Quins temps, quin ordre,Quina pau. eh Pepito.
En Canyamars lo único que vibra son los coches cuando circulan por las mierdas de calles que tenemos.
Por lo visto te sientes muy arropado con la gente del "Sot de Gall", ¿Sera por que son militantes o simpatizantes de tu partido y te sientes como en casa?.
Si tuvieses vergüenza no pisarías Canyamars hasta que no estuviese recepcionado y arreglado.
Por cierto...¿cuanto les vas ha cobrar por alquilar las calles de Canyamars a la productora de la película... en concepto de tasas?
P.D.Corre el rumor de que el otro día te vieron en una " Aplec " saludando a una gente que se bajaba de un autocar que venia de Arenys de Munt, cargados de banderas y camisas azules, aunque lo más curioso era la forma tan rara con la que os saludabais levantando el brazo con la manos extendida.
Només un detall. Es el 52è aplec. Després del 51 hi va el 52, no pas el 53. Però vaja, també vibrem.
Publica un comentari a l'entrada