S’està repartint el fulletó que resumeix el que es va tractar a la Comissió creada per l’Ajuntament de Dosrius, per aprofundir en el tema de les escòries.
Una comissió que l’equip de govern, de manera extraordinària, va tenir la voluntat de constituir. En aquest moment no conec cap municipi que hagi creat alguna comissió d’aquestes característiques.
La veritat és que les conclusions i la informació que dóna aquest fulletó ens ha de servir molt per saber què són les escòries i quina cura cal tenir, en el supòsit que s’instal•lin al nostre municipi.
En primer lloc, vull fer un agraïment molt especial a la tasca realitzada per l’Escola de Natura del Corredor, liderada per en Joan Manel Riera.
Malgrat les dificultats plantejades per les persones amb una opinió totalitària, en Joan Manel ha mantingut en tot moment una professionalitat i un respecte envers la diversitat. Crec que cal aprendre de la seva manera de tractar, d’entendre la diferència i, sobretot, de conviure amb ella i de saber estar en to constructiu en moments complicats. És a dir, en Joan Manel és un referent d’una actitud de bona convivència i visió positiva, en tots els aspectes.
Al mateix temps, també vull fer un agraïment a totes les persones que van participar en aquesta comissió, per les seves aportacions i els seus suggeriments, hagin estat en una línia o en una altra, perquè la diferència és riquesa i és aquesta la que activa i dinamitza la societat.
Ara es posarà a exposició pública el projecte, procés obligatori d’un expedient que està molt reglat, amb la finalitat que tothom que vulgui tingui l’oportunitat d’expressar la seva opinió.
Aquest treball l’enviarem a l’Agència Catalana de Residus, ja que estic convençut que els servirà en la seva tasca del dia a dia, fruit de les competències d’aquest Departament.
dissabte, 30 de gener del 2010
dijous, 28 de gener del 2010
QUAN LES BONES NOTÍCIES NO PORTEN MERDER AL DARRERE
Ja feia dies que volia transmetre la meva reflexió envers grans notícies que van aparèixer al nostre país, en els darrers dies del 2009, que han tingut un ressò mínim per part dels mitjans de comunicació i de la població en general.
Les notícies són el traspàs de rodalies a la Generalitat i que el Maresme deixi de tenir el títol d’una carretera com la Nacional II.
En el cas de rodalies, quants i quants diaris s’havien omplert quan hi havia dificultat amb els retards de trens, problemes de catenària, problemes fruit de les obres de l’AVE, ... i sempre es deia el mateix, si la Generalitat ho gestionés aniríem molt millor i això portem anys i anys dient-ho. Les negociacions d’aquest traspàs han estat molt complicades i en el moment que es dóna la notícia, s’anuncia sense pena ni glòria. Ningú fa cap festa, ningú aplaudeix i ningú es satisfà. Fins i tot, algú, volent posar aigua al vi, ho va criticar.
En el cas de treure la Nacional II de la comarca, és la millor notícia que s’ha donat al Maresme en els darrers anys, per tal de reordenar la nostra comarca i també ha estat notícia d’un sol diari, dubtant, en algun cas, de la capacitat dels polítics per millorar la mobilitat.
Jo tinc molta confiança, perquè s’hi ha treballat molt. Està tot molt ben planificat per poder actuar en els propers anys, per millorar d’una manera significativa els aspectes de la mobilitat al Maresme.
Les notícies són el traspàs de rodalies a la Generalitat i que el Maresme deixi de tenir el títol d’una carretera com la Nacional II.
En el cas de rodalies, quants i quants diaris s’havien omplert quan hi havia dificultat amb els retards de trens, problemes de catenària, problemes fruit de les obres de l’AVE, ... i sempre es deia el mateix, si la Generalitat ho gestionés aniríem molt millor i això portem anys i anys dient-ho. Les negociacions d’aquest traspàs han estat molt complicades i en el moment que es dóna la notícia, s’anuncia sense pena ni glòria. Ningú fa cap festa, ningú aplaudeix i ningú es satisfà. Fins i tot, algú, volent posar aigua al vi, ho va criticar.
En el cas de treure la Nacional II de la comarca, és la millor notícia que s’ha donat al Maresme en els darrers anys, per tal de reordenar la nostra comarca i també ha estat notícia d’un sol diari, dubtant, en algun cas, de la capacitat dels polítics per millorar la mobilitat.
Jo tinc molta confiança, perquè s’hi ha treballat molt. Està tot molt ben planificat per poder actuar en els propers anys, per millorar d’una manera significativa els aspectes de la mobilitat al Maresme.
dissabte, 23 de gener del 2010
ES PASSEN UNA MICA.
Ja fa massa dies que dura tota la polèmica sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan que, malauradament, va provocar cinc víctimes mortals i un ferit greu.
No pot ser que els grups parlamentaris de l’oposició s’escarnissin de la manera que fan, intentant treure renda política d’una situació desgraciada. Estic convençut que els professionals que estan preparats per intervenir en els incendis forestals, també ho veuen de la mateixa manera.
L’accident mortal va tenir lloc per un cúmul de circumstàncies, a banda de si va ser provocat o va ser fruit de la caiguda d’un llamp, però ara cal buscar la millora dels mecanismes de control, de prevenció, de vigilància, de coordinació, sempre es pot fer un pas més en aquesta línia, però demanar dimissions de consellers, fruit de la desgràcia, és d’un oportunisme que delata que no es té alternativa, que no s’ajuda a caminar per millorar, que es busquen defectes allà on no n’hi ha, per treure rèdits polítics.
En definitiva, moltes vegades penso que la democràcia en aquest país encara ha de fer un pas més, perquè en moments delicats, de circumstàncies adverses, tothom pugui remar en la mateixa direcció, tant si s’està en una banda com a l’altra.
Entrada original
No pot ser que els grups parlamentaris de l’oposició s’escarnissin de la manera que fan, intentant treure renda política d’una situació desgraciada. Estic convençut que els professionals que estan preparats per intervenir en els incendis forestals, també ho veuen de la mateixa manera.
L’accident mortal va tenir lloc per un cúmul de circumstàncies, a banda de si va ser provocat o va ser fruit de la caiguda d’un llamp, però ara cal buscar la millora dels mecanismes de control, de prevenció, de vigilància, de coordinació, sempre es pot fer un pas més en aquesta línia, però demanar dimissions de consellers, fruit de la desgràcia, és d’un oportunisme que delata que no es té alternativa, que no s’ajuda a caminar per millorar, que es busquen defectes allà on no n’hi ha, per treure rèdits polítics.
En definitiva, moltes vegades penso que la democràcia en aquest país encara ha de fer un pas més, perquè en moments delicats, de circumstàncies adverses, tothom pugui remar en la mateixa direcció, tant si s’està en una banda com a l’altra.
Entrada original
dilluns, 11 de gener del 2010
QUAN US TROBEU AMB ELL: FELICITEU-LO
Doncs sí, hem de felicitar al Carles Uris, pare, de Canyamars, ja que després de molts mesos i anys, ha aconseguit reconstruir un cotxe molt antic, de 1914. Una peça única a l’Estat Espanyol, un Dodge Brothers, amb matricula B-11806.
Fa molt de temps que hem deia que quan tingués el vehicle reconstruït me l’ensenyaria i, un dia que varem coincidir, me’l va ensenyar tot orgullós.
Desitjo que puguem veure aquest cotxe circular per la carretera i que en Carles ens pugui explicar els detalls de la reconstrucció. Ha fet servir peces úniques i originals que li han costat molta suor poder-les aconseguir, i sobretot, més que poder-les aconseguir, fer la reconstrucció per realitzar aquella peça de ceràmica, de plata (és un vehicle que en porta molta), aquella carrosseria de fusta i xapada al seu exterior, aquells raids de la roda de fusta, rodes especials originals amb la franja blanca, també té els taps del radiador o d’altres indrets amb la insígnia original de fàbrica.
En Carles explica feliç que va ser un comprimís que ell li va fer al seu pare abans de morir, i està molt orgullós que els seus fills i, fins i tot la seva neta s’ha fet amb aquest vehicle, però ell entén que és un patrimoni del municipi i ho explica d’aquesta manera: el Pou del Glaç de Canyamars és peça única i és de tots, aquest cotxe també, la seva reconstrucció ha estat pensada perquè sigui un orgull per a tothom el tenir una peça única i, per tant, la lluirem com a tal.
No puc més que dir: gràcies Carles!! I quan el veieu pel carrer, si us plau, feliciteu-lo i demaneu-li que us expliqui alguna anècdota de la seva reconstrucció ja que la seva narració és tant apassionada que et fa endinsar-te amb ell.
Entrada original
Fa molt de temps que hem deia que quan tingués el vehicle reconstruït me l’ensenyaria i, un dia que varem coincidir, me’l va ensenyar tot orgullós.
Desitjo que puguem veure aquest cotxe circular per la carretera i que en Carles ens pugui explicar els detalls de la reconstrucció. Ha fet servir peces úniques i originals que li han costat molta suor poder-les aconseguir, i sobretot, més que poder-les aconseguir, fer la reconstrucció per realitzar aquella peça de ceràmica, de plata (és un vehicle que en porta molta), aquella carrosseria de fusta i xapada al seu exterior, aquells raids de la roda de fusta, rodes especials originals amb la franja blanca, també té els taps del radiador o d’altres indrets amb la insígnia original de fàbrica.
En Carles explica feliç que va ser un comprimís que ell li va fer al seu pare abans de morir, i està molt orgullós que els seus fills i, fins i tot la seva neta s’ha fet amb aquest vehicle, però ell entén que és un patrimoni del municipi i ho explica d’aquesta manera: el Pou del Glaç de Canyamars és peça única i és de tots, aquest cotxe també, la seva reconstrucció ha estat pensada perquè sigui un orgull per a tothom el tenir una peça única i, per tant, la lluirem com a tal.
No puc més que dir: gràcies Carles!! I quan el veieu pel carrer, si us plau, feliciteu-lo i demaneu-li que us expliqui alguna anècdota de la seva reconstrucció ja que la seva narració és tant apassionada que et fa endinsar-te amb ell.
Entrada original
dissabte, 9 de gener del 2010
SOBRE LES CAVALCADES DE REIS
Com sempre, la vigília de Reis hi ha una moguda de les grosses, per organitzar la cavalcada. Ja fa molts anys que es va fer un projecte comú per als tres nuclis de població i la veritat és que ha donat un resultat extraordinari.
Enguany s’ha treballat dins la mateixa línia, la de fer una cavalcada conjunta, amb les mateixes carrosses, però amb tres reis diferenciats per a cada nucli de població.
És una festa molt complexa degut a què tot cal organitzar-ho molt coordinat, ja que a les 6 es preveu que la cavalcada surti de can Massuet, per arribar a les 7 a Dosrius i a les 8 a Canyamars.
Cada any ha sortit bastant bé, potser s’ha arribat un quart o vint minuts tard a Canyamars, però és un retard raonable, degut a tota la moguda.
Enguany estàvem molt pendents del temps. El dilluns quatre ens vàrem posar en contacte amb els Serveis Territorials de Meteorologia. Segons els mapes de dilluns al matí s’aconsellava que es preparés a un lloc per protegir-se de la pluja. Ho tenim bé, ja que cada nucli té el seu pavelló o pista coberta. Vàrem ser reticents a les previsions meteorològiques i vàrem acordar que a les 4 de tarda del dia 5 decidiríem si sortien les carrosses o no. A ¼ de 5 es decideix que les carrosses que estaven a Canyamars surtin en direcció can Massuet del Far. A 2/4 de 5 fa un ruixat molt fort i es decideix recular, ja que es va valorar que plovent era molt perillós fer una cavalcada que dura tres hores i mitja o quatre, amb tots els seus components, majoritàriament joves, amb tots els elements elèctrics de generadors que porta cada carrossa i el perill que representen els carrers molls i el descontrol dels infants al voltant de les carrosses. Evidentment, la cavalcada hagués estat molt més lluïda, però davant dels esdeveniments climàtics es va prendre la decisió final.
En el cas de can Massuet considero que es va fer una rebuda de reis i una trobada molt digna, a la pista esportiva. Hi havia molta gent, no havia vist mai tanta participació en un acte com en el d’aquesta cavalcada.
A Dosrius, com sempre, es va fer al pavelló i els reis van escoltar a cada nen i nena que va voler pujar a la falda.
La sorpresa va ser a Canyamars, els organitzadors varen preveure tots els detalls i, fins i tot, van assajar l’arribada dels reis al pavelló. També hi havia molta gent, un pavelló que feia goig veure’l. Al final es va acabar amb una festa molt digna. Fins i tot, molts pares i mares varen aplaudir el nou indret per a la trobada de reis, ja que fins ara es feia a la plaça de l’església, que es podia gaudir molt poc d’aquell moment, ja que la gent, un cop havia saludat el reis, marxava del fred que hi feia. En canvi, al pavelló, amb una temperatura molt saludable, els nens i les nenes jugaven per terra amb les joguines, els pares i les mares a peu dret comentaven qualsevol tema i fins l’últim moment va haver-hi una quantitat de gent digna per plantejar-se que l’arribada dels reis a Canyamars, potser caldrà fer-la al pavelló. Que els organitzadors ho valorin.
Vull fer un reconeixement i agraïment molt especial a totes les persones de Dosrius, Canyamars i El Far que van participar perquè la Cavalcada de Reis fos molt lluïda, però en el cas de can Massuet vull fer un agraïment especial a la Colla del Pilón i a l’Associació de Veïns que s’han lluït mobilitzant tot el seu personal i fent colles amb carrosses monogràfiques, així com també a l’artista Luz del Mar, que va tornar a treure tot el seu enginy per decorar camions i guarnir personal, és a dir, que serà digne de valorar i esperar la Cavalcada de Reis del 2011, que esperem que es pugui fer amb totes les carrosses circulant pels tres nuclis de població.
Entrada Original
Enguany s’ha treballat dins la mateixa línia, la de fer una cavalcada conjunta, amb les mateixes carrosses, però amb tres reis diferenciats per a cada nucli de població.
És una festa molt complexa degut a què tot cal organitzar-ho molt coordinat, ja que a les 6 es preveu que la cavalcada surti de can Massuet, per arribar a les 7 a Dosrius i a les 8 a Canyamars.
Cada any ha sortit bastant bé, potser s’ha arribat un quart o vint minuts tard a Canyamars, però és un retard raonable, degut a tota la moguda.
Enguany estàvem molt pendents del temps. El dilluns quatre ens vàrem posar en contacte amb els Serveis Territorials de Meteorologia. Segons els mapes de dilluns al matí s’aconsellava que es preparés a un lloc per protegir-se de la pluja. Ho tenim bé, ja que cada nucli té el seu pavelló o pista coberta. Vàrem ser reticents a les previsions meteorològiques i vàrem acordar que a les 4 de tarda del dia 5 decidiríem si sortien les carrosses o no. A ¼ de 5 es decideix que les carrosses que estaven a Canyamars surtin en direcció can Massuet del Far. A 2/4 de 5 fa un ruixat molt fort i es decideix recular, ja que es va valorar que plovent era molt perillós fer una cavalcada que dura tres hores i mitja o quatre, amb tots els seus components, majoritàriament joves, amb tots els elements elèctrics de generadors que porta cada carrossa i el perill que representen els carrers molls i el descontrol dels infants al voltant de les carrosses. Evidentment, la cavalcada hagués estat molt més lluïda, però davant dels esdeveniments climàtics es va prendre la decisió final.
En el cas de can Massuet considero que es va fer una rebuda de reis i una trobada molt digna, a la pista esportiva. Hi havia molta gent, no havia vist mai tanta participació en un acte com en el d’aquesta cavalcada.
A Dosrius, com sempre, es va fer al pavelló i els reis van escoltar a cada nen i nena que va voler pujar a la falda.
La sorpresa va ser a Canyamars, els organitzadors varen preveure tots els detalls i, fins i tot, van assajar l’arribada dels reis al pavelló. També hi havia molta gent, un pavelló que feia goig veure’l. Al final es va acabar amb una festa molt digna. Fins i tot, molts pares i mares varen aplaudir el nou indret per a la trobada de reis, ja que fins ara es feia a la plaça de l’església, que es podia gaudir molt poc d’aquell moment, ja que la gent, un cop havia saludat el reis, marxava del fred que hi feia. En canvi, al pavelló, amb una temperatura molt saludable, els nens i les nenes jugaven per terra amb les joguines, els pares i les mares a peu dret comentaven qualsevol tema i fins l’últim moment va haver-hi una quantitat de gent digna per plantejar-se que l’arribada dels reis a Canyamars, potser caldrà fer-la al pavelló. Que els organitzadors ho valorin.
Vull fer un reconeixement i agraïment molt especial a totes les persones de Dosrius, Canyamars i El Far que van participar perquè la Cavalcada de Reis fos molt lluïda, però en el cas de can Massuet vull fer un agraïment especial a la Colla del Pilón i a l’Associació de Veïns que s’han lluït mobilitzant tot el seu personal i fent colles amb carrosses monogràfiques, així com també a l’artista Luz del Mar, que va tornar a treure tot el seu enginy per decorar camions i guarnir personal, és a dir, que serà digne de valorar i esperar la Cavalcada de Reis del 2011, que esperem que es pugui fer amb totes les carrosses circulant pels tres nuclis de població.
Entrada Original
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
