COMENÇA EL PROCÉS

Aquesta setmana ha sortit a exposició pública el projecte informatiu de la Ronda del Maresme.

He tingut una sensació de satisfacció interna, ja que m’han vingut a la memòria més de 10 anys de treballs, amb moltes reunions, moltes visites a Barcelona, moltes opinions diverses, tal com ha de ser, molt parlar i tractar sobre la mobilitat al Maresme, ... i, finalment, el 16 de març d’aquest any vàrem signar el document de mobilitat al Maresme.

No ha passat gaire temps i ja tenim engegat l’inici del procediment per a la construcció de la substitució de la Nacional II. Es tracta d’una nova carretera que disminuirà d’una manera molt important els vehicles que actualment passen per la Nacional II al Baix Maresme: Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou, ..., ja que d’una mitjana de 40.000 vehicles diaris es passarà a 10.000.

Aquesta nova carretera connectarà amb molta més facilitat els pobles de mar amb els de muntanya. Connectarà, també, amb molta més facilitat els polígons industrials.

Gràcies als estudis de mobilitat que s’han fet al nostre territori, amb simulacions de tota mena, s’ha demostrat que aquesta via ajudarà a dosificar els vehicles de totes les carreteres del nostre Maresme.

Sé que hi ha detractors d’aquesta nova carretera, que parlen que es trinxa el territori. Aquesta paraula de trinxar no la veig correcta, ja que jo la canviaria per transformar espais en vies de comunicació, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que hi vivim.

La sostenibilitat no ha de ser només ambiental, sinó que ha d’anar acompanyada d’una sostenibilitat social i econòmica. Si només és contempla el medi ambient, per a mi no és equilibri suficient.

PER FI HA ANAT A TERRA EL TRASNFORMADOR I EL POU DE CAN FELIU

Els de la meva generació que hem nascut al municipi, de sempre hem vist el transformador i el pou que anomenem de can Feliu.

Aquesta construcció estava ubicada al capdavall del carrer Barcelona, o més ben dit, al carrer Salvador Dalí, entre el carrer Barcelona i el carrer Esteve Albert.

A les fotografies antigues consultades sempre es veu la construcció que a dins hi havia el transformador que alimentava a mig nucli de Dosrius. Per fi l’hem pogut tirar a terra, després de canalitzar totes les conduccions aèries que arribaven fins a aquest indret, per tal de poder desmuntar els aparells de l’interior.

Es va redactar un projecte i es van fer tots els tràmits administratius per a la seva aprovació definitiva, per finalment poder-lo enderrocar.

Tot això és història, història que ens agrada veure com es va transformant, però que queda una mica de nostàlgia quan desapareixen les construccions que durant molts anys han estat un referent.

Ho he volgut plasmar al meu bloc, perquè com tota obra o acció municipal costa molt arribar a la seva fi, tan administrativament com econòmicament, tenint en compte els moments en què ens belluguem.

Tot val diners, però en aquest cas l’enderroc i retirada de la runa, com moltes altres obres municipals, hem trobat qui ens l’ha fet sense cap cost econòmic. Un altre d’aquells fets que em ve de gust posar OBJECTIU ASSOLIT.

Ara ens toca dir cap a una altra obra, que en tenim moltes d’engegades i totes elles ben encaminades.

QUINA SATISFACCIÓ SER PROPIETARIS DEL POU DE GLAÇ!

Aquestes últimes setmanes he pogut comprovar el valor del Pou de Glaç de Canyamars i de i tot el seu entorn.

Quan es va fer l’esforç d’adquirir-lo, ara fa tres anys i mig, van sorgir algunes crítiques dient que el cost de la seva adquisició podia haver anat destinat a altres necessitats del municipi, però ho hem explicat moltes vegades, la subvenció que ens va donar la Diputació de Barcelona era per a aquest tema en concret. No ens l’hagués donada per asfaltar carrers, ni per arranjar dependències municipals, ni per ajudar a fer cap altra política del dia a dia d’aquesta administració local.

Ara ja li donem contingut. El tema dels casaments va calant d’una manera important. Durant les últimes setmanes hi ha hagut una mitjana d’un casament setmanal i així anirem continuant.

Fins i tot, estan programats reportatges de TV que quan s’emetin faran una promoció espectacular de Canyamars.

També he captat que molts esdeveniments esportius i passejades tenen el Pou de Glaç com a referència i demanen explicacions de la seva història. Explicació que vaig poder fer el passat diumenge, amb motiu de l’Aplec de Sardanes, a un grup d’amics que vénen molt sovint a les nostres festes, que són del poble d’Ullastrell, i que el diumenge passat van venir amb el seu alcalde, a gaudir del 53è Aplec de Muntanya de Canyamars, que per cert va tenir un èxit de participació. L’alcalde d’Ullastrell, que no és ballador de sardanes, però sí molt observador, em va dir que en algun moment hi havia al voltant de 200 persones ballant sardanes, i això és molta gent enganxada a una rotllana.

Com bé us dic, tot aquest indret del Molinot i del Pou de Glaç dóna un valor afegit al magnífic poble de Canyamars, que de mica en mica anirà assolint uns graus d’acceptació i referència important, dels quals estic convençut que tothom se sentirà molt orgullós

SE N’HA PARLAT POC I EM SAP MOLT GREU

Aquets dies les pàgines dels diaris han anat plenes de la notícia que el president Obama vol fer un pla d’ocupació per als Estats Units, valorat en 39.000 milions de dòlars, bàsicament per construir infraestructures de comunicació, amb la finalitat de donar feina a persones a l’atur i així dinamitzar l’economia.

Suposo que ha volgut seguir l’experiència de l’Estat Espanyol, en què l’any 2009, el Govern Central va destinar 8.000 milions d’euros a plans d’ocupació i aquest 2010 n’hi ha destinat 5.000 milions. Són els anomenats plans Zapatero, en què s’adjudica directament una quantitat als ajuntaments, proporcional als habitants empadronats, amb la finalitat de fer obres adreçades a Medi Ambient, Noves Tecnologies, ..., amb la finalitat de donar feina a persones que estan a l’atur.

Comparant els 39.000 milions de dòlars que es destinaran als Estats Units i els 13.000 milions d’euros que hi ha destinat el Govern Espanyol, podem veure que al canvi representen quasi la meitat dels dòlars que vol gastar el president Obama. Si relacionem els habitants i el pressupost econòmic dels Estats Units amb el de l’Estat espanyol, podem comprovar que la idea dels plans Zapatero ha estat un gran encert, i ha representat un èxit que jo crec que ni els mateixos pensadors de la idea se’l podien imaginar.

Milers i milers de persones han tingut feina, això vol dir una retribució econòmica al cap del mes, un diner que circula, que es pot comprar i es consumeix.

També vull ressaltar el dinamisme que ens ha donat als ajuntaments poder fer unes obres que amb recursos propis difícilment les haguéssim pogut portar a terme, obres necessàries, com ara: reformes de locals públics, millores d’espais, arranjament de carrers ...

En definitiva, vull aplaudir aquests plans Zapatero, per això dic que se n’ha parlat poc d’aquesta iniciativa tan fabulosa que, pel que sembla, fins i tot l’Obama la vol copiar.

UN ANY D’ESCOLA BRESSOL

S’ha iniciat el segon curs de l’escola bressol municipal. Malgrat que és un equipament que ens ha generat tot el deute que l’ajuntament té a llarg termini, uns 700.000,- euros, valoro molt positivament el primer curs de funcionament.

Com en tots els serveis que dóna l’ajuntament, sempre hi ha algunes queixes, però en aquest cas hi ha hagut felicitacions de pares, fent una valoració molt positiva tant de la gestió com de l’equipament.

Ara ens toca afrontar el segon any i la voluntat de l’ajuntament és baixar el preu del cost mensual, que actualment és de 186,-- euros. Estem treballant per posar-lo a 170,-- euros, però la gestió administrativa d’aquest canvi és llarga i vol el seu temps, per dos motius: En primer lloc, perquè és una taxa i cal fer la seva aprovació inicial, la seva exposició pública, durant 30 dies, i si no hi ha cap al•legació la seva aprovació definitiva i la corresponent publicació al BOP. Això volem fer-ho quan es revisin les taxes i els impostos que l’ajuntament ha d’aplicar durant l’exercici de 2011 i que han d’estar aprovats definitivament i publicats a 31 de desembre de 2010.

En segon lloc, hem de superar una altra qüestió, ja que es va aprovar un Pla de Sanejament, el qual contempla una previsió d’ingressos i despeses per als propers 3 anys. Aquest Pla de Sanejament ens el va autoritzar el Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a l’escola bressol, el Pla contempla que per a l’any 2011 el preu s’ha d’augmentar un 2% i per al 2012 aproximadament un 8%. Per aquest motiu, aquesta reducció de 186,- a 170,-- euros, s’ha de comunicar a la Generalitat de Catalunya, que és qui l’ha d’autoritzar, un cop s’hagi justificat suficientment la proposta de reduir el preu.

Tinc confiança que ho assolirem i a partir del gener de 2011 el preu de l’escola bressol serà més barat que el que es paga actualment.