Companys/es del PSC del municipi de Dosrius, moltes gràcies!

Doncs sí, us vull donar les gràcies pel suport unànime que em vau donar a l’última assemblea de militants, que va tenir lloc el passat divendres dia 28, per escollir-me número u de la llista del PSC a les properes eleccions municipals, que tindran lloc el dia 22 de maig d’enguany.

No sé quines seran les meves possibilitats de revalidar com alcalde del municipi de Dosrius, però per poder-ho ser s’ha d’encapçalar una llista i és això el que faré el dia 22 de maig, ja que és partir d’aquí quan tens possibilitats.

Em torna a fer una il•lusió molt especial el fet de pensar que puc tornar a ser alcalde, ja que és un plaer fer la feina que em pertoca dia a dia. No sé quina característica deu tenir el càrrec, però cada vegada és més gran el plaer que sento de poder servir el meu municipi i la seva gent. Suposo que deu ser que cada vegada conec més el territori, els carrers, els arbres, els embornals, les persones ...

Recordo més les persones per les qüestions que els han passar, que no pas per les cares o els noms, ja que quan alguna problemàtica m’arriba, per la via que sigui, me la faig meva i sé la importància que representa per a aquella persona sentir-se recolzat o recolzada en moments difícils, en moments complicats, en situacions imprevistes. Satisfer les necessitats de les persones s’ha convertit en una addicció.

Està tot molt obert, Convergència ha fet foc nou, altres partits polítics han començat amb molta força. Espero que de totes aquestes propostes, el dia 22 de maig el poble en surti beneficiat, sigui quina sigui l’elecció escollida, amb el vot lliure i secret, ja que veig a tothom amb moltes ganes i això és molt bo.

Comença la Pista externa de Dosrius

Ja hi ha les màquines treballant a la pista externa que s’ha de construir entre la plaça de can Torres i els horts urbans.

A mi em fa molta il•lusió veure fet realitat un espai que estic convençut que cada vegada que s’hi passi hi haurà persones utilitzant-lo, igual que la pista de Canyamars.

És per a coses així per les que hem d’apostar: instal•lacions obertes, senzilles, fàcils de mantenir i si a sobre trobes algú que t’ho paga, com en aquest cas la Diputació de Barcelona, ens podem donar per satisfets.

No serà una obra de massa envergadura, potser en un parell de mesos ja es podrà utilitzar i, aleshores, tindrem un altre equipament que beneficiarà tothom, prop dels centres potents d’ensenyament i prop dels referents de lleure.

SI QUE DÓNA DE SI LA SOCA !

Hi ha força moguda amb el tema de la soca que s’ha instal•lat a la rotonda del Vitxi.

Com que jo la tenia tant al cap, del dia que el roure va caure i la feina i l’ensurt que ens va donar aquella nit de dilluns, i a sobre l’endemà a la tarda, al carregar-la al camió, l’accident que va patir en Manel de cal Patró, no hi veia més que un tronc amb història que engalana la rotonda.

Doncs ara la cosa va molt més enllà, ja que fa uns dies, durant un dinar amb una colla d’amics, dues persones em varen comentar que quan veien la soca instal•lada, de la manera que s’havia col•locat, els generava un erotisme especial.

Vaig quedar molt sorprès, però atenent la diversitat d’opinions que es van anar generant durant la xerrada, l’endemà al matí em vaig fixar amb el context de l’erotisme que m’havien explicat. Doncs, sí, amb una mica d’imaginació vaig saber veure que s’hi podia interpretar una postura d’aquestes especials que es fan en moments determinats.

El debat no va acabar aquí, ja que a la propera trobada d’amics i amigues va tornar a sortir la soca, tothom havia fet un anàlisi més precís, amb la finalitat de donar la seva opinió.

Varen sortir opinions de tota mena, que si un home i una dona en una posició concreta, que si del dret, que si del revés, que si és una exposició fàl•lica. Per altra banda, algú deia que ho veia com un consolador en doble acció, en definitiva, n’hi ha per a tots els gustos i per a totes les opinions.

Fins i tot, tant és el debat, que dissabte passat a la nit, venint de fer un soparet amb els amics, ens vàrem parar vuit persones a l’entorn de la rotonda, per analitzar i exposar la visió de cadascú.

Pel que veig dóna molt de si. Ara que tothom interpreti el que hi vegi.

FER BALANÇ DEL 2010

Un cop s’inicia un nou any, mires una mica enrere per veure la feina que s’ha realitzat i la veritat és que se n’ha fet molta, i penso que amb una nota acceptable.

Hi ha coses que són difícils de mesurar i que tothom pot veure el got mig ple o mig buit, però hi ha qüestions quantificables. Per exemple, a la pàgina web de l’ajuntament hi han hagut 128.934 entrades, és a dir, 353 entrades de mitjana diària.

L’augment de feina que hi hagut a l’ajuntament, també es veu amb els documents que tenen número i ho podem comprovar amb el registre d’entrada i els decrets de l’alcaldia.

L’any 2000 van haver-hi 4.743 registres d’entrades i 293 decrets d’alcaldia.
L’any 2010 van haver-hi 9.177 registres d’entrades i 928 decrets d’alcaldia.

Aquí sí que es veu que s’ha fet feina.

Al mateix temps, també tens aquella sensació que tot està ordenat, que no hi ha temes difícils de resoldre a dins dels calaixos, això no vol dir que no tinguem expedients complicats en tràmit, però penso que sempre hem anat tancant el que ens hem anat plantejant i tot el que ha sorgit, sempre que hagi estat competència municipal.

La rotonda de can Massuet del Far ja comença a agafar forma

Molt lentament, però ja està bastant definida. Ens agradaria que estigués acabada, però encara manquen algunes setmanes per poder circular per aquesta nova estructura, que farà que sigui molt més agradable transitar per aquest punt de carretera.

Segons comenten, a finals d’aquesta setmana, o principis de la següent, es començarà a asfaltar una part. Per poder desviar el trànsit i fer la part de sobre, per on ara estan circulant els vehicles, s’instal•laran semàfors durant dos, tres, o quatre dies, ja que només hi haurà un carril per poder-hi circular.

Serà, doncs, el moment més complex de l’obra d’aquesta rotonda. Penso que fins ara s’ha portat molt correctament, no hi ha hagut cap accident, gràcies al plantejament que s’ha fet i espero que la puguem acabar sense cap ensurt ressenyable.

Segons les previsions, l’obra pot estar acabada durant la segona quinzena de març. Aleshores, serà quan podrem dir que la famosa rotonda de can Massuet del Far, desitjada i demanada durant tants anys, per fi s’ha acabat i hi podem transitar de manera normal!

Quin goig que fan els horts urbans!

Moltes vegades passo expressament prop dels horts urbans que hi ha a la zona de la Bomba, ja que veure terra remenada i conreada és un dels plaers de què gaudeixo. Si, a més a més, hi veus persones jubilades treballant-hi o altres que la seva activitat física és bàsicament la de conrear l’hort, adjudicat per l’Ajuntament, la satisfacció és doble.

Per això m’agrada fer aquesta ressenya al meu bloc expressant l’admiració i l’agraïment envers les persones que tenen adjudicat aquest tros de terra, propietat de l’Ajuntament, que fan lluir al terra amb el seu treball i amb les seves ganes de remenar-la, de sembrar-hi i amb la il•lusió de veure-ho créixer i, després, evidentment, poder-ho consumir.

Sempre he dit que una de les professions més realitzables és la de conrear la terra, la de fer de pagès, ja que si ho fas d’una manera correcta, el teu esforç queda recompensat i això et dóna molta satisfacció.

Per aquest motiu, vàrem lluitar molt per tirar endavant aquest projecte d’horts urbans, amb entrebancs i qüestions legals difícils de superar, però el resultat el tenim aquí.

QUÈ BÉ QUE QUEDA LA SOCA !

Més que soca podríem dir el tronc del roure de can Feliu. Un arbre centenari, que uns mesos enrere va caure.

Tots plegats vàrem tenir un gran ensurt quan es va desplomar, ja que hauria pogut fer mal, si hi hagués hagut concurrència a l’hora en què es va produir el terrabastall.

Recordo molt bé el dia que va passar i l’hora, un dilluns a 2/4 de dotze de la nit, jo estava a dins del llit. Vaig rebre una trucada d’un veí de l’entorn explicant el fet que havia succeït, que el roure més gran dels que anomenem de can Feliu havia caigut. Això està al costat del pavelló de Dosrius i a tocar dels mòduls prefabricats de l’institut.

Tot seguit, vàrem córrer cap a l’indret, on ens hi vam trobar amb gent de la brigada, per treballar-hi una estona i obrir pas pels camins que havia bloquejat.

El vàrem anar trossejant i un cop vàrem fer la primera actuació, perquè es pogués circular pels carrers, vàrem decidir tornar-hi l’endemà a plena llum.

Vàrem necessitar màquines especials per poder netejar l’espai, degut a la grandària de l’arbre.

Una de les persones que va estar-hi treballant va ser en Manel Güell, o millor dit, “el patró”, nom popular amb el que és conegut al nostre municipi. Ell, amb el camió ploma, va anar enretirant tota la brancada i els troncs d’aquest arbre monumental.

Quan només quedava la soca o el tronc que connectava amb el terra, en un moment tonto que ell estava a dalt del camió, es va bellugar la soca i li va enganxar la cama amb la barana de ferro, amb el conseqüent perjudici per a la seva salut, ja que va haver d’ingressar a l’hospital i, posteriorment, va ser intervingut quirúrgicament. Després d’una recuperació llarga, en Manel torna a estar funcionant a ple rendiment.

Ens vàrem proposar que aquests tros de l’abre quedés alliberada de l’esmicolament, no només per desafiar-la cada vegada que la veiem, pel mal que va fer al “patró”, sinó també perquè el roure de can Feliu ha estat un referent durant la infantesa de moltes generacions d’aquest municipi, ja que la mainada hi anava a passar estones a l’ombra, a jugar-hi, entre altres coses.

Ara tenim la soca o tronc instal•lat a la rotonda del Vitxi. Es tracta d’un projecte senzill, redactat pels serveis tècnics, que s’acabarà amb l’enjardinament a l’entrada de la primavera.