Moltes vegades passo expressament prop dels horts urbans que hi ha a la zona de la Bomba, ja que veure terra remenada i conreada és un dels plaers de què gaudeixo. Si, a més a més, hi veus persones jubilades treballant-hi o altres que la seva activitat física és bàsicament la de conrear l’hort, adjudicat per l’Ajuntament, la satisfacció és doble.
Per això m’agrada fer aquesta ressenya al meu bloc expressant l’admiració i l’agraïment envers les persones que tenen adjudicat aquest tros de terra, propietat de l’Ajuntament, que fan lluir al terra amb el seu treball i amb les seves ganes de remenar-la, de sembrar-hi i amb la il•lusió de veure-ho créixer i, després, evidentment, poder-ho consumir.
Sempre he dit que una de les professions més realitzables és la de conrear la terra, la de fer de pagès, ja que si ho fas d’una manera correcta, el teu esforç queda recompensat i això et dóna molta satisfacció.
Per aquest motiu, vàrem lluitar molt per tirar endavant aquest projecte d’horts urbans, amb entrebancs i qüestions legals difícils de superar, però el resultat el tenim aquí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
"entrebancs i qüestions legals difícils de superar" ???
Después de recalificar toda la zona a favor de la constructora que, a la vez, lo vendía la inmobiliaria que tu mujer hacia de comercial....
No se que dificultad presenta un huerto.
Huertos en lugar que es zona verde que el promotor de las viviendas tenía que ajardinar, hacer las instalaciones de riego, el mobiliario urbano y su mantenimiento durante un año hasta su entrega al municipio.
Los huertos le han ahorrado el gasto, hay personas que lo disfrutan que lo harían igual con el huerto en otro sitio, sin embargo no sabemos la gracia que les hará a los compradores de pisos que lo que era una magnifica zona verde delante de casa pase a ser otra cosa de uso privado.
Recordarle también a nuestro alcalde que su promesa es de crearlos en los tres núcleos y no solo en los lugares que benefician a los promotores.
Horts urbans, la soca... Quan comenci a florir tot plegat, semblarà que estiguem a la selva.
Ara bé, Can Canyamars, els 100.000Euros anuals en reposició asfàltica o l'habitatge social, no acaben de florir. I no serà perquè no hi hagi capullos.
Amb la de mancances que hi ha al municipi i ens estem preocupant de si els horts són macos o de si la soca ha estat desafiada.
En fi...
Publica un comentari a l'entrada