Ja ha passat aquesta onada de neu, ara sembla que haurem de fer front al fred, però ja hi estem acostumats. El que sí altera el dia a dia de la nostra rutina és quan s’emblanquinen els carrers d’aquest element tan decoratiu que és la neu, però que genera tants inconvenients.
Quan estàs al capdavant d’un ajuntament sempre tens la incògnita de si podràs atendre totes les necessitats que puguin sorgir d’una situació extraordinària com pot ser una nevada.
Sempre penses si tens cobertes les previsions de tot el que necessites. Un cop ha passat la part més dura i fas l’anàlisi del treball realitzat, t’adones que a l’ajuntament de Dosrius tenim grans professionals, que es lliuren a la seva feina per al que calgui i a l’hora que calgui, amb la finalitat de fer tot el possible per mitigar els efectes d’aquestes adversitats sobrevingudes.
Començant per la policia, el cap ha estat a un nivell de prendre decisions encertades, que cal felicitar-lo, dirigint els recursos de què disposa d’una manera eficient.
La Brigada Municipal, que ens aquests casos no té hores de descans, treballa dia i nit, si és necessari, per tal d’actuar on calgui: tirant sal, netejant carrers, traient arbres caiguts, ...
L’Àrea de Serveis Socials coneix tant els veïns i veïnes del municipi que en tot moment saben en quina situació es troben, quins recursos tenen i, penso, que moltes vegades actuen amb excés de zel. Es preocupen per als avis que estan sols aquí o allà, saben dir-te quan han parlat amb ells, quan els han portat aliments, etc.
Amb aquest escrit, vull felicitar tots aquests treballadors i treballadores pel seu lliurament al municipi de Dosrius.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Si ningú dubte del que fan els treballadors de l'ajuntament, prou fan tenint en compte que han de suportar una colla de regidors ineptes. El que si dubtem es del que feu tu i la teva banda de sangoneres. Teniu el poble enfonsat en la mediocritat. Fes-nos un favor i aprofita avui que hi ha el Congres del PSOE per anar a pidolar algun altre càrrec remunerat, com ambaixador al pol nord, o Conseller de política agrària a Eritrea. Tu mateix, però lluny, molt lluny ...
Es genial comprobar como por obra y arte de magia el Sr. Jo, está en todas partes y es el encargado supremo de todas las acciones y decisiones, además de ser un excelente compañero de barco, para él no existe el resto de la tripulación, en este caso usurpa como ya es habitual la personalidad del regidor de la brigada, o de quién haga falta, que todo sea dicho tampoco se ofenden, ni molestan lo más mínimo, para apropiarse de la supuesta labor y responsabilidad que pudiera tener este regidor de la brigada, en la toma de las decisiones que se tomaron referente a esta entrada d frío siberiano y las medidas aplicadas en el municipio, pero claro si hubiera sido al contrario quién sabe, lo más probable la callada por respuesta. en fin viva el reconocimiento a las tarea de los compañeros que no pintan algo, a mí me indignaría un montón, no por el protagonismo de alguien, sino por la soberbia sin límites del Sr. Jo, que todo lo nubla y deja en el plano nulo, al resto del equipo, claro que si a ellos ya les va bien, pues no digo nada más, pero da pena de verdad, o risa según se mire y quién lo mire, que ya adelanto no es mi caso.
Vaja, es hivern i cada vegada fa menys fred, quan s'anuncien gelades nomes han de obrir el sobre amb el protocol de gelades i fer el que diu, si es sorprèn o celebra que el cap de la policia esta a un nivell de prendre decisions encertades malament anem ja que es el nivell que ha de tenir normalment.
El que diu de la brigada que treballa dia i nit nomes pot ser per una mala organització ja que aquesta gent te un horari i uns convenis.
Que de tant en tant han de prendre mesures per que fa fred, cau un arbre o tenim una riuada, es un fet perfectament previsible i per tant a tenir en compte en la seva organització.
Referent a la preocupació pels avis es cert que s'actua amb excés de cel, amb massa control, es fan pesats, ara que ja n'és conscient els podria deixar una mica tranquilets.
Sort en tenim que en Josep vetlla per tots nosaltres. Ahir mateix li deia a la dona: "Carmeta, carinyo, fixa't si en Josep s'ha portat bé amb nosaltres, que ha fet que fins al mes de febrer no comenci a fer fred".
No cal que patim per la neu. Als Alps hi tenen els San Bernardos amb un barrilet de rom. A Dosrius,el barrilet el porta el Sr. Serra, però de Whisky.
Pero seguro que el barrilet lo lleva vacio!!!!
Publica un comentari a l'entrada