La complicitat a l’escola pública (II)

Ara ens toca defensar el que tenim i la bona connexió i entesa entre les AMPES, les direccions de les escoles i l’ajuntament, cosa que fa que el treball es converteixi en transversal.


Sí que és veritat que estem en un municipi molt divers, però sempre hem sabut que la diversitat ben entesa és oportunitat de millora, de creixement i això ho hem d’aprofitar. En aquests moments les valoracions que es fan als alumnes un cop acabat el curs, són de la mitjana cap amunt, en referència a altres centres escolars de la nostra comarca. Estic convençut que amb aquest nou plantejament de treballar en xarxa això augmentarà i que l’aposta de les famílies del nostre municipi que tenen els seus fills en edat d’escolar serà per als centres públics municipals.

Ja s’ha demostrat que l’edifici no fa l’escola, tot i que és necessari treballar en les millors condicions possibles, però el plantejament positiu, les ganes de realitzar-te en les teves obligacions o voluntats i la unió d’esforços de tots plegats farà que assolim una escola pública que serà un orgull per a tothom.

La complicitat a l’escola pública (I)

En els últims deu anys, l’oferta de l’ensenyament públic al nostre municipi ha fet un creixement molt notable, amb la construcció de l’escola del Pi, l’institut i l’escola bressol. Un dels temes per al qual vam lluitar molt des de l’ajuntament va ser per tenir una segona escola de primària i això es va aconseguir amb l’escola Encarnació Fonoll.


Des de l’inici d’aquest curs he viscut amb gran satisfacció el projecte nascut de la mà de la Diputació de Barcelona i liderat per la regidoria d’Ensenyament de l’ajuntament, que s’anomena “Pla d’acompanyament de l’escolaritat i de millora de l’èxit educatiu”.

A l’inici de curs, vaig viure en primera persona la presentació del pla, conjuntament amb la direcció de les escoles i amb tots els mestres, així com també, un altre dia, la presentació a les AMPES del nostre municipi.

Amb aquest contacte tan directe, he pogut comprovar que tenim grans professionals en la direcció dels centres educatius, així com també a les AMPES, ja que cal recordar que són els pares i les mares que tenen els seus fills als centres escolars els que agafen la direcció d’una associació, treballant per a la col•lectivitat, perdent hores del seu temps, ...


Amb tot això he pogut comprovar i valorar que l’oferta d’escola pública al nostre municipi és extraordinària i els projectes educatius de cada centre són ambiciosos i l’orgull de la gran majoria de famílies de tenir els seus fills en aquests centres es palpa quan parles amb elles.

L’endeutament del nostre ajuntament

Sentim a parlar molt de l’endeutament de les administracions i els entesos diuen que la clau per sortir de la crisi és reduir-lo. Fins i tot, s’han marcat xifres que obliguen a reestructurar i a replantejar serveis perquè no augmenti l’endeutament i així es puguin tenir recursos per fer inversions.


Com administració érem molt conscients d’aquesta situació i hem sabut llegir una mica la situació en què ens trobàvem. Any rere any, hem anat sanejant els comptes de l’administració, ja que l’any 2000 era un dels ajuntaments més endeutats que hi havia a la comarca del Maresme i enguany podem dir que és dels que estan a la zona de menys endeutament.

Aquí posem números sortits del Ministerio de Economía, que cada any publica l’endeutament de les administracions.

Segons aquest Ministeri, a 31 de desembre de 2011, l’Ajuntament de Dosrius tenia un endeutament de 238,92 euros/habitant, essent el cinquè menys endeutat de la comarca del Maresme.

Els més endeutats són: Òrrius amb 923,-- euros/habitant, Vilassar de Dalt amb 986,-- euros/habitant, Cabrera de Mar amb 1.068,-- euros/habitant, Caldetes amb 1.147,-- euros/habitant i Santa Susanna amb 3.084,-- euros/habitant.

Cal tenir en compte les obligacions de serveis que té l’Ajuntament de Dosrius, donades les seves característiques, ja que més de la meitat de les persones viuen en urbanitzacions, especialment a can Massuet del Far, amb quilòmetres i quilòmetres de carrers, enllumenat públic, voreres, ... amb tot el que comporta, ja que genera una despesa molt més elevada que la d’un nucli compacte.

Tot i això, la satisfacció dels serveis que es donen és elevada, tot i que sempre es pot millorar. El cert és que s’ha sabut controlar el dèficit, sense baixar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis.