dijous, 15 de novembre del 2012

La complicitat a l’escola pública (I)

En els últims deu anys, l’oferta de l’ensenyament públic al nostre municipi ha fet un creixement molt notable, amb la construcció de l’escola del Pi, l’institut i l’escola bressol. Un dels temes per al qual vam lluitar molt des de l’ajuntament va ser per tenir una segona escola de primària i això es va aconseguir amb l’escola Encarnació Fonoll.


Des de l’inici d’aquest curs he viscut amb gran satisfacció el projecte nascut de la mà de la Diputació de Barcelona i liderat per la regidoria d’Ensenyament de l’ajuntament, que s’anomena “Pla d’acompanyament de l’escolaritat i de millora de l’èxit educatiu”.

A l’inici de curs, vaig viure en primera persona la presentació del pla, conjuntament amb la direcció de les escoles i amb tots els mestres, així com també, un altre dia, la presentació a les AMPES del nostre municipi.

Amb aquest contacte tan directe, he pogut comprovar que tenim grans professionals en la direcció dels centres educatius, així com també a les AMPES, ja que cal recordar que són els pares i les mares que tenen els seus fills als centres escolars els que agafen la direcció d’una associació, treballant per a la col•lectivitat, perdent hores del seu temps, ...


Amb tot això he pogut comprovar i valorar que l’oferta d’escola pública al nostre municipi és extraordinària i els projectes educatius de cada centre són ambiciosos i l’orgull de la gran majoria de famílies de tenir els seus fills en aquests centres es palpa quan parles amb elles.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aqui vivim en el paradis, compte amb la serp.

Anònim ha dit...

Saps perfectament que l'Encarnació Fonoll desapareixerà. Sigues valent i reconeix que la vas cagar desde el primer dia sabies que no tiraria endavant. No hi ha prou nens i ho saps. Tot per un grapat de vots i possar-te medalles.

Anònim ha dit...

L'escola Encarnació Fonoll desapareixerà el proper curs. Simplement perquè el nombre total d'alumnes del municipi ha anat minvant. El projecte per construir l'escola a Can Massuet esta mort, i serà un dels molts deliris d'aquest equip de govern. Professionals de l'ensenyament i alguna força política local ja ho van advertir fa temps. Però el senyor alcalde no ho reconeixerà fins que sigui una evidència i quan ho faci, segur que trobarà una excusa per justificar-ho. Òbviament ell en quedarà ben parat. La realitat es ben senzilla, és un inútil que només ocupa l'alcaldia per interès propi.

L'escola bressol és un altre exemple de mala gestió d'aquest individu, una inversió desproporcionada que provoca una amortització insostenible i per tant un cost lluny de les possibilitats de les famílies. Resultat cada curs te menys alumnes i serà una càrrega pel municipi.

Aquests darrers anys, sort hem tingut amb la dedicació de les AMPES i dels professionals de les escoles que s'han implicat molt. Si hagués estat pel Regidor Sr. Sagrista apanyats estàvem, aquest personatge ni tan sols es molestava a presentar-se a les reunions dels consells escolars. Si existís un premi al tio més gandul del planeta, segur que aquest n'ocupava un lloc destacat.