Per fi la permuta que durant tants i tants mesos havíem estat negociant
amb el Bisbat de Barcelona, per intercanviar la casa de can Torres pel
Centre Parroquial i l’antiga seu del Sindicat Agrícola de Dosrius ja
s’ha pogut realitzar.
Després de superar tots els tràmits de tipus administratiu i amb ganes
de poder fer aquesta permuta, tant per part de l’ajuntament com del
rector que regenta la parròquia de Dosrius, mossèn Jaume Abril i
Figueras, a principis de febrer d’enguany es va poder signar davant de
notari l’esmentat intercanvi de patrimoni.
És ben cert que els immobles permutats necessiten unes reformes
integrals, per tant, ara caldrà que ambdues parts busquin els recursos
necessaris per transformar aquests espais en indrets de referència per a
la nostra població.
En el cas del Centre Parroquial i l’Antic Sindicat, l’ajuntament té el
compromís i la voluntat que sigui un espai on es cultivi la cultura, el
retrobament i el lleure.
És veritat que l’ajuntament haurà de fer un esforç econòmic i potser no
és el moment adequat per poder-hi destinar recursos, però el fet d’haver
adquirit un espai molt més emblemàtic i que li dóna més joc que la casa
de can Torres, fa que aquesta permuta es valori molt positivament, ja
que estic convençut que a mitjà termini tindrà molta utilitat.
Recordo quan es va adquirir tota la zona esportiva de can Batlle i més
endavant tot l’espai que ocupava l’indret on abans hi havia
l’escorxador, per anar-hi construint equipaments. Igual podríem parlar
de l’adquisició del Pou del Glaç, que cada vegada el poble se’l va fent
més seu.
Si aquests béns no haguessin estat municipals, no s’hi podrien
planificar activitats per a la col•lectivitat. Per tant, s’ha fet un pas
més amb aquest objectiu.