Aquesta setmana hem estat d’aniversari, ja que el meu pare ha complert 84 anys. És un dels homes més grans del municipi, però si tenim en compte l’activitat que té, és una persona envejable.
Té un hort espectacular, amb tota mena de productes sembrats. Ara és el moment àlgid de l’agricultura en el nostre municipi, però quan s’acaba l’activitat frenètica de sembrar i collir, comencen altres moments, també molt apassionants, que el meu pare els aprofita al cent per cent.
És un dels boletaires que sap els millors indrets del nostre entorn, cull quilos i quilos de bolets cada any.
És també un caçador referent de la seva colla. La temporada passada va matar el porc més gran de tot el grup de caçadors i en el sopar de final de temporada li varen fer un homenatge sonat, per tot el que representa.
Jo personalment he après molt d’ell. És un treballador incansable, provinent d’una època de la nostra història en què tot va ser molt dur. Va néixer l’any 1925, va viure la Guerra Civil, amb les conseqüències que això va representar per a la població, va viure la postguerra, les oportunitats que van néixer els anys seixanta amb l’explosió de l’economia, la indústria, l’agricultura i a partir d’aquí es va anar forjant la gran transformació fins al dia d’avui.
No cal dir que al seu costat hi té la meva mare, que farà 83 anys al setembre i, per sort, tenen totes les capacitats per ser autònoms, això sí, amb alguna operació pel mig de pròtesi de genoll, en el cas de la meva mare.
El meu pare és totalment diferent. Ell va passar una crisi fa uns trenta anys. Va donar la sensació que ens deixaria, però es va saber autoconvèncer que tot depenia d’ell i el fruit de la seva transformació el tenim aquí, amb 84 anys: il·lusionat, actiu, productiu, vàlid, lúcid, ...
A tots dos, per molts anys!
dijous, 18 de juny del 2009
dilluns, 15 de juny del 2009
LA CRISI COMENÇA A FER EFECTES NEGATIUS ALS AJUNTAMENTS
Ja ha sortit publicat en un mitjà de comunicació que Palafolls vol que part de la factura de la Policia Local la pagui la Generalitat de Catalunya. Aquesta situació ve donada perquè els ajuntaments fem front a moltes despeses que no ens pertoquen i en moments de crisi, o més ben dit, en moments en què els ingressos de les administracions locals es redueixen, es comencen a buscar solucions a les problemàtiques que això genera.
En el cas del nostre ajuntament, em sento molt satisfet de la gestió que s’ha fet durant els deu anys que fa que sóc alcalde, ja que l’augment de plantilla a les diferents àrees s’ha fet amb molta mesura, intentant buscar la persona més adequada per cobrir les necessitats que se’ns anaven plantejant.
Gràcies a la formació del personal i a la confiança que hi hem dipositat, ens trobem que tenim uns recursos humans molt eficients i que resolen la feina que els toca fer, amb eficàcia i gran professionalitat.
Ja ho he explicat altres vegades, l’Ajuntament de Dosrius és l’administració local que proporcionalment té menys treballadors pel nombre d’habitants que té.
Sí que podríem tenir el doble de policies, o una brigada més nombrosa, o molts més administratius i tothom acabaria fent feines i, fins i tot, justificant el seu sou, però la clau està en què la feina que s’hagi de fer surti amb el mínim d’efectius possibles.
En el cas de la policia, Palafolls la va crear l’any 2003 i en aquests moments té 16 efectius. L’Ajuntament de Dosrius en té set. Gran diferència a l’hora de pagar sous. Per això, l’alcalde de Palafolls es queixa que no pot fer front a aquesta despesa.
Anys enrere, vàrem tenir conflictes amb la policia local de Dosrius. Exigien molts més efectius, molts més cotxes per patrullar, però crec que va ser encertada la decisió de mantenir-nos en aquest número, malgrat que hem d’intentar anar augmentar els efectius, però jo penso que amb més efectius la qualitat del servei no milloraria proporcionalment.
En el cas del nostre ajuntament, em sento molt satisfet de la gestió que s’ha fet durant els deu anys que fa que sóc alcalde, ja que l’augment de plantilla a les diferents àrees s’ha fet amb molta mesura, intentant buscar la persona més adequada per cobrir les necessitats que se’ns anaven plantejant.
Gràcies a la formació del personal i a la confiança que hi hem dipositat, ens trobem que tenim uns recursos humans molt eficients i que resolen la feina que els toca fer, amb eficàcia i gran professionalitat.
Ja ho he explicat altres vegades, l’Ajuntament de Dosrius és l’administració local que proporcionalment té menys treballadors pel nombre d’habitants que té.
Sí que podríem tenir el doble de policies, o una brigada més nombrosa, o molts més administratius i tothom acabaria fent feines i, fins i tot, justificant el seu sou, però la clau està en què la feina que s’hagi de fer surti amb el mínim d’efectius possibles.
En el cas de la policia, Palafolls la va crear l’any 2003 i en aquests moments té 16 efectius. L’Ajuntament de Dosrius en té set. Gran diferència a l’hora de pagar sous. Per això, l’alcalde de Palafolls es queixa que no pot fer front a aquesta despesa.
Anys enrere, vàrem tenir conflictes amb la policia local de Dosrius. Exigien molts més efectius, molts més cotxes per patrullar, però crec que va ser encertada la decisió de mantenir-nos en aquest número, malgrat que hem d’intentar anar augmentar els efectius, però jo penso que amb més efectius la qualitat del servei no milloraria proporcionalment.
dilluns, 8 de juny del 2009
Ja tenim el cartell de la pel.licula
Una vegada mès els meus agents han trobat el cartell de la nova pel.licula que es filmara a Canyamars.
TINDREM MOGUDA AMB UNA PEL·LÍCULA
Hi ha persones que ja han vist que a Canyamars, no fa massa dies va haver-hi una moguda especial, ja que 18 persones amb càmeres van estar fent proves en alguns indrets.
El fet és que es rodarà una pel·lícula que es titularà Herois, que es projectarà a Catalunya i a tota Espanya.
La majoria de la pel·lícula es rodarà a Canyamars i en algun lloc de Dosrius, a excepció d’algunes imatges de platja.
Entre molts dels actors importants, cal ressaltar en Lluís Homar, aquest actor que ha fet aquest paperàs a la darrera pel·lícula de Pedro Almodóvar, Los abrazos rotos.
El rodatge de la pel·lícula tindrà lloc entre els mesos de juliol i agost. Es tracta d’una moguda considerable, amb camions de tota mena i molta gent. Això vol dir que, per exemple, el sector de la restauració tindrà un estiu de feina, donant dinars, sopars i tot el que això comporti.
El guió de la pel·lícula consisteix en la vida de cinc adolescents, però ambientada als anys 80. Per aquest motiu, en alguns moments concrets caldrà col·locar cotxes d’aquella època i treure els actuals.
En definitiva, crec que és una oportunitat que ens portarà beneficis, per això l’Ajuntament ha donat totes les facilitats, ja que ens farà gràcia veure el nostre poble i els indrets que coneixem a la gran pantalla. Sens dubte, serà una promoció important del nostre municipi.
El fet és que es rodarà una pel·lícula que es titularà Herois, que es projectarà a Catalunya i a tota Espanya.
La majoria de la pel·lícula es rodarà a Canyamars i en algun lloc de Dosrius, a excepció d’algunes imatges de platja.
Entre molts dels actors importants, cal ressaltar en Lluís Homar, aquest actor que ha fet aquest paperàs a la darrera pel·lícula de Pedro Almodóvar, Los abrazos rotos.
El rodatge de la pel·lícula tindrà lloc entre els mesos de juliol i agost. Es tracta d’una moguda considerable, amb camions de tota mena i molta gent. Això vol dir que, per exemple, el sector de la restauració tindrà un estiu de feina, donant dinars, sopars i tot el que això comporti.
El guió de la pel·lícula consisteix en la vida de cinc adolescents, però ambientada als anys 80. Per aquest motiu, en alguns moments concrets caldrà col·locar cotxes d’aquella època i treure els actuals.
En definitiva, crec que és una oportunitat que ens portarà beneficis, per això l’Ajuntament ha donat totes les facilitats, ja que ens farà gràcia veure el nostre poble i els indrets que coneixem a la gran pantalla. Sens dubte, serà una promoció important del nostre municipi.
dijous, 4 de juny del 2009
ELS DE LA DÈCADA DELS CINQUANTA
En Pere de can Pesseta, l’Antonyito, en Miquel de can Pinós, tots tres companys meus, encara que alguns anys més grans que jo, però nascuts dins de la dècada dels cinquanta.
El diumenge vàrem enterrar l’últim d’aquests tres que anomeno. Vull transmetre el record d’aquestes tres persones, ja que de joves, parlo de quan tenien de 10 en endavant, eren tres elements molt potents i quan s’ajuntaven eren com un huracà. Recordo molt les seves trapelleries, malgrat que jo era més petit. Anys en què tot ho fèiem al carrer, un carrer sense cotxes i tot eren experiències a l’entorn de la natura, com cabanes al bosc, anar a parar ballestes, a bastar pinyes, collir espàrrecs, bolets, anar a robar raïms, melons, ... i així podria anar explicant.
Tots tres han perdut la vida, ens han deixat molt prematurament. Crec que poca gent que llegeixi aquest escrit recordarà en Pere de can Pesseta, potser de l’Antonyito sí que se’n recordaran i, segurament, encara més d’en Miquel de can Pinós. El dia del seu enterrament vaig coincidir amb una colla de companys i plegats vam recordar aquelles èpoques d’escola i d’estones lliures pel poble.
Serveixi aquest record per a la gent de la dècada dels cinquanta que, malauradament, alguns ens han deixat.
Una persona que també estava molt integrada entre nosaltres, malgrat que fos estiuejant, va ser en Lluís de can Roy que, malauradament, també vam haver d’anar al seu enterrament.
Això vol dir que ens fem grans i que a la vida ens toquen viure aquests moments tan difícils, els de perdre una persona que durant la teva vida has tingut molt a prop i, per la raó que sigui, et donen la fatal notícia que s’ha d’anar a l’enterrament d’aquell amic, d’aquell conegut, d’aquella persona amb la qual havies compartit tantes i tantes coses i molt diverses.
Entrada original
El diumenge vàrem enterrar l’últim d’aquests tres que anomeno. Vull transmetre el record d’aquestes tres persones, ja que de joves, parlo de quan tenien de 10 en endavant, eren tres elements molt potents i quan s’ajuntaven eren com un huracà. Recordo molt les seves trapelleries, malgrat que jo era més petit. Anys en què tot ho fèiem al carrer, un carrer sense cotxes i tot eren experiències a l’entorn de la natura, com cabanes al bosc, anar a parar ballestes, a bastar pinyes, collir espàrrecs, bolets, anar a robar raïms, melons, ... i així podria anar explicant.
Tots tres han perdut la vida, ens han deixat molt prematurament. Crec que poca gent que llegeixi aquest escrit recordarà en Pere de can Pesseta, potser de l’Antonyito sí que se’n recordaran i, segurament, encara més d’en Miquel de can Pinós. El dia del seu enterrament vaig coincidir amb una colla de companys i plegats vam recordar aquelles èpoques d’escola i d’estones lliures pel poble.
Serveixi aquest record per a la gent de la dècada dels cinquanta que, malauradament, alguns ens han deixat.
Una persona que també estava molt integrada entre nosaltres, malgrat que fos estiuejant, va ser en Lluís de can Roy que, malauradament, també vam haver d’anar al seu enterrament.
Això vol dir que ens fem grans i que a la vida ens toquen viure aquests moments tan difícils, els de perdre una persona que durant la teva vida has tingut molt a prop i, per la raó que sigui, et donen la fatal notícia que s’ha d’anar a l’enterrament d’aquell amic, d’aquell conegut, d’aquella persona amb la qual havies compartit tantes i tantes coses i molt diverses.
Entrada original
divendres, 29 de maig del 2009
QUAN ES PARLA EN NOM DEL POBLE
Últimament, hi ha el costum que quan algú o un grupet de persones tenen una idea o un posicionament respecte qualsevol qüestió, tot seguit els surt per la boca que ells representen el poble i volen que qui té responsabilitat de governar prengui les decisions que ells consideren que són les correctes.
A vegades són temes de poca importància, però, d’altres, la demagògia i els posicionaments amb discursos populistes fan que tingui envergadura o que faci més soroll i, després, encara amb més potència parlen en nom del poble.
Dic això, perquè fa dos anys que hi varen haver eleccions i d’aquí dos anys tornaran a haver-n’hi. En unes eleccions és el poble qui, amb el vot secret, decideix quins seran els seus representants. És allà on els posicionament s’han de debatre i explicar-los a la població, perquè pugui decidir qui creu que pot defensar millor els seus interessos.
El problema ve quan totes aquestes persones que generen aquests enrenous, dient que parlen en nom del poble, no donen la possibilitat que l’electorat els valori, per bé o per mal. Fins i tot, moltes vegades, un cop han engegat tot el merder i està tot ben embolicat, desapareixen.
Entrada original
A vegades són temes de poca importància, però, d’altres, la demagògia i els posicionaments amb discursos populistes fan que tingui envergadura o que faci més soroll i, després, encara amb més potència parlen en nom del poble.
Dic això, perquè fa dos anys que hi varen haver eleccions i d’aquí dos anys tornaran a haver-n’hi. En unes eleccions és el poble qui, amb el vot secret, decideix quins seran els seus representants. És allà on els posicionament s’han de debatre i explicar-los a la població, perquè pugui decidir qui creu que pot defensar millor els seus interessos.
El problema ve quan totes aquestes persones que generen aquests enrenous, dient que parlen en nom del poble, no donen la possibilitat que l’electorat els valori, per bé o per mal. Fins i tot, moltes vegades, un cop han engegat tot el merder i està tot ben embolicat, desapareixen.
Entrada original
dijous, 28 de maig del 2009
DOSRIUS MUNICIPI CHALLENGE
El passat 24 de maig es va celebrar una mitja Challenge. Dosrius ha estat un dels municipis referència, pel que fa a la prova de ciclisme. La marca Challenge és sinònim de Iron Men i aquest any se’n fan set a tot el món.
De fet, el circuit va des de Calella fins a Masnou, sempre per la Nacional II, a excepció de la carretera que puja paral·lela a la riera d’Argentona fins a Dosrius, que té un recorregut total de 45 Kms.
El nombre de participants a la Challenge del dia 24 de maig de 2009 va ser de 2.100, provinents d’uns 30 països diferents, de tot el món.
Darrera de la prova hi ha uns efectes que són molt positius. D’una banda, el model turístic de sol i platja del Maresme es pot anar canviant cap a l’esportiu. Per altra banda, es fan proves a l’entorn d’aquest esdeveniment per a joves del nostre territori, concretament, el dissabte dia 23 de maig es va fer la Challenge júnior, amb més de 250 participants, de menys de 15 anys.
Un altre punt que valoro com a molt positiu és que a Calella s’ha posat en funcionament un centre d’alt rendiment en aquesta especialitat. El fet que Dosrius estigui en aquest circuit aportarà visitants i persones que es desplaçaran al Maresme, per preparar-se per a aquestes disciplines esportives.
Cal dir que també s’han fet productes turístics a l’entorn d’ aquest model de visitants i, evidentment, Dosrius ha entrar en tota aquesta oferta.
Cal ressaltar que en el recorregut de 45 Km. de la prova de ciclisme hi van haver tres punts d’avituallament i un d’ells va ser al nostre municipi, del qual se’n va encarregar el Centre Excursionista de Dosrius, moltes gràcies a tots i totes que varen col·laborar , en que el municipi de Dosrius es fes la feina de manera satisfactòria, participants i organització ens varen felicitar.
Entrada Original
De fet, el circuit va des de Calella fins a Masnou, sempre per la Nacional II, a excepció de la carretera que puja paral·lela a la riera d’Argentona fins a Dosrius, que té un recorregut total de 45 Kms.
El nombre de participants a la Challenge del dia 24 de maig de 2009 va ser de 2.100, provinents d’uns 30 països diferents, de tot el món.
Darrera de la prova hi ha uns efectes que són molt positius. D’una banda, el model turístic de sol i platja del Maresme es pot anar canviant cap a l’esportiu. Per altra banda, es fan proves a l’entorn d’aquest esdeveniment per a joves del nostre territori, concretament, el dissabte dia 23 de maig es va fer la Challenge júnior, amb més de 250 participants, de menys de 15 anys.
Un altre punt que valoro com a molt positiu és que a Calella s’ha posat en funcionament un centre d’alt rendiment en aquesta especialitat. El fet que Dosrius estigui en aquest circuit aportarà visitants i persones que es desplaçaran al Maresme, per preparar-se per a aquestes disciplines esportives.
Cal dir que també s’han fet productes turístics a l’entorn d’ aquest model de visitants i, evidentment, Dosrius ha entrar en tota aquesta oferta.
Cal ressaltar que en el recorregut de 45 Km. de la prova de ciclisme hi van haver tres punts d’avituallament i un d’ells va ser al nostre municipi, del qual se’n va encarregar el Centre Excursionista de Dosrius, moltes gràcies a tots i totes que varen col·laborar , en que el municipi de Dosrius es fes la feina de manera satisfactòria, participants i organització ens varen felicitar.
Entrada Original
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
