He seguit amb molta intensitat totes les negociacions que s’han fet sobre el nou finançament acordat.
Tenia molta confiança amb el president Montilla i valoro molt la capacitat del conseller Castells, gent infatigable, pensant sempre en millorar els afers públics.
No fa massa dies, vaig tenir l’ocasió d’estar amb el president Montilla i em va comentar que el tema del finançament el tenien molt ben encaminat, malgrat que al final hi podria haver gent que, per la seva situació política, critiqués i no donés el seu suport a l’acord que es plasmaria en pocs dies.
Al final ja tenim aquest nou finançament. Mai a la història del nostre país havíem tingut una Catalunya que hagués pactat o negociat un finançament amb les bones condicions que aquest ens aporta. No podíem quedar mai per sota del cent per cent que es reparteix a la resta de comunitats, ja que Catalunya aporta molt més del cent per cent de mitjana que la resta d’autonomies.
Aquest era un dels objectius que tant el president Montilla com el conseller Castells tenien molt clar. No era fàcil assolir aquests números, però a base de persistència, de no deixar-se influir per les necessitats urgents que es tenien, s’han aconseguit uns números que sobrepassen amb escreix els que fins ara havien pactat altres formacions polítiques.
Imagineu-vos si n’és de positiu aquest finançament, que ni el PP s’ha atrevit a votar en contra, tot i que és un partit que no té un programa polític, si més no jo no he sabut veure’l, ja que l’únic objectiu que té és embrutar tant com pot el president Zapatero, per poder aplicar les seves polítiques liberals i amb interessos adreçats cap a una minoria de la població.
Doncs, com dic, internament tinc un racó de molta felicitat, que de tant en tant intento recordar, visualitzar i gaudir, ja que estic convençut que aquest nou finançament tindrà repercussions molt positives, no només per a Catalunya, sinó també per al municipi de Dosrius.
divendres, 17 de juliol del 2009
dilluns, 13 de juliol del 2009
FORMALMENT JA S’HA INICIAT EL PROCÉS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL
Com són les coses, el passat dijous dia 9 de juliol, a les 7 de la tarda, estaven convocats tots els pares i mares que han matriculat els seus fills i filles a l’escola bressol, amb el claustre de professores i l’empresa adjudicatària de la gestió d’aquest equipament municipal.
Com bé dic, això passava a les 7 de la tarda, però al matí d’aquest mateix dia, ja teníem contactes amb el responsable d’un gabinet d’arquitectura, per encarregar-li la redacció d’un projecte de biblioteca municipal, hem connectat amb el mateix equip que ha redactat el projecte de l’escola bressol i ha fet la direcció de l’obra.
Aquest nou equipament de la biblioteca serà un edifici totalment nou i en un lloc que penso que pot ser la millor situació de tot el terme municipal, ja que a prop es construirà el nou institut i es troba en un indret ben comunicat, on hi ha equipaments importantíssims i de molt fàcil d’accés. Aquest indret no és ni més ni menys que davant de l’entrada on hi ha, provisionalment, l’escola de primària Encarnació Fonoll.
Pel que vaig captar amb els primers contactes amb l’arquitecte responsable de pensar com ha de ser aquest equipament, vaig veure que li feia molta il·lusió de pensar en un edifici tan emblemàtic, que esperem que serà molt utilitzat per tothom.
Malgrat que s’han de complir uns paràmetres, l’equip redactor té molt de joc per posar la seva visió i una de les coses que m’agrada d’aquests arquitectes, si més no del responsable, és que tot detall té la seva funció i el seu perquè, són gent que viuen amb intensitat la seva feina. Això es capta perquè quan parles amb ells t’adones que sempre van per endavant de qualsevol tema que pugui sorgir.
Amb la construcció d’aquesta biblioteca cal fer una sala polivalent, que els paràmetres marquen que sigui del voltant d’uns 60 m2, que en principi ha de servir per fer xerrades, presentacions de llibres, ..., però nosaltres intentarem anar molt més enllà i hem demanat al redactor del projecte que aquesta sala tingui funcions o la utilitat per poder fer-hi representacions teatrals d’àmbit local, és a dir, annex a la biblioteca i amb entrada independent, que hi hagi el teatre del municipi de Dosrius, una sala d’una capacitat de 150 a 200 persones, amb el seu escenari, els camerinos, etc.
Evidentment, és un projecte molt ambiciós. Fins ara dèiem que l’escola bressol havia estat l’obra més important que s’havia fet des de l’Ajuntament. Ara, el repte el tenim amb aquesta biblioteca i aquesta sala annexa.
Potser ho haurem de fer amb dues o tres fases, però dins la meva visió veig factible que a mitjà termini tinguem aquest nou equipament per a la població del nostre municipi.
Com bé dic, això passava a les 7 de la tarda, però al matí d’aquest mateix dia, ja teníem contactes amb el responsable d’un gabinet d’arquitectura, per encarregar-li la redacció d’un projecte de biblioteca municipal, hem connectat amb el mateix equip que ha redactat el projecte de l’escola bressol i ha fet la direcció de l’obra.
Aquest nou equipament de la biblioteca serà un edifici totalment nou i en un lloc que penso que pot ser la millor situació de tot el terme municipal, ja que a prop es construirà el nou institut i es troba en un indret ben comunicat, on hi ha equipaments importantíssims i de molt fàcil d’accés. Aquest indret no és ni més ni menys que davant de l’entrada on hi ha, provisionalment, l’escola de primària Encarnació Fonoll.
Pel que vaig captar amb els primers contactes amb l’arquitecte responsable de pensar com ha de ser aquest equipament, vaig veure que li feia molta il·lusió de pensar en un edifici tan emblemàtic, que esperem que serà molt utilitzat per tothom.
Malgrat que s’han de complir uns paràmetres, l’equip redactor té molt de joc per posar la seva visió i una de les coses que m’agrada d’aquests arquitectes, si més no del responsable, és que tot detall té la seva funció i el seu perquè, són gent que viuen amb intensitat la seva feina. Això es capta perquè quan parles amb ells t’adones que sempre van per endavant de qualsevol tema que pugui sorgir.
Amb la construcció d’aquesta biblioteca cal fer una sala polivalent, que els paràmetres marquen que sigui del voltant d’uns 60 m2, que en principi ha de servir per fer xerrades, presentacions de llibres, ..., però nosaltres intentarem anar molt més enllà i hem demanat al redactor del projecte que aquesta sala tingui funcions o la utilitat per poder fer-hi representacions teatrals d’àmbit local, és a dir, annex a la biblioteca i amb entrada independent, que hi hagi el teatre del municipi de Dosrius, una sala d’una capacitat de 150 a 200 persones, amb el seu escenari, els camerinos, etc.
Evidentment, és un projecte molt ambiciós. Fins ara dèiem que l’escola bressol havia estat l’obra més important que s’havia fet des de l’Ajuntament. Ara, el repte el tenim amb aquesta biblioteca i aquesta sala annexa.
Potser ho haurem de fer amb dues o tres fases, però dins la meva visió veig factible que a mitjà termini tinguem aquest nou equipament per a la població del nostre municipi.
dijous, 9 de juliol del 2009
NO HO PODEM OBLIDAR
Malgrat que sigui un tema de l’any 2005 – 2006, no podem oblidar que el portaveu de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Dosrius, que va ser prop de 20 anys alcalde, té un plet que afecta els interessos de l’Ajuntament de Dosrius.No podem oblidar que l’any 1999, quan el poble no va voler que ell tornés a repetir com a alcalde, al cap de pocs mesos, va sol·licitar a l’Ajuntament de Dosrius l’expropiació d’uns terrenys que anomenem del Pla dels Bolets de Canyamars, per valor de més de cinc milions d’euros.Aquesta circumstància venia donada per una mala gestió de l’Ajuntament, durant els seus gairebé 20 anys com alcalde. Quina casualitat que aquesta mala gestió s’hagués fet sobre els seus terrenys!Després de treballar molt i gastar molts diners amb advocats, vàrem aconseguir que el Jurat d’Expropiació ens donés la raó, per cert contra tot pronòstic, fins i tot, inicialment traient la raó a l’Ajuntament i donant-la al peticionari dels cinc milions d’euros.No podem oblidar que això està als tribunals i que en cas que se li acceptés la seva petició, la ruïna de l’Ajuntament seria total, ja que el càlcul per recuperar-nos seria de més de vint anys sense poder invertir ni un sol euro per a l’interès de la col·lectivitat.En cap moment li puc treure a aquest senyor el dret que té de defensar els seus interessos personals, però que ningú oblidi que cobrar els cinc milions d’euros, que en aquest cas ja serien més, donat que s’hi haurien de sumar els interessos, és el seu objectiu, siguin quines siguin les conseqüències per a la població.
dilluns, 6 de juliol del 2009
MÉS SOBRE ELS AMICS DELS ANIMALS
El diumenge passat em va venir molt de gust anar a fer una visita als Amics dels Animals.
En el moment que vaig connectar amb la primera persona vinculada al col·lectiu, em va explicar que estaven tristos, molt tristos, ja que el dia anterior una voluntària havia perdut la vida, degut a una d’aquestes malalties tan salvatges, que malauradament encara no hem pogut superar. Es deia Teresa i era una persona que dedicava les seves estones lliures als animals de companyia, com moltes d’altres.
Un cop es va superar la conversa del dol, vàrem entrar al dia a dia de la seva tasca. La veritat és que cada vegada quedo més meravellat de la feina que estan fent aquest grup d’homes i dones per a la nostra comunitat.
Estaven contents i contentes del resultat de la darrera desfilada canina, que enguany es va fer a Canyamars, ja que es van fer onze adopcions de gossos. Cap de les trobades havia tingut un resultat tan espectacular.
Aquesta desfilada no només serveix per exposar els gossos que estan en adopció, sinó que també serveix perquè es puguin exhibir en públic tots els gossos que s’han adoptat, amb gran orgull dels seus nous propietaris.
Però tornem a la feina que els pertocava fer en aquell moment: Havien recollit una gata que tenia dos gatets petits i estava tan gelosa dels seus fills, que els defensava posant en perill la persona que s’hi acostés. Mentre una persona estava traient les porqueries de la sorra, l’altra estava vigilant que la gata no els saltés a sobre.
Els havia marxat el corrent elèctric, ja que les rates roseguen els cables. Han de fer una nova instal·lació i protegir-la, perquè aquesta plaga no la malmeti de nou. Això ja ho han fet amb l’aigua, amb totes les canonades soterrades, que les han hagut de fer vistes.
Aquesta és la tasca que fan un diumenge normal, quan tothom està a la platja o passejant amb la família o els amics.
Estic convençut que això és el que volen fer i no serien més feliços a la platja, pensant que queda per fer l’esmentada feina, ja que aquesta és la seva felicitat, però, per altra banda, aquest servei que donen a la nostra població és impressionant i espectacular.
Si la població sabés el dia de Sant Joan, l’endemà de la revetlla, els gossos abandonats o perduts, fruit del pànic als petards, que el col·lectiu dels Amics dels Animals va haver de rescatar, perquè els seus propietaris els poguessin recollir, s’adonaria que la dedicació d’aquest col·lectiu envers els animals de companyia té unes magnituds que no ens les podem ni arribar a imaginar.
Moltes gràcies Amics del Animals!
En el moment que vaig connectar amb la primera persona vinculada al col·lectiu, em va explicar que estaven tristos, molt tristos, ja que el dia anterior una voluntària havia perdut la vida, degut a una d’aquestes malalties tan salvatges, que malauradament encara no hem pogut superar. Es deia Teresa i era una persona que dedicava les seves estones lliures als animals de companyia, com moltes d’altres.
Un cop es va superar la conversa del dol, vàrem entrar al dia a dia de la seva tasca. La veritat és que cada vegada quedo més meravellat de la feina que estan fent aquest grup d’homes i dones per a la nostra comunitat.
Estaven contents i contentes del resultat de la darrera desfilada canina, que enguany es va fer a Canyamars, ja que es van fer onze adopcions de gossos. Cap de les trobades havia tingut un resultat tan espectacular.
Aquesta desfilada no només serveix per exposar els gossos que estan en adopció, sinó que també serveix perquè es puguin exhibir en públic tots els gossos que s’han adoptat, amb gran orgull dels seus nous propietaris.
Però tornem a la feina que els pertocava fer en aquell moment: Havien recollit una gata que tenia dos gatets petits i estava tan gelosa dels seus fills, que els defensava posant en perill la persona que s’hi acostés. Mentre una persona estava traient les porqueries de la sorra, l’altra estava vigilant que la gata no els saltés a sobre.
Els havia marxat el corrent elèctric, ja que les rates roseguen els cables. Han de fer una nova instal·lació i protegir-la, perquè aquesta plaga no la malmeti de nou. Això ja ho han fet amb l’aigua, amb totes les canonades soterrades, que les han hagut de fer vistes.
Aquesta és la tasca que fan un diumenge normal, quan tothom està a la platja o passejant amb la família o els amics.
Estic convençut que això és el que volen fer i no serien més feliços a la platja, pensant que queda per fer l’esmentada feina, ja que aquesta és la seva felicitat, però, per altra banda, aquest servei que donen a la nostra població és impressionant i espectacular.
Si la població sabés el dia de Sant Joan, l’endemà de la revetlla, els gossos abandonats o perduts, fruit del pànic als petards, que el col·lectiu dels Amics dels Animals va haver de rescatar, perquè els seus propietaris els poguessin recollir, s’adonaria que la dedicació d’aquest col·lectiu envers els animals de companyia té unes magnituds que no ens les podem ni arribar a imaginar.
Moltes gràcies Amics del Animals!
divendres, 3 de juliol del 2009
DE TOTHOM PODEM APRENDRE
Els éssers humans som molt limitats, però encara ho som més quan ens creiem que nosaltres som la referència, aquí sí que perdem tota possibilitat d’evolució.
Una bona amiga, que havia estat mestra, m’explicava que havia rebut grans lliçons d’una companya que tenia l’habilitat de veure virtuts a tothom, fos quin fos l’alumne i tingués la capacitat que tingués.
Per altra banda, m’explicava que una altra companya era totalment a l’inrevés, ja que constantment estava criticant els alumnes, ressaltant els defectes que tenien, segons el seu parer, fins i tot, entenia com a defectes el que eren virtuts.
Faig aquesta reflexió perquè estic convençut que per evolucionar, no únicament com a éssers humans, sinó també com a societat, no ens podem tancar a veure els defectes dels altres i criticar-los fins que es faci fosc o que torni a sortir el sol. Malauradament, aquesta és la moda d’avui dia: programes de televisió en què s’esbudellen els uns als altres i així hores i hores. Això, a mi personalment m’indigna d’una manera considerable.
Sempre he tingut la tesi que qui parla malament dels altres és molt limitat o limitada i per donar-se importància utilitza aquest sistema. Intentem buscar virtuts, fins i tot, a les persones que no ens cauen bé, segur que tenen coses per ensenyar-nos.
Tots som ésser humans d’aquest món, fills de mare i de pare i ens defensem en el nostre entorn, és a dir, que tirem endavant. Només per aquest motiu segur que de qualsevol podem treure visions positives.
Jo practico aquest hàbit i us ben asseguro que a més de sentir-me molt bé aprenc grans coses de les virtuts dels que parlen malament de mi.
Una bona amiga, que havia estat mestra, m’explicava que havia rebut grans lliçons d’una companya que tenia l’habilitat de veure virtuts a tothom, fos quin fos l’alumne i tingués la capacitat que tingués.
Per altra banda, m’explicava que una altra companya era totalment a l’inrevés, ja que constantment estava criticant els alumnes, ressaltant els defectes que tenien, segons el seu parer, fins i tot, entenia com a defectes el que eren virtuts.
Faig aquesta reflexió perquè estic convençut que per evolucionar, no únicament com a éssers humans, sinó també com a societat, no ens podem tancar a veure els defectes dels altres i criticar-los fins que es faci fosc o que torni a sortir el sol. Malauradament, aquesta és la moda d’avui dia: programes de televisió en què s’esbudellen els uns als altres i així hores i hores. Això, a mi personalment m’indigna d’una manera considerable.
Sempre he tingut la tesi que qui parla malament dels altres és molt limitat o limitada i per donar-se importància utilitza aquest sistema. Intentem buscar virtuts, fins i tot, a les persones que no ens cauen bé, segur que tenen coses per ensenyar-nos.
Tots som ésser humans d’aquest món, fills de mare i de pare i ens defensem en el nostre entorn, és a dir, que tirem endavant. Només per aquest motiu segur que de qualsevol podem treure visions positives.
Jo practico aquest hàbit i us ben asseguro que a més de sentir-me molt bé aprenc grans coses de les virtuts dels que parlen malament de mi.
dimarts, 30 de juny del 2009
SOBRE LA ZONA ESPORTIVA DE CAN BATLLE
Per fi em dóna la sensació que la zona esportiva de can Batlle assolirà els objectius que jo sempre havia desitjat.
Tothom sap que la piscina pràcticament funciona sola, però el bar i la terrassa, per la raó que fos, no tenien l’atracció que el seu indret es mereix, però crec que la tendència ha canviat arran de l’últim concurs públic que s’ha fet i dels nous adjudicataris.
Amb les seves pizzes, els seus entrepans, les amanides i altres menjars que serveixen, crec que s’ha trobat l’equilibri necessari perquè sigui referència a les nits, per anar a fer-hi aquell soparet d’estiu, ja sigui amb els amics o amb la família i, segons m’expliquen, també funciona amb menús a l’hora de dinar.
Darrere d’aquest objectiu hi ha en Manel i la Montse, que espero que tinguin molt d’èxit amb aquest plantejament, ja que tots i totes ens en podrem beneficiar moltíssim i trobar-nos fent-la petar a la terrassa, a qualsevol hora, fent una cerveseta, un vermut, un esmorzaret o un sopar a la fresca.
De fet, quan es passa per la carretera, l’afluència de vehicles que hi ha a l’indret delata que la zona esportiva de can Batlle per fi desperta atracció.
Tothom sap que la piscina pràcticament funciona sola, però el bar i la terrassa, per la raó que fos, no tenien l’atracció que el seu indret es mereix, però crec que la tendència ha canviat arran de l’últim concurs públic que s’ha fet i dels nous adjudicataris.
Amb les seves pizzes, els seus entrepans, les amanides i altres menjars que serveixen, crec que s’ha trobat l’equilibri necessari perquè sigui referència a les nits, per anar a fer-hi aquell soparet d’estiu, ja sigui amb els amics o amb la família i, segons m’expliquen, també funciona amb menús a l’hora de dinar.
Darrere d’aquest objectiu hi ha en Manel i la Montse, que espero que tinguin molt d’èxit amb aquest plantejament, ja que tots i totes ens en podrem beneficiar moltíssim i trobar-nos fent-la petar a la terrassa, a qualsevol hora, fent una cerveseta, un vermut, un esmorzaret o un sopar a la fresca.
De fet, quan es passa per la carretera, l’afluència de vehicles que hi ha a l’indret delata que la zona esportiva de can Batlle per fi desperta atracció.
dilluns, 22 de juny del 2009
L'ATUR EN EL NOSTRE MUNICIPI
Segueixo de molt a prop l’ocupació laboral dels veïns i les veïnes del municipi de Dosrius i les variacions que, mes rere mes, van sortint de les estadístiques que es publiquen.
Amb gran satisfacció he pogut comprovar que durant el mes de maig, el nombre d’aturats al municipi de Dosrius s’ha reduït el 7,89%, que en aquests moments és de 327, presentant una taxa d’atur de l’11,78%.
Aquesta disminució d’atur en un municipi que el seu fort no és el turisme, com podrien ser: Calella, Malgrat o Santa Susanna, on l’índex de variació ha estat inferior que el de Dosrius, em satisfà moltísim, ja que demostra que el nostre municipi també té capacitat de generar llocs de treball.
Estic convençut que una de les actuacions que ajuda a què hi hagi ofertes de llocs de treball és la nova carretera entre Dosrius i l’autovia de Mataró a Granollers.
Abans de construir-se hi havia moltes naus que es llogaven o es venien, i les immobiliàries explicaven que els sectors productius no volien instal·lar-se en un indret amb una via de comunicació complicada i perillosa.
En aquests moments no es veuen cartells a les naus que diguin que es venen o es lloguen. Això vol dir que estan actives, unes més que altres, degut a la situació de crisi, però estic convençut que això ajuda a què l’oferta de treball sigui més àmplia i se’n beneficiï la nostra població.
És bona aquella tesi que sempre he defensat, dient que la nova carretera no només serveix per desplaçar-nos, sinó que també serveix perquè no ens hàgim de moure del municipi per anar a treballar.
Amb gran satisfacció he pogut comprovar que durant el mes de maig, el nombre d’aturats al municipi de Dosrius s’ha reduït el 7,89%, que en aquests moments és de 327, presentant una taxa d’atur de l’11,78%.
Aquesta disminució d’atur en un municipi que el seu fort no és el turisme, com podrien ser: Calella, Malgrat o Santa Susanna, on l’índex de variació ha estat inferior que el de Dosrius, em satisfà moltísim, ja que demostra que el nostre municipi també té capacitat de generar llocs de treball.
Estic convençut que una de les actuacions que ajuda a què hi hagi ofertes de llocs de treball és la nova carretera entre Dosrius i l’autovia de Mataró a Granollers.
Abans de construir-se hi havia moltes naus que es llogaven o es venien, i les immobiliàries explicaven que els sectors productius no volien instal·lar-se en un indret amb una via de comunicació complicada i perillosa.
En aquests moments no es veuen cartells a les naus que diguin que es venen o es lloguen. Això vol dir que estan actives, unes més que altres, degut a la situació de crisi, però estic convençut que això ajuda a què l’oferta de treball sigui més àmplia i se’n beneficiï la nostra població.
És bona aquella tesi que sempre he defensat, dient que la nova carretera no només serveix per desplaçar-nos, sinó que també serveix perquè no ens hàgim de moure del municipi per anar a treballar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
