Doncs sí, sembla que es tanca el debat del tren orbital, sobre per on passarà . Un tren que ha de connectar Mataró amb Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Martorell, ... és a dir, que farà la circumferència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Dic que es clarifica i s’afirma que hi haurà aquest tren, ja que aquesta setmana s’ha aprovat el seu traçat, és a dir, els terrenys que ocuparà aquesta nova via i les estacions que s’han de construir.
Espero que el nom de Dosrius surti a l’estació que es construirà en terme municipal d’Argentona, ja que durant el procés d’exposició pública vàrem demanar que aquest tren passés pel nostre municipi, que arribés fins a l’entrada de Dosrius i després marxés cap a la Roca del Vallès, però suposo que els costos es disparaven de tal manera que ens ho varen desestimar. Però vaja, jo estic convençut que representarà un gran benefici per a la població del nostre municipi, ja que aquesta nova via tindrà quatre estacions a Mataró, la d’Argentona - Dosrius i també n’hi haurà una a la Roca del Vallès.
Potser sí que parlem a anys vista, però no tinc cap dubte que aquesta nova infraestructura farà que sigui més atractiu viure al municipi de Dosrius.
Tenim la sort de residir en un municipi que està a prop de les grans vies de comunicació d’autopistes, està a prop de línies de tren importantíssimes com són les del Vallès i les del Maresme i, per altra banda, no ens afecta directament cap d’aquestes grans infraestructures, sinó fixeu-vos amb Llinars del Vallès: autopista, via del tren, via d’alta velocitat. Penso que tot plegat crea un ambient que no té punt de comparació amb la qualitat de vida del nostre municipi.
diumenge, 18 d’abril del 2010
dilluns, 12 d’abril del 2010
AL FINAL HO HEM TANCAT, L’AJUNTAMENT DE BARCELONA ENS HA DONAT DOS CAMIONS
Una vegada al mes, en una reunió d’àmbit territorial de l’Àrea Metropolitana, a la qual assisteixo en representació del Consell Comarcal, em trobo amb molts representants de la Generalitat, principalment Directors Generals. També representants del Territori de l’entorn de l’Àrea Metropolitana, així com també alguns regidors i regidores de l’Ajuntament de Barcelona, concretament hi ha la Sra. Imma Mayol i el Sr. Francisco Narváez, entre d’altres.
Aquestes reunions van molt bé per exposar de manera informal la gestió del dia a dia dels municipis.
Assabentat que a Barcelona canviaven tot el sistema de recollida d’escombraries, tant contenidors com camions, vaig preguntar si podíem adquirir algun d’aquests camions per al nostre municipi.
No sé per què, però quan et trobes d’aquesta manera informal, mai et diuen que no. Són trobades disteses i la veritat és que se’n treu molt de profit.
Després de moltes setmanes de trucades i d’anar a veure camions, finalment ens n’han adjudicat dos, un de lleuger, que es pot portar amb carnet de segona, i un altre per a recollir escombraries, però aquest necessita una reparació, principalment a la part hidràulica de càrrega.
Jo estic convençut que en farem molt d’aquests camions, principalment del lleuger. A més, cal destacar que quan hem preguntat quant valien, ens han dit que el cost era zero.
Aquestes reunions van molt bé per exposar de manera informal la gestió del dia a dia dels municipis.
Assabentat que a Barcelona canviaven tot el sistema de recollida d’escombraries, tant contenidors com camions, vaig preguntar si podíem adquirir algun d’aquests camions per al nostre municipi.
No sé per què, però quan et trobes d’aquesta manera informal, mai et diuen que no. Són trobades disteses i la veritat és que se’n treu molt de profit.
Després de moltes setmanes de trucades i d’anar a veure camions, finalment ens n’han adjudicat dos, un de lleuger, que es pot portar amb carnet de segona, i un altre per a recollir escombraries, però aquest necessita una reparació, principalment a la part hidràulica de càrrega.
Jo estic convençut que en farem molt d’aquests camions, principalment del lleuger. A més, cal destacar que quan hem preguntat quant valien, ens han dit que el cost era zero.
dijous, 8 d’abril del 2010
REFLEXIONS SOBRE LES ESCÒRIES
Ja hem tancat els procés de les escòries, declarant l’activitat de no interès públic. Es tracta d’un expedient com molts altres dels tramitats per l’ajuntament. Alguns acaben resolent-se positivament i altres, com aquest, desestimant la petició, però tots ells tenen el seu expedient administratiu, que és obligatori a l’administració pública.
Pel que fa al tema de les escòries, teníem clar que la seva instal·lació seria viable o no, depenent principalment de quatre punts:
· Els informes de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
· La garantia que fos una activitat que es realitzés correctament.
· El nombre d’al·legacions presentades durant el procés d’exposició pública.
· La compensació econòmica per a l’ajuntament, en cas que s’instal·lés l’activitat.
Quant als informes dels departaments externs, no veiem massa complicat que explicant el procés d’una manera didàctica, algun dels Departaments que va fer l’informe desfavorable canviés el seu plantejament.
Pel que fa a la garantia que l’activitat es realitzés correctament, com a conseqüència de les compensacions econòmiques i del compromís de la Generalitat podíem tenir uns controls molt més exhaustius, tant d’aquesta activitat com de totes les del municipi. Cal recordar que estem a punt d’aprovar l’ordenança de convivència veïnal i que també té un apartat que regula les activitats al nostre municipi i que contempla sancions importants, si no es fan correctament.
Quant a les al·legacions, cal dir que n’hi ha hagut moltes, ja que els oposats a aquesta planta varen estipular un sistema que consistia en què les persones que ho volguessin podien signar entre 9 i 10 al·legacions cadascuna. Tot i això, he quedat una mica sorprès, ja que analitzant-les he observat que del nostre municipi només han entrat al·legacions de 61 persones. Cal tenir present que hi havia cases en què presentaven al·legacions 3 i 4 membres de la mateixa família. Per la moguda que s’ha generat, jo estava convençut que hi hauria moltes més persones implicades signant els papers que se’ls posaven davant. Tot i això, cal tenir presents aquests veïns i veïnes que han dit la seva, tot i que algunes vegades amb actituds i comportaments qüestionables.
Pel que fa a la compensació econòmica, es va signar un conveni abans de tramitar l’expedient, que en el cas que s’instal·lés la planta hi hauria una compensació econòmica per a l’ajuntament. Un cop es va anar tramitant l’expedient, vàrem demanar la revisió d’aquest conveni, ja que hi havia alguns temes que no hi quedaven contemplats i estàvem convençuts que calia acotar-los bé, ja que representaven més recursos per al municipi. L’empresa va explicar que a conseqüència de la situació econòmica actual, especialment del món de la construcció, no podien fer front a les demandes de l’ajuntament, que considero que eren legítimes i que es podien explicar amb el cap ben alt.
Analitzats i estudiats tots aquests punts de vista, l’ajuntament ha dit no a les escòries.
Jo he captat sensacions de tota mena. Hi ha persones que estan contentes i, per altra banda, hi ha altres persones que, davant de l’ actitud d’alguns dels defensors del no a les escòries i de la situació econòmica en què es troba l’ajuntament, apostaven perquè s’instal·lés aquesta planta al nostre municipi, però estic convençut que no és el moment i que l’expedient està molt ben argumentat per dir no a les escòries.
Pel que fa al tema de les escòries, teníem clar que la seva instal·lació seria viable o no, depenent principalment de quatre punts:
· Els informes de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
· La garantia que fos una activitat que es realitzés correctament.
· El nombre d’al·legacions presentades durant el procés d’exposició pública.
· La compensació econòmica per a l’ajuntament, en cas que s’instal·lés l’activitat.
Quant als informes dels departaments externs, no veiem massa complicat que explicant el procés d’una manera didàctica, algun dels Departaments que va fer l’informe desfavorable canviés el seu plantejament.
Pel que fa a la garantia que l’activitat es realitzés correctament, com a conseqüència de les compensacions econòmiques i del compromís de la Generalitat podíem tenir uns controls molt més exhaustius, tant d’aquesta activitat com de totes les del municipi. Cal recordar que estem a punt d’aprovar l’ordenança de convivència veïnal i que també té un apartat que regula les activitats al nostre municipi i que contempla sancions importants, si no es fan correctament.
Quant a les al·legacions, cal dir que n’hi ha hagut moltes, ja que els oposats a aquesta planta varen estipular un sistema que consistia en què les persones que ho volguessin podien signar entre 9 i 10 al·legacions cadascuna. Tot i això, he quedat una mica sorprès, ja que analitzant-les he observat que del nostre municipi només han entrat al·legacions de 61 persones. Cal tenir present que hi havia cases en què presentaven al·legacions 3 i 4 membres de la mateixa família. Per la moguda que s’ha generat, jo estava convençut que hi hauria moltes més persones implicades signant els papers que se’ls posaven davant. Tot i això, cal tenir presents aquests veïns i veïnes que han dit la seva, tot i que algunes vegades amb actituds i comportaments qüestionables.
Pel que fa a la compensació econòmica, es va signar un conveni abans de tramitar l’expedient, que en el cas que s’instal·lés la planta hi hauria una compensació econòmica per a l’ajuntament. Un cop es va anar tramitant l’expedient, vàrem demanar la revisió d’aquest conveni, ja que hi havia alguns temes que no hi quedaven contemplats i estàvem convençuts que calia acotar-los bé, ja que representaven més recursos per al municipi. L’empresa va explicar que a conseqüència de la situació econòmica actual, especialment del món de la construcció, no podien fer front a les demandes de l’ajuntament, que considero que eren legítimes i que es podien explicar amb el cap ben alt.
Analitzats i estudiats tots aquests punts de vista, l’ajuntament ha dit no a les escòries.
Jo he captat sensacions de tota mena. Hi ha persones que estan contentes i, per altra banda, hi ha altres persones que, davant de l’ actitud d’alguns dels defensors del no a les escòries i de la situació econòmica en què es troba l’ajuntament, apostaven perquè s’instal·lés aquesta planta al nostre municipi, però estic convençut que no és el moment i que l’expedient està molt ben argumentat per dir no a les escòries.
dilluns, 5 d’abril del 2010
NOVES OFERTES DE COMERÇ AL NOSTRE MUNICIPI
Com són les coses, en pocs dies de diferència s’han obert dues fruiteries i diuen que en pocs dies s’obrirà una Àrea de Guisona. Aquest establiment està especialitzat en carn i plats cuinats i diuen que té uns preus molt competitius (qualitat-preu). També expliquen els que utilitzen aquestes botigues que quan surts amb el cistell ple ets conscient que el cost que has hagut de fer front per pagar els productes que portes no és elevat.
També s’obrirà una botiga de electrodomèstics al carrer Rials, la pizzeria s’ha tornat a ubicar.
Anem creixent en tots els aspectes i el fet que hi hagi moltes ofertes de comerç és molt avantatjós per tothom perquè l’oferta afavoreix al consumidor.
També s’obrirà una botiga de electrodomèstics al carrer Rials, la pizzeria s’ha tornat a ubicar.
Anem creixent en tots els aspectes i el fet que hi hagi moltes ofertes de comerç és molt avantatjós per tothom perquè l’oferta afavoreix al consumidor.
divendres, 2 d’abril del 2010
EUROQUÍMICA FA 48 ANYS
Aquest matí el primer correu electrònic que he vist ha estat la comunicació a tots els euroquímics que avui se celebra el 48 aniversari de l’empresa i, casualment, m’han inclòs a mi.
Aquest correu diu molt amb poques paraules i ens explica tant els moments difícils que han hagut com les situacions bones i, el resultat és que hi ha més de 100 persones que viuen directament de l’empresa. També diu que aquests darrers mesos han estat bons. Transmeten entusiasme, il·lusió i sobretot esperen fer 50 anys, és a dir, poder celebrar les noces d’or empresarials.
Com alcalde em sento orgullós de que el municipi de Dosrius hi hagi una empresa com aquesta, que té cura de tot el que fa, que analitza totes les accions per treure el màxim resultat possible amb coherència i molta serietat.
Doncs vinga Euroquímica, moltes felicitats i cap els 50!!
Aquest correu diu molt amb poques paraules i ens explica tant els moments difícils que han hagut com les situacions bones i, el resultat és que hi ha més de 100 persones que viuen directament de l’empresa. També diu que aquests darrers mesos han estat bons. Transmeten entusiasme, il·lusió i sobretot esperen fer 50 anys, és a dir, poder celebrar les noces d’or empresarials.
Com alcalde em sento orgullós de que el municipi de Dosrius hi hagi una empresa com aquesta, que té cura de tot el que fa, que analitza totes les accions per treure el màxim resultat possible amb coherència i molta serietat.
Doncs vinga Euroquímica, moltes felicitats i cap els 50!!
dissabte, 27 de març del 2010
UN ALTRE PAS ENDAVANT, MOLT IMPORTANT PER A NOUS EQUIPAMENTS AL NOSTRE MUNICIPI
Aquesta setmana ha estat d’una intensitat anormal. Ensenyament ens ha comunicat que està en procés d’encarregar el projecte executiu de l’obra de l’institut.
També vol accelerar l’encàrrec de l’escola Encarnació Fonoll a can Massuet del Far.
El projecte executiu de la biblioteca municipal comença a agafar cos.
Quines tres obres de grans magnituds que en pocs dies s’estan bellugant de manera frenètica! Representen unes inversions importantíssimes per a aquests tres nous equipaments, que malgrat que tardarem alguns mesos, fins i tot alguns anys a veure’ls acabats, podríem dir que ja s’inicia el tram final perquè siguin una realitat.
Darrera deixem el gran debat de si la segona escola de primària ha d’estar aquí o ha d’estar allà, ja que un cop es va decidir que havia d’anar a can Massuet del Far, calia veure quin era el lloc més adequat.
Van haver-hi moltes pressions i moltes reunions perquè s’instal·lés un institut al nostre municipi. Vàrem aconseguir que el fessin provisionalment, però ara ja s’encarrega el projecte executiu de l’institut, així com també el de la biblioteca municipal.
La sensació que tinc és que se’m descarrega una part del cos, perquè quan has lluitat tant per tirar endavant aquests equipaments, i veus que ara ja comença a ser efectiu l’ inici de la inversió perquè siguin unes infraestructures reals al nostre municipi, se t’afluixa el cos i desapareix aquella tensió que tenies en alguna part, que no deixava de fer pressió.
Ara entrarem en un altre moment del cicle, com ha de ser, encarar-ho cap aquí o cap allà, els tipus de materials, el model de calefacció o l’aire condicionat i així podríem anar dient temes que ens trobarem a sobre la taula, però amb gran satisfacció per haver arribat fins a aquest punt.
També vol accelerar l’encàrrec de l’escola Encarnació Fonoll a can Massuet del Far.
El projecte executiu de la biblioteca municipal comença a agafar cos.
Quines tres obres de grans magnituds que en pocs dies s’estan bellugant de manera frenètica! Representen unes inversions importantíssimes per a aquests tres nous equipaments, que malgrat que tardarem alguns mesos, fins i tot alguns anys a veure’ls acabats, podríem dir que ja s’inicia el tram final perquè siguin una realitat.
Darrera deixem el gran debat de si la segona escola de primària ha d’estar aquí o ha d’estar allà, ja que un cop es va decidir que havia d’anar a can Massuet del Far, calia veure quin era el lloc més adequat.
Van haver-hi moltes pressions i moltes reunions perquè s’instal·lés un institut al nostre municipi. Vàrem aconseguir que el fessin provisionalment, però ara ja s’encarrega el projecte executiu de l’institut, així com també el de la biblioteca municipal.
La sensació que tinc és que se’m descarrega una part del cos, perquè quan has lluitat tant per tirar endavant aquests equipaments, i veus que ara ja comença a ser efectiu l’ inici de la inversió perquè siguin unes infraestructures reals al nostre municipi, se t’afluixa el cos i desapareix aquella tensió que tenies en alguna part, que no deixava de fer pressió.
Ara entrarem en un altre moment del cicle, com ha de ser, encarar-ho cap aquí o cap allà, els tipus de materials, el model de calefacció o l’aire condicionat i així podríem anar dient temes que ens trobarem a sobre la taula, però amb gran satisfacció per haver arribat fins a aquest punt.
diumenge, 21 de març del 2010
PER A MI SETMANA HISTÒRICA
El passat dimarts el recordaré, durant molt temps, d’una manera especial, ja que es va tancar un procés sobre la mobilitat a la nostra comarca.
Recordo que feia més de deu anys que en parlàvem, amb posicionaments de tota mena, per part de cadascun dels partits polítics, amb Plataformes dient la seva i amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que ens anava mirant d’un tros lluny, amb un posicionament molt fàcil, dient: “Quan el territori es posi d’acord, després intervindrem nosaltres”.
Per fi, dimarts 16 de març de 2010, es va aprovar per part d’una majoria molt significativa, un document de mobilitat que tracta tots els elements que afecten la mobilitat de les persones: trens, carreteres, transport públic, autopistes, peatges, ...
Es tracta d’un document únic al nostre país. Hem estat més d’un any i mig treballant-hi, tot i que en fa més de deu que n’ estàvem parlant. Però aquests últims mesos han estat d’un treball intens i, sobretot, de molta responsabilitat per part dels grups comarcals amb representació al Consell Comarcal del Maresme.
Aquesta entesa pel que fa al territori, fa que les inversions es contemplin com a prioritàries i estic convençut que la línia orbital de tren, que ha d’anar de Mataró a Granollers, lligant la segona corona metropolitana, arribarà molt abans del que ens podíem pensar. Durant el 2010, es planificarà el trasllat de la via de tren que passa per la façana litoral, desplaçant-la al cor dels municipis.
El problema de connexions amb els sectors productius i els pobles de mar i muntanya es resoldrà d’una vegada per totes. El transport públic per carretera es millorarà i s’augmentarà la seva oferta i els peatges del baix Maresme tindran un descompte important per a les persones que l’utilitzin regularment.
Per la meva banda, estic molt satisfet per aquest acord assolit, ja que, a mig termini, el Maresme es convertirà en una comarca competitiva, i amb una oferta de transport públic molt interessant.
Recordo que feia més de deu anys que en parlàvem, amb posicionaments de tota mena, per part de cadascun dels partits polítics, amb Plataformes dient la seva i amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que ens anava mirant d’un tros lluny, amb un posicionament molt fàcil, dient: “Quan el territori es posi d’acord, després intervindrem nosaltres”.
Per fi, dimarts 16 de març de 2010, es va aprovar per part d’una majoria molt significativa, un document de mobilitat que tracta tots els elements que afecten la mobilitat de les persones: trens, carreteres, transport públic, autopistes, peatges, ...
Es tracta d’un document únic al nostre país. Hem estat més d’un any i mig treballant-hi, tot i que en fa més de deu que n’ estàvem parlant. Però aquests últims mesos han estat d’un treball intens i, sobretot, de molta responsabilitat per part dels grups comarcals amb representació al Consell Comarcal del Maresme.
Aquesta entesa pel que fa al territori, fa que les inversions es contemplin com a prioritàries i estic convençut que la línia orbital de tren, que ha d’anar de Mataró a Granollers, lligant la segona corona metropolitana, arribarà molt abans del que ens podíem pensar. Durant el 2010, es planificarà el trasllat de la via de tren que passa per la façana litoral, desplaçant-la al cor dels municipis.
El problema de connexions amb els sectors productius i els pobles de mar i muntanya es resoldrà d’una vegada per totes. El transport públic per carretera es millorarà i s’augmentarà la seva oferta i els peatges del baix Maresme tindran un descompte important per a les persones que l’utilitzin regularment.
Per la meva banda, estic molt satisfet per aquest acord assolit, ja que, a mig termini, el Maresme es convertirà en una comarca competitiva, i amb una oferta de transport públic molt interessant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
