COMENÇA EL PROCÉS

Aquesta setmana ha sortit a exposició pública el projecte informatiu de la Ronda del Maresme.

He tingut una sensació de satisfacció interna, ja que m’han vingut a la memòria més de 10 anys de treballs, amb moltes reunions, moltes visites a Barcelona, moltes opinions diverses, tal com ha de ser, molt parlar i tractar sobre la mobilitat al Maresme, ... i, finalment, el 16 de març d’aquest any vàrem signar el document de mobilitat al Maresme.

No ha passat gaire temps i ja tenim engegat l’inici del procediment per a la construcció de la substitució de la Nacional II. Es tracta d’una nova carretera que disminuirà d’una manera molt important els vehicles que actualment passen per la Nacional II al Baix Maresme: Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou, ..., ja que d’una mitjana de 40.000 vehicles diaris es passarà a 10.000.

Aquesta nova carretera connectarà amb molta més facilitat els pobles de mar amb els de muntanya. Connectarà, també, amb molta més facilitat els polígons industrials.

Gràcies als estudis de mobilitat que s’han fet al nostre territori, amb simulacions de tota mena, s’ha demostrat que aquesta via ajudarà a dosificar els vehicles de totes les carreteres del nostre Maresme.

Sé que hi ha detractors d’aquesta nova carretera, que parlen que es trinxa el territori. Aquesta paraula de trinxar no la veig correcta, ja que jo la canviaria per transformar espais en vies de comunicació, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que hi vivim.

La sostenibilitat no ha de ser només ambiental, sinó que ha d’anar acompanyada d’una sostenibilitat social i econòmica. Si només és contempla el medi ambient, per a mi no és equilibri suficient.

PER FI HA ANAT A TERRA EL TRASNFORMADOR I EL POU DE CAN FELIU

Els de la meva generació que hem nascut al municipi, de sempre hem vist el transformador i el pou que anomenem de can Feliu.

Aquesta construcció estava ubicada al capdavall del carrer Barcelona, o més ben dit, al carrer Salvador Dalí, entre el carrer Barcelona i el carrer Esteve Albert.

A les fotografies antigues consultades sempre es veu la construcció que a dins hi havia el transformador que alimentava a mig nucli de Dosrius. Per fi l’hem pogut tirar a terra, després de canalitzar totes les conduccions aèries que arribaven fins a aquest indret, per tal de poder desmuntar els aparells de l’interior.

Es va redactar un projecte i es van fer tots els tràmits administratius per a la seva aprovació definitiva, per finalment poder-lo enderrocar.

Tot això és història, història que ens agrada veure com es va transformant, però que queda una mica de nostàlgia quan desapareixen les construccions que durant molts anys han estat un referent.

Ho he volgut plasmar al meu bloc, perquè com tota obra o acció municipal costa molt arribar a la seva fi, tan administrativament com econòmicament, tenint en compte els moments en què ens belluguem.

Tot val diners, però en aquest cas l’enderroc i retirada de la runa, com moltes altres obres municipals, hem trobat qui ens l’ha fet sense cap cost econòmic. Un altre d’aquells fets que em ve de gust posar OBJECTIU ASSOLIT.

Ara ens toca dir cap a una altra obra, que en tenim moltes d’engegades i totes elles ben encaminades.

QUINA SATISFACCIÓ SER PROPIETARIS DEL POU DE GLAÇ!

Aquestes últimes setmanes he pogut comprovar el valor del Pou de Glaç de Canyamars i de i tot el seu entorn.

Quan es va fer l’esforç d’adquirir-lo, ara fa tres anys i mig, van sorgir algunes crítiques dient que el cost de la seva adquisició podia haver anat destinat a altres necessitats del municipi, però ho hem explicat moltes vegades, la subvenció que ens va donar la Diputació de Barcelona era per a aquest tema en concret. No ens l’hagués donada per asfaltar carrers, ni per arranjar dependències municipals, ni per ajudar a fer cap altra política del dia a dia d’aquesta administració local.

Ara ja li donem contingut. El tema dels casaments va calant d’una manera important. Durant les últimes setmanes hi ha hagut una mitjana d’un casament setmanal i així anirem continuant.

Fins i tot, estan programats reportatges de TV que quan s’emetin faran una promoció espectacular de Canyamars.

També he captat que molts esdeveniments esportius i passejades tenen el Pou de Glaç com a referència i demanen explicacions de la seva història. Explicació que vaig poder fer el passat diumenge, amb motiu de l’Aplec de Sardanes, a un grup d’amics que vénen molt sovint a les nostres festes, que són del poble d’Ullastrell, i que el diumenge passat van venir amb el seu alcalde, a gaudir del 53è Aplec de Muntanya de Canyamars, que per cert va tenir un èxit de participació. L’alcalde d’Ullastrell, que no és ballador de sardanes, però sí molt observador, em va dir que en algun moment hi havia al voltant de 200 persones ballant sardanes, i això és molta gent enganxada a una rotllana.

Com bé us dic, tot aquest indret del Molinot i del Pou de Glaç dóna un valor afegit al magnífic poble de Canyamars, que de mica en mica anirà assolint uns graus d’acceptació i referència important, dels quals estic convençut que tothom se sentirà molt orgullós

SE N’HA PARLAT POC I EM SAP MOLT GREU

Aquets dies les pàgines dels diaris han anat plenes de la notícia que el president Obama vol fer un pla d’ocupació per als Estats Units, valorat en 39.000 milions de dòlars, bàsicament per construir infraestructures de comunicació, amb la finalitat de donar feina a persones a l’atur i així dinamitzar l’economia.

Suposo que ha volgut seguir l’experiència de l’Estat Espanyol, en què l’any 2009, el Govern Central va destinar 8.000 milions d’euros a plans d’ocupació i aquest 2010 n’hi ha destinat 5.000 milions. Són els anomenats plans Zapatero, en què s’adjudica directament una quantitat als ajuntaments, proporcional als habitants empadronats, amb la finalitat de fer obres adreçades a Medi Ambient, Noves Tecnologies, ..., amb la finalitat de donar feina a persones que estan a l’atur.

Comparant els 39.000 milions de dòlars que es destinaran als Estats Units i els 13.000 milions d’euros que hi ha destinat el Govern Espanyol, podem veure que al canvi representen quasi la meitat dels dòlars que vol gastar el president Obama. Si relacionem els habitants i el pressupost econòmic dels Estats Units amb el de l’Estat espanyol, podem comprovar que la idea dels plans Zapatero ha estat un gran encert, i ha representat un èxit que jo crec que ni els mateixos pensadors de la idea se’l podien imaginar.

Milers i milers de persones han tingut feina, això vol dir una retribució econòmica al cap del mes, un diner que circula, que es pot comprar i es consumeix.

També vull ressaltar el dinamisme que ens ha donat als ajuntaments poder fer unes obres que amb recursos propis difícilment les haguéssim pogut portar a terme, obres necessàries, com ara: reformes de locals públics, millores d’espais, arranjament de carrers ...

En definitiva, vull aplaudir aquests plans Zapatero, per això dic que se n’ha parlat poc d’aquesta iniciativa tan fabulosa que, pel que sembla, fins i tot l’Obama la vol copiar.

UN ANY D’ESCOLA BRESSOL

S’ha iniciat el segon curs de l’escola bressol municipal. Malgrat que és un equipament que ens ha generat tot el deute que l’ajuntament té a llarg termini, uns 700.000,- euros, valoro molt positivament el primer curs de funcionament.

Com en tots els serveis que dóna l’ajuntament, sempre hi ha algunes queixes, però en aquest cas hi ha hagut felicitacions de pares, fent una valoració molt positiva tant de la gestió com de l’equipament.

Ara ens toca afrontar el segon any i la voluntat de l’ajuntament és baixar el preu del cost mensual, que actualment és de 186,-- euros. Estem treballant per posar-lo a 170,-- euros, però la gestió administrativa d’aquest canvi és llarga i vol el seu temps, per dos motius: En primer lloc, perquè és una taxa i cal fer la seva aprovació inicial, la seva exposició pública, durant 30 dies, i si no hi ha cap al•legació la seva aprovació definitiva i la corresponent publicació al BOP. Això volem fer-ho quan es revisin les taxes i els impostos que l’ajuntament ha d’aplicar durant l’exercici de 2011 i que han d’estar aprovats definitivament i publicats a 31 de desembre de 2010.

En segon lloc, hem de superar una altra qüestió, ja que es va aprovar un Pla de Sanejament, el qual contempla una previsió d’ingressos i despeses per als propers 3 anys. Aquest Pla de Sanejament ens el va autoritzar el Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a l’escola bressol, el Pla contempla que per a l’any 2011 el preu s’ha d’augmentar un 2% i per al 2012 aproximadament un 8%. Per aquest motiu, aquesta reducció de 186,- a 170,-- euros, s’ha de comunicar a la Generalitat de Catalunya, que és qui l’ha d’autoritzar, un cop s’hagi justificat suficientment la proposta de reduir el preu.

Tinc confiança que ho assolirem i a partir del gener de 2011 el preu de l’escola bressol serà més barat que el que es paga actualment.

FESTA MAJOR DE DOSRIUS 2010

En el moment de fer aquest escrit miro el calendari i veig que ja estem a l’últim dia del mes d’agost i essent principi de setmana vol dir que ja ha passat la ultima festa major important que tenim al nostre municipi, que és la de Dosrius.

Una festa que va començar el dijous amb un sopar a la plaça d’Espanya i va acabar el diumenge a una altre plaça, que jo crec que hauríem de treure-li molt més profit, ja que té un encant i una dimensió que fa que sigui molt agradable escoltar o veure qualsevol actuació en aquest indret que és la plaça del comú.

Jo no sé quins efectes es van barrejar però tothom que ens vam trobar a la cantada d’havaneres comentava: que agradable és l’indret, que bé que han tocat el grup La morralla, quina temperatura més ideal que ens està fent, i així tot era en positiu. I sempre és agradable també escoltar les valoracions pel regidor de cultura del que ha sigut la festa major de Dosrius, en especial, i també el valor de les festes en el nostre municipi. I com no, un reconeixement molt merescut a l’Óscar Morros, ja que ha sigut l’ànima de la comissió de festes de Dosrius. Ha estat a tot arreu, fes calor, a negre nit , hagués de matinar, sempre el veus amb aquell ritme, d’anar fent feina i sobre tot implicat al 100% a l’hora d‘organitzar actes pels altres. Moltes gràcies Oscar !

De la festa de Dosrius, ressaltaria el correfoc, crec que va ser molt ponderada, l’estalvi de pólvora durant la cercavila pels carrers i això ens va portar a uns castells de foc que mai havien tingut aquesta dimensió i durada en el nostre municipi, un molt bon espectacle

Altres actes que també han sigut importants per la seva participació va ser el concert de la chata i el ball de la festa major.

La bicicletada segons em van comentar va tenir molt d’èxit i potser la nota negativa d’aquesta festa major és l’acte que es va fer a Can Batlle ja entrada la matinada, que quan es va acabar, la remarcable demostració per part dels DJ municipals, que els vull felicitar per l’espectacle que van oferir, doncs com bé dic quan va acabar la música alguns personatges d’aquells que no saben veure o veuen massa, o que porten al cos substàncies desaconsellades totalment per a la salut de les persones, varen destacar a base de baralles i discussions molt pujades de to. Però la policia local va actuar amb una correcció i professionalitat que se’ls ha d’agrair.

Un altre dels actes que va lluir malgrat sigui repetitiu, però com sempre té una acceptació extraordinària, és el Cercavila dels Gegants, el color divers dels vestits de gegants com de persones, la musica , la temperatura ,un pel calorosa, però acceptable per poder ballar i gaudir de l’espectacle, i sobretot cal ressaltar el bateig de l’Iscle que per la canalla gegantera va ser l’ il•lusió i el record d’aquesta festa major, ja que alguna raó va haver-hi a l’hora de marcar els torns per portar-lo però penso que es positiu dimensionar les ganes ja que enganxa i fa que l’ afició augmenti.

Em ve molt de gust adjuntar l’escrit que vaig llegir motiu del bateig de l’Iscle.

Aquí el teniu:

“Bateig de l’Iscle de Dosrius i de l’Arquells

Prou que s’ho han pensat, però ja feia dies que amb el bellugueig dins les caixes marcava una possible bona nova i per fi, avui 28 d’agost de 2010, en Felip i la Blanqueta han sigut pares, pares d’un gegantor que amplia la família gegantera de Dosrius. Doncs no podem mes que donar-vos la més sincera enhorabona per la vostra condició de pares i més enhorabona a la família gegantera de Dosrius pel nou membre de la Colla.

Iscle de Dosrius i de l’Arquells us posem com a nom, en presència del vostres pares, de la família Gegantera de Dosrius, així com els padrins d’aquest acte els gegants de Tordera, i també els Gegants d’Argentona, els de Sant Fruitós de Bages, els de la Barceloneta, els de Premià de Dalt, els del Masnou, els de Santa Maria de Curcó, gegants de Mollet del Vallès, de Calella, de Teià, de Malgrat de Mar i també de Sant Simó de Mataró, presents en aquest bateig i presentació en societat com a nou infant gegantor.

Padrins i convidats en aquest acte, no podem més que desitjar al Felip i la Blanqueta que treballin perquè el seu fill Iscle sigui un gegantor amb tots els valors i significats dels nostres gegants.

Gegants vol dir festa, germanor, rauxa controlada, capbussar-se en un mon de fantasia real, d’alegries, de sentiments, d’il•lusions, de música i ballaruca, d’encanteri, de sensacions terrenals, d’història, d’amor i d’amistat.

Món geganter, no podem més que felicitar a tota la família gegantera de Dosrius per la bona nova i que aquesta alegria la podem compartir amb tots els presents, que demano fem el primer cant que serà de felicitació i de benvinguda, amb l’esperit que s’esborroni el pelatge corporal dels humans i reflexes en forma de gegants.

Iscle de Dosrius i de l’Arquells, per tu va:

fal•lera, fal•lera, fal•lera
fal•lera, fal•lera, fal•lera, gegantera
fal•lera, fal•lera, fal•lera, gegantera

Visca el mon Geganter.
Visca Catalunya !”

FESTA MAJOR A CAN MASSUET DEL FAR 2010

Primer de tot dir que quan parlem de Can Massuet no ho fem bé, doncs aquest nucli està al veïnat del Far, per tant, ens hem d’acostumar a dir Can Massuet del Far, ja que anys enrrera el Far era un veïnat de referència amb parròquia propia, ubicada a Can Guinart i el formaven 17 cases de pagès.

Dita parròquia era la referència per trobar-se amb actes ressenyables i allà cada any es feia la festa major, es triava el carro més gros del veïnat, com escenari i a l’era de Can Guinart tocaven els músics.

La festa del Far era la referència de tots els pobles de l’entorn multiplicant-se el nombre de persones en aquests dies assenyalats, fins i tot, la meva família m’explica que el nom que em posar al néixer era perquè un germà de la meva mare que es deia Josep, va morir als 20 anys. A la darrera festa que va assistir era la del Far i, tornant de la mateixa, es va trobar malament i en poques setmanes l’enterraven d’un tifus, això va ser concretament a l’any 1950.

D’això fa ja molts anys i ara ens hem de centrar en el nucli de Can Massuet del Far que cada primer o segon cap de setmana d’agost celebra la seva festa major. Enguany ha durat 4 dies i cal remarcar el sopar (mongetes, botifarra..), que ja com una tradició, és fa el primer dia i que a mi, personalment, m’ha agradat molt. Vull felicitar al cuiner que va coure les mongetes perquè pel meu gust, va saber donar el punt d’amanimenta. Estaven boníssimes!

En concret aquest sopar va ser els més concorregut dels últims anys i va estar molt animat. Tot i així, cal dir que tots els actes que s’han realitzat, des del primer fins l’últim, han estat un èxit.

L’últim acte, va ser un sopar amb entrepans escoltant la música del grup que sonava. Cal dir que la pista estava plena de gent que seguia els passos de ball que l’Antonio i la Charo els hi ensenyaven.

Cal remarcar que tant l’Antonio com la Charo, sempre estan predisposats a ensenyar a ballar i només veient-los ja gaudeixes. Tenen tan de ritme i precisió!

Un cop més cal ressaltar el potencial d’aquesta Comissió de Festes. Són, persones, més ben dit, famílies senceres, que tenen el do de sentir-se feliços organitzant coses pels demès. Ja tenien al cap la propera festa, la de 2011. Ja pensen en fer coses diferents, novetats, organitzar-ho d’aquella manera o d’aquella altre, és a dir, un potencial que delata que tenim un patrimoni amb molt de valor al nucli de Can Massuet del Far.

També vull destacar la diferència entre aquesta i la festa de Canyamars que estan separades de pocs km però ubicades al mateix municipi, però fins i tot, la consumició és diferent d’un poble a l’altre, la manera d’organitzar, els actes, però el que sí ha tingut en comú, és la participació de persones i la satisfacció i valoració molt positiva de l’organització. Esperem que aquestes idees per al 2011 agafin cos durant aquest any i poder oferir en especial a Can Massuet del far un altre programa tant engrescador com el d’aquest any.

A tota la comissió de festes i col•laboradors moltes gràcies!!