La complicitat a l’escola pública (II)

Ara ens toca defensar el que tenim i la bona connexió i entesa entre les AMPES, les direccions de les escoles i l’ajuntament, cosa que fa que el treball es converteixi en transversal.


Sí que és veritat que estem en un municipi molt divers, però sempre hem sabut que la diversitat ben entesa és oportunitat de millora, de creixement i això ho hem d’aprofitar. En aquests moments les valoracions que es fan als alumnes un cop acabat el curs, són de la mitjana cap amunt, en referència a altres centres escolars de la nostra comarca. Estic convençut que amb aquest nou plantejament de treballar en xarxa això augmentarà i que l’aposta de les famílies del nostre municipi que tenen els seus fills en edat d’escolar serà per als centres públics municipals.

Ja s’ha demostrat que l’edifici no fa l’escola, tot i que és necessari treballar en les millors condicions possibles, però el plantejament positiu, les ganes de realitzar-te en les teves obligacions o voluntats i la unió d’esforços de tots plegats farà que assolim una escola pública que serà un orgull per a tothom.

La complicitat a l’escola pública (I)

En els últims deu anys, l’oferta de l’ensenyament públic al nostre municipi ha fet un creixement molt notable, amb la construcció de l’escola del Pi, l’institut i l’escola bressol. Un dels temes per al qual vam lluitar molt des de l’ajuntament va ser per tenir una segona escola de primària i això es va aconseguir amb l’escola Encarnació Fonoll.


Des de l’inici d’aquest curs he viscut amb gran satisfacció el projecte nascut de la mà de la Diputació de Barcelona i liderat per la regidoria d’Ensenyament de l’ajuntament, que s’anomena “Pla d’acompanyament de l’escolaritat i de millora de l’èxit educatiu”.

A l’inici de curs, vaig viure en primera persona la presentació del pla, conjuntament amb la direcció de les escoles i amb tots els mestres, així com també, un altre dia, la presentació a les AMPES del nostre municipi.

Amb aquest contacte tan directe, he pogut comprovar que tenim grans professionals en la direcció dels centres educatius, així com també a les AMPES, ja que cal recordar que són els pares i les mares que tenen els seus fills als centres escolars els que agafen la direcció d’una associació, treballant per a la col•lectivitat, perdent hores del seu temps, ...


Amb tot això he pogut comprovar i valorar que l’oferta d’escola pública al nostre municipi és extraordinària i els projectes educatius de cada centre són ambiciosos i l’orgull de la gran majoria de famílies de tenir els seus fills en aquests centres es palpa quan parles amb elles.

L’endeutament del nostre ajuntament

Sentim a parlar molt de l’endeutament de les administracions i els entesos diuen que la clau per sortir de la crisi és reduir-lo. Fins i tot, s’han marcat xifres que obliguen a reestructurar i a replantejar serveis perquè no augmenti l’endeutament i així es puguin tenir recursos per fer inversions.


Com administració érem molt conscients d’aquesta situació i hem sabut llegir una mica la situació en què ens trobàvem. Any rere any, hem anat sanejant els comptes de l’administració, ja que l’any 2000 era un dels ajuntaments més endeutats que hi havia a la comarca del Maresme i enguany podem dir que és dels que estan a la zona de menys endeutament.

Aquí posem números sortits del Ministerio de Economía, que cada any publica l’endeutament de les administracions.

Segons aquest Ministeri, a 31 de desembre de 2011, l’Ajuntament de Dosrius tenia un endeutament de 238,92 euros/habitant, essent el cinquè menys endeutat de la comarca del Maresme.

Els més endeutats són: Òrrius amb 923,-- euros/habitant, Vilassar de Dalt amb 986,-- euros/habitant, Cabrera de Mar amb 1.068,-- euros/habitant, Caldetes amb 1.147,-- euros/habitant i Santa Susanna amb 3.084,-- euros/habitant.

Cal tenir en compte les obligacions de serveis que té l’Ajuntament de Dosrius, donades les seves característiques, ja que més de la meitat de les persones viuen en urbanitzacions, especialment a can Massuet del Far, amb quilòmetres i quilòmetres de carrers, enllumenat públic, voreres, ... amb tot el que comporta, ja que genera una despesa molt més elevada que la d’un nucli compacte.

Tot i això, la satisfacció dels serveis que es donen és elevada, tot i que sempre es pot millorar. El cert és que s’ha sabut controlar el dèficit, sense baixar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis.

Cap de setmana històric al nostre municipi (II)

El diumenge 28 al matí, a primera hora: quarts de vuit, les vuit, quarts de nou, moguda de cotxes, amb direcció a Canyamars, amb remolcs i amb motos carregades per fer cap a la Quintana de can Gel. Matinal fresca, la primera gelada d’aquesta tardor. El Moto Club Canyamars havia treballat durament preparant un circuit d’excel•lència. El terreny estava en les condicions adequades per practicar aquest esport que tanta afició desperta al nostre municipi: les tres hores de tot terreny. Tot estava preparat per viure amb intensitat aquestes noves tres hores de motos a Canyamars.


En poca estona es va omplir de motos, participants, aficionats, ... per poder viure una matinal de sensacions, plaers, que van fer les delícies de tothom.

La inscripció va ser rècord, al voltant de 75 participants, majoritàriament amb dos pilots per moto, amb una organització que amb pocs efectius dóna molt de si i que no va decebre ningú, visqués com visqués la cursa de can Gel.

Va ser un matí rodó, mentre les motos corrien per la Quintana, a dalt de la carretera els cotxes feien cua per arribar a la fira del Bosc Medieval. Feia un pèl de fred, però amb unes vistes de postal, amb la vegetació de fons i aquella olor de gasolina cremada que, els que ho portem a la sang, aquest flaire tan especial ens deleix.

Vull felicitar, aplaudir, agrair, admirar, la capacitat d’organització, les ganes de quedar bé i el sacrifici que van fer per aconseguir els objectius que s’havien marcat.

Moltes felicitats Moto Club Canyamars.

Cap de setmana històric al nostre municipi (I)

Dies 27 i 28 d’octubre, l’últim cap de setmana amb l’ anomenat horari d’estiu, moguda històrica a Canyamars amb dos esdeveniments que sumats podríem assegurar que mai han congregat tantes persones.


Dissabte i diumenge la IX Fira del Bosc Medieval, que en principi havia de ser els dies 20 i 21, però amb bon criteri l’organització la va ajornat degut a les previsions meteorològiques.

Dissabte ja va sorprendre l’assistència de públic, es calcula que al voltant d’unes 3.000 persones. Habitualment és el dia més fluix, tot i que les previsions marcaven pluges importants a la tarda, però, com sempre, Canyamars té una característica especial que quan les voluntats es conjuren agafen tal potència que es creu que controlen les adversitats meteorològiques.

Dissabte a la tarda va ploure, però la pluja va arribar fins a la fàbrica de la Tortuga i no va mullar la fira.

El diumenge va ser espectacular, tant els organitzadors com la policia local coincideixen que l’assistència va ser d’entre 5.000 i 5.500 persones. La fira plena, els marxants venent, va ser un dia extraordinari, feia una mica de vent, però el cel estava molt serè amb un blau intens, amb aquell color de fons que els arbres donen a la tardor. Semblava que tot s’havia conjurat perquè l’esdeveniment anés bé i fos un plaer passejar per la fira, pel Molinot, anar cap al Pou de Glaç, gaudint de tot el que va aportar la fira d’enguany: espectacle, música, conta contes, jocs, menjar, productes artesans, ...

Vull agrair a totes les persones que han fet possible l’èxit d’aquest esdeveniment que va agafant cos i que és una referència al nostre país, ja que compleix els objectius marcats: promoció del nostre municipi i dels nostres entorns. Amb molt bon criteri, tant les entitats com el món de la restauració i el sector de l’ oci l’aprofiten aquesta ocasió per donar-se a conèixer i oferir els seus productes.

FESTA D’HOMENATGE A LA GENT GRAN

Un any més el dia 12 d’octubre tenim aquesta festa tan i tan agraïda, adreçada a la nostra gent gran del municipi.


El format és bastant similar al de les darreres edicions. Enguany s’ha celebrat al pavelló de Canyamars.

Tot i que sembli que es munti d’una manera fàcil, com cada any, no us podeu ni imaginar el garbuix, els nervis i les tensions que es viuen des de l’Àrea de la Gent Gran, conjuntament amb els col•laboradors i col•laboradores, uns dies abans del 12 d’octubre.

A vegades et penses, per què aquests nervis? Aquest voler-ho tenir tot tan perfecte, intentar que no s’escapi cap detall, si cada edició surt amb una perfecció admirable. Jo ho tinc clar perquè es vol tanta perfecció, perquè en aquesta diada reps tant agraïment, tanta sinceritat, tanta il•lusió, tanta satisfacció per part de les persones homenatjades, que nosaltres hi hem de posar tot el que tenim i més.

Porto molts anys vivint aquesta festa amb intensitat, ja que des de les primeres edicions, parlem de més de 45 anys, que a casa la festa de la vellesa o l’homenatge a la gent gran està marcat amb un color vermell molt lluent. Per tant, era i és un dels esdeveniments més importants de tot l’any i aquesta intensitat no s’ha perdut en cap de les celebracions.

Vull fer un agraïment a totes les persones que han fet possible aquest homenatge, començant per la regidora, la Toñy Pérez; els voluntaris, majoritàriament jovent que un dia festiu s’aixeca aviat per poder donar un cop de mà; els geganters, no faltant a cap celebració; el rector del municipi, amb la seva missa de campanya; els cantaires, enguany amb en Pere Sugrañes i l’Anna Homs; el responsable de megafonia, ... Cal ressaltar que són molts els detalls que et fan veure que al darrere hi ha moltes hores de feina i dedicació.

A tothom, motes gràcies!

Congrés Recuwatt

Els dies 4 i 5 d’aquest mes d’octubre s’ha celebrat al Tecnocampus de Mataró, el segon congrés Recuwatt, organitzat pel Consorci que gestiona la planta de tractament de residus sòlids urbans, situada a Mataró, a tocar de la riera d’Argentona, que és el lloc on nosaltres portem tots els nostres residus, per a la seva transformació. Ha estat un congrés on s’hi han convidat experts de tot el món, perquè exposin els seus treballs i les seves experiències, amb la finalitat d’anar avançant i fent entendre que els residus són un recurs per recuperar, un recurs energètic, una oportunitat d’activitat econòmica que genera llocs de treball, un deure i diria que també tenim l’obligació de treballar-hi en visió a les futures generacions. Aprofito per felicitar els organitzadors, ja que els que vivim amb intensitat el tema dels residus, ens hem trobat amb unes jornades on hem pogut captar les experiències i els estudis de les persones més avançades en el temps sobre aquesta activitat.