Aquesta setmana ha estat d’una intensitat anormal. Ensenyament ens ha comunicat que està en procés d’encarregar el projecte executiu de l’obra de l’institut.
També vol accelerar l’encàrrec de l’escola Encarnació Fonoll a can Massuet del Far.
El projecte executiu de la biblioteca municipal comença a agafar cos.
Quines tres obres de grans magnituds que en pocs dies s’estan bellugant de manera frenètica! Representen unes inversions importantíssimes per a aquests tres nous equipaments, que malgrat que tardarem alguns mesos, fins i tot alguns anys a veure’ls acabats, podríem dir que ja s’inicia el tram final perquè siguin una realitat.
Darrera deixem el gran debat de si la segona escola de primària ha d’estar aquí o ha d’estar allà, ja que un cop es va decidir que havia d’anar a can Massuet del Far, calia veure quin era el lloc més adequat.
Van haver-hi moltes pressions i moltes reunions perquè s’instal·lés un institut al nostre municipi. Vàrem aconseguir que el fessin provisionalment, però ara ja s’encarrega el projecte executiu de l’institut, així com també el de la biblioteca municipal.
La sensació que tinc és que se’m descarrega una part del cos, perquè quan has lluitat tant per tirar endavant aquests equipaments, i veus que ara ja comença a ser efectiu l’ inici de la inversió perquè siguin unes infraestructures reals al nostre municipi, se t’afluixa el cos i desapareix aquella tensió que tenies en alguna part, que no deixava de fer pressió.
Ara entrarem en un altre moment del cicle, com ha de ser, encarar-ho cap aquí o cap allà, els tipus de materials, el model de calefacció o l’aire condicionat i així podríem anar dient temes que ens trobarem a sobre la taula, però amb gran satisfacció per haver arribat fins a aquest punt.
dissabte, 27 de març del 2010
diumenge, 21 de març del 2010
PER A MI SETMANA HISTÒRICA
El passat dimarts el recordaré, durant molt temps, d’una manera especial, ja que es va tancar un procés sobre la mobilitat a la nostra comarca.
Recordo que feia més de deu anys que en parlàvem, amb posicionaments de tota mena, per part de cadascun dels partits polítics, amb Plataformes dient la seva i amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que ens anava mirant d’un tros lluny, amb un posicionament molt fàcil, dient: “Quan el territori es posi d’acord, després intervindrem nosaltres”.
Per fi, dimarts 16 de març de 2010, es va aprovar per part d’una majoria molt significativa, un document de mobilitat que tracta tots els elements que afecten la mobilitat de les persones: trens, carreteres, transport públic, autopistes, peatges, ...
Es tracta d’un document únic al nostre país. Hem estat més d’un any i mig treballant-hi, tot i que en fa més de deu que n’ estàvem parlant. Però aquests últims mesos han estat d’un treball intens i, sobretot, de molta responsabilitat per part dels grups comarcals amb representació al Consell Comarcal del Maresme.
Aquesta entesa pel que fa al territori, fa que les inversions es contemplin com a prioritàries i estic convençut que la línia orbital de tren, que ha d’anar de Mataró a Granollers, lligant la segona corona metropolitana, arribarà molt abans del que ens podíem pensar. Durant el 2010, es planificarà el trasllat de la via de tren que passa per la façana litoral, desplaçant-la al cor dels municipis.
El problema de connexions amb els sectors productius i els pobles de mar i muntanya es resoldrà d’una vegada per totes. El transport públic per carretera es millorarà i s’augmentarà la seva oferta i els peatges del baix Maresme tindran un descompte important per a les persones que l’utilitzin regularment.
Per la meva banda, estic molt satisfet per aquest acord assolit, ja que, a mig termini, el Maresme es convertirà en una comarca competitiva, i amb una oferta de transport públic molt interessant.
Recordo que feia més de deu anys que en parlàvem, amb posicionaments de tota mena, per part de cadascun dels partits polítics, amb Plataformes dient la seva i amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que ens anava mirant d’un tros lluny, amb un posicionament molt fàcil, dient: “Quan el territori es posi d’acord, després intervindrem nosaltres”.
Per fi, dimarts 16 de març de 2010, es va aprovar per part d’una majoria molt significativa, un document de mobilitat que tracta tots els elements que afecten la mobilitat de les persones: trens, carreteres, transport públic, autopistes, peatges, ...
Es tracta d’un document únic al nostre país. Hem estat més d’un any i mig treballant-hi, tot i que en fa més de deu que n’ estàvem parlant. Però aquests últims mesos han estat d’un treball intens i, sobretot, de molta responsabilitat per part dels grups comarcals amb representació al Consell Comarcal del Maresme.
Aquesta entesa pel que fa al territori, fa que les inversions es contemplin com a prioritàries i estic convençut que la línia orbital de tren, que ha d’anar de Mataró a Granollers, lligant la segona corona metropolitana, arribarà molt abans del que ens podíem pensar. Durant el 2010, es planificarà el trasllat de la via de tren que passa per la façana litoral, desplaçant-la al cor dels municipis.
El problema de connexions amb els sectors productius i els pobles de mar i muntanya es resoldrà d’una vegada per totes. El transport públic per carretera es millorarà i s’augmentarà la seva oferta i els peatges del baix Maresme tindran un descompte important per a les persones que l’utilitzin regularment.
Per la meva banda, estic molt satisfet per aquest acord assolit, ja que, a mig termini, el Maresme es convertirà en una comarca competitiva, i amb una oferta de transport públic molt interessant.
dijous, 18 de març del 2010
ELS NÚMEROS SOBRE LES ESCOMBRARIES COMENCEN A CANVIAR DE TENDÈNCIA
Ja he fet algun escrit explicant la gran satisfacció que s’experimenta quan es fa un bon reciclatge domèstic, per això torno a convidar tots els veïns i veïnes a què tinguin aquesta cura i practiquin l’hàbit de posar cada fracció al cubell o a la bossa que li pertoqui i després la dipositin al contenidor corresponent.
Com tothom sap, durant el mes d’octubre es va començar a fer la recollida de la fracció orgànica. Si fem la selecció adequada a casa, la podrem anar a abocar al contenidor corresponent. L’orgànica al contenidor petit, el vidre, paper i plàstic/envasos als contenidors verd, blau i groc, respectivament, i el rebuig als tradicionals contenidors de sempre.
Des de l’octubre que vam començar a fer la recollida orgànica, el percentatge que s’ha recollit d’aquesta fracció ha anat pujat mes a mes. Automàticament, ha baixat, d’una manera considerable, el rebuig que portem a incinerar. La matèria orgànica que es va recollir l’octubre de 2009 va ser el 3,6 Tn. Al novembre de 2009 va ser el 8,44, al desembre de 2009 el 9,24 i al febrer de 2010 el 11,78 Tn.
Per altra banda, el rebuig ens ha baixat. Al gener de 2009 va ser de 212,74 Tn. i al febrer de 2010 ha estat de 154,82 Tn., que s’han portat a la incineradora. Aquí també cal tenir present que la fracció de restes vegetals la seva gestió la fem apartat dels contenidors, ja que quan estaven junts molta resta vegetal es col·locava als contenidors de rebuig.
Tot i això, torno a encoratjar els nostres veïns i veïnes perquè tinguin l’hàbit de fer la separació adequada dels residus domèstics, així tindrem beneficis en tots els aspectes: mediambientals, econòmics i de gestió dels nostres recursos.
Com tothom sap, durant el mes d’octubre es va començar a fer la recollida de la fracció orgànica. Si fem la selecció adequada a casa, la podrem anar a abocar al contenidor corresponent. L’orgànica al contenidor petit, el vidre, paper i plàstic/envasos als contenidors verd, blau i groc, respectivament, i el rebuig als tradicionals contenidors de sempre.
Des de l’octubre que vam començar a fer la recollida orgànica, el percentatge que s’ha recollit d’aquesta fracció ha anat pujat mes a mes. Automàticament, ha baixat, d’una manera considerable, el rebuig que portem a incinerar. La matèria orgànica que es va recollir l’octubre de 2009 va ser el 3,6 Tn. Al novembre de 2009 va ser el 8,44, al desembre de 2009 el 9,24 i al febrer de 2010 el 11,78 Tn.
Per altra banda, el rebuig ens ha baixat. Al gener de 2009 va ser de 212,74 Tn. i al febrer de 2010 ha estat de 154,82 Tn., que s’han portat a la incineradora. Aquí també cal tenir present que la fracció de restes vegetals la seva gestió la fem apartat dels contenidors, ja que quan estaven junts molta resta vegetal es col·locava als contenidors de rebuig.
Tot i això, torno a encoratjar els nostres veïns i veïnes perquè tinguin l’hàbit de fer la separació adequada dels residus domèstics, així tindrem beneficis en tots els aspectes: mediambientals, econòmics i de gestió dels nostres recursos.
dilluns, 15 de març del 2010
POLÍTICAMENT ESTEM ACABANT UN CICLE?
Es parla molt de la desafectació de la ciutadania envers els polítics o aquest sistema que ens ha donat tants beneficis en els últims trenta anys.
Al mateix temps, cal dir que també s’ha acabat un cicle d’abundàncies i de viure per sobre de les possibilitats de cadascú. La recuperació no serà fàcil i hi ha el perill d’entrar en un període en què els extremismes guanyin posicionaments envers les polítiques amb visió de globalització.
Dic això, perquè no fa massa dies van haver-hi eleccions a l’Irak. L’antic règim va boicotejar tant com va poder aquestes eleccions, amb bombes que van provocar més de 37 morts. L’Irak és un país corrupte el 100%, fruit de la dictadura. Tot i això, més del 60% de la població va anar a votar.
Ens trobem que en menys de dos anys tindrem tres comicis electorals importants: Generalitat, municipals i Govern Central i la participació no es preveu important.
La meva pregunta és: Han de tornar els totalitarismes, perquè ens adonem que el millor sistema és aquest?
Encara que hi hagin casos puntuals de corrupció, sempre hi haurà persones que s’aprofitaran del seu càrrec, el nostre sistema es depura constantment i confio que cada vegada seran menys les oportunitats d’estar en política per defensar els teus interessos.
Vull fer aquesta reflexió, perquè jo entenc que el món de la política al nostre país és dels més honestos i sincers que hi ha. D’això n’estic convençut, malgrat el descrèdit, ja que qualsevol rumor o comentari malintencionat, o possible sospita d’un presumpte delicte fa que es magnifiqui i de presumpció d’innocència passi a culpabilitat rotunda, abans de judici.
Entrada original
Al mateix temps, cal dir que també s’ha acabat un cicle d’abundàncies i de viure per sobre de les possibilitats de cadascú. La recuperació no serà fàcil i hi ha el perill d’entrar en un període en què els extremismes guanyin posicionaments envers les polítiques amb visió de globalització.
Dic això, perquè no fa massa dies van haver-hi eleccions a l’Irak. L’antic règim va boicotejar tant com va poder aquestes eleccions, amb bombes que van provocar més de 37 morts. L’Irak és un país corrupte el 100%, fruit de la dictadura. Tot i això, més del 60% de la població va anar a votar.
Ens trobem que en menys de dos anys tindrem tres comicis electorals importants: Generalitat, municipals i Govern Central i la participació no es preveu important.
La meva pregunta és: Han de tornar els totalitarismes, perquè ens adonem que el millor sistema és aquest?
Encara que hi hagin casos puntuals de corrupció, sempre hi haurà persones que s’aprofitaran del seu càrrec, el nostre sistema es depura constantment i confio que cada vegada seran menys les oportunitats d’estar en política per defensar els teus interessos.
Vull fer aquesta reflexió, perquè jo entenc que el món de la política al nostre país és dels més honestos i sincers que hi ha. D’això n’estic convençut, malgrat el descrèdit, ja que qualsevol rumor o comentari malintencionat, o possible sospita d’un presumpte delicte fa que es magnifiqui i de presumpció d’innocència passi a culpabilitat rotunda, abans de judici.
Entrada original
divendres, 12 de març del 2010
PER FI SEMBLA QUE TOT ESTÀ UNA MICA EN ORDRE
A dia d’avui, després de les conseqüències del passat dilluns dia 8, en què va tenir lloc un temporal de neu sense precedents en els últims anys, dóna la sensació que tot ho tenim una mica més ben encaminat.
Encara manca l’enllumenat públic, però pel que fa al corrent elèctric de les cases, no tinc coneixement que hi hagi cap habitatge que li manqui. Això no vol dir que alguna casa allunyada dels nuclis de població estigui sense subministrament elèctric.
Fem una mica de balanç. Dilluns, anunciat el temporal amb hores d’antelació, tant la policia com la brigada varen desplegar tots els seus mitjans, perquè quan arribés el fort de la nevada els carrers estiguessin en les millors condicions possibles.
El més fort va ser a partir de les 4 de la tarda, quan les tres màquines que teníem a can Massuet del Far, que és la zona més feble del municipi, no donaven l’abast traient la gran quantitat de neu que de manera constant queia. Es va decidir no deixar pujar els vehicles, ja que quedaven entravessats al mig del camí.
Amb l’esforç de tothom, amb nervis, angoixes, dubtes, vàrem fer el que vam poder i jo ho valoro d’una manera molt positiva el resultat de tot l’esforç. Amb persones que feia moltes hores que estaven al peu del canó, molls, cansats, però en cap moment van defallir.
També vull fer un agraïment molt especial als veïns i veïnes, que varen ser molts, que vam tenir contactar d’una manera molt directa amb aquesta situació tan complicada. No vaig trobar ni una sola persona que ens fes un lleig, ni ens recriminés absolutament res, sinó que van fer una valoració molt positiva de l’esforç que s’estava fent i això t’encoratja a continuar, malgrat que les forces s’anaven acabant, però fins que no vam tenir col·locada l’última persona a casa seva, vàrem estar al peu del canó: brigada, policia i altres persones voluntàries.
Durant el dimarts es van obrir tots els carrers per facilitar la mobilitat i es va començar a fer la feina feixuga d’arranjar la xarxa elèctrica, donada la gran quantitat d’arbres que havien caigut, per tal que arribés el subministrament elèctric als habitatges.
Aquesta ja ha passat. Jo estic convençut que els que vam estar al front de la situació tan anormal estem satisfets de la feina que s’ha fet.
Per acabar, vull agrair a la policia i a la brigada municipal l’esforç que han fet, fins i tot, algun d’ells amb una situació de salut delicada, que no recomanava que s’estigués aguantant el temporal que queia, així com també als veïns i veïnes, per la seva actitud. A tots, moltes gràcies!
Entrada original
Encara manca l’enllumenat públic, però pel que fa al corrent elèctric de les cases, no tinc coneixement que hi hagi cap habitatge que li manqui. Això no vol dir que alguna casa allunyada dels nuclis de població estigui sense subministrament elèctric.
Fem una mica de balanç. Dilluns, anunciat el temporal amb hores d’antelació, tant la policia com la brigada varen desplegar tots els seus mitjans, perquè quan arribés el fort de la nevada els carrers estiguessin en les millors condicions possibles.
El més fort va ser a partir de les 4 de la tarda, quan les tres màquines que teníem a can Massuet del Far, que és la zona més feble del municipi, no donaven l’abast traient la gran quantitat de neu que de manera constant queia. Es va decidir no deixar pujar els vehicles, ja que quedaven entravessats al mig del camí.
Amb l’esforç de tothom, amb nervis, angoixes, dubtes, vàrem fer el que vam poder i jo ho valoro d’una manera molt positiva el resultat de tot l’esforç. Amb persones que feia moltes hores que estaven al peu del canó, molls, cansats, però en cap moment van defallir.
També vull fer un agraïment molt especial als veïns i veïnes, que varen ser molts, que vam tenir contactar d’una manera molt directa amb aquesta situació tan complicada. No vaig trobar ni una sola persona que ens fes un lleig, ni ens recriminés absolutament res, sinó que van fer una valoració molt positiva de l’esforç que s’estava fent i això t’encoratja a continuar, malgrat que les forces s’anaven acabant, però fins que no vam tenir col·locada l’última persona a casa seva, vàrem estar al peu del canó: brigada, policia i altres persones voluntàries.
Durant el dimarts es van obrir tots els carrers per facilitar la mobilitat i es va començar a fer la feina feixuga d’arranjar la xarxa elèctrica, donada la gran quantitat d’arbres que havien caigut, per tal que arribés el subministrament elèctric als habitatges.
Aquesta ja ha passat. Jo estic convençut que els que vam estar al front de la situació tan anormal estem satisfets de la feina que s’ha fet.
Per acabar, vull agrair a la policia i a la brigada municipal l’esforç que han fet, fins i tot, algun d’ells amb una situació de salut delicada, que no recomanava que s’estigués aguantant el temporal que queia, així com també als veïns i veïnes, per la seva actitud. A tots, moltes gràcies!
Entrada original
dilluns, 8 de març del 2010
PER FI SEMBLA QUE ESTIGUEM A LA RECTA FINAL (II)
Teníem el projecte per construir la rotonda a la cruïlla que va a can Massuet del Far, teníem els terrenys, calien els 450.000,- euros per fer l’obra, que era el cost del projecte aprovat.
En aquests moments, trobar 450.000,- euros per fer aquesta obra era pràcticament impossible.
Quan parlàvem amb els gestors de la pedrera del Rocà els volíem fer entendre que havien de fer alguna aportació important al nostre municipi.
De fet, sempre que hem necessitat quelcom, com pot ser: algun arranjament important a la Ronda de Dalt, material que necessita la Brigada per al seu dia a dia, ..., ens han atès sense cobrar-nos cap cost, però quan els plantejàvem el tema de la rotonda semblava que només estaven predisposats a fer una col·laboració, ja que a ells també els afecta aquesta intersecció de carreteres.
La persistència de l’Ajuntament ha donat el seu fruit, ja que al final els responsables de la pedrera faran íntegrament tot el projecte d’aquesta rotonda, tan necessària a la carretera entre Dosrius i Canyamars.
Calia lligar la part administrativa, ja que l’Ajuntament tenia els terrenys i havia aprovat el projecte. La Diputació és qui gestiona aquesta carretera i l’empresa Km. 5 de la Pedrera El Rocà és qui farà l’obra.
Tampoc ha estat fàcil l’entesa entre les tres parts afectades, ja que cal la signatura d’un conveni.
Després de mesos de parlar-ne i amb ganes de resoldre el tema i resoldre’l bé, tant tècnicament com jurídicament, per fi podem dir que les negociacions s’han acabat i el conveni, en principi, està consensuat amb totes les parts.
Aquesta vegada sí que estic convençut que ho tenim tot lligat, fins i tot, m’atreveixo a dir que abans que acabi l’any, tots els vehicles que circulen per aquesta intersecció, ho faran mitjançant una rotonda.
Entrada original
En aquests moments, trobar 450.000,- euros per fer aquesta obra era pràcticament impossible.
Quan parlàvem amb els gestors de la pedrera del Rocà els volíem fer entendre que havien de fer alguna aportació important al nostre municipi.
De fet, sempre que hem necessitat quelcom, com pot ser: algun arranjament important a la Ronda de Dalt, material que necessita la Brigada per al seu dia a dia, ..., ens han atès sense cobrar-nos cap cost, però quan els plantejàvem el tema de la rotonda semblava que només estaven predisposats a fer una col·laboració, ja que a ells també els afecta aquesta intersecció de carreteres.
La persistència de l’Ajuntament ha donat el seu fruit, ja que al final els responsables de la pedrera faran íntegrament tot el projecte d’aquesta rotonda, tan necessària a la carretera entre Dosrius i Canyamars.
Calia lligar la part administrativa, ja que l’Ajuntament tenia els terrenys i havia aprovat el projecte. La Diputació és qui gestiona aquesta carretera i l’empresa Km. 5 de la Pedrera El Rocà és qui farà l’obra.
Tampoc ha estat fàcil l’entesa entre les tres parts afectades, ja que cal la signatura d’un conveni.
Després de mesos de parlar-ne i amb ganes de resoldre el tema i resoldre’l bé, tant tècnicament com jurídicament, per fi podem dir que les negociacions s’han acabat i el conveni, en principi, està consensuat amb totes les parts.
Aquesta vegada sí que estic convençut que ho tenim tot lligat, fins i tot, m’atreveixo a dir que abans que acabi l’any, tots els vehicles que circulen per aquesta intersecció, ho faran mitjançant una rotonda.
Entrada original
dijous, 4 de març del 2010
PER FI SEMBLA QUE ESTIGUEM A LA RECTA FINAL (I)
El que arriba a costar lligar una obra! L’obra de la qual us parlo no és ni més ni menys que la rotonda que es vol construir a la cruïlla de Dosrius a Canyamars, desviació que va a can Massuet del Far.
Sembla que tot està desllorigat i ara ja només falten els últims tràmits, que ja estan consensuats amb totes les parts que hi participen: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius i els propietaris de la Pedrera del Rocà, és a dir, la de KM.5.
Des de què sóc alcalde hem transmès la necessitat de construir aquesta rotonda. La Diputació de Barcelona ja havia pres la decisió de no construir-la, però els vàrem convèncer que ens fessin el projecte executiu. Un projecte que contemplava expropiacions, que les havia de fer l’Ajuntament de Dosrius, però al moment que es varen valorar, gairebé sortia més car el preu del terreny que l’obra, per aquest motiu, li vàrem sol·licitar a la Diputació que modifiqués el projecte.
Tot això són terminis i més terminis, però donava la sensació que anàvem avançant. Vàrem entrar en la negociació de la valoració dels terrenys que s’havien d’expropiar. Va ser una negociació llarga, però al final vàrem arribar a un acord. L’import dels terrenys va pujar al voltant dels 38.000,- euros, que l’Ajuntament de Dosrius va treure dels seus recursos propis.
Entrada original
Sembla que tot està desllorigat i ara ja només falten els últims tràmits, que ja estan consensuats amb totes les parts que hi participen: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius i els propietaris de la Pedrera del Rocà, és a dir, la de KM.5.
Des de què sóc alcalde hem transmès la necessitat de construir aquesta rotonda. La Diputació de Barcelona ja havia pres la decisió de no construir-la, però els vàrem convèncer que ens fessin el projecte executiu. Un projecte que contemplava expropiacions, que les havia de fer l’Ajuntament de Dosrius, però al moment que es varen valorar, gairebé sortia més car el preu del terreny que l’obra, per aquest motiu, li vàrem sol·licitar a la Diputació que modifiqués el projecte.
Tot això són terminis i més terminis, però donava la sensació que anàvem avançant. Vàrem entrar en la negociació de la valoració dels terrenys que s’havien d’expropiar. Va ser una negociació llarga, però al final vàrem arribar a un acord. L’import dels terrenys va pujar al voltant dels 38.000,- euros, que l’Ajuntament de Dosrius va treure dels seus recursos propis.
Entrada original
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
