divendres, 25 de juny del 2010

UN COP IMPORTANT PER AJUDAR A LA GENT ATURADA


A finals de maig en el nostre municipi teníem 392 persones aturades. Cada mes segueixo amb molta preocupació la variació d’aquesta xifra, intentant buscar mecanismes per dona feina a aquestes persones, si més no a les més necessitades, que no cobren atur i que es troben en una situació complicada.

Hem tingut l’ocasió de trobar feina a 42 persones que és més del 10% dels aturats, amb obres contractades per l’Ajuntament i per plans d’ocupació convocats per la Generalitat de Catalunya.

A les obres que ha contractat l’Ajuntament s’exigia en el plec de condicions que un tant per cent dels treballadors fossin persones aturades, i nosaltres hem fet el plantejament que la contractació d’aquests aturats i aturades les busquessin dins de la nostra borsa de treball.

D’Aquestes obres municipals que en són 5, hem pogut col·locar a 17 persones, 17 més amb un pla d’ocupació de neteja de boscos, fruit de les destrosses que van provocar les nevades del passat 08 de març. I 8 persones més d’un altre pla d’ocupació per rehabilitar habitatges i espais públics.

Llàstima que no puguem baixar més aquesta taxa d’aturats, però mica en mica amb imaginació o esforç anem treballant en aquesta línia.

dimarts, 22 de juny del 2010

QUAN ELS ANTISISTEMA ES VOLEN APROFITAR DEL QUE TENIM.


Per sort en són molt pocs, però es fan sentir, persones que es pensen que la seva és la veritat absoluta i que la participació en els òrgans reglats ho fan imposant els seus plantejaments.

Són gent que es nomenen en representació del poble, però en realitat representen al que són com ells i poc més.

No volen escoltar opinions de diversitat sinó senten el que a ells els agrada, algunes vegades s’aixequen i marxen, m’hi he trobat en algunes ocasions, amb temes que democràticament han sigut aprovats, i com que no va amb les seves idees, un cop feta la bronca pertinent, s’aixequen i fugen descontents del que es diu.

Cal pensar que el sistema que defensen, aquests personatges, acaba manant el que té l’escopeta més grossa, i ja veiem com acaben aquests governs que practiquen aquests hàbits.

Un cop més reafirmo la meva satisfacció de viure en un país que hi ha un sistema democràtic en el que tothom lliurament pot exposar la seva opinió, pot presentar-se a les eleccions, i el poble decideix amb el vot que és personal i secret.

Quina sort que tenen aquest individus, que el nostre sistema els respecte i fins i tot els escolta.

dijous, 17 de juny del 2010

UN PAS MÉS PERQUÈ LA VARIANT SIGUI UNA REALITAT.


La variant de Dosrius és una obra que se’ns ha encallat per molts motius, però en aquests moments ha fet un pas important perquè la construcció d’aquesta nova carretera sigui una realitat el més aviat possible, aquesta carretera és la que va de can Tarau al pla dels gitanos, i així traurà tot el transit de vehicles en circulació del nucli de Dosrius.

Ens va costar molt que traguessin el projecte informatiu a exposició pública, que consisteix a marcar per on passarà la nova carretera i que tots els departaments i persones interessades puguin exposar els inconvenients que pot ocasionar aquesta nova via de comunicació.

Ha sigut una experiència molt llarga però finalment no fa masses dies una trucada de política territorial ens va informar que el Conseller havia aprovat el projecte informatiu definitivament. Content per aquest pas immediatament vaig demanar que es licités el projecte constructiu, però em van dir que durant aquest exercici no es podria destinar recursos per a fer la redacció del projecte.

Però una trucada d’aquelles que no esperes amb un número que no el tens memoritzar i una veu que en un primer moment no reconeixes em va dir : Alcalde, acaba de sortir a licitació la redacció del projecte constructiu de la variant de Dosrius.

Era el Consell Nadal que em donava la noticia, es veu que va trobar uns 95.000€ d’algun romanent sobrant i va decidir destinar-lo a la variant de Dosrius. Heu de pensar que cada cop que el veia li preguntava per la variant de Dosrius, es va decidir a fer aquest pas, i així em tindria callat i tranquil durant un temps.

La redacció té un termini de 5 mesos i espero que a finals d’aquest any el tinguem sobre la taula, i després ja treballarem perquè s’habiliti la partida pressupostària corresponent per la seva construcció.

divendres, 11 de juny del 2010

L’OPORTUNITAT DE CAIXA LAIETANA

Penso que en pocs dies es definirà i es tancaran les fusions de les caixes d’estalvi.

Pel que fa a la comarca del Maresme, Caixa Laietana sembla que està treballant amb Caja Madrid, tot i que algunes veus els agradaria que s’unís amb la ja creada UNNIM de caixes catalanes.

Jo personalment penso que la proposta d’unir-se amb caixes d’àmbit espanyol és una oportunitat de negoci i sobretot de mantenir la identitat d’una caixa de referència en el nostre territori.

Penso que s’obre un mercat molt interessant, on nosaltres podem tenir accés amb la unió de caixes d’àmbit espanyol, i és per aquí per on hem d’anar, obrint mercat a l’exterior però mantenint les arrels.

Estant en un món globalitzat no ens podem mirar el melic, que bons que som i que bé que ho fem...Sortir a fora, exportar la nostra visió, els nostres treballs, la manera de ser ens obre les portes a moltes oportunitats, i en aquests moments complicats crec que és una notícia que fa veure el futur a mitjà termini de manera positiva.

L’OPORTUNITAT DE CAIXA LAIETANA

Penso que en pocs dies es definirà i es tancaran les fusions de les caixes d’estalvi.

Pel que fa a la comarca del Maresme, Caixa Laietana sembla que està treballant amb Caja Madrid, tot i que algunes veus els agradaria que s’unís amb la ja creada UNNIM de caixes catalanes.

Jo personalment penso que la proposta d’unir-se amb caixes d’àmbit espanyol és una oportunitat de negoci i sobretot de mantenir la identitat d’una caixa de referència en el nostre territori.

Penso que s’obre un mercat molt interessant, on nosaltres podem tenir accés amb la unió de caixes d’àmbit espanyol, i és per aquí per on hem d’anar, obrint mercat a l’exterior però mantenint les arrels.

Estant en un món globalitzat no ens podem mirar el melic, que bons que som i que bé que ho fem...Sortir a fora, exportar la nostra visió, els nostres treballs, la manera de ser ens obre les portes a moltes oportunitats, i en aquests moments complicats crec que és una notícia que fa veure el futur a mitjà termini de manera positiva.

dilluns, 7 de juny del 2010

ALTRE COP TORNEM AL DINAMISME D’ADJUDICAR OBRES

Aquets últims dies ja he signat quatre contractes per adjudicar obres per al municipi.

Tot i la crisi, portem un ritme com mai i, la part administrativa i tècnica de l’Ajuntament, està fent una feina frenètica preparant els processos per a les licitacions de les obres, valorant les propostes, resolent les adjudicacions...

Quan es parla tant de crisi i veus que portem aquest ritme tant espectacular d’obres, et penses que estàs en un altre món, però gràcies a polítiques d’altres administracions es fa possible aquesta circunstància.

Les obres en concret són:

- Millora de l’accessibilitat de l’edifici de l’Ajuntament de Dosrius i xarxa wifi
- Renovació i instal·lació de xarxa eficient d’enllumenat públic a la zona verda del Molinot
- Rehabilitació del centre de Serveis Socials de Can Massuet el Far
- Instal·lació de col·lectors de clavegueram a Can Massuet el Far, Dosrius (tram 5)
- Adequació del local social a l’edifici municipal del consultori de Canyamars


Encara manca per adjudicar el projecte del tram del clavegueram de Can Massuet, i han presentat oferta una dotzena d’empreses aproximadament. Ja s’ha fet les valoracions oportunes i, en conseqüència, l’adjudicació provisional, per tant, en pocs dies passarà a ser definitiva.

La part positiva és que no li costarà res a les arques municipals, ja que totes aquestes obres seran pagades pel govern central de Madrid i, entre aquestes i les realitzades en el 2009 s’ha fet una gran inversió en el municipi de Dosrius.

dimecres, 2 de juny del 2010

QUIN REGAL

Quin regal, i quants sentiments i sensacions m’han passat amb l’enganxada que he tingut escoltant les cançons que en Pep Lladó ha escrit per la Loli.

Jo sabia que en Pep, volia transformar els seus sentiments en cançons, fins i tot ell diu que va dubtar a l’hora d’utilitzar la música per superar el dolor de la pèrdua de la seva Lola, com ell l’anomenava moltes vegades.

No puc més que agrair les molts bones estones que he tingut escoltant i recordant els moments que explica en Pep. El que més m’ha sorprès és amb la facilitat que escoltant les cançons m’he capbussat en el dia a dia del Pep i la Loli.

En cada moment visualitzes perfectament el que vol transmetre. Jo diria que són cançons amb imatges reals. És una sensació que molt poques vegades recordo que m’hagi succeït, però que en aquest cas, cada vegada que l’escolto, visualitzo el que vol dir, i no em canso de passar-les una i altre vegada, i posar-me en la vida del Pep i la Loli a ritme de rumba catalana.

Suposo que tots els que em seguiu ja deveu tenir aquesta música que en Pep ens ha regalat, però tot i així us deixo l’adreça, perquè en aquells moments personals us poseu els auriculars i gaudiu de l’espectacle.

Estic convençuts que els que coneixíeu a la Loli us trobareu amb la mateixa situació que jo i els que no sabeu de qui parlem, podeu practicar l’empatia dels sentiments del Pep, i visualitzar aquestes experiències tan ben plasmades en aquesta magnifica música.

Aquí teniu l’adreça on trobareu “ Andar Contigo”: http://www.pepllado.com/andarcontigo

Moltes gràcies Pep!!!

QUIN REGAL

Quin regal, i quants sentiments i sensacions m’han passat amb l’enganxada que he tingut escoltant les cançons que en Pep Lladó ha escrit per la Loli.

Jo sabia que en Pep, volia transformar els seus sentiments en cançons, fins i tot ell diu que va dubtar a l’hora d’utilitzar la música per superar el dolor de la pèrdua de la seva Lola, com ell l’anomenava moltes vegades.

No puc més que agrair les molts bones estones que he tingut escoltant i recordant els moments que explica en Pep. El que més m’ha sorprès és amb la facilitat que escoltant les cançons m’he capbussat en el dia a dia del Pep i la Loli.

En cada moment visualitzes perfectament el que vol transmetre. Jo diria que són cançons amb imatges reals. És una sensació que molt poques vegades recordo que m’hagi succeït, però que en aquest cas, cada vegada que l’escolto, visualitzo el que vol dir, i no em canso de passar-les una i altre vegada, i posar-me en la vida del Pep i la Loli a ritme de rumba catalana.

Suposo que tots els que em seguiu ja deveu tenir aquesta música que en Pep ens ha regalat, però tot i així us deixo l’adreça, perquè en aquells moments personals us poseu els auriculars i gaudiu de l’espectacle.

Estic convençuts que els que coneixíeu a la Loli us trobareu amb la mateixa situació que jo i els que no sabeu de qui parlem, podeu practicar l’empatia dels sentiments del Pep, i visualitzar aquestes experiències tan ben plasmades en aquesta magnifica música.

Aquí teniu l’adreça on trobareu “ Andar Contigo”: http://www.pepllado.com/andarcontigo

Moltes gràcies Pep!!!