dissabte, 25 de setembre del 2010

PER FI HA ANAT A TERRA EL TRASNFORMADOR I EL POU DE CAN FELIU


Els de la meva generació que hem nascut al municipi, de sempre hem vist el transformador i el pou que anomenem de can Feliu.

Aquesta construcció estava ubicada al capdavall del carrer Barcelona, o més ben dit, al carrer Salvador Dalí, entre el carrer Barcelona i el carrer Esteve Albert.

A les fotografies antigues consultades sempre es veu la construcció que a dins hi havia el transformador que alimentava a mig nucli de Dosrius. Per fi l’hem pogut tirar a terra, després de canalitzar totes les conduccions aèries que arribaven fins a aquest indret, per tal de poder desmuntar els aparells de l’interior.

Es va redactar un projecte i es van fer tots els tràmits administratius per a la seva aprovació definitiva, per finalment poder-lo enderrocar.

Tot això és història, història que ens agrada veure com es va transformant, però que queda una mica de nostàlgia quan desapareixen les construccions que durant molts anys han estat un referent.

Ho he volgut plasmar al meu bloc, perquè com tota obra o acció municipal costa molt arribar a la seva fi, tan administrativament com econòmicament, tenint en compte els moments en què ens belluguem.

Tot val diners, però en aquest cas l’enderroc i retirada de la runa, com moltes altres obres municipals, hem trobat qui ens l’ha fet sense cap cost econòmic. Un altre d’aquells fets que em ve de gust posar OBJECTIU ASSOLIT.

Ara ens toca dir cap a una altra obra, que en tenim moltes d’engegades i totes elles ben encaminades.

7 comentaris:

carlesp ha dit...

Que voleu dir, que això es quedarà així? amb les balles i cables elèctric per allà de qualsevol manera? Al costat de l'escola? Durant quant temps? Fins que algú prengui mal?



En fi,..., ACTUACIÓ MUNICIPAL HABITUAL.

Anònim ha dit...

Esta en campaña electoral, ya hace días que lo está. De todas maneras, lo veo nervioso.

Estará preocupado por la previsible bajada general del PSC, aunque en las elecciones locales las personas concretas tienen algo más de peso que las siglas. Y ahí el yusep es genio y figura. El se siente legitimado para hacer las cosas como las hace, y hasta le encanta que hablen mal de él porque piensa que es mejor eso que no que no hablen de él.

En este aspecto, gana por goleada a sus posibles contrincantes. Se multiplica e intenta aparecer continuamente porque eso le conviene electoralmente, y porque tiene un ego y una vanidad que le pueden. Quita espacio a los demás y monopoliza la atención para los que le apoyan y para los que lo detestan.

Escribiendo aquí, piendo que hasta le hago un favor. Sería mejor no hablar de él y dedicarle la mayor ignorancia posible.

Anònim ha dit...

Este último comentario ha dado de pleno en el clavo ¡ FELICIDADES !

Anònim ha dit...

Ara resulta que li sap greu...
Però quan van anar a terra les cases del nucli antic de Dosrius i la masia de la Bomba, ningú no va dir ni piu...
Ara que ja hi estem posats i que hem trobat algú que ens tira coses a terra sense pagar ni un euro, podriem enderrocar el mamotreto de la plaça d'Espanya, edifici sense cap valor arquitectònic ni sentimental per ningú, que és com una berruga i que ara per ara la única utilitat que té és la de proporcionar habitatge als gats de carrer...

Anònim ha dit...

El transformador era un referent????
I can Munné, i la Bomba, i la Innovació? Què eren? Si us plau!!!

Anònim ha dit...

Yo también estoy de acuerdo, se le ha de ignorar y no darle ninguna importancia...el día de las elecciones es el único en el que debemos pensar qué hacemos con él...
Saludos

Anònim ha dit...

patetic!!, com sempre aquest alcalde fot el que li surt del cullons