Més que soca podríem dir el tronc del roure de can Feliu. Un arbre centenari, que uns mesos enrere va caure.
Tots plegats vàrem tenir un gran ensurt quan es va desplomar, ja que hauria pogut fer mal, si hi hagués hagut concurrència a l’hora en què es va produir el terrabastall.
Recordo molt bé el dia que va passar i l’hora, un dilluns a 2/4 de dotze de la nit, jo estava a dins del llit. Vaig rebre una trucada d’un veí de l’entorn explicant el fet que havia succeït, que el roure més gran dels que anomenem de can Feliu havia caigut. Això està al costat del pavelló de Dosrius i a tocar dels mòduls prefabricats de l’institut.
Tot seguit, vàrem córrer cap a l’indret, on ens hi vam trobar amb gent de la brigada, per treballar-hi una estona i obrir pas pels camins que havia bloquejat.
El vàrem anar trossejant i un cop vàrem fer la primera actuació, perquè es pogués circular pels carrers, vàrem decidir tornar-hi l’endemà a plena llum.
Vàrem necessitar màquines especials per poder netejar l’espai, degut a la grandària de l’arbre.
Una de les persones que va estar-hi treballant va ser en Manel Güell, o millor dit, “el patró”, nom popular amb el que és conegut al nostre municipi. Ell, amb el camió ploma, va anar enretirant tota la brancada i els troncs d’aquest arbre monumental.
Quan només quedava la soca o el tronc que connectava amb el terra, en un moment tonto que ell estava a dalt del camió, es va bellugar la soca i li va enganxar la cama amb la barana de ferro, amb el conseqüent perjudici per a la seva salut, ja que va haver d’ingressar a l’hospital i, posteriorment, va ser intervingut quirúrgicament. Després d’una recuperació llarga, en Manel torna a estar funcionant a ple rendiment.
Ens vàrem proposar que aquests tros de l’abre quedés alliberada de l’esmicolament, no només per desafiar-la cada vegada que la veiem, pel mal que va fer al “patró”, sinó també perquè el roure de can Feliu ha estat un referent durant la infantesa de moltes generacions d’aquest municipi, ja que la mainada hi anava a passar estones a l’ombra, a jugar-hi, entre altres coses.
Ara tenim la soca o tronc instal•lat a la rotonda del Vitxi. Es tracta d’un projecte senzill, redactat pels serveis tècnics, que s’acabarà amb l’enjardinament a l’entrada de la primavera.
4 comentaris:
TU SI QUE ETS UN SOCA
lo encuentro a mi parecer desafortunado,un arbol que en vida se pasó por completo de él,no se le puso ni una placa que ilustrara sobre su edad,especie,algo de su historia que la tenía,nunca se le aplicó ningún tratamiendo para sus afecciones que a la vista están y cayo enfermo y abatido por el abandono,así que a mi parecer resulta una paradoja,q ahora mutilado,cuando todo sobra,se le ponga en el centro de paso del núcleo dirección Can Massuet-Canyamars,para verguenza de todos y cada una de las personas que sienten admiración por el patriominio en especies arbóreas de nuestro municipio y este era uno de los más emblemáticos,por el lugar dónde estaba y porque los niños lo visitaban diariamente y jugaban en su base.Cada vez que paso y lo veo,es como que emite un grito mudo de indignación y miedo.Una lástima.
Encarna, ¿que no ves que dentro de 4 meses vienen las elecciones municipales? éste hombre removerá cielo y tierra para que la gente le vuelva a votar, incluso es capaz de poner el letrero de centenario.
I per qué no hi posen una pedra gran qualsevol que segur que te milers d'anys antiguitat... Mira que es simple aquest home. Ara li trova a la soca tota mena de valors.
Publica un comentari a l'entrada