Sembla ser que el 22 de maig, dia de les eleccions municipals, al municipi de Dosrius s’hi presentaran sis candidatures, perquè els electors i electores del nostre municipi puguin escollir qui defensarà millor els seus interessos, durant els propers quatre anys.
Dic sis, perquè vam ser la quantitat de persones que ens vàrem trobar la setmana passada, per fer la fotografia de rigor per als mitjans de comunicació, concretament per al diari El Punt.
Durant la curta estona que vàrem estar junts, ja vaig captar diferències de plantejaments en temes molt importants, com ara la manera de plantejar les escoles al nostre municipi.
El cap de llista de la PAC ja va manifestar que el seu grup no està d’acord amb la construcció de la segona escola de primària a can Massuet del Far.
Temps enrere, ja es va dir que aquest grup, La Plataforma Alternativa Ciutadana (PAC), apostava per la concentració dels centres d’educació al nucli de Dosrius.
Personalment defensaré que a can Massuet hi vagi l’escola de primària de 3 a 12 anys. Sí que estic d’acord en què els estudis que es cursen a l’institut, de 12 fins a 16 o bé 18 si es fa el batxillerat, es facin en un sol centre, a la zona esportiva de can Batlle.
Dic que l’escola de primària s’ha de construir a can Massuet perquè aquest nucli de població agafaria molt més dinamisme, la mobilitat que té uns costos impressionants, tant per a l’administració com per a les famílies, es reduiria d’una manera molt considerable, així com els perills que generen tants viatges fins al nucli de Dosrius per anar a l’escola.
Per altra banda, veig necessari i important que Canyamars també tingui la seva escola de primària i en el futur, si tenim una tercera escola, aquesta s’ha de construir en aquests nucli històric, però si la segona no la concentrem a can Massuet, Canyamars mai tindrà escola.
El debat està servit i tindrem ocasió que en els poc més de 50 dies que manquen per a les eleccions municipals es pugui escoltar tothom i valorar les diferents propostes.
dijous, 31 de març del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
De quin nou espai podrem disposar!
El diumenge passat vam tenir ocasió de visitar el local rehabilitat de l’antic magatzem de COVASA, és a dir, l’espai que hi ha a sota el consultori metge de can Massuet del Far.
La trobada va ser arran d’una paella d’arròs, cuinada pel càtering que ens va fer el dinar del dia de la Gent Gran, el 12 d’octubre de 2010, ja que el segon plat no es va poder aprofitar i la compensació va ser fer aquesta paella per a les persones afectades.
Per cert, la paella era exquisida, amb unes racions molt generoses. Va ser una trobada de molt bon rotllo, amb una quantitat de gent considerable.
El que més ressaltaria és que a tothom li va encantar la remodelació que s’ha fet d’aquest espai, tan de l’interior com de l’exterior.
Ara caldrà donar-li contingut i activitat, amb la finalitat que sigui un punt de referència per a les persones que el vulguin utilitzar, fer-hi tallers, cursos d’informàtica, ...
Cal destacar la magnífica cuina que s’hi ha instal•lat, amb un forn industrial, dèria de la Toñy, que cada vegada veu més clar que haurem de tirar endavant el projecte de menjador social. Per això estem doblement contents, perquè ja tenim la base perquè sigui realitat aquesta idea.
En definitiva, un matí, migdia i mitja tarda d’un diumenge de molt bon rotllo, que és el que trobes quan estàs envoltat de gent amb experiència, amb una visió positiva de la vida i amb ganes de gaudir-la.
A tothom, moltes gràcies!
La trobada va ser arran d’una paella d’arròs, cuinada pel càtering que ens va fer el dinar del dia de la Gent Gran, el 12 d’octubre de 2010, ja que el segon plat no es va poder aprofitar i la compensació va ser fer aquesta paella per a les persones afectades.
Per cert, la paella era exquisida, amb unes racions molt generoses. Va ser una trobada de molt bon rotllo, amb una quantitat de gent considerable.
El que més ressaltaria és que a tothom li va encantar la remodelació que s’ha fet d’aquest espai, tan de l’interior com de l’exterior.
Ara caldrà donar-li contingut i activitat, amb la finalitat que sigui un punt de referència per a les persones que el vulguin utilitzar, fer-hi tallers, cursos d’informàtica, ...
Cal destacar la magnífica cuina que s’hi ha instal•lat, amb un forn industrial, dèria de la Toñy, que cada vegada veu més clar que haurem de tirar endavant el projecte de menjador social. Per això estem doblement contents, perquè ja tenim la base perquè sigui realitat aquesta idea.
En definitiva, un matí, migdia i mitja tarda d’un diumenge de molt bon rotllo, que és el que trobes quan estàs envoltat de gent amb experiència, amb una visió positiva de la vida i amb ganes de gaudir-la.
A tothom, moltes gràcies!
dijous, 17 de març del 2011
Per fi us puc donar la notícia
Doncs sí, avui, dijous dia 17 de març de 2011, la Torre de les Aigües i el seu entorn ja són del poble.
Per fi hem signat un conveni que en un paràgraf, concretament a la 2a condició, es diu textualment:
“La present donació es realitza de forma pura, simple i gratuïta, sense sotmetre-la a cap condició”.
La valoració que s’ha donat a la finca és de 154.061,22 euros.
Aquest és un dels objectius que ha costat més d’assolir, ja que porto 12 anys anant al darrere d’aquesta adquisició i havent estat dues vegades molt a prop de poder-la aconseguir.
Altres vegades eren les valoracions econòmiques o les compensacions de propietats del municipi els camins que s’havien escollit perquè la Torre de les Aigües fos municipal.
Des de l’ajuntament s’està convençut que la rehabilitació d’aquest espai donarà molt de joc per convertir l’indret en un referent cultural i social del nostre municipi.
Ara caldrà rehabilitar la construcció i donar-li vida perquè tothom pugui gaudir, tant de l’edifici com del pati del seu entorn.
La persistència per obtenir aquest objectiu ha estat constant, però, finalment, després d’insistir per tots costats, l’objectiu s’ha assolit.
Estic molt satisfet, ja que sé que qui coneix l’indret i que, fins i tot, n’havia gaudit anys enrere, sap que un cop estigui arranjat serà un espai molt valorat per assistir a qualsevol mena d’acte.
Potser ha arribat una mica tard, ja que és a finals de mandat, però quatre anys enrere, també per aquestes dates, vàrem anunciar l’adquisició del Pou de Glaç, en aquella ocasió vam haver de pagar uns 400.000,-- euros, tot i que la Diputació de Barcelona ens va ajudar a pagar molt més de la meitat del cost.
La Torre de les Aigües s’ha donat totalment gratuïta, ara caldran recursos per rehabilitar-la. Per cert, ja tinc a la ment d’on sortiran els euros per transformar aquest edifici tan desitjat.
Per fi hem signat un conveni que en un paràgraf, concretament a la 2a condició, es diu textualment:
“La present donació es realitza de forma pura, simple i gratuïta, sense sotmetre-la a cap condició”.
La valoració que s’ha donat a la finca és de 154.061,22 euros.
Aquest és un dels objectius que ha costat més d’assolir, ja que porto 12 anys anant al darrere d’aquesta adquisició i havent estat dues vegades molt a prop de poder-la aconseguir.
Altres vegades eren les valoracions econòmiques o les compensacions de propietats del municipi els camins que s’havien escollit perquè la Torre de les Aigües fos municipal.
Des de l’ajuntament s’està convençut que la rehabilitació d’aquest espai donarà molt de joc per convertir l’indret en un referent cultural i social del nostre municipi.
Ara caldrà rehabilitar la construcció i donar-li vida perquè tothom pugui gaudir, tant de l’edifici com del pati del seu entorn.
La persistència per obtenir aquest objectiu ha estat constant, però, finalment, després d’insistir per tots costats, l’objectiu s’ha assolit.
Estic molt satisfet, ja que sé que qui coneix l’indret i que, fins i tot, n’havia gaudit anys enrere, sap que un cop estigui arranjat serà un espai molt valorat per assistir a qualsevol mena d’acte.
Potser ha arribat una mica tard, ja que és a finals de mandat, però quatre anys enrere, també per aquestes dates, vàrem anunciar l’adquisició del Pou de Glaç, en aquella ocasió vam haver de pagar uns 400.000,-- euros, tot i que la Diputació de Barcelona ens va ajudar a pagar molt més de la meitat del cost.
La Torre de les Aigües s’ha donat totalment gratuïta, ara caldran recursos per rehabilitar-la. Per cert, ja tinc a la ment d’on sortiran els euros per transformar aquest edifici tan desitjat.
dimarts, 15 de març del 2011
Un d’aquells dies per gaudir-lo molt
Quin dia més apassionant que m’espera avui, són d’aquells dies que surts de casa amb ganes, perquè la feina que tens durant tota la jornada és apassionant, intensa i de contingut.
A les 8 del matí ja he començat a contestar escrits i feina que tenia a l’ajuntament i sobre dos o tres quarts de deu intentaré anar a esmorzar una mica.
A dos quarts d’onze m’esperen a la Notaria d’Argentona, cal anar a signar uns temes administratius de l’ajuntament.
A les 12 del matí he de presidir una mesa d’obertura de pliques, al Consell Comarcal, per a una contractació. A dos quarts d’una tinc programat un Consell de Presidència, que és la reunió de govern periòdica del Consell Comarcal del Maresme.
A dos quarts de tres m’han reservat hora a un restaurant per poder dinar.
A dos quarts de cinc m’haig de fer unes fotografies per a una memòria del Consell Comarcal del Maresme.
A les cinc de la tarda he de presidir el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Maresme, apassionant aquest Consell d’Alcaldes, ja que es dóna compte de temes importantíssimes per al territori i, a més a més, els màxims representants del Maresme exposen punts de vista sobre qualsevol tema que els preocupi del seu municipi.
En principi, sobre dos quarts de set, tot i que sempre s’allarga més el Consell d’Alcaldes i sempre serà cap a la set, haig de presidir la Junta de Portaveus de tots els grups comarcals amb representació al consell Comarcal, per preparar el Ple que està convocat per a les set de la tarda. Per tant, com us dic, a les set de la tarda ple històric al Consell Comarcal, amb uns cinquanta-dos punts per aprovar, amb temes importantíssims per al territori.
No sé a quina hora arribaré a casa, però us ben asseguro que són apassionants aquests dies tan intensos, ja que aprens moltes coses. Sí que acabes el dia que no tens ganes de parlar, necessites repòs per totes les emocions i coses que t’han passat, però no puc més que transmetre gratitud per poder gaudir de jornades de treball d’aquesta magnitud.
A les 8 del matí ja he començat a contestar escrits i feina que tenia a l’ajuntament i sobre dos o tres quarts de deu intentaré anar a esmorzar una mica.
A dos quarts d’onze m’esperen a la Notaria d’Argentona, cal anar a signar uns temes administratius de l’ajuntament.
A les 12 del matí he de presidir una mesa d’obertura de pliques, al Consell Comarcal, per a una contractació. A dos quarts d’una tinc programat un Consell de Presidència, que és la reunió de govern periòdica del Consell Comarcal del Maresme.
A dos quarts de tres m’han reservat hora a un restaurant per poder dinar.
A dos quarts de cinc m’haig de fer unes fotografies per a una memòria del Consell Comarcal del Maresme.
A les cinc de la tarda he de presidir el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Maresme, apassionant aquest Consell d’Alcaldes, ja que es dóna compte de temes importantíssimes per al territori i, a més a més, els màxims representants del Maresme exposen punts de vista sobre qualsevol tema que els preocupi del seu municipi.
En principi, sobre dos quarts de set, tot i que sempre s’allarga més el Consell d’Alcaldes i sempre serà cap a la set, haig de presidir la Junta de Portaveus de tots els grups comarcals amb representació al consell Comarcal, per preparar el Ple que està convocat per a les set de la tarda. Per tant, com us dic, a les set de la tarda ple històric al Consell Comarcal, amb uns cinquanta-dos punts per aprovar, amb temes importantíssims per al territori.
No sé a quina hora arribaré a casa, però us ben asseguro que són apassionants aquests dies tan intensos, ja que aprens moltes coses. Sí que acabes el dia que no tens ganes de parlar, necessites repòs per totes les emocions i coses que t’han passat, però no puc més que transmetre gratitud per poder gaudir de jornades de treball d’aquesta magnitud.
divendres, 11 de març del 2011
Estic a punt d’aconseguir un objectiu històric
Fa alguns dies que em costa dormir, el fet és que estem a punt d’aconseguir un d’aquells objectius per al qual fa molts anys que lluitem. Jo, com alcalde, des què vaig prendre possessió del càrrec.
Des de l’any 1992 que a l’Ajuntament hi ha expedients iniciant processos per arranjar la situació, però aquests expedients no anaven en la línia que jo m’havia marcat, que potser era molt agosarada.
Espero que durant els propers dies podré donar aquesta notícia que em té inquiet, nerviós, il•lusionat, per assolir un d’aquells objectius que penso que ha estat un dels que m’ha costat més aconseguir, des què estic al capdavant de l’Ajuntament.
Espero poder-vos anunciar properament aquesta notícia, però permeteu-me que us deixi una mica amb el dubte, ja que la prudència m’aconsella que és millor que primer ho deixi tot tancat i solventat.
Des de l’any 1992 que a l’Ajuntament hi ha expedients iniciant processos per arranjar la situació, però aquests expedients no anaven en la línia que jo m’havia marcat, que potser era molt agosarada.
Espero que durant els propers dies podré donar aquesta notícia que em té inquiet, nerviós, il•lusionat, per assolir un d’aquells objectius que penso que ha estat un dels que m’ha costat més aconseguir, des què estic al capdavant de l’Ajuntament.
Espero poder-vos anunciar properament aquesta notícia, però permeteu-me que us deixi una mica amb el dubte, ja que la prudència m’aconsella que és millor que primer ho deixi tot tancat i solventat.
dimarts, 8 de març del 2011
VUIT DE MARÇ DIA DE LA DONA
Avui, l’Ajuntament ha inaugurat l’Espai Dona. De fet, la inauguració és una mica virtual, ja que els serveis que es donen des de la Regidoria de la Dona tenen contingut des del moment en què es va crear i es va plantejar la necessitat d’assessorar, principalment les dones en situacions complicades.
Aquesta inauguració és com a conseqüència de les noves dependències que vàrem llogar al costat de l’ajuntament, a les quals s’hi han fet unes petites modificacions, amb un ajut de la Diputació de Barcelona. Per aquest motiu, també han assistit a la inauguració representants d’aquesta administració supramunicipal.
Ara més que mai penso que hem de fer balanç de la posició de la dona a la nostra societat, ja que és de vital importància la seva capacitat, la seva manera d’entendre les coses, de treballar, la seva implicació al cent per cent en tots els àmbits, siguin quins siguin i, el més important, en plena igualtat.
Encara hi ha paràmetres que ens marquen les diferències. La setmana passada vaig llegir un estudi que deia que de mitjana les dones cobren un disset per cent menys, fent la mateixa feina que els homes.
També hi ha una altra dada a tenir en compte, aquesta és que a la llista de persones que estan apuntades a l’atur, les dones sempre estan per sobre dels homes, de tres a quatre punts de diferència.
Hi ha hagut un fet que, en principi, era per demostrar que es tenia present les dones, però que penso que demostra que la igualtat no existeix, i és el següent cas:
El dissabte passat, dia 5 de març, es va jugar el partit del Barça contra el Saragossa i la directiva va voler que la llotja fos ocupada per dones. La meva pregunta és: No hagués estat més digne que avui, dia 8 de març, que és el Dia de la Dona, les dones haguessin ocupat la llotja del Camp Nou? Serà que el partit contra l’Arsenal és molt més important? Jo crec que si volien fer aquest fet, hauria d’haver estat avui que les dones ocupessin la llotja del Camp Nou i no el dia que juguen contra un equip que està en perill de baixar a segona divisió.
Encara tenim molt tros i molt camp per recórrer!
Aquesta inauguració és com a conseqüència de les noves dependències que vàrem llogar al costat de l’ajuntament, a les quals s’hi han fet unes petites modificacions, amb un ajut de la Diputació de Barcelona. Per aquest motiu, també han assistit a la inauguració representants d’aquesta administració supramunicipal.
Ara més que mai penso que hem de fer balanç de la posició de la dona a la nostra societat, ja que és de vital importància la seva capacitat, la seva manera d’entendre les coses, de treballar, la seva implicació al cent per cent en tots els àmbits, siguin quins siguin i, el més important, en plena igualtat.
Encara hi ha paràmetres que ens marquen les diferències. La setmana passada vaig llegir un estudi que deia que de mitjana les dones cobren un disset per cent menys, fent la mateixa feina que els homes.
També hi ha una altra dada a tenir en compte, aquesta és que a la llista de persones que estan apuntades a l’atur, les dones sempre estan per sobre dels homes, de tres a quatre punts de diferència.
Hi ha hagut un fet que, en principi, era per demostrar que es tenia present les dones, però que penso que demostra que la igualtat no existeix, i és el següent cas:
El dissabte passat, dia 5 de març, es va jugar el partit del Barça contra el Saragossa i la directiva va voler que la llotja fos ocupada per dones. La meva pregunta és: No hagués estat més digne que avui, dia 8 de març, que és el Dia de la Dona, les dones haguessin ocupat la llotja del Camp Nou? Serà que el partit contra l’Arsenal és molt més important? Jo crec que si volien fer aquest fet, hauria d’haver estat avui que les dones ocupessin la llotja del Camp Nou i no el dia que juguen contra un equip que està en perill de baixar a segona divisió.
Encara tenim molt tros i molt camp per recórrer!
dimecres, 2 de març del 2011
Què fàcil és treballar amb persones competents!
Quan vàrem iniciar la feina a primers de gener, més ben dit, després de les festes de Nadal, veia els propers mesos plens de reptes a superar en la feina del dia a dia perquè, a més a més, calia muntar i preparar les eleccions del 22 de maig. Això vol dir processos per escollir cap de llista a l’agrupació del PSC, buscar les persones per a la llista, fer el programa.....
Ara estem a primers de març, ha passat poc més d’un mes i mig i la candidatura del PSC a les properes eleccions ja té la llista tancada, té el programa pràcticament fet, així com també les fotografies per al programa. L’eslògan l’acabarem de tancar en pocs dies. Per tant, s’ha fet molta feina i s’ha estat molt pràctic, per això dic, què fàcil és treballar amb gent competent!
Pel que fa a la llista que tenim preparada es tracta d’un grup d’homes i dones amb molta experiència, amb molt de compromís, molt plural, equilibrada amb els nuclis de població, paritària al cent per cent, gent sense interessos de cap mena i amb una solvència extraordinària.
Jo no vull res més que agrair a aquestes persones que es volen apuntar al projecte de gestionar l’ajuntament, ja que ha estat molt fàcil posar noms als números, persones que s’han incorporat de nou, altres que continuen, barrejar l’experiència amb la il•lusió i la incertesa per la novetat representa una riquesa que és molt interessant poder-la experimentar.
Ara estem a primers de març, ha passat poc més d’un mes i mig i la candidatura del PSC a les properes eleccions ja té la llista tancada, té el programa pràcticament fet, així com també les fotografies per al programa. L’eslògan l’acabarem de tancar en pocs dies. Per tant, s’ha fet molta feina i s’ha estat molt pràctic, per això dic, què fàcil és treballar amb gent competent!
Pel que fa a la llista que tenim preparada es tracta d’un grup d’homes i dones amb molta experiència, amb molt de compromís, molt plural, equilibrada amb els nuclis de població, paritària al cent per cent, gent sense interessos de cap mena i amb una solvència extraordinària.
Jo no vull res més que agrair a aquestes persones que es volen apuntar al projecte de gestionar l’ajuntament, ja que ha estat molt fàcil posar noms als números, persones que s’han incorporat de nou, altres que continuen, barrejar l’experiència amb la il•lusió i la incertesa per la novetat representa una riquesa que és molt interessant poder-la experimentar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
