Estem en una època per gaudir-la

Doncs sí, els que coneixem el municipi de Dosrius sabem que els mesos de setembre, depenent dels temps que faci, octubre i novembre són els que et generen més sensacions: arriben les pluges de la tardor, al darrere d’un dia ple d’aigua en ve un de assolellat, els colors es van transformant degut a què la vegetació es va preparant per a l’hivern, la temperatura és molt agradable, el sol escalfa, però sembla que t’acarona, els matins fresca, però sense ser freda, tot s’està preparant per al desembre, gener i febrer, els mesos més gèlids de l’any.

Si tenim sort i es fan bolets gaudirem d’aquesta pràctica que tota la vida ens ha apassionat.

En definitiva, viure al municipi de Dosrius durant els mesos de setembre, octubre i novembre genera un d’aquells plaers difícils d’explicar.

La gent sensible i que li agrada connectar amb la natura ho sap i ho experimenta amb intensitat.

EN PAU SÁNCHEZ

El dilluns passat vàrem enterrar en Pau Sánchez, que tenia 50 anys. Era una persona molt coneguda, un amic de feia molt de temps, ja que ambdós vàrem formar part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Dosrius durant el mandat 1999-2003, treballant colze a colze en tots els temes que ens vàrem anar trobant. Tots dos érem nous davant la responsabilitat de gestionar l’administració local, conjuntament amb altres companys i companyes.

Recordo aquelles reunions d’hores i hores per intentar posar-nos al dia de tots els temes que teníem entre mans.

Va ser una època molt dura, però alhora satisfactòria pels resultats assolits. Ell era molt exigent, buscant l’excel•lència, però també era una persona amb la qual s’hi passava bones estones, ja que sabia compaginar el treball amb el bon menjar, el bon acudit i la bona companyonia, un equilibri important per saber afluixar quan hi ha les tensions del dia a dia.

Era molt amic dels seus amics i companys de feina. Tenia respecte pels seus superiors i estava enamorat de la seva família, de la seva Mavi, d’en Pau i de la Maria .

A ell ja no el tornarem a veure més entre nosaltres, la maleïda malaltia dels atacs de cor se’ns el va endur, però el recordarem com una persona amb la qual era agradable parlar, que li agradava fer les coses ben fetes i que en moments de distracció era el primer que et feia riure.

Pau, això no ens ho havies d’haver fet, però malauradament no has pogut triar, sabem que no era la teva voluntat, que tenies molts projectes amb la teva família i el més important era veure créixer els teus fills, però també ens toca viure aquestes males experiències en aquesta vida de tans sotracs, i durs com aquest.

EXPRESSO MOLTES COSES

Han passat moltes coses i a mi em dóna la sensació que no les he pogut plasmar al meu bloc, tot i que mirant l’última entrada veig que tampoc fa tants dies que la vaig fer, però sí que han succeït mogudes importants, per una manca de temps, no de ganes, no les he pogut plasmar.

En primer lloc, volia fer un esment especial a la festa de la Gent Gran, que es va celebrar el dia 12 d’octubre. Per a mi és la trobada en la que hi ha més càrrega emocional de totes les que es fan durant l’any. Es capten molts sentiments, moltes emocions, molts missatges i també molta felicitat. Enguany va ser un èxit, amb unes modificacions del format, que tothom va aplaudir.

Vull fer una agraïment molt especial a totes les persones que fan possible aquesta festa, així com a d’altres que amb la seva col•laboració la fan lluir.

Un altre esdeveniment que hi ha hagut en aquests darrers dies ha estat la Fira del Bosc Medieval de Canyamars, enguany amb més parades, noves atraccions, amb més col•laboració per part de les entitats del municipi i amb una organització excel•lent, ja que es viu amb intensitat qualsevol detall, sense mesurar l’esforç que s’ha de posar per arribar a l’objectiu que es vol assolir. Es fan esforços gairebé inhumans, és incomprensible que es pugui aguantar durant tantes hores al peu del canó, amb tota la tensió que representa, però qui viu amb intensitat la gestió municipal, no mira prim a l’hora de posar el seu el seu treball, per aquest motiu els resultats són extraordinaris.

Un cop més, el Sot del Gall de Canyamars va estar excel•lent en tota l’organització del sopar medieval del dissabte al vespre.

Tant el dissabte com el diumenge Canyamars va ser referent per de milers de persones que no es van voler perdre aquesta fira, amb la magnitud i el cos que està agafant.

PAGUEM LES CONSEQÜÈNCIES DE TENIR UN GOVERN DE DRETES

Tots sabem que és un govern de dretes o esquerres, i des de què a la Generalitat de Catalunya governa CIU i, estem vivint un seguit de retallades a les coses més essencials, les quals afecten directament als treballadors/res.

Aquestes retallades s’expliquen per la situació econòmica actual, però el primer que va fer és suprimir l’import de successions als patrimonis més elevats i/o a les grans fortunes del nostre país i, amb això, es deixa de recaptar 400 milions anuals que és el 50% de la retallades en sanitat i ensenyament que s’han planificat per part de Convergència i Unió.

Per això quan el president Mas va a veure a la patronal, aquests li aplaudeixen les retallades i, bàsicament, l’aplaudiment deu ser per la supressió de l’impost de successions, perquè de ben segur la majoria dels assistents a la sala deuen ser beneficiaris i tot això, a costa dels treballadors que li retallen els serveis essencials.

Crec que haurien de tenir una altra actitud

És ben cert que estem en un moment de recessió i que hi ha famílies i persones que tenen una situació complicada i estan a la recerca de poder resoldre el tema de la feina o bé miren de millorar els seus ingressos. També tenim les famoses retallades pertot arreu: sanitat i educació principalment.

Tot això és un tema mundial, si Grècia peta darrere hi anirem tots, està en perill l’euro.

Amb aquestes línies he resumit una mica el dia a dia de les notícies, però també hi ha notícies positives, altres maneres d’enfocar la informació, ja que en aquests moments dóna la sensació que qui diu el missatge negatiu més gros és millor periodista. Fins i tot, molts d’aquests líders del món de la comunicació prenen partit i en lloc d’informar escriuen la història dels bons i els dolents. Deu ser així com se senten més homes!

Penso que amb aquesta actitud es fa un flac favor a l’ànim de tots plegats.
A més a més, una cosa que a mi personalment em revolta és que tinguin la possibilitat de parlar-ho en un mitjà d’audiència notable, essent partidistes a l’hora de donar aquestes notícies negatives.

Demano, des del meu senzill bloc, que el periodisme serveixi per donar notícies en positiu, buscar solucions o donar la notícia de qui busca les solucions i qui està treballant per aconseguir-les i no transformar el dia a dia de les notícies amb més depressió per a qui les llegeix, les escolta o les veu.

Què “guapo” que és treballar amb gent que té il•lusions!

Cada vegada capto més la bona relació que es va forjant entre tots els membres de l’equip de govern de l’Ajuntament de Dosrius.

Quan hi ha aquest bon rotllo i a més a més hi ha projectes i reptes importants a assolir i veus que la persona que els treballa et transmet il•lusió i ganes, perquè els viu amb intensitat, tot plegat fa que la feina es converteixi en apassionant i més si trobes el camí a seguir perquè el projecte sigui una realitat.

Ara, en aquests moments, tenim un projecte d’aquests i, de mica en mica, anirem fent camí. No sé si arribarem a assolir-ho, però hem trobat la via a seguir, tenim programats contactes, parlar amb aquest i amb aquell, hem iniciat passos administratius i visualitzes la possibilitat que el que somies sigui palpable i real.

A poc a poc, allò que has escrit en un paper, que ja ho veus prou complicat, pot anar-se fent realitat gràcies al factor de qualitat d’un grup humà. Per tant, tens ganes que arribi la reunió perquè cadascú pugui explicar els seus projectes i viure’ls, tots plegata.

Us aniré informant, però tenia ganes de plasmar aquesta visió, perquè quan l’escric em dóna la sensació que aquesta il•lusió la trasllado a més persones.