A dia d’avui, després de les conseqüències del passat dilluns dia 8, en què va tenir lloc un temporal de neu sense precedents en els últims anys, dóna la sensació que tot ho tenim una mica més ben encaminat.
Encara manca l’enllumenat públic, però pel que fa al corrent elèctric de les cases, no tinc coneixement que hi hagi cap habitatge que li manqui. Això no vol dir que alguna casa allunyada dels nuclis de població estigui sense subministrament elèctric.
Fem una mica de balanç. Dilluns, anunciat el temporal amb hores d’antelació, tant la policia com la brigada varen desplegar tots els seus mitjans, perquè quan arribés el fort de la nevada els carrers estiguessin en les millors condicions possibles.
El més fort va ser a partir de les 4 de la tarda, quan les tres màquines que teníem a can Massuet del Far, que és la zona més feble del municipi, no donaven l’abast traient la gran quantitat de neu que de manera constant queia. Es va decidir no deixar pujar els vehicles, ja que quedaven entravessats al mig del camí.
Amb l’esforç de tothom, amb nervis, angoixes, dubtes, vàrem fer el que vam poder i jo ho valoro d’una manera molt positiva el resultat de tot l’esforç. Amb persones que feia moltes hores que estaven al peu del canó, molls, cansats, però en cap moment van defallir.
També vull fer un agraïment molt especial als veïns i veïnes, que varen ser molts, que vam tenir contactar d’una manera molt directa amb aquesta situació tan complicada. No vaig trobar ni una sola persona que ens fes un lleig, ni ens recriminés absolutament res, sinó que van fer una valoració molt positiva de l’esforç que s’estava fent i això t’encoratja a continuar, malgrat que les forces s’anaven acabant, però fins que no vam tenir col·locada l’última persona a casa seva, vàrem estar al peu del canó: brigada, policia i altres persones voluntàries.
Durant el dimarts es van obrir tots els carrers per facilitar la mobilitat i es va començar a fer la feina feixuga d’arranjar la xarxa elèctrica, donada la gran quantitat d’arbres que havien caigut, per tal que arribés el subministrament elèctric als habitatges.
Aquesta ja ha passat. Jo estic convençut que els que vam estar al front de la situació tan anormal estem satisfets de la feina que s’ha fet.
Per acabar, vull agrair a la policia i a la brigada municipal l’esforç que han fet, fins i tot, algun d’ells amb una situació de salut delicada, que no recomanava que s’estigués aguantant el temporal que queia, així com també als veïns i veïnes, per la seva actitud. A tots, moltes gràcies!
Entrada original
divendres, 12 de març del 2010
dilluns, 8 de març del 2010
PER FI SEMBLA QUE ESTIGUEM A LA RECTA FINAL (II)
Teníem el projecte per construir la rotonda a la cruïlla que va a can Massuet del Far, teníem els terrenys, calien els 450.000,- euros per fer l’obra, que era el cost del projecte aprovat.
En aquests moments, trobar 450.000,- euros per fer aquesta obra era pràcticament impossible.
Quan parlàvem amb els gestors de la pedrera del Rocà els volíem fer entendre que havien de fer alguna aportació important al nostre municipi.
De fet, sempre que hem necessitat quelcom, com pot ser: algun arranjament important a la Ronda de Dalt, material que necessita la Brigada per al seu dia a dia, ..., ens han atès sense cobrar-nos cap cost, però quan els plantejàvem el tema de la rotonda semblava que només estaven predisposats a fer una col·laboració, ja que a ells també els afecta aquesta intersecció de carreteres.
La persistència de l’Ajuntament ha donat el seu fruit, ja que al final els responsables de la pedrera faran íntegrament tot el projecte d’aquesta rotonda, tan necessària a la carretera entre Dosrius i Canyamars.
Calia lligar la part administrativa, ja que l’Ajuntament tenia els terrenys i havia aprovat el projecte. La Diputació és qui gestiona aquesta carretera i l’empresa Km. 5 de la Pedrera El Rocà és qui farà l’obra.
Tampoc ha estat fàcil l’entesa entre les tres parts afectades, ja que cal la signatura d’un conveni.
Després de mesos de parlar-ne i amb ganes de resoldre el tema i resoldre’l bé, tant tècnicament com jurídicament, per fi podem dir que les negociacions s’han acabat i el conveni, en principi, està consensuat amb totes les parts.
Aquesta vegada sí que estic convençut que ho tenim tot lligat, fins i tot, m’atreveixo a dir que abans que acabi l’any, tots els vehicles que circulen per aquesta intersecció, ho faran mitjançant una rotonda.
Entrada original
En aquests moments, trobar 450.000,- euros per fer aquesta obra era pràcticament impossible.
Quan parlàvem amb els gestors de la pedrera del Rocà els volíem fer entendre que havien de fer alguna aportació important al nostre municipi.
De fet, sempre que hem necessitat quelcom, com pot ser: algun arranjament important a la Ronda de Dalt, material que necessita la Brigada per al seu dia a dia, ..., ens han atès sense cobrar-nos cap cost, però quan els plantejàvem el tema de la rotonda semblava que només estaven predisposats a fer una col·laboració, ja que a ells també els afecta aquesta intersecció de carreteres.
La persistència de l’Ajuntament ha donat el seu fruit, ja que al final els responsables de la pedrera faran íntegrament tot el projecte d’aquesta rotonda, tan necessària a la carretera entre Dosrius i Canyamars.
Calia lligar la part administrativa, ja que l’Ajuntament tenia els terrenys i havia aprovat el projecte. La Diputació és qui gestiona aquesta carretera i l’empresa Km. 5 de la Pedrera El Rocà és qui farà l’obra.
Tampoc ha estat fàcil l’entesa entre les tres parts afectades, ja que cal la signatura d’un conveni.
Després de mesos de parlar-ne i amb ganes de resoldre el tema i resoldre’l bé, tant tècnicament com jurídicament, per fi podem dir que les negociacions s’han acabat i el conveni, en principi, està consensuat amb totes les parts.
Aquesta vegada sí que estic convençut que ho tenim tot lligat, fins i tot, m’atreveixo a dir que abans que acabi l’any, tots els vehicles que circulen per aquesta intersecció, ho faran mitjançant una rotonda.
Entrada original
dijous, 4 de març del 2010
PER FI SEMBLA QUE ESTIGUEM A LA RECTA FINAL (I)
El que arriba a costar lligar una obra! L’obra de la qual us parlo no és ni més ni menys que la rotonda que es vol construir a la cruïlla de Dosrius a Canyamars, desviació que va a can Massuet del Far.
Sembla que tot està desllorigat i ara ja només falten els últims tràmits, que ja estan consensuats amb totes les parts que hi participen: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius i els propietaris de la Pedrera del Rocà, és a dir, la de KM.5.
Des de què sóc alcalde hem transmès la necessitat de construir aquesta rotonda. La Diputació de Barcelona ja havia pres la decisió de no construir-la, però els vàrem convèncer que ens fessin el projecte executiu. Un projecte que contemplava expropiacions, que les havia de fer l’Ajuntament de Dosrius, però al moment que es varen valorar, gairebé sortia més car el preu del terreny que l’obra, per aquest motiu, li vàrem sol·licitar a la Diputació que modifiqués el projecte.
Tot això són terminis i més terminis, però donava la sensació que anàvem avançant. Vàrem entrar en la negociació de la valoració dels terrenys que s’havien d’expropiar. Va ser una negociació llarga, però al final vàrem arribar a un acord. L’import dels terrenys va pujar al voltant dels 38.000,- euros, que l’Ajuntament de Dosrius va treure dels seus recursos propis.
Entrada original
Sembla que tot està desllorigat i ara ja només falten els últims tràmits, que ja estan consensuats amb totes les parts que hi participen: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius i els propietaris de la Pedrera del Rocà, és a dir, la de KM.5.
Des de què sóc alcalde hem transmès la necessitat de construir aquesta rotonda. La Diputació de Barcelona ja havia pres la decisió de no construir-la, però els vàrem convèncer que ens fessin el projecte executiu. Un projecte que contemplava expropiacions, que les havia de fer l’Ajuntament de Dosrius, però al moment que es varen valorar, gairebé sortia més car el preu del terreny que l’obra, per aquest motiu, li vàrem sol·licitar a la Diputació que modifiqués el projecte.
Tot això són terminis i més terminis, però donava la sensació que anàvem avançant. Vàrem entrar en la negociació de la valoració dels terrenys que s’havien d’expropiar. Va ser una negociació llarga, però al final vàrem arribar a un acord. L’import dels terrenys va pujar al voltant dels 38.000,- euros, que l’Ajuntament de Dosrius va treure dels seus recursos propis.
Entrada original
diumenge, 28 de febrer del 2010
ELS SERVEIS SOCIALS DE L'AJUNTAMENT VAN CREIXENT
Malgrat la crisi, una de les àrees que s’ha potenciat al màxim, per a la qual no hi ha hagut retallades pressupostàries, ha estat l’àrea de Serveis Socials.
Tot i que l’Ajuntament ha mimat aquest departament, cal afegir-hi l’empenta de la seva responsable.
Ella ha sabut administrar el recursos que s’han destinat a aquesta àrea, amb una diligència admirable. A més a més, s’ha buscat la vida fora del municipi, anant a altres administracions, per tal d’assolir les màximes aportacions possibles, tant a nivell de serveis com econòmic.
Tot el que explico ho va demostrar no fa massa dies, en una reunió amb veïns. Quan explicava la seva àrea va dir que en algun moment concret té fins a vuit persones treballant-hi. Jo personalment vaig quedar sorprès i quan me les va anar anomenant vaig veure que era veritat.
Actualment, aquesta àrea està situada a la primera planta de l’Ajuntament i tenen dos despatxos, però utilitzen totes les sales i altres despatxos de regidories . La feina que fan és espectacular, amb reunions, visites, entrevistes, ...
Davant la magnitud del treball que fan, s’ha buscat un nou indret per a la seva ubicació. Ja feia temps que cercàvem algun lloc nou. Per fi hem trobat unes oficines que estan davant de l’ajuntament, a la banda oest, d’uns 70 m2, amb diversos despatxos i alguna sala de reunions. Hem arribat a un acord amb el propietari, perquè l’ajuntament llogui aquest espai, amb un contracte d’una durada de sis anys, prorrogable d’any en any i amb dret a compra.
Estic satisfet de les negociacions, de la gestió i, sobretot, de la nova ubicació d’aquesta àrea tan important, que lidera la Toñy, amb tot un grup de grans professionals, que belluguen el tema social del nostre municipi. S’ho mereixen!
Entrada orignial
Tot i que l’Ajuntament ha mimat aquest departament, cal afegir-hi l’empenta de la seva responsable.
Ella ha sabut administrar el recursos que s’han destinat a aquesta àrea, amb una diligència admirable. A més a més, s’ha buscat la vida fora del municipi, anant a altres administracions, per tal d’assolir les màximes aportacions possibles, tant a nivell de serveis com econòmic.
Tot el que explico ho va demostrar no fa massa dies, en una reunió amb veïns. Quan explicava la seva àrea va dir que en algun moment concret té fins a vuit persones treballant-hi. Jo personalment vaig quedar sorprès i quan me les va anar anomenant vaig veure que era veritat.
Actualment, aquesta àrea està situada a la primera planta de l’Ajuntament i tenen dos despatxos, però utilitzen totes les sales i altres despatxos de regidories . La feina que fan és espectacular, amb reunions, visites, entrevistes, ...
Davant la magnitud del treball que fan, s’ha buscat un nou indret per a la seva ubicació. Ja feia temps que cercàvem algun lloc nou. Per fi hem trobat unes oficines que estan davant de l’ajuntament, a la banda oest, d’uns 70 m2, amb diversos despatxos i alguna sala de reunions. Hem arribat a un acord amb el propietari, perquè l’ajuntament llogui aquest espai, amb un contracte d’una durada de sis anys, prorrogable d’any en any i amb dret a compra.
Estic satisfet de les negociacions, de la gestió i, sobretot, de la nova ubicació d’aquesta àrea tan important, que lidera la Toñy, amb tot un grup de grans professionals, que belluguen el tema social del nostre municipi. S’ho mereixen!
Entrada orignial
dimecres, 24 de febrer del 2010
TORNEM A PARLAR DE LA CRISI QUE ESTEM VIVINT
Hem comentat extensament que durant els últims trenta anys el nostre país ha fet una evolució espectacular. Cal tenir en compte, però, que alguns d’aquests creixements han estat inflats, amb possibilitats de no poder continuar al mateix ritme.
Al moment en què la ciutadania ha tingut la gran majoria dels productes de primera necessitat, s’ha produït l’efecte que el consum ha disminuït i això ha generat aquesta crisi, entre altres coses. Per altra banda, aquests sectors inflats han petat d’una manera clamorosa.
Ara cal fer un replantejament en tots els aspectes. Es parla de l’allargament de l’edat de treball, a mi personalment no m’agrada, però quan es posa això a sobre la taula vol dir que els números no surten.
No fa massa dies que coneixem que el Govern Central, obligat per complit els objectius europeus, ha de baixar el seu dèficit públic del quasi 12% al 3%, en tres anys.
La primera mesura va ser reduir en 50 mil milions d’euros partides pressupostàries, i això és una quantitat que tindrà uns efectes negatius en les inversions, en llocs de treball, ..., però aquesta és la realitat.
Una altra proposta és l’augment de dos punt de l’IVA, per recaptar més impostos, ja que amb l’actual sistema és impossible poder assolir els objectius europeus.
Sé que això no és popular, però qui es pensi que se sortirà de la crisi de la mateixa manera que s’hi ha entrat, és que viu d’esquena a la realitat.
Em deprimeix doblement quan el Partit Popular culpa d’aquesta crisi, únicament i exclusivament, el president espanyol. Aquesta tàctica, segons el meu punt de vista, és un insult a la ciutadania, ja que mireu la problemàtica que hi ha a Grècia i a tota la Unió Europea.
Aquesta crisi és una crisi global i si el Partit Popular arriba al poder ho arreglarà a base de collar més els treballadors, perquè pocs surtin beneficiats d’aquesta situació que estem vivint.
Entrada original
Al moment en què la ciutadania ha tingut la gran majoria dels productes de primera necessitat, s’ha produït l’efecte que el consum ha disminuït i això ha generat aquesta crisi, entre altres coses. Per altra banda, aquests sectors inflats han petat d’una manera clamorosa.
Ara cal fer un replantejament en tots els aspectes. Es parla de l’allargament de l’edat de treball, a mi personalment no m’agrada, però quan es posa això a sobre la taula vol dir que els números no surten.
No fa massa dies que coneixem que el Govern Central, obligat per complit els objectius europeus, ha de baixar el seu dèficit públic del quasi 12% al 3%, en tres anys.
La primera mesura va ser reduir en 50 mil milions d’euros partides pressupostàries, i això és una quantitat que tindrà uns efectes negatius en les inversions, en llocs de treball, ..., però aquesta és la realitat.
Una altra proposta és l’augment de dos punt de l’IVA, per recaptar més impostos, ja que amb l’actual sistema és impossible poder assolir els objectius europeus.
Sé que això no és popular, però qui es pensi que se sortirà de la crisi de la mateixa manera que s’hi ha entrat, és que viu d’esquena a la realitat.
Em deprimeix doblement quan el Partit Popular culpa d’aquesta crisi, únicament i exclusivament, el president espanyol. Aquesta tàctica, segons el meu punt de vista, és un insult a la ciutadania, ja que mireu la problemàtica que hi ha a Grècia i a tota la Unió Europea.
Aquesta crisi és una crisi global i si el Partit Popular arriba al poder ho arreglarà a base de collar més els treballadors, perquè pocs surtin beneficiats d’aquesta situació que estem vivint.
Entrada original
dilluns, 15 de febrer del 2010
LES REALITATS ES VAN CONFIRMANT
Dies enrere va sortir als mitjans de comunicació que a la Jonquera un jutge havia donat la raó a uns promotors d’un macro prostíbul, després que l’Ajuntament els hagués denegat la llicència municipal.
Ara ha sortit la notícia que Mataró s’han vist obligats a concedir la llicència d’activitats per a un prostíbul de magnituts, on es construiran 60 habitacions i està en tràmit un altre de 40 habitacions més.
Cada vegada queda més clar que els ajuntaments poca maniobra tenen si en un indret es vol ubicar una empresa o una activitat, que compleix amb la legislació vigent, té els informes favorables adequats i assoleix tots els permisos pertinents.
Una altra cosa és que l’administració local tramiti l’expedient i el porti fins al final del seu tràmit, i si després veu la impossibilitat que l’ activitat es pugui realitzar emeti l’informe negatiu o desfavorable.
En aquests moments en el nostre ajuntament tenim en mans quatre expedients d’activitats en sòl no urbanitzable i hem de ser molt curosos a l’hora de tramitar-los correctament, tant si és una activitat desitjada com si no ho és, ja que si és desitjada i es fa algun pas en fals pot ser motiu de recurs per part de persones que no vegin amb bons ulls aquesta activitat o viceversa.
Tinc la intuïció que una d’aquestes activitats que l’Ajuntament ha dit que no la considera d’interès públic acabarà als tribunals, però la veritat és que l’expedient és immaculat i la confiança que ens donin la raó és bastant gran.
Ara ha sortit la notícia que Mataró s’han vist obligats a concedir la llicència d’activitats per a un prostíbul de magnituts, on es construiran 60 habitacions i està en tràmit un altre de 40 habitacions més.
Cada vegada queda més clar que els ajuntaments poca maniobra tenen si en un indret es vol ubicar una empresa o una activitat, que compleix amb la legislació vigent, té els informes favorables adequats i assoleix tots els permisos pertinents.
Una altra cosa és que l’administració local tramiti l’expedient i el porti fins al final del seu tràmit, i si després veu la impossibilitat que l’ activitat es pugui realitzar emeti l’informe negatiu o desfavorable.
En aquests moments en el nostre ajuntament tenim en mans quatre expedients d’activitats en sòl no urbanitzable i hem de ser molt curosos a l’hora de tramitar-los correctament, tant si és una activitat desitjada com si no ho és, ja que si és desitjada i es fa algun pas en fals pot ser motiu de recurs per part de persones que no vegin amb bons ulls aquesta activitat o viceversa.
Tinc la intuïció que una d’aquestes activitats que l’Ajuntament ha dit que no la considera d’interès públic acabarà als tribunals, però la veritat és que l’expedient és immaculat i la confiança que ens donin la raó és bastant gran.
dijous, 11 de febrer del 2010
L’ENVEJA DE MOLTS AJUNTAMENTS
Dimarts passat, a les 7 de la tarda, tenia reunió de la Comissió Permanent del Consell Comarcal del Maresme.
En principi havia de ser curta i la veritat és que va ser així. Jo tenia apuntat que havia de sortir, com a màxim, a 2/4 de 8 de Mataró, ja que a les 8 teníem Ple a l’Ajuntament de Dosrius, en el qual es presentava el pressupost per al 2010.
En un moment de la reunió al Consell, vaig comentar que havíem de fer-ne via, perquè tenia el Ple del pressupost a Dosrius. Hi havia tres o quatre càrrecs electes d’altres ajuntaments, que van tenir molta enveja que poguéssim portar al Ple el pressupost, ja que la situació econòmica dels seus ajuntaments feia molt difícil poder tancar els números.
També els vaig explicar la situació en què estava l’Ajuntament de Dosrius, amb un endeutament del 50% dels ingressos corrents, quan fins ara la Generalitat permetia un endeutament del 110%, tot i que davant de la situació econòmica dels ajuntaments l’ha hagut d’augmentar fins al 125%.
Quan expliques aquests números, molts pregunten com s’ha fet aquesta gestió i com ha estat possible, ja que coneixen que el municipi de Dosrius ha fet grans inversions, amb l’adquisició de terrenys com: la Zona de can Batlle, l’Escorxador i el Pou del Glaç.
També saben que al setembre passat es va obrir una escola bressol municipal, amb tot el que això representa. A més de dos pavellons totalment reformats i la pista esportiva de can Massuet del Far.
Tot això són inversions de molts cents de milers d’euros, però la tranquil·litat d’un govern amb majoria i experiència fa que les coses es puguin fer ordenades i seguint una línia de treball molt clara, constant i en una mateixa direcció.
En moments de crisi això és vital, per aquest motiu podem tenir aquests números al nostre pressupost.
Entrada original
En principi havia de ser curta i la veritat és que va ser així. Jo tenia apuntat que havia de sortir, com a màxim, a 2/4 de 8 de Mataró, ja que a les 8 teníem Ple a l’Ajuntament de Dosrius, en el qual es presentava el pressupost per al 2010.
En un moment de la reunió al Consell, vaig comentar que havíem de fer-ne via, perquè tenia el Ple del pressupost a Dosrius. Hi havia tres o quatre càrrecs electes d’altres ajuntaments, que van tenir molta enveja que poguéssim portar al Ple el pressupost, ja que la situació econòmica dels seus ajuntaments feia molt difícil poder tancar els números.
També els vaig explicar la situació en què estava l’Ajuntament de Dosrius, amb un endeutament del 50% dels ingressos corrents, quan fins ara la Generalitat permetia un endeutament del 110%, tot i que davant de la situació econòmica dels ajuntaments l’ha hagut d’augmentar fins al 125%.
Quan expliques aquests números, molts pregunten com s’ha fet aquesta gestió i com ha estat possible, ja que coneixen que el municipi de Dosrius ha fet grans inversions, amb l’adquisició de terrenys com: la Zona de can Batlle, l’Escorxador i el Pou del Glaç.
També saben que al setembre passat es va obrir una escola bressol municipal, amb tot el que això representa. A més de dos pavellons totalment reformats i la pista esportiva de can Massuet del Far.
Tot això són inversions de molts cents de milers d’euros, però la tranquil·litat d’un govern amb majoria i experiència fa que les coses es puguin fer ordenades i seguint una línia de treball molt clara, constant i en una mateixa direcció.
En moments de crisi això és vital, per aquest motiu podem tenir aquests números al nostre pressupost.
Entrada original
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
