Aquest diumenge passat es va tornar a celebrar la desfilada canina a Canyamars a prop del pavelló, organitzada per l’Associació Amics dels Animals.
Vist el dia de sol que feia, els hi vaig proposar que la propera edició de la desfilada la fessin a la zona del Molinot, atès que hi ha ombra tant per a les persones com per als cotxes i, a més, poden disposar d’un gran espai que crec que pot complir, amb escreix, els objectius d’aquesta Associació.
Però vull fer aquestes quatre ratlles per ressaltar la feina d’aquest grup de persones voluntàries que senten un gran amor pels animals de companyia (gats, gossos...) i segur que per tots els animals. Dediquen moltes hores i fan una feina espectacular ajudant a tots aquells animals que ho necessiten, i que moltes vegades s’han trobat gairebé sense vida.
En quant a la desfilada, vull remarcar la manera de presentar els gossos per la locutora, l’Amàlia. Feia un resum molt explícit de cada gos, explicava totes les característiques (tant físiques com sentimentals), els gustos, el comportament i, fins i tot, feia esment del lloc on el van trobar i en quines condicions, és a dir, et feia una radiografia de cada animal com si fossin animals que els coneixes de tota la vida.
Per acabar només dir que el municipi de Dosrius té molta sort de tenir aquest grup de persones que fa tant i tant pels animals. Uns animals que en moltes ocasions han tingut una llar i que després han estat abandonats en condicions molt reprovables.
dimecres, 26 de maig del 2010
dilluns, 17 de maig del 2010
La feina ben feta, es reafirma.
Els qui em seguiu, ja haureu llegit en algun escrit anterior, la meva satisfacció de com es gestiona la sanitat, principalment en els hospitals que ens movem.
Sabeu que estic en el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, i a totes les reunions es reafirma el treball meticulós que es fa, perquè constantment es doni un bon servei. Un millor Servei en referència als hospitals de Catalunya. Hi ha molts paràmetres que es milloren dia a dia i a més són quantificables el grau de satisfacció de la ciutadania.
Aquesta setmana ha sortit el llistat dels millors hospitals de l’estat espanyol, i dels vint primers, n’hi ha catorze que estan a Catalunya i solament un a la Comunitat de Madrid. Serà per això que el Rei ve a fer les revisions i si te alguna intervenció be a Catalunya? Doncs sí, estic convençut que és un dels motius perquè moltes persones amb capacitat econòmica per a la sanitat privada també venen aquí a Catalunya, així com d’altres personalitats utilitzen la sanitat pública confiant en la manera que es treballa i mes de la investigació avançada que tenim.
Un altre dada que també cal ressaltar és que la Generalitat de Catalunya destina 150€ més en sanitat pública a l’any per cada ciutadà de Catalunya, que la comunitat de Madrid.
Es allò que es diu: la dreta, com que pot pagar-se la sanitat privada, no es preocupa tant d’invertir en diners públics per a la col·lectivitat. Un fet més que demostra la gran diferència entre dretes i esquerres.
Sabeu que estic en el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, i a totes les reunions es reafirma el treball meticulós que es fa, perquè constantment es doni un bon servei. Un millor Servei en referència als hospitals de Catalunya. Hi ha molts paràmetres que es milloren dia a dia i a més són quantificables el grau de satisfacció de la ciutadania.
Aquesta setmana ha sortit el llistat dels millors hospitals de l’estat espanyol, i dels vint primers, n’hi ha catorze que estan a Catalunya i solament un a la Comunitat de Madrid. Serà per això que el Rei ve a fer les revisions i si te alguna intervenció be a Catalunya? Doncs sí, estic convençut que és un dels motius perquè moltes persones amb capacitat econòmica per a la sanitat privada també venen aquí a Catalunya, així com d’altres personalitats utilitzen la sanitat pública confiant en la manera que es treballa i mes de la investigació avançada que tenim.
Un altre dada que també cal ressaltar és que la Generalitat de Catalunya destina 150€ més en sanitat pública a l’any per cada ciutadà de Catalunya, que la comunitat de Madrid.
Es allò que es diu: la dreta, com que pot pagar-se la sanitat privada, no es preocupa tant d’invertir en diners públics per a la col·lectivitat. Un fet més que demostra la gran diferència entre dretes i esquerres.
dijous, 13 de maig del 2010
QUIN DIUMENGE D’AMBIENT ESPORTIU!
Aquest cap de setmana s’ha portat a terme en aquest municipi una altra activitat destacable: s’ha dut a terme una cursa de BTT.
Podem dir que en realitat no era una cursa per veure qui ho feia més ràpid sinó que es tractava de fer un recorregut per aquests paratges tant magnífics que hi ha, i perquè tothom pugues gaudir de la bicicleta en companyia d’altres persones a les que els hi agrada aquest esport.
Doncs sí, aquest diumenge al matí, a Can Batlle, es podia contemplar un gran ambient ple de bicicletes de muntanya, amb gent disposada a passar-ho d’allò més bé.
També voldria fe esment del goig que feien els carrers del nucli de Dosrius, plens de bicicletes que anaven darrera el cotxe de la Policia Local. Ens ho podem imaginar, més de 400 bicicletes controlades, passejant pels carrers. Vertaderament espectacular!
L’organització es va veure una mica desbordada fruit de la gran demanda de participants (més de 400), però ho van resoldre molt bé, i vull felicitar-los. També m’agradaria convidar-los a que organitzin nous reptes com el que es va fer el diumenge passat, doncs tots aquests actes fan un municipi dinàmic, amb visió esportiva i com a punt de referència per gaudir de l’esport, de la natura...
dilluns, 10 de maig del 2010
LLASTIMA QUE NO S’HA POGUT CONTRACTAR A TOTHOM
Els que em seguiu al blog ja sabreu que un treballador de la Brigada Municipal va patir un accident greu i, tot i estar fora de perill, estarà algunes setmanes de baixa.
Amb la intenció de cobrir aquesta plaça durant aquest temps de baixa, s’ha fet una convocatòria per a totes aquelles persones que poguessin estar interessades en aquest lloc de treball i, tot i ser una contractació per un període de temps puntual, s’han presentat unes 54 persones.
S’ha fet un procés de selecció sense que intervingui cap càrrec electe i, única i exclusivament, han participat tècnics de l’Ajuntament. No s’ha fet cap entrevista i només s’ha valorat el currículum presentat, amb el qual s’havia d’ajuntar tota aquella documentació corresponent que certifiqués el que es deia en el currículum.
Doncs bé, els tècnics han fet una graella amb els requisits que hauria de complir un treballador de la brigada, com per exemple disposar del carnet de segona i/o de primera, coneixements de jardineria, de paleta, d’electricitat, cursos de riscos laborals, i altres cursos relacionats amb la feina a realitzar, etc., i així valorar els mèrits presentats pels candidats.
Aquesta reflexió la faig perquè tothom que estigui aturat i recerqui feina, que no deixi mai de preparar-se i reciclar-se, atès que cada vegada el tenir més coneixements és més necessari per poder accedir amb un lloc de treball.
Amb la intenció de cobrir aquesta plaça durant aquest temps de baixa, s’ha fet una convocatòria per a totes aquelles persones que poguessin estar interessades en aquest lloc de treball i, tot i ser una contractació per un període de temps puntual, s’han presentat unes 54 persones.
S’ha fet un procés de selecció sense que intervingui cap càrrec electe i, única i exclusivament, han participat tècnics de l’Ajuntament. No s’ha fet cap entrevista i només s’ha valorat el currículum presentat, amb el qual s’havia d’ajuntar tota aquella documentació corresponent que certifiqués el que es deia en el currículum.
Doncs bé, els tècnics han fet una graella amb els requisits que hauria de complir un treballador de la brigada, com per exemple disposar del carnet de segona i/o de primera, coneixements de jardineria, de paleta, d’electricitat, cursos de riscos laborals, i altres cursos relacionats amb la feina a realitzar, etc., i així valorar els mèrits presentats pels candidats.
Aquesta reflexió la faig perquè tothom que estigui aturat i recerqui feina, que no deixi mai de preparar-se i reciclar-se, atès que cada vegada el tenir més coneixements és més necessari per poder accedir amb un lloc de treball.
dimecres, 5 de maig del 2010
Tornem a tenir el vehicle damunt la carretera 2
Quan tens tantes necessitats de recursos, estàs molt a l’expectativa d’assolir ajuts externs, vinguin d’on vinguin. No cal dir que tant el sector privat com en el sector d’altres administracions no estan millor que tu, però coneixent els mecanismes, tens moltes possibilitats que les teves peticions puguin ser ateses, tot i que l’altre dia un conseller m’explicava que tenen peticions, posem el cas de 10 i tenen recursos per poder ajudar a dues.
Des del moment que es va iniciar pla sanejament fins avui han passat 4 mesos i d’aquests 721.000€, ja tenim un romanent positiu de 142.000€, fruit d’aquestes negociacions. Per altra banda, hem rescatat un conveni urbanístic que ens aportarà 79.000€ més.
La Diputació de Barcelona ens acaba de donar ajuts per tirar endavant partides pressupostàries que estaven contemplades en el pressupost per valor de 66.500€. Tanmateix, la Diputació de Barcelona ens ha concedit un ajut de més de 41.000€ per a actuacions dins d’aquest any 2010. Hem sabut trobar el mecanisme perquè les despeses de l’efecte de nevada que va tenir lloc el 8 març, que pugen al voltant de 14.000€, ens les pugui pagar la Generalitat de Catalunya, és a dir, tenim romanent positiu i els ajuts externs ens van arriban.
Doncs sí, tinc la sensació que ho tenim molt ben encaminat i ara caldrà fer un control molt exhaustiu de l’execució del pressupost però el que si tinc clar és que la crisi la tenim molt controlada a l’Ajuntament de Dosrius.
diumenge, 2 de maig del 2010
TORNEM A TENIR EL VEHICLE DAMUNT LA CARRETERA 1
Aquesta crisis ha afectat molt directament als ajuntaments. El nostre no ha estat cap excepció, fruït de la baixada d’ingressos que hem patit.
L’exemple: En l’any 2007 vàrem recaptar uns 700.000€ en llicències d’obres, i en l’any 2008 ja va baixar fins a uns 125.000€, el 2009 uns 50.000€. D’altra banda, les plusvalues també tenen relació similar. Aquests números, quan els pressupostos estan ajustats, fan desequilibrar la tresoreria d’una manera molt important, els serveis es continuen donant i el tema afegit és que hem de destinar molts més recursos a serveis socials; fa 5 o 6 anys eren dos treballadors i ara ja en són 8.
Hem passat 2 anys de reajustaments, de buscar-nos la vida per poder tirar endavant tot el que estava projectat, deutes importants que retardaven fer el pagament però al final vàrem decidir fer un pla de sanejament que consisteix en identificar tots els deutes i fer una previsió de 3 anys per poder-los fer front.
Els deutes que teníem per fer net eren de 721.000€, i el pla per poder reflotar aquest endeutament estava molt ben identificat. Aquest pla de sanejament el va confeccionar la Diputació de Barcelona i el va aprovar la Generalitat de Catalunya.
Fent aquest exercici de realitat hem demanat un préstec a llarg termini de 721.000 €. Un cop ens l’han concedit i hem distribuït aquest préstec a totes les partides del pressupost per poder fer front a tots els deutes, ja podem dir que hem tornat el vehicle a la carretera. Però amb superàvit important fruit de l’hàbit d’anar a buscar-nos la vida.
L’exemple: En l’any 2007 vàrem recaptar uns 700.000€ en llicències d’obres, i en l’any 2008 ja va baixar fins a uns 125.000€, el 2009 uns 50.000€. D’altra banda, les plusvalues també tenen relació similar. Aquests números, quan els pressupostos estan ajustats, fan desequilibrar la tresoreria d’una manera molt important, els serveis es continuen donant i el tema afegit és que hem de destinar molts més recursos a serveis socials; fa 5 o 6 anys eren dos treballadors i ara ja en són 8.
Hem passat 2 anys de reajustaments, de buscar-nos la vida per poder tirar endavant tot el que estava projectat, deutes importants que retardaven fer el pagament però al final vàrem decidir fer un pla de sanejament que consisteix en identificar tots els deutes i fer una previsió de 3 anys per poder-los fer front.
Els deutes que teníem per fer net eren de 721.000€, i el pla per poder reflotar aquest endeutament estava molt ben identificat. Aquest pla de sanejament el va confeccionar la Diputació de Barcelona i el va aprovar la Generalitat de Catalunya.
Fent aquest exercici de realitat hem demanat un préstec a llarg termini de 721.000 €. Un cop ens l’han concedit i hem distribuït aquest préstec a totes les partides del pressupost per poder fer front a tots els deutes, ja podem dir que hem tornat el vehicle a la carretera. Però amb superàvit important fruit de l’hàbit d’anar a buscar-nos la vida.
dimarts, 27 d’abril del 2010
Ânims Vadó!!
El 29 de març va saltar una terrible notícia: al voltant de les 4 de la tarda, en Vadó de Cal Mosso, també anomenatpels amics “manasses”, molt conegut en el nostre municipi com a treballador de la Brigada Municipal, un molt bon treballador, vull ressaltar aquesta paraula, va tenir un accident que podríem dir molt greu, amb el seu vehicle de desplaçament habitual que és la moto.
El van traslladar a urgències de Can Ruti, on ens vàrem trobar moltes persones aquella tarda – nit, esperant que els metges ens donessin notícies.
Operat aquella mateixa tarda i enllitat a la UVI, ens van donar notícies més aviat pessimistes; moltes parts del cos fetes malbé, dubtes sanitaris de com evolucionaria..... Van anar passant els dies i ell no es movia de la UVI i la família explicava el que deien els metges; en general no eren bones les previsions de recuperació. Es preveia fer-li intervencions fruit de la gravetat en que es trobava però hi va haver un moment que va fer un canvi espectacular i de cop i volta, la notícia va saltar; en Vadó ja està a planta.
Aquelles intervencions d’urgència per ajudar a estimular el seu manteniment ja es varen desestimar. Bona notícia que estigui a planta.
El vaig anar a veure i vaig quedar sorprès dels ànims que té, de la bona cara que fa i de les previsions que té de recuperació. En Vadó té una duresa especial, porta una cama plena de ferros i cargols i els metges queden sorpresos de la seva capacitat de resistència. Intenten donar-li calmants perquè la normalitat d’aquests casos és dolor constant i quan les persones que el cuiden, li pregunten que identifiqui el dolor entre 0 a 10, ell contesta que 0.
Els metges no s’ho acaben de creure però jo sí en sóc conscient que en Vadó és d’aquelles persones que el mal no se li coneix. El que més el fot es haver d’estar tan de temps a l’hospital i el menjar, no li acaba de satisfer, però jo estic convençut que aviat el tindrem entre nosaltres i que la seva força i ganes de tornar a la vida normal, farà que aquesta recuperació la superi i que aquells dies d’incertesa respecte a la seva salut i les previsions fatalistes, passaran a ser una anècdota en aquesta vida.
Vadó, ànims!!!, et necessitem entre nosaltres per tot el que signifiques a la Brigada Municipal i en molts dels actes que fem plegats, ets una peça que es troba a faltar.
El van traslladar a urgències de Can Ruti, on ens vàrem trobar moltes persones aquella tarda – nit, esperant que els metges ens donessin notícies.
Operat aquella mateixa tarda i enllitat a la UVI, ens van donar notícies més aviat pessimistes; moltes parts del cos fetes malbé, dubtes sanitaris de com evolucionaria..... Van anar passant els dies i ell no es movia de la UVI i la família explicava el que deien els metges; en general no eren bones les previsions de recuperació. Es preveia fer-li intervencions fruit de la gravetat en que es trobava però hi va haver un moment que va fer un canvi espectacular i de cop i volta, la notícia va saltar; en Vadó ja està a planta.
Aquelles intervencions d’urgència per ajudar a estimular el seu manteniment ja es varen desestimar. Bona notícia que estigui a planta.
El vaig anar a veure i vaig quedar sorprès dels ànims que té, de la bona cara que fa i de les previsions que té de recuperació. En Vadó té una duresa especial, porta una cama plena de ferros i cargols i els metges queden sorpresos de la seva capacitat de resistència. Intenten donar-li calmants perquè la normalitat d’aquests casos és dolor constant i quan les persones que el cuiden, li pregunten que identifiqui el dolor entre 0 a 10, ell contesta que 0.
Els metges no s’ho acaben de creure però jo sí en sóc conscient que en Vadó és d’aquelles persones que el mal no se li coneix. El que més el fot es haver d’estar tan de temps a l’hospital i el menjar, no li acaba de satisfer, però jo estic convençut que aviat el tindrem entre nosaltres i que la seva força i ganes de tornar a la vida normal, farà que aquesta recuperació la superi i que aquells dies d’incertesa respecte a la seva salut i les previsions fatalistes, passaran a ser una anècdota en aquesta vida.
Vadó, ànims!!!, et necessitem entre nosaltres per tot el que signifiques a la Brigada Municipal i en molts dels actes que fem plegats, ets una peça que es troba a faltar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
