divendres, 31 de desembre del 2010

A LA MARIA FONOLL

A la meva Maria, que és una persona que està vivint a la residència Sant Llop. Fa bastant temps, que està instal•lada en aquest equipament que tenim al nostre municipi.

Malgrat que sigui un centre privat concertat, sempre que he tingut ocasió de fer-hi visites he vist que tots els avis i àvies que estan en aquesta residència tenen una qualitat de vida important, molt d’afecte i atencions d’un valor humà ressenyable.

La Maria és una de les persones que rep totes aquestes atencions. La primera vegada que vam tenir contacte, feia pocs dies que havia vingut al nostre municipi. Des d’un tros lluny li varen dir: Maria, l’alcalde. La seva reacció va ser, que el donin pel ...

Tant la direcció de la residència com jo vàrem somriure, però dintre meu va haver-hi el repte d’intentar ajudar la Maria, perquè estigués còmode i contenta entre nosaltres, ja que aquesta reacció la va tenir perquè no estava d’acord que els seus fills l’haguessin ingressat a la residència.

Ha anat passant el temps i entre la direcció de la residència i la meva actitud la Maria ha anat canviant. Entre nosaltres ha crescut una relació especial d’afecte i admiració. Evidentment, en aquestes festes Nadalenques ressalten més aquests sentiments, amb felicitacions especials i visites per poder captar i assaborir aquesta il•lusió de retrobar-nos.

Aquest cap de setmana passat he tingut l’ocasió de visitar-los de nou i vaig tenir la mala sort de no trobar la Maria, ja que els seus fills se l’havien emportat a passar el dia en família.

Vaig poder comprovar, una vegada més, que no només la Maria, sinó tots els residents tenen un gran dinamisme, fins i tot , han guanyat dos premis a nivell de país: El segon premi de confecció i disseny de felicitacions de Nadal i el tercer premi de Catalunya de redacció de les Nadales que confeccionen. Aquest és un concurs que s’ha obert per a les residències de gent gran.

No vull més que felicitar-vos amb motiu de les Festes Nadalenques, així com també per aquests premis assolits. A la Maria, un petó molt especial!

dilluns, 27 de desembre del 2010

LA REALITAT ES VEU QUAN ES COMENÇA A CAMINAR



Ara ja comencen a haver-hi moviments dels partits polítics, que es preparen per a les properes eleccions municipals del proper 22 de maig.

Suposo que hi haurà els partits tradicionals de sempre, però n’han sorgit alguns de nous. Concretament, n’hi ha un que ja ha fet diverses convocatòries per fer xerrades i explicar el seu projecte a les persones interessades. Aquest és un partit de nova creació, que exclusivament és d’àmbit local.


Destaquen alguns dels seus membres, que sembla que et mirin per sobre l’espatlla. Altres són gent molt normal i participativa en tota la vida cultural i associativa del municipi.

Però, quan es tracta de la gestió i els interessos de la comunitat veus com alguns d’ells comencen a caminar, comprometent-se, per escrit, a fer algunes accions, amb la finalitat de complir ordenances municipals. Aleshores, és quan veus la capacitat de treball, el compromís i la credibilitat que poden tenir a l’hora de fer les seves valoracions.

Tenim una ordenança de convivència veïnal que regula la instal•lació de pancartes a la via pública, a excepció de quan hi ha campanya electoral. D’acord amb l’esmentada ordenança, s’ha de fer la petició per escrit davant l’ajuntament, fent constar el dia de la seva col•locació i també el dia de la seva retirada. L’ajuntament autoritza la col•locació de la pancarta, requerint que es retiri el dia acordat.

Doncs, aquest grup polític va instal•lar les pancartes per comunicar un acte que es feia el dia 11 de desembre a Canyamars, comprometent-se, per escrit, a retirar, l’endemà de l’acte, és a dir el 12 de desembre, les tres pancartes penjades.

A dia d’avui, 27 de desembre, encara romanen al seu lloc. Per tant, aquell compromís per escrit i signat ja no s’ha complert. Ara, què hem de fer com ajuntament: obrir un expedient, no autoritzar properes peticions per instal•lar més pancartes.....?

dimecres, 22 de desembre del 2010

TORNO A ACTIVAR EL MEU BLOC PERSONAL


Com tothom sap, tinc un cultiu d’avets de Nadal i en aquestes dates la intensitat de feina es multiplica d’una manera important. Per aquest motiu, s’ha de prioritzar i deixar de banda coses que no són vitals i tirar endavant les que sí que ho són, com ara: la gestió de l’Ajuntament, la gestió del Consell Comarcal i la comercialització dels avets de Nadal.

No ha quedat res enrere, amb la satisfacció que cada dia quan em posava al llit deixava la feina feta i ben encaminada, però el bloc ha quedat de banda.

Doncs, ara que la campanya dels avets de Nadal ja està arribant a la seva fi, tornem a activar el bloc fent escrits de reflexió, escrits personals, escrits d’opinió, tal com sempre he anat penjant en aquest mitjà.

El primer que em ve de gust explicar és que enguany he vist i he notat més animació dins el cercle que em bellugo, que és el de comercialització dels avets. Això no només ho dic jo, sinó que també ho diu el sector de la planta i de la flor. Hi ha alguna excepció, però en general hi ha diferència d’aquest Nadal al passat.

Jo que estic en aquests circuits de comercialització una vegada cada 12 mesos, es noten els canvis que s’han produït durant l’any, però, tal com us dic, s’ha animat una mica i sembla que hi hagi més alegria que l’any passat o que dos anys enrere.

És important que l’economia es comenci a bellugar, bàsicament amb la gent treballadora, emprenedora i que es dedica a la seva feina, sense opinar com han de viure i què han de fer els altres.

Pel que fa a l’Ajuntament, tenim la gran sort de disposar d’ un equip humà d’homes i dones que tira endavant qualsevol tema que es posi a sobre la taula. Tenen una gran versatilitat, amb capacitat per fer la seva feina i si en ve d’una altra àrea també ajuden a tirar-la endavant. En definitiva, cada vegada estic més content d’aquestes persones que estan tan compromesos amb l’administració local.

Pel que fa a les obres i altres temes d’importància, tot evoluciona dintre de la normalitat, malgrat el feixuc i costós que és tramitar qualsevol expedient, atesos els passos que s’han de seguir.

Bé, no puc més que desitjar unes molt bones Festes de Nadal a tots els que em seguiu i un 2011 ple d’experiències positives i, sobretot, molta salut a tothom.

dimarts, 23 de novembre del 2010

ES VAN CONFIRMAR TOTES LES PREVISIONS QUE TENÍEM


Dissabte passat, ens vam trobar 250 persones, al pavelló de Dosrius, fent el típic soparet que organitza l’agrupació del PSC del municipi de Dosrius.

Vam començar sense la Montse Tura, ja que venia d’un acte previ al nostre.

Quan estava a mig sopar vaig rebre la trucada que arribava la Montse al pavelló i vaig sortir a rebre-la. Estava una mica cansada, havia fet cinc actes i tres entrevistes durant el dia i ja eren gairebé les 10 del vespre.

Vàrem entrar al pavelló i vàrem posar la música tradicional del PSC. Jo no sé què va passar en aquell moment, però sembla que els aplaudiments de totes les persones assistents a l’acte la varen activar, ja que vaig veure que el seu estat havia canviat. En principi, va dir que no voldria menjar res, però un cop va seure a la taula no va parar, agafant una mica d’aquí i una mica d’allà, alimentant-se d’una manera força notable.

Vàrem començar els parlaments, primer la diputada maresmenca, després em va tocar a mi i al final va sortir ella. Per cert, es va buscar una mica de tamboret, per poder connectar més amb les persones.

Des què va començar fins que va acabar va tenir tots els assistents molt atents, captant-se el plaer que sentien escoltant el que deia. Ella, amb una energia que jo mai li havia vist, no va parar de transmetre valors i sentiments. Va ser mitja hora d’una intensitat que jo penso que no oblidaré mai. Crec que ha estat el discurs polític que ha arribat més a les persones, de tots els que s’han fet en aquest municipi. Alguns assistents em van comentar que se’ls havia posat la pell de gallina escoltant el que deia la Montse Tura.

En definitiva, va sortir un acte rodó, assolint tots els objectius que ens havíem marcat.

Amb aquestes quatre ratlles vull fer un agraïment molt especial a tots els militants del PSC que van treballar molt. Es va treballar, però també es va gaudir molt. En poca estona ho vàrem muntar i, després del ball que es va organitzar al final, en poca estona ho vàrem desmuntar i ordenar tot.

Quin equip d’homes i dones té el PSC del nostre municipi!

dimecres, 17 de novembre del 2010

SOPAR AMB LA MONTSE TURA



El proper dissabte dia 20 de novembre d’enguany, al pavelló de Dosrius, l’Agrupació del PSC del municipi organitza un sopar. Aprofitant la campanya electoral es podrà comptar amb la presència de la Montse Tura, número dos de la candidatura del PSC a la circumscripció de Barcelona.

No cal dir que tothom que vulgui acompanyar-nos pot fer-ho, tot escoltant aquesta gran política que ha fet tantes coses per al nostre país i que estic convençut que encara té molt camp per recórrer. Per tant, qui vulgui assistir al sopar hi està convidat. Simplement, cal trucar al telèfon d’en Rafael 610 45 22 42.

He quedat molt sorprès de les ganes que la gent té d’assistir a aquest pa amb tomàquet que s’organitza. Per les xifres oficials que tinc serem per sobre de les 200 persones.

A més a més, voldria destacar que els/les militants del PSC del municipi de Dosrius van creixent. Moltes persones valoren la política i feina que s’està fent des de l’ajuntament, fins i tot, hi volen participar, i una manera de fer-ho és afiliant-se al nostre partit polític.

Estic molt content perquè en moments complicats i difícils és quan es veu que les persones creuen en el sistema i és quan la mobilització creix per defensar-lo i, sobretot, per donar-li suport.

dilluns, 8 de novembre del 2010

QUINA ALTRA MOGUDA A CANYAMARS!


Aquest diumenge passat es va organitzar un d’aquells esdeveniments que et fan sentir orgullós dels indrets i la gent que tenim.

Es tracta de les tres hores de tot terreny que organitza el Moto Club Canyamars, anualment, al nostre municipi, concretament a la Quintana de can Gel de Canyamars.

És un esdeveniment molt diferent dels que s’organitzen en aquest entorn, ja que consisteix en fer un circuit tancat, en un camp gran de la casa de can Gel, que queda lliure entre sembrada i sembrada.

Segons van comentar els organitzadors, es va marcar un circuit de més de 3 Kms. de longitud.

Per cert, l’organització va estar molt exquisida, en tots els plantejaments que es va proposar, i no només ho dic jo, sinó que també ho van comentar molts dels participants que van concórrer a la prova. La participació fou tan elevada que, fins i tot, va sorprendre gratament els organitzadors.

Segons em consta, van participar-hi 55 equips. La veritat és que feia goig, molt de goig, veure aquell ambient sa, d’una gent que té afició per la moto i que es va poder fer un tip de practicar el seu esport preferit, en aquest circuit de Canyamars.

Vagi per endavant la més sincera enhorabona als organitzadors. Saben el que es porten entre les mans, i han creat un gran caliu entre ells. Observaves que qualsevol membre que estava fent feina s’ho passava bé amb la seva tasca. Això és molt important i es nota molt a l’hora de plantejar-se els objectius i assolir-los plenament.

Fa tres setmanes va haver-hi la Fira del Bosc Medieval, amb molta gent a Canyamars; el diumenge passat aquesta cursa de resistència; el dia 21 de novembre més de 1.000 persones vindran a Canyamars a fer la marxeta, sortida i arribada al voltant del Pou de Glaç. Qui diu que no hi ha activitat, qui diu que no hi ha promoció del nostre municipi!

Veure tot aquest reguitzell d’activitats i tanta gent que fa cap al nostre municipi em dóna molta satisfacció.

Moto Club Canyamars, moltes gràcies i endavant!.

divendres, 5 de novembre del 2010

OBRES QUE COMENCEN, OBRES QUE ES VAN ACABANT



En aquests dos darrers anys hem tingut un seguit d’obres importants i això a mitjà termini no s’acabarà.

Actualment s’estan fent obres a dins l’Ajuntament, que per cert ja comencen a lluir i penso que quedaran molt bé; obres al local de COVASA de can Massuet del Far; s’han iniciat les obres de construcció de la rotonda, al trencall de la carretera que puja a can Massuet i la que va cap a Canyamars; s’han començat les obres de l’ampliació del pati de l’escola Encarnació Fonoll.

En aquests moments hem tret a licitació l’obra de la pista externa de Dosrius, en pocs dies començarà la reforma del consultori mèdic de Canyamars i està a exposició pública l’obra del pas que es construirà a la riera de Canyamars, que dóna al carrer Esteve Albert de Dosrius.

Tot aquest procés de transformació dels espais que utilitza la col•lectivitat, el visc amb molta il•lusió i a cada moment vaig vivint el que s’està fent. És una gran satisfacció veure com van avançant les obres, algunes s’acaben, altres es planifiquen perquè a mitjà termini es facin. Tot plegat és una feina apassionant, tant la redacció del seu projecte, com els passos administratius per aprovar-lo, com buscar el finançament per poder-lo portar a terme, com fer els processos per poder adjudicar l’obra i iniciar-la. Per a mi és de les feines més enriquidores que té ser alcalde.

Finalment, quan veus la utilització d’aquests espais per part de la població encara dóna més satisfacció.