No és fàcil en aquests moments dirigir un ajuntament

Actualment ens toca viure una conjuntura econòmica en què les previsions econòmiques de cada any, malgrat que les fessis realistes, et queden curtes. Ara hem tancat l’any 2011, pel que fa al tema econòmic, i mireu que vàrem fer un pressupost molt realista, aprovat a finals de l’any 2010, prenent com a referència les liquidacions que teníem tancades de l’any en curs, però un cop més, tot i el realisme dels números que vàrem plasmar al document, hem quedat enrere i, evidentment, hem tancat amb números negatius. Amb números rodons havíem previst uns ingressos de 5.000.000,-- d’euros, partida que l’anomenem com “obligacions reconegudes”, això són els padrons d’IBI, l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, la taxa per escombraries, les participacions de l’Estat, les subvencions d’altres administracions, etc. Ara havent tancat aquest any 2011, aquestes “obligacions reconegudes”, reals, arriben a 4.800.000,-- euros, però en realitat la recaptació neta que s’ha fet i que ha ingressat l’ajuntament és de 4.200.000,-- euros, per tant, una diferència de 600.000,-- euros entre el que es podia haver cobrat realment i el que s’ha cobrat i s’ha pogut gastar. Això vol dir que hi ha uns 600.000,-- euros pendents de cobrament i que si prenem com a referència el que ens pensàvem que cobraríem, hi ha una diferència de 800.000,-- euros. Tot i això, el negatiu final que ha sortit, fent una gestió molt acurada durant tot l’any, ha estat de -174.000,-- euros, per això cal ajustar-se al màxim, deixar de donar serveis que no són competència municipal, ja que altres tenen els recursos per donar-los. Al final, ens ajustarem a la realitat que ens toca viure, però el dia a dia és bastant dur.

Preocupació per l’escola bressol

Uns anys enrere, aproximadament sis o set, la Generalitat de Catalunya va arribar a un acord, mitjançant la signatura d’un conveni, amb les entitats municipalistes, que n’hi ha dues a Catalunya, una és l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’altra la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), per incrementar l’oferta de places d’escola bressol. Es donava un ajut d’un 50%, aproximadament, per a la construcció de la infraestructura i, a més a més, es va acordar una fórmula per finançar aquest servei: Una tercera part la pagaria la Generalitat, una tercera part els ajuntaments i una tercera part les famílies. El càlcul del cost d’una tercera part per alumne i any era de 1.800 euros. Mitjançant convenis amb la Generalitat, els ajuntaments signàvem aquest compromís i, evidentment, les hisendes municipals havíem d’habilitar una partida pressupostària amb aquests 1.800,-- euros per cada alumne que durant l’any estava a l’escola bressol. A banda de no pagar religiosament, la Generalitat s’ha anat despenjant d’aquest acord. De 1.800 va passar a 1.600, aquests 1.600 actualment s’han convertit en 1.300 euros i ja ha dit, de paraula, que a partir del curs 2012-2013, només aportarà 1.000 euros per alumne i any. Evidentment, les despeses de funcionament són les mateixes. Per tant, t’has de plantejar el dilema d’on han de sortir els euros per poder tirar endavant aquest equipament, que considero important pel servei que dóna a la població. El debat està servit i la problemàtica a sobre la taula.

Que malament pinta el futur de Grècia!

Quan en unes eleccions el resultat és tan esmicolat per poder governar un país o qualsevol altra administració, com pot ser un ajuntament, el futur és molt fosc i més tenint en compte l’època que ens toca viure. Si a sobre parlem de Grècia, encara pinta més malament. El diumenge passat va haver-hi eleccions en aquest país hel•lènic i resulta que han sortit nou ( 9 ) grups amb representació al Congrés i cap grup d’aquests partits polítics podrà formar govern. Això vol dir que no es prendran decisions i no prendre decisions a les administracions és perdre molts diners, ja que la ingovernabilitat porta per aquest camí. Ja es parla d’una altra contesa electoral per al mes que ve, però algú pensa que hi haurà un resultat fàcil per poder crear un govern fort? Jo crec que no. Potser el que caldria és buscar sistemes de dues voltes, amb la finalitat que els dos partits més votats s’enfrontin en una contesa electoral, en què saps que pràcticament segur que sortirà un guanyador i que aquest podrà formar govern amb autoritat per poder prendre decisions. A Grècia passa allò que es diu habitualment, que plou sobre mullat!

Per què les inversions d’enguany al nostre municipi (IV)

Totes aquestes inversions vénen de subvencions concedides per altres administracions, això vol dir que cal tirar endavant el que s’ha planificat, que són uns projectes compromesos durant la campanya electoral, que són línies de treball de l’acord de govern signat entre els càrrecs electes sortits de les eleccions municipals, que tenen responsabilitat en la direcció política. Dins de la ideologia que tenim per donar serveis a la població perquè es pugui fer esport, entenent com esport una part fonamental de la formació de la persona, es defensen aquestes inversions, malgrat les crítiques d’adversaris polítics i demagògies d’interessos molt marcats. Fins i tot, s’ha sentit dir que es tornin aquests diners i que no s’utilitzin per fer les pistes de pàdel que, remarco, el cost és d’uns 71.000,-- euros. Des del meu punt de vista, això és una bestiesa. També vull puntualitzar que hem de ser curosos a l’hora de construir equipaments, que després tenen un gran cost per al seu funcionament o manteniment. Per exemple una piscina municipal, mai els seus ingressos equilibren les seves despeses. El manteniment de les pistes de pàdel és mínim o més ben dit inexistent. Estic convençut que tindran una gran acceptació i que l’objectiu de veure persones suant i fent esport, en equipaments municipals assequibles per a tothom, el veurem assolit. Tornem al començament d’aquest grup d’escrits, a l’any 1999, amb uns deutes i sense recursos per poder fer-hi front vàrem ser valents aleshores i ho continuarem essent ara, amb l’avantatge que tenim un ajuntament amb una despesa controlada, amb una liquiditat que ens garanteix fer front a les factures que anem generant, malgrat la conjuntura econòmica que ens toca viure. Us ben asseguro que estan intactes les ganes de cercar inversió per a equipaments, que després estic convençut que donaran els resultats desitjats.

Per què les inversions d’enguany al nostre municipi (III)

Per plantejar nous equipaments o millorar els actuals sempre em faig aquella reflexió tan primària que els que decidim hem de repassar tot sovint. La formació de l’ésser humà com a persona neix a la família, que es manté durant tota la seva vida, passa per l’escola i una pota important de la teva manera de ser la donen l’esport i la cultura. N’hi ha d’altres que cadascú les pot visualitzar, com poden ser els amics. Hi ha grans debats sobre que tenim un excés de pavellons, concretament els podem anomenar que són tres i que seria molt millor la construcció d’un en un lloc estratègic ferm, del qual tots ens sentíssim orgullosos i oblidar-nos d’aquesta dispersió. Jo he defensat sempre, aferrissadament, el model que tenim, ja que dóna moltes possibilitats a la gran diversitat d’equips, clubs d’esports varis, que a la mateixa hora uns puguin jugar a Dosrius, altres a Canyamars i altres a can Massuet del Far. Si només tinguéssim un pavelló, si a les sis de la tarda s’hi fes patinatge no s’hi podria jugar a futbol sala, ni a bàsquet, ni a voleibol, ni a handbol, ... Aquesta gran quantitat de nens, nenes i joves que també es formen com a persones amb l’esport, on haurien d’anar? Potser pagant instal•lacions privades per poder fer esport? Aquest no és el nostre objectiu. Un poble veí va fer un magnífic pavelló i va destinar tots els recursos per fer una pista i una instal•lació d’orgull per als que l’utilitzen, però no hi cap tothom. Joves que volien fer esport s’han quedat sense poder-lo utilitzar, perquè només pot haver-hi una única activitat cada hora. Continuant amb aquesta línia, ara tenim prevista la reforma dels vestidors de can Batlle, així com el bar i la piscina. Tenim previst l’inici per poder posar gespa artificial al camp de futbol de can Batlle i tancar la instal•lació d’aquest equipament. També tenim previst reformar els vestidors de la pista poliesportiva de can Massuet del Far, arranjar l’entorn i amb el mateix projecte construir tres pistes de pàdel. Dins d’aquest projecte de la reforma dels vestidors de can Massuet del Far i l’entorn, que puja uns 220.000,-- euros, les pistes de pàdel pugen uns 71.000,-- euros. Aquest esport de la pràctica de pàdel té molta acceptació als indrets on hi ha aquestes pistes, que majoritàriament són privades, és a dir, que cal pagar per practicar aquest esport que, per cert, adquirir les pales i pilotes per poder-hi jugar té un cost molt assequible per al practicant.

Per què les inversions d’enguany al nostre municipi (II)

Teníem clar que la inversió pública era vital per al nostre sistema, havíem de crear nous equipaments, noves infraestructures, nous serveis, malgrat la precarietat econòmica que ens tocava viure, a més de crear llocs de treball i generar consum al nostre municipi. Durant aquests dotze o tretze anys el nostre municipi s’ha transformat amb nous equipaments, remodelació dels que teníem, noves vies de comunicació, rotondes, vàrem comprar més de 40.000 m2 de terreny urbà per a equipaments, aquest és el cas de la zona esportiva de can Batlle, el Pou de Glaç de Canyamars és municipal i no tingueu cap dubte que tot aquest esforç és fruit de viure intensament el dia a dia, amb totes les possibilitats que això et dóna. Fa uns mesos que ha començat un altre mandat, com a conseqüència d’unes eleccions municipals, amb tot el que això comporta: candidatures que es presenten amb els corresponents programes electorals, eleccions amb el vot secret, personal i intransferible i un resultat per a quatre anys. La responsabilitat de qui ha sortit elegit i els pactes postelectorals configuren el govern actual. Una de les tasques dels càrrecs electes de l’ajuntament és la d’anar a cercar subvencions davant d’altres administracions i, també, del sector privat. És a dir, buscar els diners per construir equipaments per a la nostra població. Val a dir que el diner públic, tant si prové de l’ajuntament, com de la Diputació, com de la Generalitat de Catalunya, per regla general, es regula a través d’una normativa especificada en cada convocatòria de subvencions. Això és molt bo, ja que la concessió d’aquests ajuts no pot ser que sigui a criteri d’una persona, que la majoria de vegades és un polític, sinó que cal que sigui mitjançant fórmules matemàtiques, normes i criteris reglamentats, amb la finalitat que aquests diners no es puguin utilitzar per a altres fins que no siguin els planificats. A més, cal ressaltar que si no fas les inversions planificades per a les quals t’han concedit l’ajut, dins del temps que marquen les bases que regulen les subvencions, perds l’ajut que t’havien compromès.

Per què les inversions d’enguany al nostre municipi (I)

Al juliol de 1999, va haver-hi un canvi important a l’ajuntament, després de les eleccions municipals del 14 de juny. La candidatura del PSC va tenir la responsabilitat de dirigir el rumb de la nostra administració local i jo, com a cap de llista, vaig ser nomenat alcalde. A primers de juliol, als comptes corrents de l’ajuntament hi quedaven uns 12.000,-- euros, al canvi de pessetes, ja que en aquell moment era la moneda corrent. Cal puntualitzar que els sous dels treballadors/res de l’ajuntament, cada mes, pujaven uns 40.000,-- euros. Hi havia unes piles de factures per pagar que no us les podeu ni arribar a imaginar. Per posar-vos un exemple, feia quatre anys que no s’havien pagat els costos de la recollida i tractament des residus, despesa reconeguda per l’ajuntament. A això cal afegir-hi l’endeutament de préstecs i crèdits que teníem concertats. Amb aquella situació, els tècnics i juristes de l’ajuntament ens varen aconsellar que, durant quatre anys, no féssim inversions, ja que havíem d’adreçar el vaixell cap a una estabilitat econòmica. A tota aquesta realitat cal afegir-hi la il•lusió de les persones que teníem la responsabilitat de tirar endavant el nostre ajuntament. Vàrem fer un pla de pagament de factures i, en sis mesos, ens vam atrevir a fer-hi front. Altres les vàrem negociar a llarg termini. Pel que fa ala residus, hem estat pràcticament deu per poder-nos posar al dia.