Els meus espies s'han introduït en les files del PSC de Dosrius i han aconseguit aquest poster de les properes eleccions municipals
dimarts, 26 de maig del 2009
Eleccions Municipals
Els meus espies s'han introduït en les files del PSC de Dosrius i han aconseguit aquest poster de les properes eleccions municipals
dilluns, 25 de maig del 2009
QUAN ALGÚ ENTÉN QUE EL QUE ES DIU NO ÉS VERITAT
A vegades, es fan declaracions o exposicions que quan arriben a la col·lectivitat o al coneixement d’ altres persones, que potser tenen més informació sobre el fet, fa que es digui que no és veritat el que s’exposa.
D’aquest no és veritat se’n poden treure moltes conclusions. La primera és que es digui que el que s’està afirmant fuig de la realitat, l’altre que es digui que no és veritat, altres poden dir que són mentida les expressions que s’estan donant i, fins i tot, sobre el mateix tema es pot acusar de mentider qui afirma fets i continguts que una altra persona, amb més informació, sap que no són veritat.
En principi, el concepte és el mateix, però canvia molt si entens que t’han dit que no dius la veritat o que ets un mentider. Depèn de qui rebi aquest comentari, el pot utilitzar intencionadament per una via o per una altra.
La diversitat és això, el problema és que quan surt un debat de veritats o mentides es vagi contra les persones, depenent de l’interès de la lectura d’un o d’un altre.
Aquesta és una reflexió que cal tenir en compte.
Entrada Original
D’aquest no és veritat se’n poden treure moltes conclusions. La primera és que es digui que el que s’està afirmant fuig de la realitat, l’altre que es digui que no és veritat, altres poden dir que són mentida les expressions que s’estan donant i, fins i tot, sobre el mateix tema es pot acusar de mentider qui afirma fets i continguts que una altra persona, amb més informació, sap que no són veritat.
En principi, el concepte és el mateix, però canvia molt si entens que t’han dit que no dius la veritat o que ets un mentider. Depèn de qui rebi aquest comentari, el pot utilitzar intencionadament per una via o per una altra.
La diversitat és això, el problema és que quan surt un debat de veritats o mentides es vagi contra les persones, depenent de l’interès de la lectura d’un o d’un altre.
Aquesta és una reflexió que cal tenir en compte.
Entrada Original
diumenge, 24 de maig del 2009
Continuen les sorpreses
La pedrera segueix sent font de notícies. Després de trobar restes del recinte funerari fa dos dies els operaris de la pedrera han trobat les portes del mateix. Com es pot veure a la foto la troballa és de gran importància ja que delata la presència de la civilització egípcia a la peninsula, una cosa poc casual tan al nord de la mateixa. En aquests moments les obres de la pedrera estan paralitzades i s'estan prenent les mesures oportunes per recuperar la zona.
divendres, 22 de maig del 2009
dijous, 21 de maig del 2009
JA HA FINALITZAT EL PROCÉS DE PREINSCRIPCIÓ (Eliminada del blog original)
Des del 4 fins al 15 de maig hi ha hagut el procés obert per inscriure’s a l’escola bressol, que començarà a funcionar a partir del mes de setembre d’enguany.
Durant la jornada de portes obertes, un dels comentaris més generalitzat, principalment per part dels pares afectats o interessats en portar els seus fills i filles a l’escola bressol, era el de si hi hauria places per a tothom.
Doncs que tothom estigui tranquil, durant aquest període oficial de preinscripció hi ha hagut un total de 90 sol•licituds.
Cal dir que la capacitat de l’escola bressol és de 102 places. Per ser el primer any, Déu n’hi do 90 preinscripcions! A més a més, són força ben repartides.
De 0 a 1 anys, 14 infants preinscrits, això representa 2 aules.
D’1 a 2 anys, 34 preinscripcions, que amb la ràtio d’infants per aula se n’hauran d’obrir 3.
D’ 1 a 3 anys, hi ha 42 peticions, que penso que cabran en 2 aules.
Satisfacció per la meva part, que a l’inici d’aquest nou servei ja hi hagin 90 peticions, per utilitzar aquest equipament d’escola bressol.
ATENCIÒ -Aquesta entrada ha sigut elminada del blog d'en Josep Jo-
mentider compulsiu
Durant la jornada de portes obertes, un dels comentaris més generalitzat, principalment per part dels pares afectats o interessats en portar els seus fills i filles a l’escola bressol, era el de si hi hauria places per a tothom.
Doncs que tothom estigui tranquil, durant aquest període oficial de preinscripció hi ha hagut un total de 90 sol•licituds.
Cal dir que la capacitat de l’escola bressol és de 102 places. Per ser el primer any, Déu n’hi do 90 preinscripcions! A més a més, són força ben repartides.
De 0 a 1 anys, 14 infants preinscrits, això representa 2 aules.
D’1 a 2 anys, 34 preinscripcions, que amb la ràtio d’infants per aula se n’hauran d’obrir 3.
D’ 1 a 3 anys, hi ha 42 peticions, que penso que cabran en 2 aules.
Satisfacció per la meva part, que a l’inici d’aquest nou servei ja hi hagin 90 peticions, per utilitzar aquest equipament d’escola bressol.
ATENCIÒ -Aquesta entrada ha sigut elminada del blog d'en Josep Jo-
mentider compulsiu
dilluns, 18 de maig del 2009
QUINA FESTA!
El passat dimecres es va organitzar una d’aquelles festes memorables, principalment per als culés: convocatòria al pavelló de Dosrius, per poder seguir en directe la final de la Copa del Rei, acte organitzat per la Penya Barcelonista del municipi.
Una Penya de la qual en coneixem els seus integrants, però que jo personalment mai havia pogut assistir a un acte organitzat per ells, que tingués aquestes magnituds.
La veritat és que va ser espectacular de la manera com ho varen plantejar tot, tant la capacitat de donar sopar a prop de 300 persones, en qüestió de mitja horeta; com la qualitat del sopar, amb un preu simbòlic: 5 euros per als no socis i de franc per als socis.
Es va viure un ambient verdaderament de festa, que va acabar amb celebracions i els crits típics de l’afició de l’equip guanyador.
Aquestes quatre línies han de servir per agrair i reconèixer la tasca feta per la Penya Barcelonista. Sembla que en siguin pocs, però al moment d’activar-se varen fer una gran colla, organitzada i gaudint del seu treball. Sempre ho he dit, quan els organitzadors s’ho passen bé, transmeten aquest sentiment a la resta de les persones i per això la data del 13 de maig serà històrica, tant pel que vam aconseguir els culés, com per l’acte que es va fer al pavelló de Dosrius.
De ben segur que no serà l’últim esdeveniment organitzat per la Penya Barcelonista i que la població podrà gaudir de més festes plantejades per aquest col•lectiu divers, però que ha demostrat molta capacitat per tirar endavant el que es planteja i en aquest cas amb nota alta.
Moltes gràcies Penya Barcelonista i endavant!
Entrada Original
mentider compulsiu
Una Penya de la qual en coneixem els seus integrants, però que jo personalment mai havia pogut assistir a un acte organitzat per ells, que tingués aquestes magnituds.
La veritat és que va ser espectacular de la manera com ho varen plantejar tot, tant la capacitat de donar sopar a prop de 300 persones, en qüestió de mitja horeta; com la qualitat del sopar, amb un preu simbòlic: 5 euros per als no socis i de franc per als socis.
Es va viure un ambient verdaderament de festa, que va acabar amb celebracions i els crits típics de l’afició de l’equip guanyador.
Aquestes quatre línies han de servir per agrair i reconèixer la tasca feta per la Penya Barcelonista. Sembla que en siguin pocs, però al moment d’activar-se varen fer una gran colla, organitzada i gaudint del seu treball. Sempre ho he dit, quan els organitzadors s’ho passen bé, transmeten aquest sentiment a la resta de les persones i per això la data del 13 de maig serà històrica, tant pel que vam aconseguir els culés, com per l’acte que es va fer al pavelló de Dosrius.
De ben segur que no serà l’últim esdeveniment organitzat per la Penya Barcelonista i que la població podrà gaudir de més festes plantejades per aquest col•lectiu divers, però que ha demostrat molta capacitat per tirar endavant el que es planteja i en aquest cas amb nota alta.
Moltes gràcies Penya Barcelonista i endavant!
Entrada Original
mentider compulsiu
dimarts, 12 de maig del 2009
EN JOAN COMPANYÓ
El passat diumenge al matí vaig anar a veure en Joan Companyó, el marit de la Paloma Vicente. És a dir, les dues persones que han forjat el magnífic projecte dels Rucs del Corredor.
En Joan l’encaixo dins de la meva generació, malgrat que té algun any menys que jo, però som d’aquella fornada que defineixo com la que han vist treballar els seus pares i és això el que han après: el treball, donant gràcies per tenir feina i pensant que la felicitat et ve per la feina feta.
El vaig anar a visitar perquè feia tres setmanes que va tenir un accident laboral. Es pot dir que va tornar a néixer, perquè un 99% de persones que pateixen un accident com el d’en Joan queden mortes a l’acte.
Un cop han anat passant els dies, ell mateix n’és conscient i explica l’accident dient que els metges manifesten que el seu àngel de la guarda va fer hores extres.
El vaig veure animat. Sovint preguntava per ell, però no m’atrevia anar-lo a veure, ja que era conscient que donada la situació en què es trobava no era agradable rebre visites, però jo penso que la del diumenge al matí la va agrair. Vàrem parlar de com en som d’insignificants en aquesta vida, de tot el que li va passar pel cap quan estava a terra, ja que va caure d’un ruc. Fruit de la caiguda, el seu cos va tenir una sèrie de reaccions, passant-li pel cap el pitjor que ens puguem arribar a imaginar.
Són aquells moments en què reflexiones i se’t presenten imatges molt potents de situacions viscudes, veient-te molt a prop del no res, desmuntant-te tot el que has planificat i el que ets, gràcies als que t’estimen i estan al teu entorn. A més d’explicar-me totes aquestes reflexions, em va agradar quan em va dir: “Ara hem de tirar endavant amb els nostres projectes, nosaltres som feliços així, superant reptes, que en el seu inici són utopies, però un cop hi estem ficats, multipliquem els nostres objectius i amb la nostra il•lusió, ganes i persistència millorem el projecte inicial”.
Joan i Paloma no us mereixeu el que heu viscut aquestes darreres tres setmanes. Pel que m’heu dit, d’aquí uns mesos no quedarà cap seqüela de l’accident patit. Pel que m’heu explicat, continuareu treballant amb aquest projecte que és l’orgull del nostre municipi, que l’heu fet amb les vostres mans, el vostre treball, el vostre esforç i, sobretot, la vostra il•lusió.
M’agradaria que us sentíssiu tan orgullosos del que heu fet, com me’n sento jo. Sé que teniu grans projectes i que els superareu, malgrat que a vegades traieu l’aire del vostre cos amb esforç i mirant a terra, preguntant-vos si val la pena, però jo us vull encoratjar i dir-vos que sí que val la pena, perquè malgrat que siguem insignificants, les nostres obres queden i la vostra sí que és una realitat.
Entrada original
mentider compulsiu
En Joan l’encaixo dins de la meva generació, malgrat que té algun any menys que jo, però som d’aquella fornada que defineixo com la que han vist treballar els seus pares i és això el que han après: el treball, donant gràcies per tenir feina i pensant que la felicitat et ve per la feina feta.
El vaig anar a visitar perquè feia tres setmanes que va tenir un accident laboral. Es pot dir que va tornar a néixer, perquè un 99% de persones que pateixen un accident com el d’en Joan queden mortes a l’acte.
Un cop han anat passant els dies, ell mateix n’és conscient i explica l’accident dient que els metges manifesten que el seu àngel de la guarda va fer hores extres.
El vaig veure animat. Sovint preguntava per ell, però no m’atrevia anar-lo a veure, ja que era conscient que donada la situació en què es trobava no era agradable rebre visites, però jo penso que la del diumenge al matí la va agrair. Vàrem parlar de com en som d’insignificants en aquesta vida, de tot el que li va passar pel cap quan estava a terra, ja que va caure d’un ruc. Fruit de la caiguda, el seu cos va tenir una sèrie de reaccions, passant-li pel cap el pitjor que ens puguem arribar a imaginar.
Són aquells moments en què reflexiones i se’t presenten imatges molt potents de situacions viscudes, veient-te molt a prop del no res, desmuntant-te tot el que has planificat i el que ets, gràcies als que t’estimen i estan al teu entorn. A més d’explicar-me totes aquestes reflexions, em va agradar quan em va dir: “Ara hem de tirar endavant amb els nostres projectes, nosaltres som feliços així, superant reptes, que en el seu inici són utopies, però un cop hi estem ficats, multipliquem els nostres objectius i amb la nostra il•lusió, ganes i persistència millorem el projecte inicial”.
Joan i Paloma no us mereixeu el que heu viscut aquestes darreres tres setmanes. Pel que m’heu dit, d’aquí uns mesos no quedarà cap seqüela de l’accident patit. Pel que m’heu explicat, continuareu treballant amb aquest projecte que és l’orgull del nostre municipi, que l’heu fet amb les vostres mans, el vostre treball, el vostre esforç i, sobretot, la vostra il•lusió.
M’agradaria que us sentíssiu tan orgullosos del que heu fet, com me’n sento jo. Sé que teniu grans projectes i que els superareu, malgrat que a vegades traieu l’aire del vostre cos amb esforç i mirant a terra, preguntant-vos si val la pena, però jo us vull encoratjar i dir-vos que sí que val la pena, perquè malgrat que siguem insignificants, les nostres obres queden i la vostra sí que és una realitat.
Entrada original
mentider compulsiu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
