dilluns, 25 de maig del 2009

QUAN ALGÚ ENTÉN QUE EL QUE ES DIU NO ÉS VERITAT

A vegades, es fan declaracions o exposicions que quan arriben a la col·lectivitat o al coneixement d’ altres persones, que potser tenen més informació sobre el fet, fa que es digui que no és veritat el que s’exposa.

D’aquest no és veritat se’n poden treure moltes conclusions. La primera és que es digui que el que s’està afirmant fuig de la realitat, l’altre que es digui que no és veritat, altres poden dir que són mentida les expressions que s’estan donant i, fins i tot, sobre el mateix tema es pot acusar de mentider qui afirma fets i continguts que una altra persona, amb més informació, sap que no són veritat.

En principi, el concepte és el mateix, però canvia molt si entens que t’han dit que no dius la veritat o que ets un mentider. Depèn de qui rebi aquest comentari, el pot utilitzar intencionadament per una via o per una altra.

La diversitat és això, el problema és que quan surt un debat de veritats o mentides es vagi contra les persones, depenent de l’interès de la lectura d’un o d’un altre.

Aquesta és una reflexió que cal tenir en compte.

Entrada Original

11 comentaris:

Anònim ha dit...

no he entendido nada. Alguien entiende algo??

Anònim ha dit...

!Que alguien mande este post al Montilla para que se dé cuenta del nivelazo¡
¡Es el puto amo este tio! ¡Piensa un huevo este alcalde!

Anònim ha dit...

La parte contratante de la primera parte será la parte contratante de la primera parte

Anònim ha dit...

Qui diu la mentida sabent que ho es es un mentider.
Qui diu la mentida per obtindré un benefici es un estafador.
Ja el coneix be ell el tema que tracta ja.
Podria escriure un tractat.

Anònim ha dit...

Jo, amb el seu discurs fugeix d’estudi, en aquest cas fa un lloc de paraules que no té cap sentit, almenys per al seu taranna i forma de fer. Vol posar-nos a fer reflexions sobre la veritat i la mentida, el precisament, que sustenta la seva vida quotidiana en aquesta maquiavélica disquisició .
Que vol dir mentides o veritats, la validació o refutació científica d’un fet objectivament desmostrat o pel contrari allò que crec que es el correcte en funció dels meus interesos per sobre de qualsevol consideració o disquisició.
Jo, fa divagacions, es passetja continuament pel que es diu, es comenta, per radio makuto. La gran qüestió és, té capacitació suficient, formació, i el millor de tot autoritat moral per portar-nos a entendre els seus llocs de paraules. Que entén per tenir més informació, el principi de qui té informació té el poder, per això ho amaga continuament.
Feu una paradeta en el paràgraf següent del seu escrit:
…….En principi, el concepte és el mateix, però canvia molt si entens que t’han dit que no dius la veritat o que ets un mentider. Depèn de qui rebi aquest comentari, el pot utilitzar intencionadament per una via o per una altra….
Vol fer entendre’s que la gent menteix quan té dubtes de les seves posicions i arguments ja siguint formals o cientifics, amb la qual cosa….piensa el ladron que todos son de su condición… Aconsegueix dos objectius, un no desitjat que ens demostra la seva debilitat argumental i de formació básica sobre el que es el debat de ideas i un altre més fomut que es creure que es disposa o té el poder de la veritat per estar-hi en un lloc “institucional” i envoltat de suposats especialistes, grans cerevells cientifics i persones sense implicacions e interesos d’altres tipus que no siguin el bé de la comunitat.
Tornen de nou al debat de les veritats i les mentides, en principi és ell mateix, el principal causan d’aquest fals debat, manca informació, perdua de credibilitat davant els veïns, questionament del paper i representativitat de les entitats. De cop li surt una vena participativa, d'escoltar a les entitats, crea una comissió de seguiment d’algo que es una veritat el conveni per instal.lar una planta de tractament de les escories de Mataro inicialment i qui sap després d’on vindran. I aquest es el veritable tema de les veritats i mentides, com es possible fer aquest tipus de malabarisme dialectic per evitar nomenar el que cal posar-li nom.
Hauriem de finalitzar dient que el debat no es de veritats o mentides absolutes i excloents, es de dubtes raonades del que pot ser una línea d’actuació que fa mal a un poble i ser un inconscient per no adonar-se que son molts els que están d’acord en aquest parany. Res es absolut, únicament depén del cristal amb el qual es miri.

Un jugador del cubo rubik

Anna ha dit...

Està clar, el problema que tenen les mòmies és que vísceres tant importants com el cervell no es conserven...ni tampoc el cor que és on diuen les civil·litzacions antigues que es conservava l'ànima.
Per això Tutankamon fa discursos buits...igual el discurs el van trobar a uns encants i el van ficar al recinte funerari...mai se sap.
Els egipcis creient que Anubis possava en uns balança el cor del mort en contra d'una pluma que representava el concepte de veritat, harmonïa i ordre universal...cap a on es va declinar la balança?...

Anònim ha dit...

Después de leer y releer un par de veces el escrito lo que yo creo quiere reflejar es lo siguiente. Hay un tema de calado "la planta de revaporización de las escorias en Dosrius" en este tema se están diciendo muchas cosas y unos decimos que los otros mienten y los otros dicen que los unos mentimos. Entonces lo que se plantea el sr Alcalde es que si no se tiene toda la información sobre un tema puedes acabar diciendo cosas que no son verdad lo cual no te convierte en un mentiroso ya que no tienes ni puta idea de lo que esta pasando. En este caso si llamas a alguien mentiroso no esta bien aplicado ya que el mentiroso lo hace sabiendo que falta a la verdad. En este caso llamar mentiroso a alguien que no lo es (lo es por desconocimiento) es un ataque a esta persona, a su credibilidad.
Llegados a este punto entiendo que el alcalde se esta viendo en un callejón sin salida que se esta dando cuenta de que ha sido engañado por alguien que le ha vendido las escorias como algo buenísimo y el así lo ha creído y lo ha defendido. Entonces según su punto de vista no esta mintiendo ya que no posee toda la información y no es consciente de la verdad. Pero entonces el tema es mas grave aun de lo que nos pensamos ya que si se ha dejado embaucar sin pedir informes entonces estamos ante un caso de incompetencia suprema.
Visto lo visto creo que esta buscando una salida hacia adelante y lo único que creo que va a encontrar es un precipicio como Telma i Louise.
Saludos

Anònim ha dit...

bienvenido mr. marshall en el blog de veins de canyamars.

Pajares visita Dosrius en el blog del PP

Mariano Ozores en este post donde se explican las cosas tan bien (tendría que acabar con eso de "porque somos europeos")

Solo nos falta Esteso y José Luis López Vázquez para montar los bingueros 2.

Anònim ha dit...

Us adjunto un postque he trobat que pot explicar el que està passant a aquest senyor.

http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/2009/05/alguns-politics-son-psicopates/

CPS

J.L.Rueda ha dit...

Para mi que este tío es un cachondo, que le gusta el blog de SAURON, la entrada la hace con la intención de darle mas vida al blog....
Y yo me pregunto ¿no sera el caudillo quien se oculta detrás de SAURON?, pensarlo.... las entradas que escribe, cada día dan más juego, quizás el hombre es tímido y prefiere ejercer la autocritica desde el anonimato... ¡¡¡ hay gente pá tooo !!!

Sauron ha dit...

Osti tu!!!!!!!,Que és això?. Encenç l'ordinador i que trobo?
L'Homellop que avui deu haber matinat i desvaria mes que l'alcalde.
El J.L. Rueda que sembla la versió espanyola de J.R Ewing (Dallas). L'Anna parlant de momies i uns quants anonims buscant en Pajares, l'Esteso o mes perduts que un pop en un Garatje.
Increible lo d'aquest poble. Algu ja m'ho avia comentat però no esperaba trobar aquesta fauna.
Ni a las Minas de Moria trobare una cosa semblant.