Estic convençut que les persones que habitualment segueixen el meu bloc no coneixen l’Olga Pleguezuelos. Jo ben poc, ja que a la meva vida només he estat mitja hora amb ella, però em va transmetre tantes sensacions positives que li vull fer aquest petit escrit.
L’Olga Pleguezuelos era una senyora de 35 anys, malauradament el dia 19 d’octubre la varen trobar sense vida en un apartament de Londres. No entraré en pensar què li va passar, però sí que la notícia em va sobtar molt.
Era filla de Granollers. Casualment la vaig conèixer el dia 26 de setembre, en el casament de la seva cosina. Com són les coses, vaig demanar que si algun assistent a la festa tenia ganes d’intervenir ho fes i l’Olga es va brindar, amb un esperit juvenil, un parlar amb sentiment, de persona preparada, sense por a la vida, segura d’ella mateixa, decidida, que transmetia unes sensacions que feien que fos molt agradable estar al seu costat i comentar qualsevol tema que et vingués al cap.
Tal com he dit, només vaig tenir ocasió de compartir amb ella aquest acte, però ho vaig explicar al meu entorn. La següent notícia que vaig tenir d’ella va ser a través dels mitjans de comunicació, amb la seva fotografia il·lustrant la notícia.
Com són les coses, una noia amb energia, amb tot el temps del món per posseir el món. Aquesta va ser la meva sensació i al cap de tres setmanes perdia la vida.
Es diu com va ser, però el més important és que ella ja no està dins d’aquest món que havia de transformar, gaudir, deixar la seva petjada, millorar i transmetre a altres persones les mateixes sensacions que a mi em varen arribar.
dissabte, 31 d’octubre del 2009
dimecres, 28 d’octubre del 2009
dilluns, 26 d’octubre del 2009
SENSACIONS DE COM ES TROBA LA CRISI QUE ESTEM VIVINT
Després de les vacances d’estiu he copsat alguns indicadors que marquen que comencen a haver-hi moviments positius en el consum, malgrat que les previsions planificades eren força negatives.
Això no treu que les persones que no tenen feina i que porten molt temps amb aquesta situació sigui dramàtic. Per aquest motiu,cal esforçar-nos al màxim per ajudar tot el que es pugui des de l’administració.
Dic que veig que s’han generat certs “inputs” que em fan ser optimista. Per exemple, el consum de venda d’aigua en alta, en general ha augmentat i els experts expliquen que és perquè la indústria torna a funcionar.
El dia a dia de les persones es veu amb més alegria i un exemple el trobem en el pont del dia 12 d’octubre, en què va haver-hi un alt índex d’ocupació a les cases de turisme rural i a molts indrets que reuneixen les característiques de descans i ofereixen llocs culturals per anar a visitar.
A la Fira del Bosc de Canyamars els comerciants varen acabar les existències i varen haver de proveir-se de més material, perquè la gent consumia i comprava a totes les parades.
De fet, diuen que hi ha un 17% d’augment de l’estalvi, que pot ser un efecte de la por de la crisi. Aquests estalvis no serveixen per comprar un habitatge ni tampoc per canviar el cotxe, però sí per donar-te els plaers de sortir, adquirir productes que fan gràcia i, perquè no, anar a un bon restaurant a fer un bon tiberi.
Jo personalment sóc optimista i ho sóc per naturalesa. Tinc la intuïció que malgrat que passarem un 2010 duríssim, per l’efecte de les persones que no tenen feina, però estic convençut que no anirem més avall i que començarem a remuntar, potser lentament, però d’una manera segura.
Això no treu que les persones que no tenen feina i que porten molt temps amb aquesta situació sigui dramàtic. Per aquest motiu,cal esforçar-nos al màxim per ajudar tot el que es pugui des de l’administració.
Dic que veig que s’han generat certs “inputs” que em fan ser optimista. Per exemple, el consum de venda d’aigua en alta, en general ha augmentat i els experts expliquen que és perquè la indústria torna a funcionar.
El dia a dia de les persones es veu amb més alegria i un exemple el trobem en el pont del dia 12 d’octubre, en què va haver-hi un alt índex d’ocupació a les cases de turisme rural i a molts indrets que reuneixen les característiques de descans i ofereixen llocs culturals per anar a visitar.
A la Fira del Bosc de Canyamars els comerciants varen acabar les existències i varen haver de proveir-se de més material, perquè la gent consumia i comprava a totes les parades.
De fet, diuen que hi ha un 17% d’augment de l’estalvi, que pot ser un efecte de la por de la crisi. Aquests estalvis no serveixen per comprar un habitatge ni tampoc per canviar el cotxe, però sí per donar-te els plaers de sortir, adquirir productes que fan gràcia i, perquè no, anar a un bon restaurant a fer un bon tiberi.
Jo personalment sóc optimista i ho sóc per naturalesa. Tinc la intuïció que malgrat que passarem un 2010 duríssim, per l’efecte de les persones que no tenen feina, però estic convençut que no anirem més avall i que començarem a remuntar, potser lentament, però d’una manera segura.
dimarts, 20 d’octubre del 2009
FIRA DEL BOSC MEDIEVAL A CANYAMARS
Un any més, la Fira del Bosc Medieval ha superat les estadístiques, ja que no es recorda un acte al nostre municipi amb tanta assistència de públic.
Recordo molt especial que el Sr. Jordi Zaragoza, com a regidor de l’Ajuntament de Dosrius, va iniciar la Fira del Bosc al nucli de Dosrius, durant la segona meitat de la dècada dels noranta del segle passat.
Una fira que durant les seves primeres edicions va ser molt concorreguda, tant de públic com de propostes comercials, amb parades de tota mena.
Es va anar fent any rere any, però el seu format va quedar esgotat, fins que l’any 2004 es va transformar en Fira del Bosc Medieval i es va ubicar al nucli de Canyamars, jo crec que amb gran encert.
A més, cada any se li ha volgut donar algun plus diferent que ha fet que sigui una fira esperada, desitjada per moltes persones, però, sobretot, la gent de Canyamars està orgullosa de fer un esdeveniment d’aquestes magnituds.
Els càlculs d’assistència de públic el diumenge al matí, entre les onze i les dues, estan al voltant de les 5.000 persones, que es trobaven entre l’indret de la fira fins al pou del glaç.
L’assistència de públic va ser fluïda, amb una activitat comercial que va ser molt bona, tant el dissabte com el diumenge a la tarda.
No cal dir que els estacionaments de vehicles van quedar totalment plens, però va ser un moment puntual, entre la una i les dues del migdia del diumenge el moment més crític.
Al darrere d’aquest esdeveniment hi ha molta feina. A dia d’avui encara he pogut parlar amb algun dels organitzadors que encara té els ossos fora de lloc, ja que degut a la situació econòmica s’ha de posar molt més esforç humà, de treball i més treball, per arribar als objectius marcats.
Cal destacar l’assistència dels casals d’avis l’associació Shakti el Cau de Bruixes al Pou de Glaç, organitzat per Bruixes del Corredor, als arqués del municipi que fan una proposta d’iniciació a la disciplina i sensacions de tirar amb arc, així com també la Colla del Pilón, espectacle, gastronomia, animació i, com no, El Sot del Gall, planificació, organització del sopar i el dinar del diumenge. És a dir, intensitat, treball, il•lusió i al final gran satisfacció.
Recordo molt especial que el Sr. Jordi Zaragoza, com a regidor de l’Ajuntament de Dosrius, va iniciar la Fira del Bosc al nucli de Dosrius, durant la segona meitat de la dècada dels noranta del segle passat.
Una fira que durant les seves primeres edicions va ser molt concorreguda, tant de públic com de propostes comercials, amb parades de tota mena.
Es va anar fent any rere any, però el seu format va quedar esgotat, fins que l’any 2004 es va transformar en Fira del Bosc Medieval i es va ubicar al nucli de Canyamars, jo crec que amb gran encert.
A més, cada any se li ha volgut donar algun plus diferent que ha fet que sigui una fira esperada, desitjada per moltes persones, però, sobretot, la gent de Canyamars està orgullosa de fer un esdeveniment d’aquestes magnituds.
Els càlculs d’assistència de públic el diumenge al matí, entre les onze i les dues, estan al voltant de les 5.000 persones, que es trobaven entre l’indret de la fira fins al pou del glaç.
L’assistència de públic va ser fluïda, amb una activitat comercial que va ser molt bona, tant el dissabte com el diumenge a la tarda.
No cal dir que els estacionaments de vehicles van quedar totalment plens, però va ser un moment puntual, entre la una i les dues del migdia del diumenge el moment més crític.
Al darrere d’aquest esdeveniment hi ha molta feina. A dia d’avui encara he pogut parlar amb algun dels organitzadors que encara té els ossos fora de lloc, ja que degut a la situació econòmica s’ha de posar molt més esforç humà, de treball i més treball, per arribar als objectius marcats.
Cal destacar l’assistència dels casals d’avis l’associació Shakti el Cau de Bruixes al Pou de Glaç, organitzat per Bruixes del Corredor, als arqués del municipi que fan una proposta d’iniciació a la disciplina i sensacions de tirar amb arc, així com també la Colla del Pilón, espectacle, gastronomia, animació i, com no, El Sot del Gall, planificació, organització del sopar i el dinar del diumenge. És a dir, intensitat, treball, il•lusió i al final gran satisfacció.
dissabte, 17 d’octubre del 2009
SOBRE LES FUSIONS DE LES CAIXES D'ESTALVIS
Segueixo amb molta intensitat tota aquesta moguda que hi ha referent a les fusions de les caixes d’estalvis. Dies enrere, es va fer la de la Caixa Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona i aquests últims dies ha quallat la de la Caixa Manresa, Catalunya i Tarragona.
Quedaran en aquests moments cinc caixes, tres de potents i les dues restants, que són Penedès i Laietana, a l’expectativa.
En el cas de Caixa Laietana, que és la de la Comarca, la del territori. Estic molt satisfet i admiro d’una manera especial la valentia amb què afronten aquests moments que ens toquen viure. Sé que hi ha moltes pressions, tant del Banc d’Espanya, com del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya.
Ara es parla que hi ha possibles contactes entre la Caixa Laietana i la del Penedès.
Sé que la valentia de la direcció de Caixa Laietana no es deixarà absorbir per ningú i defensarà la identitat de la caixa de la nostra comarca. Fins i tot, la capacitat d’imaginació pot arribar a què se signin acords per actuar fora de Catalunya, però sense perdre la identitat i el nom de Caixa Laietana.
No sé com acabarà tot això, però jo desitjaria que al 2013 poguéssim celebrar els 150 anys de Caixa Laietana. Estic convençut que si no pot ser no serà per voluntat de la direcció, sinó que serà per obligació externa.
Quedaran en aquests moments cinc caixes, tres de potents i les dues restants, que són Penedès i Laietana, a l’expectativa.
En el cas de Caixa Laietana, que és la de la Comarca, la del territori. Estic molt satisfet i admiro d’una manera especial la valentia amb què afronten aquests moments que ens toquen viure. Sé que hi ha moltes pressions, tant del Banc d’Espanya, com del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya.
Ara es parla que hi ha possibles contactes entre la Caixa Laietana i la del Penedès.
Sé que la valentia de la direcció de Caixa Laietana no es deixarà absorbir per ningú i defensarà la identitat de la caixa de la nostra comarca. Fins i tot, la capacitat d’imaginació pot arribar a què se signin acords per actuar fora de Catalunya, però sense perdre la identitat i el nom de Caixa Laietana.
No sé com acabarà tot això, però jo desitjaria que al 2013 poguéssim celebrar els 150 anys de Caixa Laietana. Estic convençut que si no pot ser no serà per voluntat de la direcció, sinó que serà per obligació externa.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
QUINA FESTA LA DELS AVIS!
Com ja és tradicional al nostre municipi, el dia 12 d’octubre es va celebrar la festa de la gent gran.
Mireu que és una festa bastant monòtona, però sempre et sorprenen amb novetats i, sobretot, amb la il·lusió que els homenatjats s’hi presenten.
Cal destacar que al ser un any de recessió econòmica, els recursos que s’hi han pogut destinar han estat limitats, però no s’hi ha notat gens ni mica, ja que allà on no ha arribat la part econòmica hi ha arribat el treball dels voluntaris i voluntàries, perquè fos una festa sonada, i això és va aconseguir.
Mig pavelló per a la missa i l’altre mig per fer-hi un dinar. En el moment en què vàrem fer el canvi i vàrem passar a la part del dinar, tothom va quedar meravellat de com havia quedat engalanat i el goig que feien totes les taules parades amb les cadires i les seves fundes, i qualsevol detall a punt de solfa, per poder-lo gaudir.
Va ser un dinaret molt digne i amenitzat per uns “mariachis” que van fer l’estona molt agradable i tothom va quedar molt content.
Serveixi aquest escrit per fer un agraïment molt sincer a totes les persones que varen fer possible aquest acte, que en són moltes, ja que porten setmanes treballant-hi i intentant controlar qualsevol detall, per fer més lluïda la celebració.
Al mateix temps, vull fer un agraïment a la gent gran, pels missatges, pels valors, per la felicitat que et transmeten a l’hora de fer aquests actes de celebració.
Mireu que és una festa bastant monòtona, però sempre et sorprenen amb novetats i, sobretot, amb la il·lusió que els homenatjats s’hi presenten.
Cal destacar que al ser un any de recessió econòmica, els recursos que s’hi han pogut destinar han estat limitats, però no s’hi ha notat gens ni mica, ja que allà on no ha arribat la part econòmica hi ha arribat el treball dels voluntaris i voluntàries, perquè fos una festa sonada, i això és va aconseguir.
Mig pavelló per a la missa i l’altre mig per fer-hi un dinar. En el moment en què vàrem fer el canvi i vàrem passar a la part del dinar, tothom va quedar meravellat de com havia quedat engalanat i el goig que feien totes les taules parades amb les cadires i les seves fundes, i qualsevol detall a punt de solfa, per poder-lo gaudir.
Va ser un dinaret molt digne i amenitzat per uns “mariachis” que van fer l’estona molt agradable i tothom va quedar molt content.
Serveixi aquest escrit per fer un agraïment molt sincer a totes les persones que varen fer possible aquest acte, que en són moltes, ja que porten setmanes treballant-hi i intentant controlar qualsevol detall, per fer més lluïda la celebració.
Al mateix temps, vull fer un agraïment a la gent gran, pels missatges, pels valors, per la felicitat que et transmeten a l’hora de fer aquests actes de celebració.
diumenge, 11 d’octubre del 2009
LA CHALLENGE, QUINS “INPUTS” QUE GENERA!
Tothom es deu haver assabentat que el passat diumenge dia 4, es va celebrar a la nostra comarca
A ningú se li escapa que per poder fer aquestes distàncies sense parar s’ha d’estar especialment preparat o preparada, ja que hi ha una gran quantitat de dones que també s’hi posen, sense cap mena de problema.
He volgut fer aquesta petita reflexió d’aquesta prova, un cop ja han passat uns quants dies, perquè al cos em van aflorant els “inputs” que genera el fet d’haver viscut amb intensitat qualsevol dels moments d’aquest esdeveniment esportiu.
És més que una prova esportiva, és una manera de viure, amb uns valors de persona sana, ja que quan estàs al voltant de les persones que hi participen, t’arriben unes vibracions de pau, això ho vaig poder comprovar personalment quan a les set del matí del diumenge estava rodejat de cents d’esportistes, amb una gran pau a l’ambient, que podies captar dins del teu interior. No només a primera hora del matí, sinó en qualsevol altre moment d’un altre dia, és quelcom especial la sensibilitat, la química, .... que transmeten les persones que estan preparades per fer aquesta prova.
No cal dir que és una disciplina en la que s’hi involucra tota la família: la parella, si en tenen, els fills i les filles, les mares, ... ja que les hores que has d’estar entrenant diàriament afecten tot l’entorn. Aquest és un fet que es capta en el desenvolupament de la prova, ja que hi ha molt públic vinculat directament amb els esportistes.
Un altre punt que voldria destacar és la capacitat del cos humà, l’esperit de superació que podem arribar a tenir si ens ho proposem, no només per recórrer aquestes distàncies, sinó per a qualsevol altre objectiu que ens proposem.
Les bones vibracions que et van sortint al cos per l’experiència d’haver estat al costat d’aquestes persones, et van donant ganes que torni aquest esdeveniment.
Això em passa a mi, però també a molta gent de Calella i de la comarca, que van sortir al carrer, ja que a la prova que es va celebrar el 24 de maig varen rebre aquestes sensacions especials que transmeten aquests esportistes, i en aquesta de l’octubre el públic es va multiplicar.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
L'ANDREU DE CAL ESTAPÉ
Avui hem hagut d’anar a l’enterrament d’un home que ha estat un referent al nostre municipi, el cap d’una explotació agrícola, d’una família, una masia o casa de pagès important de les nostres contrades.
Un home bo, compromès, no només amb la seva família, sinó també amb la comunitat, d’aquells que han nascut al llit dels seus pares, a cal Estapé i que tota la vida ha estimat molt, no només la seva propietat, sinó que també el seu municipi i la seva gent.
L’Andreu era un home amb unes característiques que feien que les estones que estiguessis parlant amb ell fossin molt agradables. Era un home molt sentit, que davant les adversitats dures li costava poc emetre llàgrimes, però amb tranquil·litat i bona companyia era un pou de ciència.
T’explicava les coses amb un vocabulari ric, molt entenedor, amb posicionaments molt reflexionats, amb un to de broma que feia que l’estona fos molt agradable i que riguessis molt al seu costat.
Molt atent, amb ganes d’obsequiar-te, ja que et convidava a veure, donava la sensació que sempre tenia algun deure amb la gent que l’envoltava.
No demanava favors, buscava ser un home autosuficient en tots els aspectes, gens problemàtic i, per altra banda, tenia molta empatia amb la gent.
Tant la seva família com els que l’hem conegut el trobarem a faltar molt.
Un home bo, compromès, no només amb la seva família, sinó també amb la comunitat, d’aquells que han nascut al llit dels seus pares, a cal Estapé i que tota la vida ha estimat molt, no només la seva propietat, sinó que també el seu municipi i la seva gent.
L’Andreu era un home amb unes característiques que feien que les estones que estiguessis parlant amb ell fossin molt agradables. Era un home molt sentit, que davant les adversitats dures li costava poc emetre llàgrimes, però amb tranquil·litat i bona companyia era un pou de ciència.
T’explicava les coses amb un vocabulari ric, molt entenedor, amb posicionaments molt reflexionats, amb un to de broma que feia que l’estona fos molt agradable i que riguessis molt al seu costat.
Molt atent, amb ganes d’obsequiar-te, ja que et convidava a veure, donava la sensació que sempre tenia algun deure amb la gent que l’envoltava.
No demanava favors, buscava ser un home autosuficient en tots els aspectes, gens problemàtic i, per altra banda, tenia molta empatia amb la gent.
Tant la seva família com els que l’hem conegut el trobarem a faltar molt.
dilluns, 5 d’octubre del 2009
SOBRE LA GRIP NOVA
He seguit de molt a prop tot el tema de la grip nova, el que significa i el que pot significar durant les properes setmanes i mesos.
Pel càrrec que desenvolupo, tinc la possibilitat de tenir contacte molt directe amb l’Hospital de Mataró i, evidentment, els centres hospitalaris es preparen d’una manera molt seriosa davant les conseqüències d’aquesta nova grip.
Un dia de la setmana passada, en una reunió del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme varen explicar tot el protocol que s’havia dissenyat.
La veritat és que quedes sorprès gratament de com tenen planificada tota l’actuació, tot el protocol que utilitzaran per atendre les persones infectades, dependent del grau d’afectació.
Tenen comparatives de països que han passat el període hivernal i escenifiquen situacions extremes de l’experiència del que hi ha succeït.
El que vull fer és tranquil·litzar totes aquelles persones que segueixen el bloc, ja que els professionals van per endavant, preparant-se per a tot el que els pot venir, però segons el que es comenta, pel seguiment que se n’està fent, pot ser menys agressiva i amb moltes menys conseqüències que la grip estacional que cada any patim al nostre país, durant els mesos de més fred.
Estic convençut que estem en bones mans!
Pel càrrec que desenvolupo, tinc la possibilitat de tenir contacte molt directe amb l’Hospital de Mataró i, evidentment, els centres hospitalaris es preparen d’una manera molt seriosa davant les conseqüències d’aquesta nova grip.
Un dia de la setmana passada, en una reunió del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme varen explicar tot el protocol que s’havia dissenyat.
La veritat és que quedes sorprès gratament de com tenen planificada tota l’actuació, tot el protocol que utilitzaran per atendre les persones infectades, dependent del grau d’afectació.
Tenen comparatives de països que han passat el període hivernal i escenifiquen situacions extremes de l’experiència del que hi ha succeït.
El que vull fer és tranquil·litzar totes aquelles persones que segueixen el bloc, ja que els professionals van per endavant, preparant-se per a tot el que els pot venir, però segons el que es comenta, pel seguiment que se n’està fent, pot ser menys agressiva i amb moltes menys conseqüències que la grip estacional que cada any patim al nostre país, durant els mesos de més fred.
Estic convençut que estem en bones mans!
divendres, 2 d’octubre del 2009
DÒNA LA SENSACIÓ QUE LA PROBLEMÀTICA AMB LA TDT S'HA SOLVENTAT
Hem viscut un estiu molt difícil pel que fa al tema de la recepció del senyal de la televisió digital, bàsicament de les cadenes nacionals.
Com són les coses, durant el dia no tenies cap problema per veure qualsevol cadena, però un cop entràvem a la nit tot el que era TV1, amb les seves cadenes col·laterals: Antena 3, TV5 i Cuatro, baixava la intensitat del senyal i desapareixia la imatge, no era així quan hi havia l’analògica, ja que no es veia tan nítida, però continuaves veient la imatge.
Aquest ha estat un tema provinent de Collserola i al Maresme n’hem patit les conseqüències, ja que hi ha zones d’aquesta comarca que tota la vida han tingut aquestes dificultats, però amb l’analògica continuaves veient la televisió, amb més o menys neu, però amb l’arribada de la TDT hem tingut aquests problemes de desaparició d’imatge, quan baixa la intensitat del senyal.
Tot això és fruit, segons diuen els entesos, dels efectes de l’aigua del mar, que fa baixar la intensitat del senyal que arriba al nostre repetidor.
Per cert, un repetidor que té un manteniment excel·lent, per part del seu responsable i que ha patit totes aquestes dificultats a la seva pròpia pell.
Estic convençut que el seu esforç, voluntat i paciència han fet que els responsables d’emetre el senyal o de qui havia d’instal·lar els aparells pertinents, que eren tècnics de Madrid, fessin les modificacions necessàries perquè el Maresme tingués cobertura per veure perfectament totes les cadenes que ens arriben.
Vull donar les gràcies molt sinceres al Sr. Josep Esquerra de Comercial Canyamars, que és el responsable del manteniment del repetidor de Dosrius, ja que hi he tingut un contacte molt directe, degut a les problemàtiques de recepció i sé tot l’esforç que ha fet i tot el que ha hagut de suportar de queixes i més queixes.
Segons em comentava, hi havia dies que al seu telèfon particular rebia al voltant de 170 trucades de veïns i veïnes preguntant-li pel tema, la majoria correctament, però altres de manera despectiva.
Us imagineu respondre 170 trucades per a aquesta per aquesta persona donant tota mena d’explicacions, i que les dóna tan extensament com és necessari, amb una gran correcció i exquisidesa. Ha estat tota una proesa passar un estiu com el que ha patit en Josep Esquerra!
Josep, moltes gràcies pel treball que has fet pel bé de la comunitat.
Com són les coses, durant el dia no tenies cap problema per veure qualsevol cadena, però un cop entràvem a la nit tot el que era TV1, amb les seves cadenes col·laterals: Antena 3, TV5 i Cuatro, baixava la intensitat del senyal i desapareixia la imatge, no era així quan hi havia l’analògica, ja que no es veia tan nítida, però continuaves veient la imatge.
Aquest ha estat un tema provinent de Collserola i al Maresme n’hem patit les conseqüències, ja que hi ha zones d’aquesta comarca que tota la vida han tingut aquestes dificultats, però amb l’analògica continuaves veient la televisió, amb més o menys neu, però amb l’arribada de la TDT hem tingut aquests problemes de desaparició d’imatge, quan baixa la intensitat del senyal.
Tot això és fruit, segons diuen els entesos, dels efectes de l’aigua del mar, que fa baixar la intensitat del senyal que arriba al nostre repetidor.
Per cert, un repetidor que té un manteniment excel·lent, per part del seu responsable i que ha patit totes aquestes dificultats a la seva pròpia pell.
Estic convençut que el seu esforç, voluntat i paciència han fet que els responsables d’emetre el senyal o de qui havia d’instal·lar els aparells pertinents, que eren tècnics de Madrid, fessin les modificacions necessàries perquè el Maresme tingués cobertura per veure perfectament totes les cadenes que ens arriben.
Vull donar les gràcies molt sinceres al Sr. Josep Esquerra de Comercial Canyamars, que és el responsable del manteniment del repetidor de Dosrius, ja que hi he tingut un contacte molt directe, degut a les problemàtiques de recepció i sé tot l’esforç que ha fet i tot el que ha hagut de suportar de queixes i més queixes.
Segons em comentava, hi havia dies que al seu telèfon particular rebia al voltant de 170 trucades de veïns i veïnes preguntant-li pel tema, la majoria correctament, però altres de manera despectiva.
Us imagineu respondre 170 trucades per a aquesta per aquesta persona donant tota mena d’explicacions, i que les dóna tan extensament com és necessari, amb una gran correcció i exquisidesa. Ha estat tota una proesa passar un estiu com el que ha patit en Josep Esquerra!
Josep, moltes gràcies pel treball que has fet pel bé de la comunitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
