Avui hem hagut d’anar a l’enterrament d’un home que ha estat un referent al nostre municipi, el cap d’una explotació agrícola, d’una família, una masia o casa de pagès important de les nostres contrades.
Un home bo, compromès, no només amb la seva família, sinó també amb la comunitat, d’aquells que han nascut al llit dels seus pares, a cal Estapé i que tota la vida ha estimat molt, no només la seva propietat, sinó que també el seu municipi i la seva gent.
L’Andreu era un home amb unes característiques que feien que les estones que estiguessis parlant amb ell fossin molt agradables. Era un home molt sentit, que davant les adversitats dures li costava poc emetre llàgrimes, però amb tranquil·litat i bona companyia era un pou de ciència.
T’explicava les coses amb un vocabulari ric, molt entenedor, amb posicionaments molt reflexionats, amb un to de broma que feia que l’estona fos molt agradable i que riguessis molt al seu costat.
Molt atent, amb ganes d’obsequiar-te, ja que et convidava a veure, donava la sensació que sempre tenia algun deure amb la gent que l’envoltava.
No demanava favors, buscava ser un home autosuficient en tots els aspectes, gens problemàtic i, per altra banda, tenia molta empatia amb la gent.
Tant la seva família com els que l’hem conegut el trobarem a faltar molt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
¿Y has cobrado dietas por ir al entierro?
"Molt atent, amb ganes d'obsequiar-te", ja que et convidava a veure"
Ja està bé que et convidin a veure, tot i que ho pots fer tu solet amb els teus ulls.
Es més d'agraïr que et convidin a beure, sobretot si tens set.
El corrector ajuda molt, però no ho és tot. Moltes vegades no pot evitar que es faci el ridícul.
Lo mismo ya había "begut molt" y por eso le tuvieron que convidar a "veure".
Descansi en pau aquest bon home i veí i que ningú l’utilitzi per pescar vots.
Acompanyem a la família en el seu dolor.
Marta
Ni tant sols quan es una mort dolguda manté una posició neutre, sense paraules buides, amb molt de protocol, és nota que quan escriu no posa el que pensa, pensa com ho diu i això és prou pobre.
Disortadament son moments perquè les paraules i els discursos siguin entenedors, futgin dels institucionalismes i del aprofitament electoral.
No coneixia al sr. Andreu al seu fill si, suposo que tota una institució al poble per l'activitat camperola que regia i com la tenien plantejada.
Descansi en pau i que el poble sigui un "pou de ciència" i faci un reconeixement de la gent que fa possible mantenir uns sistemes de subsistència tradicionals que tant necesiten de mantenir.
Un enamorat del camp i els homes i dones que ho fan possible
Descansi en pau.
Independentment de les paraules del parlantxin, l'Andreu era un bon home.
El meu condol a la seva familia.
Eduard
Publica un comentari a l'entrada