Veig un municipi bastant endreçat

M’agrada passejar pel nostre municipi. Anar a veure a un i a l’altre, com sempre he fet en aquests últims quatre anys i els anteriors en què he estat alcalde. Això em dóna una coneixença molt profunda de tothom. Les cares dels veïns i veïnes, sovint, m’és difícil recordar-les, però sí el lloc on viuen, la circumstància per la qual han necessitat en algun moment determinat l’ajuntament, ... Aquesta feina m’agrada molt, m’apassiona cada vegada més.

Ara tinc una doble il•lusió, perquè veig que tenim un municipi ordenat. S’ha acabat la rotonda de can Massuet del Far, hem asfaltat la pujada de l’escola bressol, el clavegueram de can Massuet ja funciona i l’aigua surt amb el cent per cent de la depuració prevista, la Torre de les Aigües és municipal i a Canyamars, Déu-n’hi do el que s’hi ha fet en aquests últims anys, però hem de continuar treballant, principalment amb l’asfaltat de tots els carrers de can Massuet, seguir amb tot el procés de can Canyamars i seguir amb tot els objectius que tenim marcats.

Malgrat els anys que porto com a alcalde, em trobo en el moment més dolç, gaudint molt de tot el que s’ha assolit i content de tenir una administració sanejada i un equip humà treballant-hi motivat i amb molta capacitat de fer feina.

Quina liquidació del pressupost del 2010

El servei d’Intervenció de l’Ajuntament de Dosrius, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, han fet el tancament del pressupost del 2010, amb uns números que demostren que l’esforç de gestió que s’ha fet ha estat un èxit.

D’un pressupost molt ajustat ha sortit un romanent de tresoreria, a lliure disposició, de 29.746,08 euros. Així mateix, aquesta liquidació contempla un coixí de 133.277,87 euros, que els tenim per fer les inversions que vulguem. Aquests diners són el resultat d’una bona gestió en l’àmbit de la recerca de subvencions, donat que es van aconseguir nous recursos no previstos que van permetre refinançar alguns projectes d’inversió.


També tenim 40.000,-- euros d’un conveni urbanístic, concretament de Colònies Forestals, a lliure disposició per gastar per a millores a can Massuet del Far.

Estem més que satisfets, ja tenim entre inversió i lliure disposició més de 200.000,-- euros. A més a més, cal ressaltar que l’esforç de contenció que s’ha fet des de l’ajuntament ens ha portat que, a 31 de desembre de 2010, la ràtio d’endeutament sigui del 36% dels recursos ordinaris.

Vull destacar que el famós “decretazo 8/2010” no permetia als ajuntaments endeutar-se per sobre del 75% dels seus recursos ordinaris.

També vull ressaltar que el Pla de Sanejament aprovat per aquest ajuntament contemplava una ràtio d’endeutament del 50%. Per això estic doblement satisfet que els números actuals donin que s’està al 36% d’’endeutament, a més amb disponibilitat econòmica, tal com s’ha explicat.

Aquests números són fruit d’una visió que vam tenir fent un Pla de Sanejament, preveient que la crisi duraria molts anys, i aquest Pla ens dóna aquests números tan favorables per a l’Ajuntament de Dosrius.

Ja han sortit les llistes de les candidatures per a les properes eleccions municipals

Doncs sí, avui era el dia que havien de sortir les llistes provisionals, que es presenten a les eleccions del proper dia 22 de maig.

Enguany, al municipi de Dosrius es presenten sis candidatures. Recordem que fa quatre anys varen ser vuit les candidatures que es varen presentar i després de les eleccions només quatre varen treure representació a l’ajuntament.

D’aquestes sis llistes, tres són de partits tradicionals com poden ser: CIU, PP i PSC i les tres restants són: el GIR, la PAC i el Partit Humanista.

Pel que fa a Convergència i Unió (CIU) s’ha fet foc nou, a excepció del número dos, en Carles Bosch, que ja havia estat regidor durant el període 2003-2007. És curiós que no hi hagi cap històric en aquesta llista formada, bàsicament, per persones de Canyamars, ja que només hi sé veure un membre de can Massuet del Far i poca representació de Dosrius. Em sembla que hi ha dos components de la llista que ni tan sols estan empadronats al nostre municipi. Cal ressaltar que només hi ha un membre suplent, quan normalment en solen ser tres, això delata, segons el meu entendre, dificultats serioses a l’hora de fer la candidatura.



Quant al Partit Popular (PP), tots els seus membres són de can Massuet del Far, fins i tot, d’una mateixa família hi ha més d’una persona. Cal ressaltar que el número dos és el Sr. Joan Serra Serrapinyana, que va ser càrrec electe per Convergència i Unió, des del 1991 fins al 2007, encapçalant la llista de CIU a les eleccions de 2003.


Respecte als partits de nova creació tenim el GIR (Gestión Independiente de Recursos), que encapçala la llista la Sra. Mª Dolores Pérez Homs, que fa quatre anys anava de número dos per al Partit Popular. És una llista poc equilibrada a nivell de nuclis, molta gent de Canyamars i, fins i tot, hi veig cinc membres que no estan empadronats al municipi, segons el meu coneixement.


Tenim la Plataforma Alternativa Ciutadana (PAC) formada per tres persones de Dosrius, tres de Canyamars i deu de Can Massuet del Far.


Per altra banda, tenim el Partit Humanista, que fa quatre anys ja es va presentar, amb molts membres de Canyamars, alguns no estan empadronats al nostre municipi.


Finalment, tenim la llista del Partit Socialista de Catalunya (PSC), que estic convençut que és la llista més equilibrada a nivell de nuclis de població, amb gent més preparada, amb més coneixements de com està la corporació, amb una experiència demostrable en la gestió que s’ha realitzat durant els últimes anys a l’ajuntament.


Aquesta opinió és personal, amb molt de respecte envers la resta de candidatures, que totes tenen la seva il•lusió.

Als que ens agrada la política municipal, ens apassionen aquests moments tan intensos que ara ens toquen viure.

Una adquisició d’orgull

Ens trobem en un moment en què estem retallant al màxim les despeses: fem festes amb menys cost econòmic, busquem concentrar serveis o accions per intentar minimitzar el seu cost, cerquem recursos externs per no perdre ni la qualitat dels serveis que es donen ni les obres que s’han de realitzar, però penso que hem de tenir un municipi del qual ens sentim orgullosos. De fet, moltes persones se senten satisfetes de la transformació que han experimentat els nostres pobles i aquest orgull l’hem de mantenir.


Pensant, pensant, hem cercat la manera de no perdre aquestes sensacions tan importants per als éssers humans, de sentir que vius en un poble que té les característiques de fets que ens uneixen a la majoria dels que hi vivim. Per aquest motiu, a finals d’aquest mes d’abril engalanarem un punt del nostre municipi amb una insígnia que ens uneix, amb un emblema d’orgull, que estic convençut que agradarà tothom.


Deixeu-me que us deixi amb la incògnita, però a mi em fa molta, molta il•lusió veure-ho instal•lat al punt predeterminat. Quan hi passo me la imagino i penso quin sentiment ens passarà pel cos cada vegada que ho veiem col•locat.

El que donen de si els 80.000 euros de la pista externa de can Torres

El projecte que es va aprovar per a la construcció de la pista externa de can Torres pujava 80.000 euros, subvencionats íntegrament per la Diputació de Barcelona.

Durant el procés d’adjudicació, l’empresa que es va contractar va licitar per un preu d’uns 62.000,-- euros, així que va quedar un romanent per poder invertir més en l’indret.

Atenent la gran utilització que constantment té aquest espai públic, que fins i tot ens ha sorprès gratament, i amb la finalitat que es pugui utilitzar durant més hores, la partida de 18.000,-- euros que sobrava del pressupost inicial, la utilitzarem per instal•lar-hi il•luminació, que pot estar engegada fins a una hora prudencial, que poden ser les 11,00 de la nit, així moltes persones la podran utilitzar per fer-hi esport, un cop s’hagi fet fosc.

Estic convençut que durant aquesta primavera-estiu, les nits seran molt concorregudes en aquest indret, per aprofitar al màxim aquest espai.

Com costa acabar les obres!

En principi, semblava que aquesta setmana podrien venir les màquines a asfaltar la rotonda de can Massuet del Far.

Tal com he explicat a l’anterior escrit, aprofitant l’avinentesa havíem d’asfaltar el camí d’accés a l’escola bressol, però finalment es farà la setmana vinent. En principi, està programat per al dimecres dia 13 fer la rotonda i el dijous 14 fer la pujada de l’escola.

Aquesta rotonda de can Massuet s’havia d’acabar a finals de febrer i ara ja estem a mitjan d’abril. Constantment hi ha gent treballant-hi, tot i que durant una època hi havien poques persones. Atenent que l’empresa ho fa sense cap cost per a l’ajuntament, hem de deixar que vagi al seu ritme.

Darrerament sí que hi ha hagut molt de moviment, de 13 o 14 persones, cadascuna fent la tasca que li pertoca: reconduint les aigües pluvials, fent les canalitzacions per als talussos, posant les tanques de protecció, compactant el paviment…

Cada vegada t’adones més que serà un rotonda amb unes condicions molt òptimes, és a dir, una senyora rotonda, pensada amb tots els detalls perquè compleixi normatives i perquè la seva funcionalitat del dia a dia sigui efectiva.

Per fi podrem asfaltar la pujada de l’escola bressol!

En pocs dies veurem la pujada de l’escola bressol asfaltada. És una d’aquelles obres o feines que calia fer. Li hem donat moltes voltes. Vam redactar un projecte, que costava al voltant de 140.000,-- euros, que inclou l’asfaltat des del carrer Barcelona fins a l’escola bressol.

Hem concorregut a subvencions convocades per altres administracions, que ens podien arribar a donar fins al 90% del cost de l’obra. El motiu de l’obra encaixava perfectament amb les línies de subvenció, fins i tot, un cop varen resoldre totes les peticions, vàrem rebre un escrit comunicant-nos que el nostre projecte encaixava a la perfecció amb l’objectiu de l’ajut planificat, però, degut a una manca de pressupost, no seria possible l’aportació econòmica per part de la Generalitat de Catalunya.

Tornem a recuperar el tema i aprofitant que s’ha d’asfaltar la rotonda de can Massuet del Far, hem connectat amb els responsables d’aquesta obra i un cop tinguin les màquines al nostre municipi vindran i faran el tros de pujada a l’escola bressol. Únicament ens faran el tram més complicat, amb un cost suportable per part de l’ajuntament.

En aquests moments, tot costa molt i tot és molt difícil. Cal tenir molta imaginació per anar tirant endavant les necessitats del nostre municipi, cal tenir molta complicitat amb les altres administracions, calen contactes amb les empreses que actuen al nostre entorn, però vivint-ho amb intensitat s’assoleixen objectius marcats, per molt difícils que siguin.