dimarts, 3 de maig del 2011

Un cap de setmana molt intens de tradicions

Al tombar el mes de maig, als que ens agrada viure les tradicions al nostre municipi hem tingut diversos actes per gaudir-los.

Cap al tard del dia 30 d’abril, és d’obligació i tradició la Plantada del Maig. Primer a Dosrius, que la veritat és que són pràctics, un bon maig i enlairat amb la grua del patró. Si no fos així no es podria col•locar, degut a la magnitud i al pes d’aquest arbre de més de 20 metres.

L’enginy i la traça dels directors de l’acte fa que sigui joc de poques cartes, i aquí el tenim.

Al voltant de les 10 del vespre a Canyamars. De manera molt tradicional, fins i tot l’arbre va haver de ser escurçat, ja que tenia magnituds que per enlairar-lo a mà podia portar algun problema.

Una vegada el responsable de l’esdeveniment va determinar l’alçada que havia de tenir, va ser necessari un cop de xerrac per escurçar-lo i a punt de col•locar: Cordes, puntals, silenci, el crit de qui manava i en poca estona l’arbre es va col•locar a dins del forat, hi va haver algun moment crític ja que amb l’esforç i la bellugada del tronc alguna persona va anar per terra, un cop l’arbre va estar segur dins del clot el públic va oferir uns aplaudiments,

Es va acabar amb la típica sardinada a l’entorn del Maig.

Diumenge al matí, la gent de Canyamars, un cop més, cap al Corredor, per practicar el vot de poble.

És la diada que veig el Santuari del Corredor més ple. Famílies senceres portant els seus rams, tal i com tots els anys he pogut comprovar. A continuació sardanes, per cert, feia una hora molt agradable i, al final, el dinaret al pati del Corredor. Bon ambient, bon rotllo i ja hem començat el mes de maig, amb les tradicions del nostre municipi, que encara en queden, diumenge vinent al Corredor amb els de Dosrius i el dia 15 la Gemandat.

Són aquelles trobades que any rere any esperes per fer la xerradeta amb aquelles persones que durant el dia a dia poques vegades veus. Fins i tot, amb alguna només hi coincideixes aquests dies tan assenyalats.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

I el 15 a la tarda en Duran i Lleida a la plaça de l'esglesia de canyamars a fer el café amb la gent de Dosrius.
I esteu convidats.

Pere Duran

Anònim ha dit...

18 abril 2011

Pensant, pensant, hem cercat la manera de no perdre aquestes sensacions tan importants per als éssers humans, de sentir que vius en un poble que té les característiques de fets que ens uneixen a la majoria dels que hi vivim. Per aquest motiu, a finals d’aquest mes d’abril engalanarem un punt del nostre municipi amb una insígnia que ens uneix, amb un emblema d’orgull, que estic convençut que agradarà tothom.

Un altre mentida

és com dir t`estimo sense estimar

Princesa

Anònim ha dit...

Este hombre va a todas partes sin que nadie lo invite, es patético, a Canyamars se presento más solo que la una, tengo ganas de que llegue el día 22 haber si tenemos suerte y lo perdemos de vista.

Anònim ha dit...

A veure si ara li haurem d'agrair el costumari català i tot

TPC

Anònim ha dit...

"als que ens agrada viure les tradicions al nostre municipi".

Ell, tot solet, es va carregar la tradició de les Pubilles a Dosrius.

Anònim ha dit...

Clar com que mai l'agafaben a ell.

Anònim ha dit...

las caramellas tambien se las cargo el tio.

Anònim ha dit...

A mi me han dicho que el que disparo a Bin Laden tambien fue el Jo.

Anònim ha dit...

Un clásico que podemos ver cada vez que hay elecciones municipales: El Alcalde se pone a sulfatar plantas cerca de la carretera, para que le vean trabajar. Campaña electoral...

Anònim ha dit...

VOTA JO VOTA EL FUTURO DE DOSRIUS Y CANYAMARS.

Anònim ha dit...

A ver tio, lleva doce años con el mismo cuento, su futuro ya lo conocemos, son las escorias, son el enfrentamiento con cualquiera que no le ria las gracias, es ponerse morado a costa de nuestros impuestos, es la promoción personal, es la política de fachada, los parches, son los vecinos que se tienen que arreglar las calles, el mangoneo, las mentiras, el engaño,el futuro del Jo es lo que tememos ahora incrementado.

No hay que ser clarividente.
El futuro lo hemos vivido tres veces.
En los proximos años lo unico que tenemos seguro es que se pondra implantes en el pelo como el Berlusconi.

Por favor un poco de aire que se lleve el moho.

J.L.Rueda ha dit...

Yo lo veo de forma diferente.

- SI EL JO GUANYA, DOSRIUS PERD
- SI EL JO GUANYA, TU PERDS