Avui hem enterrat un veí d’aquells que se’n diu de pota negra de Dosrius. Va néixer l’any 1921. Qui no coneixia en Rigau explicant les seves històries, la manera com exposava els fets, com els raonava!
Xerrador nat, coneixedor més que ningú de tots els fets del nostre municipi, sabia treure informació quan la necessitava amb una delicadesa especial, però sempre tenia converses molt agradables, educat, gens introvertit, això sí, tenia les seves idees, era un home d’esquerres, fins i tot, en alguns sectors se li deia “el rojillo”.
Poc de missa, però molt de capellans, es feia molt amb el clero. Fins al punt que era un dels pocs homes que entraven al convent de clausura de l’Oasi, tenia una relació excel•lent amb la Mare Superiora.
Ha conreat durant molt de temps l’Hort del Rector. Estava molt orgullós quan venia algú del bisbat amb galons, perquè li preparava el cistell o el saquet de gènere sortit de les feixes que conreava .
De sempre, les seves propietats han estat anomenades amb el seu cognom: “els plàtans d‘en Rigau, la barraca d’en Rigau, la peça d’en Rigau al Turó de la Gola”, l’hort d’en Rigau...
En fi, ens ha marxat una llegenda, la memòria històrica de Dosrius. Fins l’últim moment ha estat lúcid, però ens toquen viure aquestes realitats, la nostra història es va regenerant, sort que queda plasmada en documentació i, fins i tot, en vídeos: explicacions, reflexions, records de la seva joventut, especialment del que va succeir al nostre municipi durant la Guerra Civil.
Quan explicava històries veies que gaudia, que li venia molt de gust i si a sobre no tenies pressa, què agradable era sentir la història vivent, parlada segons la visió d’en Rigau!
Jaume Rigau, poca gent o ben bé ningú, segons el meu coneixement, et titllarà de persona desagradable o que li hagis fet intencionadament una mala jugada.
Els que ens estimem el municipi et recordarem com una persona molt viva, amb molt de coneixement i amb ganes de plasmar-lo a qualsevol indret de qualsevol plaça i a qualsevol xerrada.
Gràcies per haver-nos deixat la teva petjada al nostre entorn, sempre et recordarem!
3 comentaris:
Lo siento profundamente,me pareció una persona muy culta,emblemática, su vacio por las calles de Dosrius,se hara sentir y siempre habrá un pensamiento para su persona,un especial recuerdo de apoyo a sus familiares.
Acompanyo en els sentiments a la familia Rigau.
N'estic segur que el senyor Rigau s'estimava Dosrius, possiblement s'el estimava tant que no li haura estat dificil deixarlo al veure en el que l'han convertit.
el socialismo es la filosofia del fracaso,el credo de los ignorantes la predica de la envidia, su mision es de distribuir la miseria de forma igualitaría
WINSTON CHURCHIL
Publica un comentari a l'entrada