NIT MÀGICA DE PATINATGE

El passat dissabte dia 13 de juliol d’enguany, el club de patinatge del municipi va celebrar el seu festival, amb la finalitat de tancar el curs 2012-2013.


Per regla general no m’he perdut gairebé cap d’aquests esdeveniments. Tot i no ser massa entès vaig poder captar que el nivell era molt elevat, en aquest últim festival, gràcies a la gran quantitat d’anys que porten practicant aquest esport, que jo crec que és dels complets per a l’estructura d’una persona, ja que barreja l’esport físic, la concentració, tocs de dansa, gimnàs de tota mena, equilibri, actitud, ...

He començat dient “nit màgica de patinatge” agafant les paraules que va dir la presentadora, la Cristina Pereira, però jo hi posaria al darrere de màgica, especial ja que el pilar del patinatge i referent durant molts anys ens marxa lluny, a més de 1.000 Km. del nostre municipi. Tot i que ella diu que no es desvincularà del club, a ningú se li escapa que el seu saber fer, el tarannà, el treure-li dramatisme a qualsevol circumstància que vagi sortint, el ser positiva, el no buscar culpables quan les coses es torcen, la proximitat amb les famílies, tot aquest global d’actituds ja no les tindrem en la persona de la Maribel Forné, que com he dit ha estat la coordinadora de tota aquesta disciplina tan acceptada entre nosaltres.

Maribel, jo sé que no et desconnectaràs del tot, però estic convençut que allà on estiguis, aviat trobaràs activitats que t’ompliran, a les que tu et lliuraràs tal i com has fet aquí, en totes les coses en les que has estat posada i sempre amb aquesta actitud que he exposat i que és tan necessària per a la gestió de la diversitat i de la diferència. De ben segur que tots et trobarem a faltar, però també et volem desitjar molta sort, que trobeu el vostre espai, vosaltres i principalment la Ivonne.

Que les llàgrimes que varen sorgir el dissabte passat es transformin en nous projectes, nous reptes i que siguin plenituds per a tots vosaltres.

Moltes gràcies per la gran feina que heu fet al nostre municipi, i esperem que en un temps no massa llunyà us hi torneu a capbussar, en benefici de la comunitat.

HOMENATGE RECONEIXEMENT A OLGA GARCÍA PÉREZ

El passat diumenge es va fer, conjuntament amb la Penya Barcelonista del municipi, un homenatge a la jugadora de futbol, que fins ara jugava amb el primer equip del C.F.Barcelona, pel èxits esportius assolits.


L’Olga García Pérez és filla del municipi, és allò que es diu una “pota negra” i va començar jugar a futbol sala als tres anys, als nostres pavellons esportius.

Tot seguit, es va apassionar per l’empait de la pilota, concretament pel futbol gran. La tècnica que demostrava i, sobretot, la seva velocitat amb la pilota als peus ja feia que alguns companys seus sempre quedessin darrere d’ella.

Equips de prestigi s’hi van anar fixant, fins que el Barça la va fitxar. Fa tres anys que va arribar al primer equip, havent aconseguit 1 lliga, 2 copes de la Reina i aquesta última temporada que hem tancat ha aconseguit el doblet i la Copa Catalunya.

Aquest és el relat d’una esportista de 21 anys, però darrere d’aquesta jugadora hi ha una persona amb uns valors, amb un saber estar, amb uns plantejaments molt ben estructurats, amb una seguretat que sorprèn per l’edat que té i una gran clarividència en totes les seves decisions. Heus aquí el fruit del que aporta l’esport i tot el que comporta: disciplina, esforç, sacrifici, ...

Segur que la seva família, principalment els seus pares, tenen molt a veure en la formació d’aquesta esportista, ja que sense el seu esforç segur que li hagués estat molt més difícil assolir aquests objectius

Segons ens va explicar, L’Olga se’n va a jugar al Llevant, l’han fitxada per a dues temporades. Ella explica que és per aprendre coses diferents, plantejaments que fugin de la seva monotonia d’estar durant tants anys al Barça, però està convençuda que ha deixat les portes obertes per tornar al seu club de tota la vida.

Olga, va ser un gran plaer està al teu costat, no només pel què deies i com ho deies, sinó també per les bones sensacions i bones vibracions que transmets. Es capta que ets una persona sencera, que no et fan por els reptes. Espero que tinguis molt d’èxit i que sempre assoleixis els teus objectius.

T’anirem seguint!

UNA ALTRA PETICIÓ DEFENSANT LES TRES LÍNIES DE P-3,

Fa uns dies que es va fer una reunió del Consell Escolar Municipal, òrgan presidit pel regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Dosrius. Aquest Consell està format per l’Ajuntament, les quatre direccions de les escoles del nostre municipi i les quatre AMPES, és a dir, l’escola bressol, les dues escoles de primària (l’escola del Pi i l’escola Encarnació Fonoll) i la Secció de l’Institut.


A la reunió es varen debatre diverses qüestions sobre l’ensenyament públic al nostre municipi i, evidentment, es va parlar de la fusió de les dues escoles de primària i del P-3 per al proper curs 2013-2014.

El Consell Escolar Municipal em va demanar que com a alcalde fes un escrit adreçat a la Consellera d’Ensenyament, Sra. Irene Rigau, defensant les tres línies de P-3, a les quals es va comprometre al començament d’aquest any i que també va ratificar un cop es van acabar les preinscripcions escolars per al proper curs.

Vaig fer una proposta d’escrit que vaig enviar a tots els representants que formen part del Consell Escolar Municipal i la majoria varen donar suport a l’esmentada proposta, ja que era el que s’havia acordat a la reunió.

Un cop l’escrit es va donar per bo, es va enviar al departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, tal i com s’havia quedat.

Us adjunto l’escrit que va sortir de l’ajuntament amb data 31 de maig de 2013, registre de sortida núm. 1561.


Hble. Sra. Irene Rigau i Oliver

Consellera d’Ensenyament

Generalitat de Catalunya

Via Augusta, 202 - 226

08021 Barcelona

Benvolguda consellera,

La comunitat educativa del municipi de Dosrius, integrada per pares, mares, direccions de centres públics i ajuntament, manté una activitat que és d’admirar, en benefici de l’escola pública, per això cal fer tot el possible i tot el que estigui al nostre abast per aprofitar aquesta sinèrgia.

Com bé sap, estem en un moment de dol, ja que perdrem una escola de primària, però som conscients que el seu departament ha pres unes decisions que no són fàcils, que són complicades d’entendre, però qui té competències ha de decidir i els que estem a l’entorn afectat, malgrat que no ens agradi, un cop hàgim dit la nostra hem de continuar treballant per donar els millors serveis possibles en cada sector.

El que desconcentra molt, desanima i desacredita d’una manera exagerada és que es comprometin a complir uns objectius, posant unes condicions, i que un cop aquestes condicions es compleixen, els compromisos quedin trencats.

Estem treballant molt intensament en aquest procés tan dur de fusió de les dues escoles i disposem d’uns números a la mà, que són de 74 nens i nenes nascuts l’any 2010, que estan empadronats al nostre municipi. Tant l’ajuntament, com les direccions de les escoles, com les AMPES hem fet una gran campanya per tal que aquestes famílies amb fills nascuts l’any 2010 apostessin per l’escola pública. Hem escrit i explicat, cada vegada que hem tingut ocasió, que vostè, consellera, havia garantit que hi hauria tres línies de P-3, durant el curs 2013-2014, si a l’escola Encarnació Fonoll hi hagués una preinscripció superior als 15 alumnes.

Resulta que molts pares i mares han apostat per mantenir els seus fills a l’escola pública d’aquest municipi tan complex, amb tres nuclis de població. Les AMPES han fet un treball admirable, l’ajuntament ha estat en tot moment defensant la feina de les direccions de les escoles i de les AMPES, en benefici de l’educació pública, i resulta que s’ha superat amb escreix el número de 15 alumnes preinscrits a l’escola Encarnació Fonoll, i ara se’ns redueix una línia de P-3 per al proper curs.

Vostè sap que això porta una reducció d’hores de TEI i de professors, amb tot el desànim que pot generar, no només pel fet d’haver canviat de criteri, sinó també per la massificació de les dues classes de P-3 i en general per a totes les famílies, ja que es reduirà el nombre de professionals destinats a l’escola pública de Dosrius, amb el benentès que, segons ens comenten, durant el curs 2014-2015 s’haurien de tornar a crear les places que en aquests moments es volen suprimir.

Per tot això exposat, com a alcalde i a petició del Consell Escolar Municipal, li sol•licito:

Primer.- Que es mantinguin les tres línies de P-3 al municipi de Dosrius, per al curs 2013-2014.

Segon.- Que no es redueixin ni hores de TEI, ni professors/es per al curs vinent.

Considero que és indispensable que accepti aquestes propostes, ja que eren compromisos que vostè havia adquirit. En moments difícils la credibilitat s’ha de mantenir, ja que hi ha molts segments de la població treballant en benefici del nostre objectiu, que és l’escola pública, i és necessari no desanimar tot aquest col•lectiu que tant ens ajuda a poder tenir un ensenyament de qualitat.

Atentament,


Josep Jo i Munné

Alcalde

Dosrius, 30 de maig de 2013

ESCRIT A LA CONSELLERIA D’ENSENYAMENT

Sorprenentment, el passat dia 26 d’abril de 2013, va arribar oficialment un escrit del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, comunicant-nos que per al proper curs 2013-2014, que començarà al setembre d’enguany, només hi hauria una classe de P3 a l’escola de Pi i una altra a l’escola Encarnació Fonoll.

L’Ajuntament no està d’acord amb aquest nou plantejament del Departament, ja que, amb el número de preinscripcions a la mà, s’havia quedat que al municipi de Dosrius hi haurien tres línies de P-3.

Per aquest motiu, adjunto l’escrit que es va enviar al Director territorial d’Ensenyament, així com també a la consellera Hble. Sra. Irene Rigau.

L’escrit diu així:


Sr. Josep-Vicent Garcia Caurín

Director de Serveis Territorials

Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament

Carrer Churruca, 90

08301 Mataró

Benvolgut director,

El passat dia 26 d’abril de 2013, va entrar oficialment un escrit a l’Ajuntament de Dosrius, amb el número de registre 2.385, escrit que els grups municipals que estan a l’oposició el dia abans de rebre’l ja el coneixien i ens el van comunicar en un ple ordinari.

En aquesta carta se’ns comunica que, d’acord amb els números de la preinscripció, les tres línies que s’havien ofert de P3 quedaran en només dues línies, una a l’escola del Pi i una altra a l’escola Encarnació Fonoll.

Serveixi aquest escrit per fer una reflexió profunda de tots els acords que preneu en el vostre departament, ja que pensem que no generen la confiança necessària que requereix l’Ensenyament públic per a l’Ajuntament, les direccions de les escoles i les AMPES.

Quan es va decidir, amb els números a la mà, que s’havia de fer una fusió de les dues escoles de primària, tot i ser un tema molt controvertit, vàrem entendre que la disminució de naixements que tenim any rere any ens hi portava.

Per aquest motiu, vàrem decidir tots plegats, tant l’Ajuntament, com les direccions de les escoles, com les AMPES treballar per un projecte engrescador i fer un centre potent, sense escatimar esforços, però les vostres decisions d’ara sí, ara no, ara sí, ara no, quan sou els que teniu competències en el tema de l’ensenyament públic, no sumen en benefici de l’objectiu comú.

En principi, s’havien ofert per al curs 2013-2014 dues línies de P3. Després, quan això va ser debatut en reunions maratonianes i un cop posada per escrit la visió de l’Ajuntament, es va decidir oferir tres línies de P3, amb la condició que hi hauria P3 a l’Encarnació Fonoll, sempre i quan hi hagués una preinscripció mínima de 15 alumnes, i se n’hi van apuntar 19.

A l’escola del Pi, fins al dia d’avui, hi ha 28 peticions. Fins i tot, ens han comentat que a última hora se n’ha presentat una altra, que sumen un total de 29 i estem convençuts que d’aquí al setembre, ateses les característiques del municipi, hi haurà més alumnes que demanaran fer P3 a Dosrius.

Estàvem molt tranquils, ja que a la reunió celebrada per la Comissió de la fusió de les dues escoles, on l’ajuntament hi està representat, l’inspector del vostre departament va garantir que a Dosrius hi hauria tres línies de P3, ja que el departament havia fet aquesta aposta i que ningú es preocupés, atès que això seria d’aquesta manera, un P-3 a l’Encarnació Fonoll i dos a l’escola del Pi.

Ara, amb l’escrit entrat el dia 26 d’abril, ens torna a caure una galleda d’aigua freda a sobre, ja que es contravénen compromisos presos, acords tramesos a les famílies, amb tot el que això significa de descrèdit envers les decisions que es van prenent.

Com a Ajuntament, ja treballem per la fusió, amb tot el dol que significa perdre una escola, però el que no podem acceptar és que a curt termini perdem una escola i que a dia d’avui es retalli tot el possible, anant en detriment de la qualitat de l’ensenyament, quan el municipi de Dosrius fa aquest gran esforç d’apostar per tenir aquest gran projecte d’una escola pública de primària.

Us demanem que us replantegeu la decisió d’obrir una sola línia de P-3 a l’escola del Pi, ja que entenem que aquesta escola ha de tenir dues classes d’aquesta franja d’edat, atenent el nombre de preinscrits (29), tal i com s’havia acordat i s’havia ratificat per part dels vostres representants, tant a les AMPES com a les direccions d’escoles, que ho van trametre a totes les famílies que han apostat per l’escola pública.



Atentament,



Josep Jo i Munné                                                                               Josep M. Sagristà i Vilà

Alcalde                                                                                                Regidor d’Ensenyament



Dosrius, 2 de maig de 2013

Estat econòmic del nostre Ajuntament

Ja he parlat que la situació del nostre ajuntament era vista com una gestió modèlica per part de les administracions que ens controlen els nostres comptes.


Ara amb el tancament del 2012 s’ha confirmat del tot, ja que tots els paràmetres que ens requereixen tant des del Govern Central com des de Control Financer de la Generalitat de Catalunya ens surten de color verd, això vol dir que s’han fet bé els deures i amb molta seriositat, atès que quan estàs dins d’un ajuntament és molt fàcil estirar més el braç que la màniga, ja que aquest ha estat un dels mals de moltes administracions.

Concretament, s’ha tancat l’any 2012 amb un superàvit comptable de 835.851,57 euros. Aquest romanent positiu és històric, però cal puntualitzar que durant el 2012 el Govern Central va concedir un préstec als ajuntaments. En el nostre cas va ser 796.638,62 euros, per poder pagar proveïdors, ja que ens mancava liquiditat degut als deutes que teníem reconeguts.

A 1 de gener de 2012, l’ajuntament devia d’exercicis tancats, és a dir de 31 de desembre de 2010 enrere, 1.257.929,-- euros. A 31 de desembre de 2012, d’exercicis tancats, és a dir de 31 de desembre de 2011 enrere, es deu un total de 7.656,92 euros, això vol dir que els deutes de l’ajuntament actualment són pràcticament inexistents.

Una altra dada que cal puntualitzar és la que fa referència als drets pendents de cobrament del nostre ajuntament, és a dir, els diners que ens deuen que importen 1.807.715,71 euros. D’aquesta quantitat, de pressupostos tancats, se’ns deu 1.084.797,46 euros i la resta és del pressupost corrent.

Tot i el préstec a llarg termini que ens va concedir el Govern Central, els paràmetres d’endeutament que té marcat l’ajuntament en préstecs a llarg termini , segons el departament de Control Financer de la Generalitat de Catalunya, és del 40% dels recursos ordinaris. La llei prohibeix endeutar-se més de 75% dels recursos ordinaris del pressupost municipal de l’últim exercici tancat.

http://josepjo.blogspot.com.es/2013/03/estat-economic-del-nostre-ajuntament.html

QUIN CANVI QUE HA FET L’ENTRADA DE DOSRIUS!

De cop i volta apareix el color. Hi ha un canvi substancial per als que ens agrada fixar-nos en els detalls i no és ni més ni menys que la posada en funcionament del nou supermercat instal•lat a l’antic restaurant del Pont de Dosrius.


És un simple trasllat del supermercat que hi havia al carrer Marquès Castell Dosrius a la Plaça Glorieta de Catalunya, però li ha donat un punt de suggeriment amb els plafons que es veuen des de can Tarau i un cop entres al nucli de Dosrius te n’adones que hi ha un especial dinamisme en aquesta plaça, amb tota la moguda que genera aquest supermercat SUMA en el nou lloc escollit.

Es visualitza el color de la fruita exposada en unes prestatgeries que fan molt de goig i al costat continua la fruiteria que durant tants mesos ha estat referència per a molts veïns i veïnes. Sembla mentida que un canvi d’aquestes característiques millori tant una zona, en aquest cas concret la plaça!

Mesos enrere parlava de la gran oferta que s’obria amb els nous comerços, ja sigui d’alimentació, fruita, farmàcia. Donava la sensació que el negoci havia de minvar i, conseqüentment, algun el seu tancament. Doncs no, no ha estat així i la major oferta representa més concentració, que té com a referent la diversitat i la gran possibilitat de poder triar i això també comporta preus ajustats, promocions, i així el consumidor sempre en surt beneficiat.

Avanço que ja s’ha demanat permís d’obres per a la instal•lació d’un nou supermercat, en aquest cas un CONDIS, en un dels dos locals que hi ha als blocs de pisos del costat de la riera, de la zona de can Sant Pare. Penso que donarà un altre tipus d’oferta i estic convençut que tothom tindrà el seu espai.

Espero que aquest dinamisme animi a altres comerços a obrir i a oferir diversitat de productes, però ara toca felicitar la direcció del supermercat SUMA.

No ha de ser fàcil fer un trasllat d’aquesta magnitud, hores i hores planificant-lo, gran esforç econòmic, omplir de gènere totes les prestatgeries, nervis, treballar molt i més, però estic convençut que aquest esforç té la seva compensació de satisfacció personal i el dia de l’obertura es captava en la cara de tots els treballadors i treballadores del comerç SUMA, traslladat a l’antic hostal del Pont.

Felicitats per l’èxit assolit i desitjo que us vagi molt bé!

http://josepjo.blogspot.com.es/2013/03/quin-canvi-que-ha-fet-lentrada-de.html

NOTÍCIA D’ÚLTIMA HORA L'ESCOLA ENCARNACIÓ FONOLL TINDRÀ P-3 EL CURS 2013-2014

Avui dia 21 de febrer de 2013, a primera hora del matí, he rebut una trucada del director dels Serveis Territorials d’Ensenyament al Maresme-Vallès, comunicant-me que un cop va haver explicat a la Consellera d’Ensenyament els posicionaments de l’ajuntament i defensades pel consistori les necessitats del municipi de Dosrius, es va decidir que l’Encarnació Fonoll tindrà P-3, durant el proper curs escolar 2013-2014, i això no anirà en detriment de l’escola del Pi, que mantindrà les dues línies de P-3.

L’avantatge més important d’aquesta decisió és que els nens i nenes que facin P-3 al nostre municipi estaran repartits en tres aules i, així, la massificació que es preveia quedarà totalment desactivada. Això sí, la condició de fer P-3 a l’Encarnació Fonoll passa perquè, com a mínim, 15 famílies triïn aquest centre per tal que els seus fills/es hi cursin P-3.

Aquesta defensa que s’ha fet des de l’ajuntament, per una major qualitat de l’ensenyament públic, ha donat resultat i que ningú tingui cap dubte que apostarem amb tot el que puguem, perquè l’ensenyament públic al municipi de Dosrius sigui de la màxima qualitat possible, en tots els aspectes.

EL CENTRE PARROQUIAL I EL LOCAL DE L’ANTIC SINDICAT DE PAGESOS JA SÓN DEL POBLE

Per fi la permuta que durant tants i tants mesos havíem estat negociant amb el Bisbat de Barcelona, per intercanviar la casa de can Torres pel Centre Parroquial i l’antiga seu del Sindicat Agrícola de Dosrius ja s’ha pogut realitzar.


Després de superar tots els tràmits de tipus administratiu i amb ganes de poder fer aquesta permuta, tant per part de l’ajuntament com del rector que regenta la parròquia de Dosrius, mossèn Jaume Abril i Figueras, a principis de febrer d’enguany es va poder signar davant de notari l’esmentat intercanvi de patrimoni.

És ben cert que els immobles permutats necessiten unes reformes integrals, per tant, ara caldrà que ambdues parts busquin els recursos necessaris per transformar aquests espais en indrets de referència per a la nostra població.

En el cas del Centre Parroquial i l’Antic Sindicat, l’ajuntament té el compromís i la voluntat que sigui un espai on es cultivi la cultura, el retrobament i el lleure.
És veritat que l’ajuntament haurà de fer un esforç econòmic i potser no és el moment adequat per poder-hi destinar recursos, però el fet d’haver adquirit un espai molt més emblemàtic i que li dóna més joc que la casa de can Torres, fa que aquesta permuta es valori molt positivament, ja que estic convençut que a mitjà termini tindrà molta utilitat.

Recordo quan es va adquirir tota la zona esportiva de can Batlle i més endavant tot l’espai que ocupava l’indret on abans hi havia l’escorxador, per anar-hi construint equipaments. Igual podríem parlar de l’adquisició del Pou del Glaç, que cada vegada el poble se’l va fent més seu.

Si aquests béns no haguessin estat municipals, no s’hi podrien planificar activitats per a la col•lectivitat. Per tant, s’ha fet un pas més amb aquest objectiu.

QUAN TORNEN PERSONES QUE HAVIEN PASSAT LA SEVA INFANTESA

En un municipi de les característiques com el que tenim hi ha molt de moviment de persones que van i vénen, i encara més en aquests moments en què les ofertes de treball són molt poques i el desplaçament i residència solen anar lligats a la situació laboral.


Últimament he tingut l’ocasió de parlar amb gent jove, que la seva infància l’havia passat entre nosaltres i degut a les circumstàncies de la seva família havia marxat a altres indrets. El seu retorn com a adults, formant una família, els representa una felicitat especial i te la transmeten, ja que han viscut en altres pobles o ciutats i valoren d’una manera molt especial la qualitat de vida que tenim als nostres tres nuclis de població.

Quan em trobo amb algun d’aquests casos, tinc una alegria especial, que m’esperona a continuar treballant per aquest indret, ja que quan es coneixen altres contrades es valoren doblement els esforços que entre tots dipositem al nostre municipi.

UN ALTRE EXEMPLE DEL COST DELS SERVEIS QUE DÓNA L’AJUNTAMENT

A l’últim escrit que vaig fer parlava del molt o poc que significaven els impostos o taxes municipals i avui mateix he pogut comprovar la gran diferència que hi ha entre el cost d’una bústia que ofereix l’ajuntament i un apartat de correus, que es pot contractar a l’oficina de Correus del municipi.


El cost anual de la bústia contractada a l’ajuntament és de 7,-- euros, que és l’import mínim per girar un rebut a través de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona.

De tota manera, quan es rep la notificació sol haver-hi queixes per part d’alguns veïns i veïnes, ja que es tracta d’una taxa i haver de pagar sempre és motiu de reclamació.

Tanmateix, cal puntualitzar que durant una sèrie d’anys el cost de manteniment era zero. Al no girar cap rebut, quan un veí canviava de residència no ho comunicava a l’ajuntament, això comportava que hi hagués una sèrie de bústies plenes de papers, amb les quals no es podia fer res, ja que contenien correspondència personal. D’aquesta manera, encara que la taxa sigui baixa, serveix per regularitzar la situació i qui vol prescindir del servei ho notifica a l’ajuntament.

Pel que fa a la contractació d‘un apartat de correus, el cost anual és de 60,68 euros.

EL MUNICIPI DE DOSRIUS TÉ MENYS PRESSIÓ FISCAL

Quan t’arriba l’hora de pagar un impost, sempre provoca motiu de queixa, però cal aprofundir en si l’import a liquidar és inferior o superior al d’altres municipis de la província de Barcelona. A vegades un és molt o deu és poc, depèn de la lectura que se’n faci, però sempre s’ha de posar blanc sobre negre.


Ha sortit el resum anual de l’any 2011, que és l’última anualitat tancada dels comptes dels ajuntaments de la província de Barcelona. Dosrius es troba situat al grup 8, que està format per 26 municipis d’unes característiques similars.

En aquest informe es fa una anàlisi de totes les qüestions econòmiques i al final es resumeix la situació de cada ajuntament i entre moltes altres coses la pressió fiscal, amb impostos de cada població.

De la mitjana d’aquests 26 ajuntaments, Dosrius està un 7% més baix, ja que al grup dels 26 la mitjana és de 496,89 euros/habitant i al nostre municipi la mitjana és de 462,53 euros/habitant.

Pel que fa a l’endeutament hi ha una diferència considerable, ja que la mitjana del grup és de 676,15 euros/habitant i la de Dosrius és de 336,49 euros/habitant.

La capacitat d’endeutament també és important, ja que la mitjana del grup és de 489,64 euros i la capacitat de l’Ajuntament de Dosrius és més elevada, degut a la seva millor situació, per tant és de 638,14 euros/habitant.

Aquests números delaten que viure al nostre municipi, pel que fa al tema d’impostos, és més econòmic que viure en altres municipis de les mateixes característiques i que la capacitat d’endeutament és superior a la mitjana del grup.

DRAGUIS, MINI DRAGUIS I ALTRES EXCEL•LÈNCIES

Aquest cap de setmana he tingut una de les alegries desitjades, en veure l’èxit d’uns amics a l’hora de plantejar-se una nova activitat.


Ja fa temps que la Marta i en Julià em varen explicar un projecte que tenien consistent en crear un negoci a Mataró. Ella, aprofitant que té estudis de pastisseria, va idear un tipus de postres, entre altres productes tradicionals, que en quatre mesos s’ha fet un lloc de referència en berenars, postres infantils, producte per aniversaris de jovent i, perquè no, un bon esmorzaret amb un dragui.

El dragui és un exquisit menjar que té la base d’un donut, però la imaginació de la Marta i en Julià ha fet que es transformi, pot portar qualsevol decoració, amb tantes temàtiques que quedaríem sorpresos.

Quan parles amb ells i t’expliquen la diversitat de propostes que han desenvolupat en aquest petit racó del número 51 del carrer del Torrent de Mataró, quedes sorprès: que si temes de futbol, que si temes d’identitat, que si pirates, que si farcits de tota mena, que si glacejats de tots els gustos. Val la pena provar-los. A més a més, és tan assequible, que pot substituir perfectament unes postres tradicionals, però amb un cost molt inferior.

La Marta i en Julià són dues persones molt estructurades. Quan et plantejaven el negoci, en aquests moments tan complicats que ens toca viure, pensaves, desitjo molt que tinguin sort, perquè era una aposta forta i valenta.

En el decurs dels pocs mesos que fa que regenten aquesta activitat, la seva estructura sòlida s’ha anat arrelant i, de mica en mica, estan forjant un petit imperi que estic convençut que donarà molt de si dins del seu context.

Marta i Julià, em vàreu fer molt feliç quan vaig veure que esteu súper orgullosos amb el vostre negoci i que viviu amb intensitat tot el que està succeint i que sabeu trobar tot el positivisme de l’oportunitat que us està sortint en tot moment. Moltes felicitats!

UNA ALTRA CAVALCADA DE REIS EXTRAORDINÀRIA

El passat dia 5 de gener van tornar a arribar Ses Majestats al nostre municipi i ho vàrem visualitzar amb un cavalcada comuna als tres nuclis de població, tal i com hem fet en els darrers anys.


Cada any quedes sorprès de la gran assistència de veïns i veïnes per veure les carrosses arribant als nostres nuclis de població. Hi ha gent de totes les edats, no són només els pares portant els nens i nenes amb aquella il•lusió tan especial que es delata en els seus ulls, sinó que també s’hi poden veure famílies de gent gran, que encara que no tinguin mainada volen gaudir d’aquest espectacle de llum, música, il•lusió, tinguin l’edat que tinguin. Jo m’atreveixo a dir que és un dels actes en què hi participa més assistència de públic.

Ara cal preparar i pensar la propera cavalcada. Tot i que tenim molt assumit que la seguretat és prioritària a l’hora d’organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques, no deixa que els nervis i les pors aflorin en tot moment quan t’adones que hi ha nens i nenes collint caramels, vehicles circulant a poca velocitat, però el perill sempre hi és, encara que hi hagi voluntaris i voluntàries que tot i gaudint de l’espectacle, ajuden, controlen i miren que la cavalcada sigui més fluïda i lluïda.

Són moltes hores d’estar al cent per cent, amb la tensió posada, vetllant per la seguretat. Estic content perquè ho tenim molt controlat, però tot i això no hem de baixar la guàrdia i hem de fer el possible perquè la propera cavalcada sigui més lluïda encara i tancar el tema de la seguretat, per garantir un esdeveniment de categoria.

Agraeixo moltíssim les felicitacions que s’han rebut per l’espectacle que es va organitzar, però tal i com vaig dir a tothom que va fer els elogis, és una nit de molts nervis, nervis de tota mena, per la magnitud, per la responsabilitat, per la il•lusió i perquè tot surti rodó.

Esperem amb molta il•lusió el proper cinc de gener, que ja serà el del 2014.

Un cop més, que tinguem tots un bon any 2013!.

TORNO A ACTIVAR EL MEU BLOC

Porto unes quantes setmanes que tenia el bloc una mica abandonat. La veritat és que a finals de novembre i durant tot el desembre tot s’ajusta una mica i les coses que no són urgents queden relegades.


Ara ja s’ha tornat a situar tota la feina i tinc ganes de continuar plasmant opinions, vivències, sentiments, experiències, informacions ... En definitiva, tot allò que et ve de gust parlar en el teu espai.

Comencem un nou any, el 2013, vagi per endavant el més sincer desig de bon any a tothom que segueix els meus escrits. Jo personalment tinc molta confiança en aquest 2013. No recordo cap inici d’any que el comencés amb tanta il•lusió. Tinc projectes personals i professionals, en tots els meus àmbits i aspectes, que em fan tenir una il•lusió per tot el que m’espera. Tocarà fer balanç al final d’aquest any que comença.

Avui estic especialment sensible, ja que hem enterrat en Jesús Ramon, aquell senyor que et trobaves quan anaves a comprar el butà. Si tenies la sort que ell et despatxés, t’alegrava el dia parlant de qualsevol cosa. Els que el coneixíem amb més profunditat sabíem que era una persona positiva, amb molta senzillesa, però els valors que transmetia són d’aquells que no s’han de perdre de vista.

Fa uns dies també vam haver d’anar a un enterrament d’una persona potser poc coneguda, però que practicava molt les aficions dels nostres avantpassats, que em fan recordar molt les meves àvies i moltes dones grans del nostre municipi. Parlo de l’Antònia de can Bigues, aquella senyora que quan passaves per la carretera en direcció a Canyamars, al voltant de can Bigues, la veies arrossegant un sac i amb un magalló collint herbes per als seus conills. Aquest era el plaer, el refugi i la distracció principalment de les dones d’abans.

Ara passem hores davant de la TV. Abans s’havia de buscar aquests moments per trobar-te amb tu mateix, apartat de la resta, que t’equilibraven en les teves reflexions i que servien com a teràpia per enfortir els teus plantejaments. Em sembla que ja no queda ningú al nostre municipi que practiqui aquests hàbits.

Una altra d’aquelles coses que ens està marxant i que difícilment tornarem a veure.