DINS MEU TINC UNA FELICITAT ESPERADA

He seguit amb molta intensitat totes les negociacions que s’han fet sobre el nou finançament acordat.

Tenia molta confiança amb el president Montilla i valoro molt la capacitat del conseller Castells, gent infatigable, pensant sempre en millorar els afers públics.

No fa massa dies, vaig tenir l’ocasió d’estar amb el president Montilla i em va comentar que el tema del finançament el tenien molt ben encaminat, malgrat que al final hi podria haver gent que, per la seva situació política, critiqués i no donés el seu suport a l’acord que es plasmaria en pocs dies.

Al final ja tenim aquest nou finançament. Mai a la història del nostre país havíem tingut una Catalunya que hagués pactat o negociat un finançament amb les bones condicions que aquest ens aporta. No podíem quedar mai per sota del cent per cent que es reparteix a la resta de comunitats, ja que Catalunya aporta molt més del cent per cent de mitjana que la resta d’autonomies.

Aquest era un dels objectius que tant el president Montilla com el conseller Castells tenien molt clar. No era fàcil assolir aquests números, però a base de persistència, de no deixar-se influir per les necessitats urgents que es tenien, s’han aconseguit uns números que sobrepassen amb escreix els que fins ara havien pactat altres formacions polítiques.

Imagineu-vos si n’és de positiu aquest finançament, que ni el PP s’ha atrevit a votar en contra, tot i que és un partit que no té un programa polític, si més no jo no he sabut veure’l, ja que l’únic objectiu que té és embrutar tant com pot el president Zapatero, per poder aplicar les seves polítiques liberals i amb interessos adreçats cap a una minoria de la població.

Doncs, com dic, internament tinc un racó de molta felicitat, que de tant en tant intento recordar, visualitzar i gaudir, ja que estic convençut que aquest nou finançament tindrà repercussions molt positives, no només per a Catalunya, sinó també per al municipi de Dosrius.