Com ja és tradicional al nostre municipi, el dia 12 d’octubre es va celebrar la festa de la gent gran.
Mireu que és una festa bastant monòtona, però sempre et sorprenen amb novetats i, sobretot, amb la il·lusió que els homenatjats s’hi presenten.
Cal destacar que al ser un any de recessió econòmica, els recursos que s’hi han pogut destinar han estat limitats, però no s’hi ha notat gens ni mica, ja que allà on no ha arribat la part econòmica hi ha arribat el treball dels voluntaris i voluntàries, perquè fos una festa sonada, i això és va aconseguir.
Mig pavelló per a la missa i l’altre mig per fer-hi un dinar. En el moment en què vàrem fer el canvi i vàrem passar a la part del dinar, tothom va quedar meravellat de com havia quedat engalanat i el goig que feien totes les taules parades amb les cadires i les seves fundes, i qualsevol detall a punt de solfa, per poder-lo gaudir.
Va ser un dinaret molt digne i amenitzat per uns “mariachis” que van fer l’estona molt agradable i tothom va quedar molt content.
Serveixi aquest escrit per fer un agraïment molt sincer a totes les persones que varen fer possible aquest acte, que en són moltes, ja que porten setmanes treballant-hi i intentant controlar qualsevol detall, per fer més lluïda la celebració.
Al mateix temps, vull fer un agraïment a la gent gran, pels missatges, pels valors, per la felicitat que et transmeten a l’hora de fer aquests actes de celebració.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
I també agrair-los que en les properes eleccions em votin, que soc l’alcalde mes maco del mon i faig uns homenatges fantàstics.
Pero mira que no cambia éste hombre, yo creo que en vez de decirle señor Jo, le habríamos de decir el señor Medallas, por las que se llega a poner, joder no cambia.
Haber si se pincha un huevo con las medallas y nos deja tranquilos una temporada.
Publica un comentari a l'entrada