Una persona que em té confiança, m’ha demanat un favor, perquè faci una actuació d’aquelles que són fàcils de realitzar.
En Jordi Baselga, veí de Canyamars, propietari de can Pau de la Rosa, si més no fins ara. Un xicot que es va enamorar d’aquesta casa. Va donar la circumstància que va conèixer la seva actual companya i que quan els veus t’adones que estant junts viuen en plena felicitat. Si més no és aquesta la meva percepció.
Doncs en Jordi Baselga, un home molt emprenedor, amb projectes trencadors, convençut de les seves possibilitats, es va enclavar a can Pau de la Rosa i va iniciar unes activitats que donaven valor a l’indret. Per la raó que sigui, aquestes activitats no han tingut continuïtat i s’ha proposat traslladar-se a un poble de Terol, perquè creu que allà poden reeixir les seves propostes dins del món rural.
Ell i ella, amb el seu tarannà han demostrat sensibilitat per la senzillesa, han demostrat que poden aprendre de qui dóna la sensació que no té res a explicar als altres, i han fet un escrit al seu bloc, que posant Jordi Baselga al google, el podreu llegir, amb el títol La separación inseparable. Us aconsello que el llegiu i us poseu dins de les persones, tant actors com receptors, que són la família de can Cot de Canyamars.
Em satisfà moltísim llegir aquest article, ja que qui donava la sensació, en algun moment, que amb les seves idees avançades ens venia a ensenyar una mica com havíem de viure, ara demostra com ha quedat captivat de la pau, la paciència, els valors, la feina, el tarannà d’una família tan rica en tots aquests aspectes que he explicat, que simplement mirant-los aprens un munt de coses, si tens el cos amb esperit de rebre.
Jordi i Annabel us desitjo de tot cor que tingueu molta sort a Figueruelas i m’encantaria un dia poder-vos visitar i veure que els vostres projectes han tingut èxit en aquesta nova aventura.
Moltes gràcies per les aportacions que heu fet al nostre territori i el valor que li heu donat a can Pau de la Rosa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
LA verdad es que el caso se merece una analisis mas en profundidad, no deja de ser curioso que las referencias que hace el sr. Jo a Jordi Baselga sean positivas, en toda separación, ruptura hay vencedores y vencidos, historias de vida y trayectorias que merecen ser analizadas y vistas con perspectivas, no hay que victimizar a unos un loar a otros y ya esta. En esta lectura se ve una persona que aparece como victima, sin darle espacio al otro de definitrse y explicarse. En este caso Jo se decanta de manera clara por una de las partes y creo que se equivoca en la forma, quizas no en el fondo.
Es una buena reflexión sobre la vida y las cosas importantes, pero como siempre estas se pueden dar a toro pasado, cuando uno no hizo en su momento todo lo que estuvo en su mano y luego es tarde para cambiar. Existe cierto necesidad de exponer un anhelo en publico, cuando puede que las otras personas no tengan esa posibilidad.
Por cierto si quereis realmente encontrar el blog buscar aqui, ya que la opción google no os situa de manera clara en el mismo.
http://separacionesinseparables.blogspot.com/2009/09/la-extrana-preucupacion-sobre-mi.html?zx=942600b89b58f809
Publica un comentari a l'entrada