Aquesta crisis ha afectat molt directament als ajuntaments. El nostre no ha estat cap excepció, fruït de la baixada d’ingressos que hem patit.
L’exemple: En l’any 2007 vàrem recaptar uns 700.000€ en llicències d’obres, i en l’any 2008 ja va baixar fins a uns 125.000€, el 2009 uns 50.000€. D’altra banda, les plusvalues també tenen relació similar. Aquests números, quan els pressupostos estan ajustats, fan desequilibrar la tresoreria d’una manera molt important, els serveis es continuen donant i el tema afegit és que hem de destinar molts més recursos a serveis socials; fa 5 o 6 anys eren dos treballadors i ara ja en són 8.
Hem passat 2 anys de reajustaments, de buscar-nos la vida per poder tirar endavant tot el que estava projectat, deutes importants que retardaven fer el pagament però al final vàrem decidir fer un pla de sanejament que consisteix en identificar tots els deutes i fer una previsió de 3 anys per poder-los fer front.
Els deutes que teníem per fer net eren de 721.000€, i el pla per poder reflotar aquest endeutament estava molt ben identificat. Aquest pla de sanejament el va confeccionar la Diputació de Barcelona i el va aprovar la Generalitat de Catalunya.
Fent aquest exercici de realitat hem demanat un préstec a llarg termini de 721.000 €. Un cop ens l’han concedit i hem distribuït aquest préstec a totes les partides del pressupost per poder fer front a tots els deutes, ja podem dir que hem tornat el vehicle a la carretera. Però amb superàvit important fruit de l’hàbit d’anar a buscar-nos la vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Si en vez de clausurar Can Canyamars, abrieras las licencias de obras tal vez te irian mejor las cosas, piensa que estamos hasta el cogote de tanto clausuramiento.
Si l'ajuntament no té ni un euro...com tornaran aquest prèstec?? No cal ser gaire intel.ligent per saber que algun que altre impost es treuran de la màniga i evidentment acabarem pagant nosaltres el seu mal cap!!!
Aquest "paio" és un impresentable però el més greu de tot és que ens pren per imbècils...Per què no es rebaixen els súpers-sous que cobren i contribueixen com cal a la comunitat...però què estic dient!! Aquesta gent no es dediquen a res per ajudar els altres, ho fan com una feina.
I si es queden a l'atur?? Mentre la política sigui un "modus vivendi" no anirem en lloc...
Mas que hasta el cogote, yo diría que en Canyamars estamos hasta los mismísimos cojones.
Si este individuo vuelve a ser Alcalde, arruinara definitivamente a muchos vecinos de Can Canyamars.
Por el bien de todos (excepto de los que chupan del bote), más vale que en las próximas elecciones lo jubilemos como Alcalde.
Para mi, yo, ya lo hubiese jubilado varioa años atrás, haber si tenemos suerte en las próximas.non
Jo, això és una bogeria! Qui creus que pagarà les teves factures quan no siguis alcalde?
tenemos alcalde y chupotteros para rato.
Home crec que no és de rebut aquest anàlisi de la qüestió, sobre tot, perquè els ingressos de llicencies del 2007, crec incorporen tota l’actuació del Molina i això es no fer els càlculs bens fets.
Pensen que una actuació bàsica d'obra d'una casa unifamiliar ( el comú del poble)es composa del Impost sobre construccions Instal•lacions i obres que volta en més del 4 % del pressupost d'execució d'obra fet pel arquitecte (sempre a la baixa, en aquest cas partint de 120.000€), a mes de la taxa per llicencies urbanístiques que es quasi el 1,5% del pressupost d'execució.
En el pitjor del casos la forquilla dels ingressos tipus per actuació es de 5 a 7 mil euros, a més hauríem de sumar la connexió de clavegueram que es un 0,5% del pressupost d'execució, més altres petites despeses i uns avals que durant el que duri l'obra manté en tresoreria l'ajuntament, mes aigua, etc.
Això vol dir que l'any 2009 amb prou feines s'han aprovat 10 llicencies d'obres, una altre cosa és pensar que la projecció del any 2007 de 700 mil euros era la correcta i podia mantenir-se, ja que això volia dir una construcció anual de 100/150 habitatges minin ( un creixement poblacional de 300/500 persones nous vilatans, en deu anys serien 10.000 hab).
Planificar el pressupost municipal en base a la loteria del boom immobiliari és lo que esta fem trontollar a la majoria dels ajuntament, i això es pa per avui i gana per demà, molts poble es penedeixen del creixement forçat, un per aconseguir augment poblacional i un altre per a millorar les seves comptes, sense analitzar que el augment poblacional exigeix altre tipus d'inversions i el seu manteniment anual, a més d’altres efectes col•laterals no explicats.
Fitxeu-vos el pobles de costa com exemple , creixen els estius d'una manera irracional, població, plantilles, serveis, quan arriba l'hivern desapareixen, qual activitat de temporada ( com si fóssim pobles-restaurants de montaña). Que volem ? aquest ajuntaments i d'altres del nostre país, tenir serveis de temporada, ara si, ara no, en funció dels ingressos no periòdics, això seria una bogeria, cal per lo tant planificar, programar, participar amb criteris de sostenibilitat econòmica i funcional, i deixar de volar coloms.
Silvestre Moreno
Publica un comentari a l'entrada